Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerra de Successió de Polònia

Índex Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

66 les relacions: Alsàcia, Anna Ivànovna de Rússia, August II de Polònia, Àustria, Baviera, Brest, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Dieta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Lorena, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Electorat de Saxònia, Espanya, Estanislau I de Polònia, Europa, Europa Occidental, França, Francesc de Lorena-Harcourt, Frederic August II de Saxònia (elector), Frederic Guillem I de Prússia, Gdańsk, Gran Ducat de Toscana, Guerra, Guerra civil, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Història de Polònia, Imperi Rus, Itàlia, Kaliningrad, Lituània, Llista de monarques de Polònia, Lluís XV de França, Lorena, Mar Bàltica, Maria Leszczyńska, Maria Teresa I d'Àustria, Pactes de Família, Polònia, Pragmàtica sanció, Prússia, Regne de França, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Renània, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Saxònia, Segle XVIII, Setge de Danzig (1734), Tractat de Viena (1738), Varsòvia, 10 d'octubre, 1733, 1734, 1735, 1738, 1740, 22 de setembre, 27 de juny, 3 de juliol, 5 d'octubre, 8 de setembre. Ampliar l'índex (16 més) »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Alsàcia · Veure més »

Anna Ivànovna de Rússia

Ana Ivànovna (Анна Иоанновна en rus) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) emperadriu de l'Rússia de 1730 a 1740.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Anna Ivànovna de Rússia · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і August II de Polònia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Àustria · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Baviera · Veure més »

Brest

Brest és un municipi francès, situat al departament de Finisterre i a la regió de Bretanya.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Brest · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Dieta

La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Dieta · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Ducat de Lorena · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Ducat de Savoia · Veure més »

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Electorat de Saxònia · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Espanya · Veure més »

Estanislau I de Polònia

Estanislau Leszczyński -en polonès Stanisław Leszczyński- conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766) fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Estanislau I de Polònia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Europa · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Europa Occidental · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і França · Veure més »

Francesc de Lorena-Harcourt

Francesc Lluís de Lorena (1623–27 de juny de 1694) fou un noble de la casa de Lorena que fou comte d'Harcourt, de Rieux, de Rochefort i de Montlaur.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Francesc de Lorena-Harcourt · Veure més »

Frederic August II de Saxònia (elector)

L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »

Frederic Guillem I de Prússia

August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »

Gdańsk

Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Gdańsk · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Bizantí. Una guerra o conflicte armat és una lluita armada entre, en principi, dos, grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Guerra · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Guerra civil · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (o Guerra del rei Jordi en el seu escenari americà) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Història de Polònia

Boleslau el Valent La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'Estat polonesos.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Història de Polònia · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Imperi Rus · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Itàlia · Veure més »

Kaliningrad

Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Kaliningrad · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Lituània · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Lluís XV de França

Lluís XV de França el Ben Amat (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra (1715-1774), co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Lluís XV de França · Veure més »

Lorena

Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Lorena · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Mar Bàltica · Veure més »

Maria Leszczyńska

Maria Leszczyńska, per Jean-Marc Nattier (1748) Maria Leszczyńska (23 de juny de 1703, Trzebnica, Silèsia - Versalles, 1768) fou membre d'una família de la petita aristocràcia de Polònia que es convertí en reina de França des de l'any 1725 fins a la seva mort el 1768 com a conseqüència del seu matrimoni amb el rei Lluís XV de França.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Maria Leszczyńska · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Pactes de Família · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Polònia · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Pragmàtica sanció · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Prússia · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Regne de França · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Renània

Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats de Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Renània · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Saxònia · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Segle XVIII · Veure més »

Setge de Danzig (1734)

El setge de Danzig va ser un setge sobre la ciutat polonesa de Danzig dut a terme per part de l'Imperi Rus durant la Guerra de Successió Polonesa (1733 - 1738).

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Setge de Danzig (1734) · Veure més »

Tractat de Viena (1738)

El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Tractat de Viena (1738) · Veure més »

Varsòvia

Varsòvia (en polonès Warszawa) és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital a partir de l'any 1596, quan el rei Zygmund III va traslladar la capitalitat des de Cracòvia.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і Varsòvia · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 10 d'octubre · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 1733 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 1734 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 1735 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 1738 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 1740 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 22 de setembre · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 27 de juny · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 3 de juliol · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 5 d'octubre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió de Polònia і 8 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Guerra de Successió Polonesa, Guerra de Successió polonesa, Guerra de la Successió Polonesa, Guerra de successió polonesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »