Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerra del Francès

Índex Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

205 les relacions: Abdicacions de Baiona, Absolutisme, Afrancesat, Aixecament del 2 de maig, Alexandre I de Rússia, Alta Garona, Andalusia, Andorra, Antic règim, Arapiles, Armada Espanyola, Arthur Wellesley, Baiona, Barcelona, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Elviña, Batalla de Bailèn, Batalla de Jena, Batalla de Llinars, Batalla de Trafalgar, Batalla de Tudela, Batalla de Valls, Batalla de Vitòria, Batalla del Bruc, Berlín, Bloqueig Continental, Bloqueig de Barcelona, Bon-Adrien Jeannot de Moncey, Burgos, Cadis, Carles IV d'Espanya, Castell d'Alburquerque, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Ferran, Castella, Catalunya, Catolicisme, Ciudad Rodrigo, Ciutadella (arquitectura), Congrés de Viena, Consolat, Constitució Espanyola de 1812, Constitucionalisme, Corts de Cadis, Deltebre I, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, ..., Dinastia borbònica, Diputat, Ebre, Elba (riu), Empordà, Espanya, Espanyolisme, Estatut de Baiona, Extremadura, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Figueres (Alt Empordà), Fluvià, Fraga, França, Francisco de Goya y Lucientes, Francisco Espoz e Ilundain, Francisco Javier Castaños, Generalitat de Catalunya, Girona, Gran Bretanya, Grande Armée, Guadiana, Guerra de les Taronges, Guerra Total, Guerres Carlines, Guerres d'independència hispanoamericanes, Guerres Napoleòniques, Guerrilla, Guillaume Philibert Duhesme, Història militar de Catalunya, Honoré-Charles de Reille, Il·lustració, Imperi Britànic, Jean Baptiste Bessières, Jean-Andoche Junot, Jerónimo Merino Cob, Joan Miquel de Vives i Feliu, Joan VI de Portugal, Joaquim Sorolla i Bastida, John Moore (general), Josep Bonaparte, Joseph Chabran, Juan Martín Díez, La Corunya, Laurent Gouvion Saint-Cyr, Liberalisme, Lisboa, Lleó, Lleida, Louis Gabriel Suchet, Luis de Lacy y Gautier, Madrid, Manifest dels Perses, Manresa, Manuel Godoy, Mar Mediterrània, Marca Hispànica, Maria I de Portugal, Mariscal de França, Móstoles, Mequinensa, Motí d'Aranjuez, Napoleó Bonaparte, Nathan Mayer Rothschild, Nicolas Jean de Dieu Soult, Ovella merina, Pactes de Família, Pamplona, Península Ibèrica, Pierre François Charles Augereau, Pierre-Antoine Dupont de l'Étang, Pirineus, Porto, Portugal, Primer Imperi Francès, Puigcerdà, Rússia, Regiment Ultònia, Regne de Portugal, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Reus, Revolució Francesa, Rio de Janeiro, Royal Navy, Salamanca, Sant Sebastià, Saragossa, Segle XIX, Segle XVIII, Setge de Girona de 1809, Setge de Saragossa (1808), Setge de Tarragona (1811), Setge de Tortosa (1810), Sevilla, Suècia, Tarragona, Teodoro Reding, Terç de Miquelets de Girona, Timbaler del Bruc, Tolosa de Llenguadoc, Tractat d'Aranjuez (1801), Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat de Sant Ildefons (1796), Tractat de Tilsit, Tractat de Valençay, València, Vall d'Aran, Viquitexts, Weser, 1 de desembre, 10 d'abril, 10 de desembre, 10 de febrer, 11 de desembre, 12 d'agost, 13 de febrer, 14 d'octubre, 14 de juny, 17 de desembre, 18 d'octubre, 1801, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1811, 1812, 1813, 1814, 1884, 19 de març, 2 de desembre, 21 de juny, 21 de novembre, 22 de juliol, 22 de març, 23 de novembre, 25 de febrer, 25 de setembre, 26 de febrer, 26 de gener, 27 d'octubre, 28 de maig, 29 de desembre, 29 de febrer, 3 de maig, 31 d'agost, 6 de juny, 7 de març. Ampliar l'índex (155 més) »

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: Guerra del Francès і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Guerra del Francès і Absolutisme · Veure més »

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Nou!!: Guerra del Francès і Afrancesat · Veure més »

Aixecament del 2 de maig

L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.

Nou!!: Guerra del Francès і Aixecament del 2 de maig · Veure més »

Alexandre I de Rússia

Alexandre I de Rússia (en rus: Александр I Павлович) (Sant Petersburg 1777 - Taganrog 1825) fou un tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: Guerra del Francès і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Guerra del Francès і Alta Garona · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Andalusia · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Guerra del Francès і Andorra · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Guerra del Francès і Antic règim · Veure més »

Arapiles

Arapiles és un municipi de la província de Salamanca a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Guerra del Francès і Arapiles · Veure més »

Armada Espanyola

LArmada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles.

Nou!!: Guerra del Francès і Armada Espanyola · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Guerra del Francès і Arthur Wellesley · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Guerra del Francès і Baiona · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra del Francès і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla d'Elviña

La batalla d'Elviña, també coneguda com a batalla de la Corunya, va ser una batalla de la Guerra del Francès emmarcada dins de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla d'Elviña · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Jena

La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar a l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Jena · Veure més »

Batalla de Llinars

La batalla de Llinars o batalla de Cardedeu, fou un combat de la Guerra del Francès lluitat el 16 de desembre de 1808 al Vallès Oriental.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Llinars · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron ​​imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Tudela

* Setge de Tudela (842) durant la Revolta de Mussa ibn Mussa.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Tudela · Veure més »

Batalla de Valls

La batalla de Valls, també coneguda com la batalla del pont del Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francès entre les forces del mariscal francès Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general suís Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victòria francesa, i el comandant de l'exèrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria, morint uns dies després.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Valls · Veure més »

Batalla de Vitòria

La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla de Vitòria · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Batalla del Bruc · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Guerra del Francès і Berlín · Veure més »

Bloqueig Continental

Estats satèl·lits de França, - Països on es va aplicar el bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Guerra del Francès і Bloqueig Continental · Veure més »

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Bloqueig de Barcelona · Veure més »

Bon-Adrien Jeannot de Moncey

Retrat de Bon-Adrien Jeannot de Moncey en 1792, pintat per Pierre-Joseph Dedreux-Dorcy in 1834, actualment al Palau de Versalles Bon-Adrien Jeannot de Moncey (o Jannot de Moncey) (Moncey 31 de juliol de 1754 - 20 d'abril de 1842), primer duc de Conegliano, primer baró de Conegliano, Par de França, fou mariscal de França, militar destacat en les Guerres de la Revolució Francesa i les napoleòniques.

Nou!!: Guerra del Francès і Bon-Adrien Jeannot de Moncey · Veure més »

Burgos

Façana de la catedral de Burgos Burgos, tradicionalment catalanitzat com a Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Guerra del Francès і Burgos · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Guerra del Francès і Cadis · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Castell d'Alburquerque

El castell d'Alburquerque (Castell edificat sobre un turó —zona de la Sierra de San Pedro— que s'alça al sud de la vila d'Alburquerque, també conegut com a Castell de Luna.

Nou!!: Guerra del Francès і Castell d'Alburquerque · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Guerra del Francès і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra del Francès і Castell de Sant Ferran · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Guerra del Francès і Castella · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Guerra del Francès і Catalunya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Guerra del Francès і Catolicisme · Veure més »

Ciudad Rodrigo

Ciudad Rodrigo és un municipi de la província de Salamanca, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Guerra del Francès і Ciudad Rodrigo · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Guerra del Francès і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Guerra del Francès і Congrés de Viena · Veure més »

Consolat

* Consolat (òrgan municipal): òrgan municipal dels segles XIII al XVIII.

Nou!!: Guerra del Francès і Consolat · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Guerra del Francès і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitucionalisme

El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.

Nou!!: Guerra del Francès і Constitucionalisme · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Guerra del Francès і Corts de Cadis · Veure més »

Deltebre I

Deltebre I és un jaciment arqueològic corresponent al derelicte d'un vaixell de transport militar d'una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar al delta de l'Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l'estiu de 1813.

Nou!!: Guerra del Francès і Deltebre I · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre foren un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Departament de Montserrat · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Departament del Segre · Veure més »

Departament del Ter

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Departament del Ter · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Guerra del Francès і Departament francès · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerra del Francès і Dinastia borbònica · Veure més »

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Nou!!: Guerra del Francès і Diputat · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Guerra del Francès і Ebre · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Guerra del Francès і Elba (riu) · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Guerra del Francès і Empordà · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Guerra del Francès і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, consegüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia.

Nou!!: Guerra del Francès і Espanyolisme · Veure més »

Estatut de Baiona

Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).

Nou!!: Guerra del Francès і Estatut de Baiona · Veure més »

Extremadura

Extremadura (Estremaúra en extremenc, Estremadura en fala i portuguès) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Guerra del Francès і Extremadura · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Guerra del Francès і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Guerra del Francès і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Guerra del Francès і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fluvià

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.

Nou!!: Guerra del Francès і Fluvià · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Guerra del Francès і Fraga · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Guerra del Francès і França · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Guerra del Francès і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Francisco Espoz e Ilundain

Francisco Espoz Ilundain, conegut com a Francisco Espoz i Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 14 de desembre del 1836) fou un militar espanyol.

Nou!!: Guerra del Francès і Francisco Espoz e Ilundain · Veure més »

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Francisco Javier Castaños · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Guerra del Francès і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Guerra del Francès і Girona · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Guerra del Francès і Gran Bretanya · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del segle XIX.

Nou!!: Guerra del Francès і Grande Armée · Veure més »

Guadiana

Puente Romano sobre el Río Guadiana, Mérida El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra del Francès і Guadiana · Veure més »

Guerra de les Taronges

La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.

Nou!!: Guerra del Francès і Guerra de les Taronges · Veure més »

Guerra Total

Un pòster dels Estats Units dissenyat durant la Segona Guerra Mundial. Traducció: «El menjar és una arma. No la malbaratem! Compri amb prudència. Cuini amb compte. menja-t'ho tot ». La guerra total és un terme del segle XX que descriu a una guerra en la qual els països o les nacions mobilitzen i forcen fins al límit tots els seus recursos disponibles, ja siguin humans, militars, industrials, agrícoles, naturals, tecnològics, científics, o de qualsevol altre tipus, per destruir totalment la capacitat d'un altre país o nació d'entaular una guerra.

Nou!!: Guerra del Francès і Guerra Total · Veure més »

Guerres Carlines

Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Guerres Carlines · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle XIX coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guerrilla

200x200px La guerra de guerrilles o, en català antic, guerra guerrejada és un tipus de confrontació en què uns irregulars dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Guerra del Francès і Guerrilla · Veure més »

Guillaume Philibert Duhesme

Guillaume Philibert Duhesme (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Genappe, 20 de juny de 1815) fou un militar francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Guillaume Philibert Duhesme · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al segle XIII, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Guerra del Francès і Història militar de Catalunya · Veure més »

Honoré-Charles de Reille

Honoré-Charles de Reille Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Honoré-Charles de Reille · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Guerra del Francès і Il·lustració · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Guerra del Francès і Imperi Britànic · Veure més »

Jean Baptiste Bessières

Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.

Nou!!: Guerra del Francès і Jean Baptiste Bessières · Veure més »

Jean-Andoche Junot

Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Guerra del Francès і Jean-Andoche Junot · Veure més »

Jerónimo Merino Cob

Jerónimo Merino Cob (Villoviado, avui integrat a Lerma, Burgos, 1769 - Alençon, França, 1844), conegut com «El Cura Merino», fou un religiós i guerriller espanyol.

Nou!!: Guerra del Francès і Jerónimo Merino Cob · Veure més »

Joan Miquel de Vives i Feliu

Joan Miquel de Vives i Feliu era un militar català.

Nou!!: Guerra del Francès і Joan Miquel de Vives i Feliu · Veure més »

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep de Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei de Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Guerra del Francès і Joan VI de Portugal · Veure més »

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Nou!!: Guerra del Francès і Joaquim Sorolla i Bastida · Veure més »

John Moore (general)

Sir John Moore, per Sir Thomas Lawrence Sir John Moore, KB (Glasgow, 13 de novembre de 1761 – La Corunya, 16 de gener de 1809) fou un general britànic que va morir a la batalla d'Elviña ferit per una bala de canyó.

Nou!!: Guerra del Francès і John Moore (general) · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Josep Bonaparte · Veure més »

Joseph Chabran

Joseph Chabran (Cavalhon, Valclusa, 21 de juny del 1763 - Avinyó, Valclusa, 5 de febrer del 1843) fou un general francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Joseph Chabran · Veure més »

Juan Martín Díez

Juan Martín Díez, anomenat lEmpecinado (en català: l'Entossudit) (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Juan Martín Díez · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Guerra del Francès і La Corunya · Veure més »

Laurent Gouvion Saint-Cyr

Laurent Gouvion Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Ieras, 17 de març de 1830) fou un polític i militar francès i marquès de Gouvion-Saint-Cyr.

Nou!!: Guerra del Francès і Laurent Gouvion Saint-Cyr · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Guerra del Francès і Liberalisme · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Guerra del Francès і Lisboa · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera.

Nou!!: Guerra del Francès і Lleó · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Guerra del Francès і Lleida · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Guerra del Francès і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Guerra del Francès і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Guerra del Francès і Madrid · Veure més »

Manifest dels Perses

Portada del quadern editat amb l'anomentat Manifest dels Perses. L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.

Nou!!: Guerra del Francès і Manifest dels Perses · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra del Francès і Manresa · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851), gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit real.

Nou!!: Guerra del Francès і Manuel Godoy · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Guerra del Francès і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Guerra del Francès і Marca Hispànica · Veure més »

Maria I de Portugal

Maria I de Portugal dita “la Pietosa ” (Lisboa, 17 de desembre de 1734 - Rio de Janeiro, Brasil 1816) fou princesa de Brasil (1750 – 1777); duquessa de Bragança i reina de Portugal (1777 – 1816); i reina de Brasil (1815 – 1816).

Nou!!: Guerra del Francès і Maria I de Portugal · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: Guerra del Francès і Mariscal de França · Veure més »

Móstoles

La Vila de Móstoles és un municipi pertanyent a la comunitat autònoma de Madrid (Espanya), al sud d'aquesta.

Nou!!: Guerra del Francès і Móstoles · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca, d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Guerra del Francès і Mequinensa · Veure més »

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Nou!!: Guerra del Francès і Motí d'Aranjuez · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Guerra del Francès і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nathan Mayer Rothschild

Nathan Mayer Rothschild (Frankfurt del Main, 16 de setembre de 1777 - 28 de juliol de 1836) fou un banquer i financer jueu resident a Londres.

Nou!!: Guerra del Francès і Nathan Mayer Rothschild · Veure més »

Nicolas Jean de Dieu Soult

Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la má de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.

Nou!!: Guerra del Francès і Nicolas Jean de Dieu Soult · Veure més »

Ovella merina

Dues ovelles merines pastant davant d'un ramat de cabres. L'Ovella Merina és, probablement, la raça ovina més estesa pel món.

Nou!!: Guerra del Francès і Ovella merina · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Guerra del Francès і Pactes de Família · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Guerra del Francès і Pamplona · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Guerra del Francès і Península Ibèrica · Veure més »

Pierre François Charles Augereau

Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.

Nou!!: Guerra del Francès і Pierre François Charles Augereau · Veure més »

Pierre-Antoine Dupont de l'Étang

Dupont de l'Étang Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang (Chabanès, Charente, 14 de juliol de 1765 - 9 de març de 1840), fou un general francès durant les Guerres napoleòniques.

Nou!!: Guerra del Francès і Pierre-Antoine Dupont de l'Étang · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Guerra del Francès і Pirineus · Veure més »

Porto

Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.

Nou!!: Guerra del Francès і Porto · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Guerra del Francès і Portugal · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Guerra del Francès і Primer Imperi Francès · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà.

Nou!!: Guerra del Francès і Puigcerdà · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Guerra del Francès і Rússia · Veure més »

Regiment Ultònia

El Regiment Ultònia va ser un regiment (1709 - 1818) reclutat entre irlandesos que van fugir després de la derrota dels catòlics a mans de Guillem III d'Orange-Nassau l'any 1691.

Nou!!: Guerra del Francès і Regiment Ultònia · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Guerra del Francès і Regne de Portugal · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Guerra del Francès і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, la capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Guerra del Francès і Reus · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Guerra del Francès і Revolució Francesa · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro ("Riu de Gener") és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada de Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: Guerra del Francès і Rio de Janeiro · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Guerra del Francès і Royal Navy · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Guerra del Francès і Salamanca · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Guerra del Francès і Sant Sebastià · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Guerra del Francès і Saragossa · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Guerra del Francès і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і Segle XVIII · Veure més »

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Nou!!: Guerra del Francès і Setge de Girona de 1809 · Veure més »

Setge de Saragossa (1808)

Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar als exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.

Nou!!: Guerra del Francès і Setge de Saragossa (1808) · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona va ser un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar els francesos, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senen de Contreras, governador militar de la ciutat.

Nou!!: Guerra del Francès і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Setge de Tortosa (1810)

El Setge de Tortosa de 1810 va ser una acció militar d'encerclament de la Guerra del Francès (1808-1814) que culminaria amb l'ocupació francesa de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Guerra del Francès і Setge de Tortosa (1810) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Guerra del Francès і Sevilla · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Guerra del Francès і Suècia · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Guerra del Francès і Tarragona · Veure més »

Teodoro Reding

Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwitz Suïssa, 3 de juliol de 1755 - Tarragona 10 d'abril de 1809) fou un general espanyol d'origen suís, que lluità pel rei borbó Ferran VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Teodoro Reding · Veure més »

Terç de Miquelets de Girona

El Terç de Miquelets de Girona fou una unitat de miquelets llevada a Girona per combatre a la Guerra del Francès (1808 - 1814).

Nou!!: Guerra del Francès і Terç de Miquelets de Girona · Veure més »

Timbaler del Bruc

El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves), nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.

Nou!!: Guerra del Francès і Timbaler del Bruc · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Guerra del Francès і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat d'Aranjuez (1801)

El Tractat d'Aranjuez de 1801 fou un tractat internacional signat el 21 de març de 1801 entre el Regne d'Espanya i la Primera República Francesa.

Nou!!: Guerra del Francès і Tractat d'Aranjuez (1801) · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1807)

El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.

Nou!!: Guerra del Francès і Tractat de Fontainebleau (1807) · Veure més »

Tractat de Sant Ildefons (1796)

Tractat de Sant Ildefons. Exposició ''Fragata Mercedes'' (2015). Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. El tractat de Sant Ildefons de 1796 va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Guerra del Francès і Tractat de Sant Ildefons (1796) · Veure més »

Tractat de Tilsit

Encontre de Napoleó I i Alexandre I de Rússia a Tilsit. Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.

Nou!!: Guerra del Francès і Tractat de Tilsit · Veure més »

Tractat de Valençay

Ferran VII d'Espanya Napoleó Bonaparte El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay, l'11 de desembre de 1813, que posa fi a la Guerra del Francès.

Nou!!: Guerra del Francès і Tractat de Valençay · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Guerra del Francès і València · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Guerra del Francès і Vall d'Aran · Veure més »

Viquitexts

Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Nou!!: Guerra del Francès і Viquitexts · Veure més »

Weser

El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.

Nou!!: Guerra del Francès і Weser · Veure més »

1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 1 de desembre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 10 d'abril · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 10 de desembre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і 10 de febrer · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 11 de desembre · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 12 d'agost · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el tretzè dia de l'any en el calendari actual i és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і 13 de febrer · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 14 d'octubre · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 14 de juny · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 17 de desembre · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 18 d'octubre · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra del Francès і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra del Francès і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Guerra del Francès і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra del Francès і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra del Francès і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Guerra del Francès і 1806 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Guerra del Francès і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Guerra del Francès і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra del Francès і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra del Francès і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Guerra del Francès і 1811 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra del Francès і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra del Francès і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Guerra del Francès і 1814 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Guerra del Francès і 1884 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 19 de març · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 2 de desembre · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 21 de juny · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 21 de novembre · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 22 de juliol · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 22 de març · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 23 de novembre · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і 25 de febrer · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 25 de setembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і 26 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і 26 de gener · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 27 d'octubre · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 28 de maig · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 29 de desembre · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra del Francès і 29 de febrer · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 3 de maig · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 31 d'agost · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 6 de juny · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra del Francès і 7 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guerra Peninsular, Guerra contra Napoleó, Guerra d'Independència Espanyola, Guerra d'Independència d'Espanya, Guerra d'independència espanyola, Guerra de la Independència Espanyola, Guerra de la Independència d'Espanya, Guerra de la Independència espanyola, Guerra de la independència espanyola, Guerra del Francés, Guerra del francès, Guerres amb els francesos, Invasió napoleònica, Ocupació Napoleònica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »