Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerra de Successió Espanyola

Índex Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

537 les relacions: Abril, Acàdia, Acta d'Unió (1707), Adrien Maurice de Noailles, Aixecament austriacista de Menorca, Alacant, Alcoi, Alexandre Maître de Bay, Alt Camp, Alt Penedès, Altea, Alzira, Amèrica, Amèrica del Nord, Anglaterra, Anna d'Espanya, Anna de la Gran Bretanya, Anoia, António Luís de Sousa, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Anvers, Aragó, Aragonesos, Arenys de Mar, Argent (element), Arxiducat d'Àustria, Asiento, Ath, August II de Polònia, Austriacistes, Bac de Roda, Baden-Baden, Bages, Baix Camp, Baix Llobregat, Baix Penedès, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Elixheim, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Blenheim, Batalla de Cadis (1702), ..., Batalla de Cremona, Batalla de Denain, Batalla de Friedlingen, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de la badia de Vigo, Batalla de Luzzara, Batalla de Malplaquet, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Ramillies, Batalla de Talamanca, Batalla de Vélez-Màlaga, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalló, Baviera, Benicarló, Berguedà, Botifarra (Mallorca), Botifler, Bouchain, Brihuega, Cadis, Cambra dels Lords, Camille d'Hostun de La Baume, Capità general de València, Cardona, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles XII de Suècia, Cartagena, Cas dels catalans, Castell de Bellver, Castell de Cardona, Castell de Sant Felip, Castell de Sant Martí Sarroca, Castella, Castellà, Castelló de la Plana, Castellví de la Marca, Catalan Bay, Catalunya del Nord, César d'Estrées, Charleroi, Charles Mordaunt, Claude Louis Hector de Villars, Climent XI, Cloudesley Shovell, Colònia (Alemanya), Combat del Congost, Companyia d'Osona, Conca de Barberà, Conferència de Cervera, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta de València, Consell d'Estat d'Espanya, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Convent de Sant Agustí Vell, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Coronela, Coronela de Barcelona, Corsari, Corts Catalanes, Corts de Castella, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Dénia, Decrets de Nova Planta, Desembarcament de Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Domènec Perera, Duc, Ducat d'Orleans, Ducat de Marlborough, Ducat de Màntua, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Dunkerque, Elda, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Elx, Ermengol Amill i Moliner, Escòcia, Esclavitud, Espanya, Estats Pontificis, Eugeni de Savoia, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exili, Exili austriacista, Expedició del diputat militar, Febrer, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinand de Marsin, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran Soldevila i Zubiburu, Flota d'Índies, Forlì, Fortalesa de la Ciutadella, França, François Bidal d'Asfeld, François de Neufville de Villeroy, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Castillo Fajardo, Francisco Ronquillo Briceño, Froilán Díaz de Llanos, Furs de València, Gandia, Generalitat de Catalunya, George Rooke, Germans Nebot, Gibraltar, Girona, Gran Guerra del Nord, Gran i General Consell, Grisons, Guerra, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de la reina Anna, Guerra de Successió a Catalunya, Guerra de Successió a Mallorca, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra francoholandesa, Guerra Gran, Guido Starhemberg, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Henri de Massue, Henry d'Harcourt, Henry St John, 1r vescomte de Bolingbroke, Història d'Espanya, Hongria, Hostalric, Hugonot, Illa, Imperi Espanyol, Insaculació, Itàlia, Jaca, Jacint Rigau-Ros i Serra, James Fitz-James Stuart, James Stanhope, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean Auguste Dominique Ingres, Jean Baptiste du Casse, Jean Orry, Jean-Baptiste Colbert, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Josep d'Àustria, Joan Miquel Saura Morell, Joan Vilar i Ferrer, Joaquim Albareda i Salvadó, John Churchill (1r duc de Marlborough), John Leake, Jordi de Hessen-Darmstadt, José Carrillo de Albornoz, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Ferran de Baviera, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, La Barceloneta, Landau, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lilla, Lisboa, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola, Llista de reis de França, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Tomàs i Costa, Lluçanès, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís de França (gran delfí), Lluís Guillem de Baden-Baden, Lluís I d'Espanya, Lluís Josep de Borbó, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Louis d'Aubusson de la Feuillade, Louis François de Boufflers, Luis Antonio de Belluga Moncada, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luxemburg, Maó, Madrid, Mallorca, Manresa, Manuel Arias y Porres, Manuel Desvalls i de Vergós, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal, Mar Mediterrània, Març, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Maresme, Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Marianna del Palatinat-Neuburg, Marquês das Minas, Martorell, Mataró, Maulets (història), Maximilià II Manuel de Baviera, Mètode Vauban, Múrcia, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Miquel Coll i Alentorn, Mitford Crowe, Moianès, Monarca, Monarquia d'Espanya, Monistrol de Calders, Mons, Montjuïc (Barcelona), Mosel·la, Motín de los gatos, Namur, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Navarra, Nicolas Catinat, Nieuwpoort, Novelda, Octubre, Or, Oriola, Osona, Oudenaarde, País Valencià, Països Baixos, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Pacte dels Vigatans, Pactes de Família, Palau dels Barons de Pinós, Palma, Partit Tory, Pau Claris i Casademunt, Pau de Thoar i Grec, Pau de Westfàlia, Pólvora, Pere II de Portugal, Pirateria marítima, Pitiüses, Plana de Vic, Portugal, Prússia, Prebenda, Presa de Gibraltar, Primera Guerra Mundial, Principat de Catalunya, Principat de Lieja, Priorat, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de la Immaculada Concepció, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, René de Froulay de Tessé, República de Gènova, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolució Francesa, Rin, Ripoll, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint Kitts, Sallent, Santa Maria del Mar, Saragossa, Sarrià (Barcelona), Saxònia, Sàpiens, Segle XVI, Segle XVII, Segona Germania, Segona Guerra dels Cent Anys, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Lleida (1707), Setge de Torí (1706), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1707), Seu vacant, Socarrats, Solsonès, SOM (grup cooperatiu), Talla (impost), Tarassona, Tarragona, Terra de Rupert, Terranova, Terres de l'Ebre, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1698), Tractat de la Haia (1701), Tractat de Londres (1700), Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Universitat (municipi), València, Valencians, Valencià, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Víctor Amadeu II de Savoia, Verola, Vic, Viena, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Villaviciosa, Villena, Vinaròs, Winston Churchill, Wittelsbach, Xàtiva, Xixona, Xuetes, 1 d'agost, 1 de febrer, 1 de novembre, 11 d'abril, 11 d'octubre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de gener, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juny, 13 de setembre, 14 d'agost, 14 d'octubre, 15 de juliol, 16 de gener, 16 de maig, 1636, 1638, 1641, 1648, 1652, 1665, 1668, 1683, 1688, 1689, 1697, 1698, 1699, 17 de maig, 17 de novembre, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1713, 1714, 1715, 1716, 1718, 1720, 1725, 18 d'agost, 18 d'octubre, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juny, 18 de setembre, 1802, 1815, 19 d'abril, 19 de maig, 1914, 2 de febrer, 20 d'octubre, 20 de juny, 20 de maig, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de desembre, 21 de novembre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de gener, 22 de setembre, 23 d'octubre, 23 de setembre, 24 de març, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de maig, 26 de setembre, 27 de juny, 27 de maig, 28 d'abril, 28 de novembre, 29 de juny, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 de desembre, 3 de febrer, 30 de juny, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 de maig, 31 de març, 5 d'octubre, 5 de febrer, 5 de juliol, 5 de setembre, 6 d'abril, 6 de febrer, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de novembre, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de maig, 8 de novembre, 9 d'agost, 9 d'octubre, 9 de juliol, 9 de març. Ampliar l'índex (487 més) »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Abril · Veure més »

Acàdia

Els Acadians Acàdia fou una colònia francesa que ocupava el territori que abasta tres províncies marítimes del Canadà i una petita franja de l'estat del Maine als Estats Units.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Acàdia · Veure més »

Acta d'Unió (1707)

Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta de Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Acta d'Unió (1707) · Veure més »

Adrien Maurice de Noailles

Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Adrien Maurice de Noailles · Veure més »

Aixecament austriacista de Menorca

LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aixecament austriacista de Menorca · Veure més »

Alacant

Alacant és un municipi del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alacant · Veure més »

Alcoi

Alcoi (en castellà i cooficialment, Alcoy) és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alcoi · Veure més »

Alexandre Maître de Bay

Alexandre Maître de Bay, marquès de Bay (Salins, 1650 – Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alexandre Maître de Bay · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alt Camp · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alt Penedès · Veure més »

Altea

Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa que limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Altea · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Alzira · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Amèrica · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Amèrica del Nord · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anglaterra · Veure més »

Anna d'Espanya

Anna d'Espanya o Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anna d'Espanya · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Anoia

L'Anoia és un comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anoia · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte del Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de Les Minas, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і António Luís de Sousa · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (? Segle XVII - ? Segle XVIII) fou nomenat el mes de juliol de 1713 Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina · Veure més »

Anvers

Anvers (històricament, Antuèrpia; en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Anvers · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aragó · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos i les aragoneses (en singular: aragonès, aragonesa; en aragonès os aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa; en castellà los aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Aragonesos · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arenys de Mar · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Argent (element) · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Asiento · Veure més »

Ath

Ath (en való Ate, en picard Ât, neerlandès Aat) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ath · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і August II de Polònia · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del segle XVIII s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Austriacistes · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, va ser un militar nat a Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda) el 28 de maig de 1658 i mort el 2 de novembre de 1713 a Vic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bac de Roda · Veure més »

Baden-Baden

La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baden-Baden · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bages · Veure més »

Baix Camp

L'Argentera Municipis del Baix Camp El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baix Camp · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baix Llobregat · Veure més »

Baix Penedès

El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baix Penedès · Veure més »

Baltasar de Mendoza y Sandoval

Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baltasar de Mendoza y Sandoval · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l’Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d’Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 com un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola en què les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla d'Elixheim

La Batalla d'Elixheim (18 de juliol de 1705), també coneguda com el Pas de les Línies de Brabant, fou una batalla de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Elixheim · Veure més »

Batalla d'Oudenaarde

La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla d'Oudenaarde · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cadis (1702) · Veure més »

Batalla de Cremona

La Batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villeroy.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Cremona · Veure més »

Batalla de Denain

La Batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Denain · Veure més »

Batalla de Friedlingen

La Batalla de Friedlingen (en alemany Batalla de Käferholz) es va lliurar el 14 d'octubre del 1702 a Burg Friedlingen (Marcgraviat de Baden / Sacre Imperi Germànic) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Marcgravi de Baden-Baden amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villars.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Friedlingen · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de la badia de Vigo · Veure més »

Batalla de Luzzara

La Batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Màntua) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Luzzara · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La Batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Malplaquet · Veure més »

Batalla de Monte de Torrero

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, o Flandes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Ramillies · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Vélez-Màlaga

La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Vélez-Màlaga · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la Batalla de Brihuega.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del Baluard de Santa Clara

La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »

Batalló

El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Batalló · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Baviera · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat al nord del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Benicarló · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Berguedà · Veure més »

Botifarra (Mallorca)

Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Botifarra (Mallorca) · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Botifler · Veure més »

Bouchain

Bouchain és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Bouchain · Veure més »

Brihuega

Brihuega és un municipi de la província de Guadalajara a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Brihuega · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cadis · Veure més »

Cambra dels Lords

Escut de la Cambra dels Lords Palau de Westminster, seu de la ''House of Lords''. La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cambra dels Lords · Veure més »

Camille d'Hostun de La Baume

Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de març de 1728) fou un militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Camille d'Hostun de La Baume · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Capità general de València · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cardona · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles XII de Suècia

Carles XII de Suècia (17 de juny de 1682 – 30 de novembre de 1718), anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Carles XII de Suècia · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cartagena · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cas dels catalans · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del segle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Sant Felip

El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del segle XVI, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Sant Felip · Veure més »

Castell de Sant Martí Sarroca

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellà · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellví de la Marca

Castellví de la Marca és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a la Múnia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Castellví de la Marca · Veure més »

Catalan Bay

Catalan Bay («la badia dels Catalans») és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contrària del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catalan Bay · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Catalunya del Nord · Veure més »

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - París, 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i el cardenal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і César d'Estrées · Veure més »

Charleroi

Belfort de Charleroi. Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Charleroi · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Charles Mordaunt · Veure més »

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) va ser el 243è Papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Climent XI · Veure més »

Cloudesley Shovell

Sir Cloudesley Shovell (novembre de 1650 - 22-23 d'octubre de 1707) fou un Almirall anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cloudesley Shovell · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Combat del Congost

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Combat del Congost · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Companyia d'Osona · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord de la província de Tarragona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conca de Barberà · Veure més »

Conferència de Cervera

La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V amb la presència d'emissaris anglesos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conferència de Cervera · Veure més »

Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »

Conquesta de València

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conquesta de València · Veure més »

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Consell de Cent · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Constitucions catalanes · Veure més »

Convent de Sant Agustí Vell

El Convent de Sant Agustí Vell és un edifici que va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Convent de Sant Agustí Vell · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corona de Castella · Veure més »

Coronela

Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Coronela · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corsari · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Corts de Castella · Veure més »

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dénia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Domènec Perera

Domènec Perera (?, segle XVII - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Domènec Perera · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Duc · Veure més »

Ducat d'Orleans

El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat d'Orleans · Veure més »

Ducat de Marlborough

El Ducat de Marlborough (referit a Marlborough a Wiltshire) és un títol hereditari de la noblesa d'Anglaterra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Marlborough · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ducat de Savoia · Veure més »

Dunkerque

Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Dunkerque · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat valenciana situada a la vora del riu Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Elda · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Elx

Elx (IPA) (oficialment Elche/Elx) és una ciutat valenciana, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Elx · Veure més »

Ermengol Amill i Moliner

Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ermengol Amill i Moliner · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Escòcia · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Esclavitud · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Espanya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Estats Pontificis · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Eugeni de Savoia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Europa · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Exili

L'Exili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exili · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandó forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Exili austriacista · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Expedició del diputat militar · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Febrer · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ferdinand de Marsin · Veure més »

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Flota d'Índies

Imatge de la Sevilla del segle XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Flota d'Índies · Veure més »

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Forlì · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і França · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat Mariscal de França en 1734.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

François de Neufville de Villeroy

François de Neufville de Villeroy, duc de Villeroy (7 d'abril, 1644 - 18 de juliol, de 1730), fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і François de Neufville de Villeroy · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar duc de Velasco fou un funcionari espanyol que ostentà el càrrec de virrei de Catalunya durant els regnats de Carles II i de Felip V.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Castillo Fajardo

Escuts d'armes de Carles II de Castella (esq.) i Francisco Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias (dr.), sobre un portal a les muralles reials de Ceuta. Daten de 1699, quan Francisco Castillo Fajardo era governador de Ceuta. Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muñoz, Marquès de Villadarias (1642-1716), va ser un militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Castillo Fajardo · Veure més »

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Francisco Ronquillo Briceño · Veure més »

Froilán Díaz de Llanos

Froilán Díaz de Llanos (Lleó - Madrid, 1709) va ser un religiós dominic espanyol, confessor de Carles II de Castella, que va ser perseguit per la Inquisició per haver dirigit els exorcismes destinats a alliberar el rei dels encanteris sota els quals suposadament es trobava.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Froilán Díaz de Llanos · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Furs de València · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gandia · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Generalitat de Catalunya · Veure més »

George Rooke

Sir George Rooke pintura de Michael Dahl, cap a 1705. Sir George Rooke (1650- 24 de gener de 1709) va ser un almirall naval anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і George Rooke · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Germans Nebot · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Girona · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Gran i General Consell · Veure més »

Grisons

Grisons (romanx: Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Grisons · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Bizantí. Una guerra o conflicte armat és una lluita armada entre, en principi, dos, grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra · Veure més »

Guerra de Devolució

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Devolució · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La Guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de la reina Anna

La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la reina Anna · Veure més »

Guerra de Successió a Catalunya

La Guerra de Successió a Catalunya és el relat dels fets a Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió a Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió a Mallorca

La Guerra de Successió Espanyola (1701–1713/1715) en el Regne de Mallorca va tenir un primer moment de domini borbònic (1701-1706) i una segona etapa d'identificació amb la posició del conjunt de regnes de la Corona d'Aragó, fins a la capitulació de la Ciutat de Mallorca davant l'exèrcit hispanofrancès dirigit per François Bidal d'Asfeld.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió a Mallorca · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra francoholandesa

Guerra francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra francoholandesa · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guerra Gran · Veure més »

Guido Starhemberg

Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guido Starhemberg · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Henri de Massue

Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Henri de Massue · Veure més »

Henry d'Harcourt

Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Henry d'Harcourt · Veure més »

Henry St John, 1r vescomte de Bolingbroke

Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Henry St John, 1r vescomte de Bolingbroke · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Història d'Espanya · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hongria · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hostalric · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Hugonot · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Illa · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà) L'Imperi Espanyol fou al conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Imperi Espanyol · Veure més »

Insaculació

La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Insaculació · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Itàlia · Veure més »

Jaca

Jaca (Chaca en aragonès) és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaca · Veure més »

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor rossellonès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart, 1r Duc de Berwick, 1r Duc de Fitz-James, 1r Duc de Llíria i Xèrica, (Moulins, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, 12 de juny de 1734) va ser un militar i aristòcrata anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart · Veure més »

James Stanhope

James Stanhope PC (París, França 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya 5 de febrer de 1721 va ser un militar i estadista anglès. Va començar la seva carrera militar el 1691 i després de participar amb èxit en la campanya de 1705, en la que va entrar a Barcelona amb l'Arxiduc Carles, i va arribar a ser el 1708 comandant en cap de l'exèrcit anglès a Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola, on va liderar la captura de Menorca i va participar en les victòries a la batalla d'Almenar i la batalla de Saragossa però va ser derrotat i capturat pels francesos el 1710 a la batalla de Brihuega, i va ser presoner durant un any. De nou a Anglaterra el 1712 va recuperar el seu escó a la Casa dels Comuns, que va ocupar entre el 1701 i 1721. Va fer de secretari d'estat, negociant la Quàdruple Aliança contra el Regne d'Espanya el 1718, i va fer de ministre del tresor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і James Stanhope · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, (en anglès James II of England) nascut el 14 d'octubre de 1633 i mort el 16 de setembre de 1701, regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Jean Auguste Dominique Ingres

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès d'estètica neoclàssica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jean Auguste Dominique Ingres · Veure més »

Jean Baptiste du Casse

Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jean Baptiste du Casse · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser el ministre de finances francès de 1665 a 1683, en el regnat de Lluís XIV.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Miquel Saura Morell

Joan Miquel Saura Morell fou el cabdill de l'aixecament dels austriacistes menorquins en 1706.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Miquel Saura Morell · Veure més »

Joan Vilar i Ferrer

Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joan Vilar i Ferrer · Veure més »

Joaquim Albareda i Salvadó

Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Joaquim Albareda i Salvadó · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques durant finals del segle XVII i inicis del XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

John Leake

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і John Leake · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del segle XVII i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »

Josep Ferran de Baviera

Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Ferran de Baviera · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep Maria Torras i Ribé

Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Maria Torras i Ribé · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і La Barceloneta · Veure més »

Landau

Plaça del mercat a Landau. Landau, o Landau in der Pfalz és una ciutat autònoma (kreisfrei) envoltada pel Südliche Weinstraße («Ruta de Vi del Sud») districte del Palatinat del Rin del sud, Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Landau · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I, emperador romanogermànic, va néixer a Viena el 9 de juny de 1640 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de maig de 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lilla

Lilla (en francès Lille, en neerlandès Rijsel, en flamenc Rysel) és una ciutat e un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lilla · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lisboa · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lleida · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola

Aquesta llista recull les poblacions dels Països Catalans que va cremar l'exèrcit borbó en els Països Catalans durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de poblacions cremades als Països Catalans per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de França · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

Mapa del Principat de Catalunya del segle XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llorenç Tomàs i Costa

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1660 – Viena, 1737) va ocupar diversos càrrecs al bisbat de Vic i Solsona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »

Lluçanès

Localització del LluçanèsPancarta reivindicativa a la plaça Major de Prats de Lluçanès el desembre de 2007. El Lluçanès és una subcomarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluçanès · Veure més »

Lluís Alexandre de Borbó

Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »

Lluís de França (duc de Borgonya)

Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Josep de Borbó · Veure més »

Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIV de França · Veure més »

Louis d'Aubusson de la Feuillade

Louis d'Aubusson de la Feuillade, duc de Roannais, (1673 - 28 de gener, de 1725) fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Louis d'Aubusson de la Feuillade · Veure més »

Louis François de Boufflers

Louis Francois de Boufflers Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Louis François de Boufflers · Veure més »

Luis Antonio de Belluga Moncada

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Luxemburg · Veure més »

Maó

Vista de sa Costa de ses Voltes i el Claustre, entre el port i el centre de Maó Maó (oficialment Maó-Mahón) és un municipi i ciutat de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa i actual seu del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mallorca · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manresa · Veure més »

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Arias y Porres · Veure més »

Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774) Militar català que lluità en el bàndol austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola conjuntament amb el seu germà Antoni Desvalls i de Vergós marquès del Poal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »

Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Barcelona, nascut a finals del segle XVII i que va morir durant el segle XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (?,c.1650 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mar Mediterrània · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Març · Veure més »

Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot

Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maresme · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

La infanta Maria Teresa d'Espanya, reina de França. Maria Teresa d'Àustria, Infanta de Espanha, Infanta de Portugal, Arquiduquesa de Áustria (Monestir de l'Escorial, 10 de setembre de 1638 – Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser Infanta d'Espanya i reina consort de França, muller de Lluís XIV de França, des del 1660.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »

Marianna del Palatinat-Neuburg

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Marquês das Minas

El Marquesat de les Mines (referint-se a les mines, al Brasil) fou creat el 2 de gener del 1608, per a Felip II de Portugal de part de D. Francesc de Sousa (cap al 1540-1611) (3r Compte del Prat).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Marquês das Minas · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importància per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Martorell · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mataró · Veure més »

Maulets (història)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maulets (història) · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Munic 1662 - 1726).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Mètode Vauban

El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mètode Vauban · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Múrcia · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític castellà del segle XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Menorca · Veure més »

Miquel Coll i Alentorn

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904 - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Miquel Coll i Alentorn · Veure més »

Mitford Crowe

Mitford Crowe o Crow (1669 - 1719) va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mitford Crowe · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Moianès · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monarca · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Monistrol de Calders · Veure més »

Mons

Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mons · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Mosel·la

Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Mosel·la · Veure més »

Motín de los gatos

El Motín de los Gatos fou una revolta popular que tingué lloc a Madrid el 28 d'abril de 1699, per la manca de queviures, sobretot de pa després d'anys de males collites i pujada del preu del blat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Motín de los gatos · Veure més »

Namur

Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Namur · Veure més »

Narcís Feliu de la Penya i Farell

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1646 - 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Narcís Feliu de la Penya i Farell · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Navarra · Veure més »

Nicolas Catinat

Nicolas Catinat. Nicolas Catinat (París, 1 de setembre de 1637 - Saint-Gratien, Val-d'Oise, 22 de febrer de 1712) fou un militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nicolas Catinat · Veure més »

Nieuwpoort

Nieuwpoort és una ciutat de Bèlgica, situada a la desembocadura del riu Ijzer a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Nieuwpoort · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Novelda · Veure més »

Octubre

L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Octubre · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Or · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Oriola · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Osona · Veure més »

Oudenaarde

Oudenaarde (Audenarde en francès) és una ciutat belga i un municipi de la província de Flandes Oriental.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Oudenaarde · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і País Valencià · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos austríacs · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pacte dels Vigatans

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pacte dels Vigatans · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pactes de Família · Veure més »

Palau dels Barons de Pinós

El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà,gencat.cat, és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palau dels Barons de Pinós · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Palma · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del segle XVIII pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Partit Tory · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener del 1586 – Barcelona, 27 de febrer del 1641) fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau de Thoar i Grec

Pau de Thoar i Grec (segle XVII - Viena?, segle XVIII) fou un militar català.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pau de Thoar i Grec · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pólvora · Veure més »

Pere II de Portugal

Pere II de Portugal dit „el Pacífic“ (Lisboa, 26 d'abril de 1648 - Alcântara, 9 de desembre de 1706) fou regent de Portugal (1667-1683) i rei de Portugal (1683 -1706).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pere II de Portugal · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pirateria marítima · Veure més »

Pitiüses

Imatge de satèl·lit de les '''illes Pitiüses'''. Localització de les Pitiüses respecte les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Pitiüses · Veure més »

Plana de Vic

Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Plana de Vic · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Portugal · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Prússia · Veure més »

Prebenda

Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Prebenda · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Presa de Gibraltar · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Principat de Lieja · Veure més »

Priorat

Lo Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Priorat · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Serret (1996: 38) Llosa de marbre d'estil noucentista col·locada la vigília de la Diada —10 de setembre— de 1922 al vas sepulcral on hi ha enterrades les despulles de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat. La inscripció resa: «Vas que conté les restes del doctor en dret don Rafel Casanova Conseller que fou de la ciutat de Barcelona + 1743 + ». Cartell publicat per la Generalitat republicana durant la Guerra Civil espanyola. La figura de Rafael Casanova com a exemple a seguir del ciutadà compromès en lluita contra la tirania —absolutista el 1714, feixista el 1936— fou àmpliament reivindicada durant el conflicte. Ofrena floral un onze de setembre F.C. Barcelona a Rafael Casanova l'11 de setembre de 2010 Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Regiment de cavalleria Rafael Nebot

El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de cavalleria Rafael Nebot · Veure més »

Regiment de la Ciutat de Barcelona

El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Regiment de la Immaculada Concepció

El regiment de la Immaculada Concepció fou una unitat militar de l'exèrcit de Catalunya durant la guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Immaculada Concepció · Veure més »

Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de França · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles XVIII i XIX.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies (en italià: Regno delle Due Sicilie) fou un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Regne de València · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el segle XVI i XVII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València..

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і René de Froulay de Tessé · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і República de Gènova · Veure més »

Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola

Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Revolució Francesa · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rin · Veure més »

Ripoll

La vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Ripoll · Veure més »

Rodrigo Manuel Manrique de Lara

Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rodrigo Manuel Manrique de Lara · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint Kitts

Saint Kitts (també coneguda més formalment com Saint Christopher Island; Saint-Christophe en francès) és una illa del Carib.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Saint Kitts · Veure més »

Sallent

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sallent · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Mar · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Saragossa · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui en dia la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Sarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Saxònia · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segle XVII · Veure més »

Segona Germania

La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segona Germania · Veure més »

Segona Guerra dels Cent Anys

duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher derrotaren Napoleó. Aquesta es considera la batalla final de la Segona Guerra dels Cents Anys La Segona Guerra dels Cent Anys és una expressió que descriu tota la sèrie de conflictes militars en què s'enfrontaren al Regne de la Gran Bretanya i França des del 1688 fins al 1815.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Segona Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Torí (1706)

El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Torí (1706) · Veure més »

Setge de Tortosa (1708)

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la presa del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans habitualment usat en l'ablatiu sede vacante, en català mentre la seu és vacant) és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Seu vacant · Veure més »

Socarrats

Per socarrats és com es coneixen popularment els veïns i naturals de Xàtiva (La Costera), per haver estat cremada durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Socarrats · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Solsonès · Veure més »

SOM (grup cooperatiu)

SOM (abans, fins al 2016, Grup Cultura 03) és un grup cooperatiu de la indústria cultural i de comunicació amb l'objectiu de consolidar la indústria cultural catalana.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і SOM (grup cooperatiu) · Veure més »

Talla (impost)

La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Talla (impost) · Veure més »

Tarassona

Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tarassona · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tarragona · Veure més »

Terra de Rupert

Mapa de la Terra de Rupert, amb la localització de York Factory (actualment, a la província de Manitoba, Canadà). La Terra de Rupert, també anomenada Terra del Príncep Rupert, era un territori de la Nord-amèrica britànica que comprenia la conca hidrogràfica de la Badia de Hudson, i que va estar sota la possessió nominal de la Companyia de la Badia de Hudson durant 200 anys (del 1670 al 1870), tot i que els nombrosos grups indígenes que hi vivien en disputaven la sobirania.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Terra de Rupert · Veure més »

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Terranova · Veure més »

Terres de l'Ebre

Terres de l'Ebre Les Terres de l'Ebre (també anomenat l'Ebre), és una regió catalana que aplega les seues comarques meridionals: lo Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Terres de l'Ebre · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1698)

El Tractat de La Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1698) · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat sigant el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Londres (1700)

El Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició fou un tractat signat el 25 de març de 1700 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Londres (1700) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Rijswijk

Obelisc rememorant el '''Tractat de Rijswijk''' El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del segle XVIII.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Universitat (municipi)

La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Universitat (municipi) · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і València · Veure més »

Valencians

Els valencians i les valencianes (en singular: valencià, valenciana) constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Valencians · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Valencià · Veure més »

Vallès Occidental

El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vallès Oriental · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Verola · Veure més »

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vic · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Viena · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vila-real · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Villaviciosa

Villaviciosa és un concejo, una parròquia i un poble de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Villaviciosa · Veure més »

Villena

Villena és un municipi valencià a la comarca de l'Alt Vinalopó, al nord-oest de la província d'Alacant (País Valencià).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Villena · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià que pertany a la província de Castelló.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Vinaròs · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Winston Churchill · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Wittelsbach · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xàtiva · Veure més »

Xixona

Xixona és una vila valenciana, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xixona · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і Xuetes · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1 d'agost · Veure més »

1 de febrer

L'1 de febrer és el trentadosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1 de febrer · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1 de novembre · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 d'octubre · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 11 de setembre · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 12 de gener · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 12 de setembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 13 d'agost · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 13 de juny · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 13 de setembre · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 14 d'agost · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 14 d'octubre · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 15 de juliol · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 16 de gener · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 16 de maig · Veure més »

1636

L'any 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1636 · Veure més »

1638

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1638 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1641 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1648 · Veure més »

1652

L'any 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1652 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1665 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1668 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1683 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1688 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1689 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1697 · Veure més »

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1698 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1699 · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 17 de maig · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 17 de novembre · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1703 · Veure més »

1704

thumb.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1705 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1706 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1710 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1716 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1718 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1720 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1725 · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 d'agost · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 d'octubre · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 de febrer · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 de gener · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 de juny · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 18 de setembre · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1802 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1815 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 19 d'abril · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 19 de maig · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 1914 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 2 de febrer · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 20 d'octubre · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 20 de juny · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 20 de maig · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 21 d'abril · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 21 d'octubre · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 21 de desembre · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 21 de novembre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 22 d'abril · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 22 d'agost · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 22 d'octubre · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 22 de gener · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 22 de setembre · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 23 d'octubre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 23 de setembre · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 24 de març · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 24 de novembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 25 d'abril · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 25 de juliol · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 26 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 26 d'octubre · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 26 de maig · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 26 de setembre · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 27 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 27 de maig · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 28 d'abril · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 28 de novembre · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 29 de juny · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 3 d'abril · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 3 de desembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 3 de febrer · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 30 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 30 de setembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 31 de març · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 5 d'octubre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 5 de febrer · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 5 de juliol · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 5 de setembre · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 6 d'abril · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 6 de febrer · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 6 de juliol · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 7 de juliol · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 7 de novembre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 7 de setembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 8 d'abril · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 8 de gener · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 8 de maig · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 8 de novembre · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 9 d'octubre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 9 de juliol · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra de Successió Espanyola і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Final guerra successió, Guerra de Succesió, Guerra de Successió d'Espanya, Guerra de Successió espanyola, Guerra de la Successió, Guerra de successió espanyola, Guerra de sucessió espanyola, Ocupació de Catalunya.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »