Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Acaia, Acròpoli d'Atenes, Aléxandros Mavrokordatos, Albert de Saxònia-Coburg Gotha, Aleksei Grigórievitx Orlov, Alexandre el Gran, Alexandre I de Grècia, Alexandre I de Rússia, Alexandria, Almirall, Amfissa, Amnistia, Anglaterra, Argos, Arthur Wellesley, Artifici incendiari, Atenes, Athanasios Diakos, Balcans, Batalla de Navarino, Beòcia, Brulot, Bucarest, Buixatli Mustafà Paixà, Campanya napoleònica d'Egipte i Síria, Carbonaris, Carles X de França, Caucas, Cíclades, Ciutat, Concert europeu, Congrés de Viena, Constantí I de Grècia, Constantí II de Grècia, Constantinoble, Convenció d'Akkerman, Corbeta, Creta, Cristià IX, Croades, Croats, Danubi, Dardanels, Egipte, Església Ortodoxa de Xipre, Esmirna, Esparta, Espòrades, Est, Fàtua, ..., Fòcida, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Fragata, França, Frangokàstel·lo, Frederic Guillem III de Prússia, Geòrgia, Geórgios Karaiskakis, Geórgios Kunduriotis, Georgios Mavromikhalis, Germanós de Patres, Ginebra, Golf de Corint, Grambusa, Grècia, Grec, Grecs, Gregori V de Constantinoble, Guerra del Peloponnès, Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra russo-turca (1828-1829), Henry John Temple, Hidra (illa), Iași, Ibrahim Paixà d'Egipte, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Ioannis Kapodístrias, Iraq, Jordi I de Grècia, Jordi II de Grècia, Jordi IV del Regne Unit, Kalamata, Kalàvrita, Kapudan paixà, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Konstandinos Kanaris, Leopold I de Bèlgica, Levàdia, Lliga Etòlia, Lluís I de Baviera, Londres, Lord Byron, Macedònia (regió), Magna Grècia, Mahmut II, Malta, Mar Egea, Mar Negra, Mary Shelley, Mesolongi, Moldàvia, Monestir de Trei Ierarhi, Muhàmmad Alí Paixà, Mul·là, Napoleó Bonaparte, Navarino, Navili de línia, Nàuplia, Nicolau I de Rússia, Nord, Odessa, Oest, Otó I de Grècia, Otó I de Wittelsbach, Patres, Pau I de Grècia, Peloponès, Península Calcídica, Península de Mani, Percy Bysshe Shelley, Petalidi, Petros Mavromikhalis, Pilos (Messènia), Pogrom, Poros, Portugal, Primera República Hel·lènica, Principat de Moldàvia, Principat de Sèrbia, Principat de Valàquia, Principats danubians, Prut, Qüestió d'Orient, Quios, Ramadà, Regència d'Alger, Regència de Trípoli, Regne de Grècia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República Romana, Revolta d'Orlov, Revolució Francesa, Revolució francesa de Juliol, Riu Esperqueu, Robert Stewart (vescomte de Castlereagh), Rumèlia, Salamina, Samos, Santa Aliança, Sarraïns, Sèrbia, Segle V aC, Sud, Tebes (Grècia), Tessàlia, Theódoros Kolokotronis, Theresienstadt, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat de Bucarest (1812), Tractat de Küčük Kaynardja, Trípoli (Grècia), Trezè, Tsar, Tudor Vladimirescu, Tunísia, Turc, Vaixell de guerra, Vaixell de vapor, Valàquia, Victòria I del Regne Unit, Xipre, 12 de setembre, 13 d'octubre, 1453, 1770, 1798, 18 de juny, 1812, 1814, 1820, 1821, 1822, 1825, 1827, 1829, 1830, 1831, 1832, 1862, 1863, 1913, 1917, 1920, 1922, 1923, 1935, 1941, 1946, 1947, 1964, 1973, 24 de febrer, 493. Ampliar l'índex (156 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Acaia · Veure més »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Aléxandros Mavrokordatos
Aléxandros Mavrokordatos (en grec: Αλέξανδρος Μαυροκορδάτος) (Constantinoble, Imperi Otomà, 11 de febrer de 1791 - Illa d'Egina, Grècia, 18 d'agost de 1865) fou un polític grec, membre de la família de fanariotes Mavrokordatos.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Aléxandros Mavrokordatos · Veure més »
Albert de Saxònia-Coburg Gotha
El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya. El príncep Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Castell de Rosenau, Coburg, 26 d'agost de 1819 - Castell de Windsor, 14 de desembre de 1861).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Albert de Saxònia-Coburg Gotha · Veure més »
Aleksei Grigórievitx Orlov
El comte (des de 1762) Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski, Алексе́й Григо́рьевич Орло́в-Чесменский ( –) fou un militar i estadista rus, que va gaudir de gran protagonisme durant el regnat de Caterina la Gran.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Aleksei Grigórievitx Orlov · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre I de Grècia
Alexandre I de Grècia (Atenes 1893 - Atenes 1920) Rei de Grècia (1917-1920).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Alexandre I de Grècia · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Alexandria · Veure més »
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Almirall · Veure més »
Amfissa
Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Amfissa · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Amnistia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Anglaterra · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Argos · Veure més »
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Arthur Wellesley · Veure més »
Artifici incendiari
XVII (museu de Veste Coburg, Alemanya)Artificis incendiaris o dispositius incendiaris, són armes que tenen com a característica més descollant el fet que es basen en l'ús de substàncies incendiàries en combat, com: napalm, termita, trifluorur de clor o també fòsfor blanc.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Artifici incendiari · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Atenes · Veure més »
Athanasios Diakos
Athanasios Diakos o Diacos fou un militar grec que lluità contra els turcs en la Guerra d'independència de Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Athanasios Diakos · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Balcans · Veure més »
Batalla de Navarino
La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Batalla de Navarino · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Beòcia · Veure més »
Brulot
Brulots contra l'Armada Espanyola. Un brulot (del francès brûlot) és una embarcació carregada de materials explosius, combustibles i inflamables com ara pólvora o foc grec, i dotada de ganxos als penols de les seves vergues i del bauprès.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Brulot · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Bucarest · Veure més »
Buixatli Mustafà Paixà
Buixatli Mustafà Paixà —en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati— (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un polític otomà d'origen albanès, fill de Mehmed Asaf Paixà i nebot del famós Kara Mahmud Paixà de la familia dels Buixatli.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Buixatli Mustafà Paixà · Veure més »
Campanya napoleònica d'Egipte i Síria
La Campanya napoleònica d'Egipte i Síria (1798-1801) va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors, amb l'objectiu de conquerir Egipte per a tancar als britànics el camí cap a l'Índia en el marc de la lluita contra Gran Bretanya, única potència clarament hostil a la França revolucionaria.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Campanya napoleònica d'Egipte i Síria · Veure més »
Carbonaris
Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Carbonaris · Veure més »
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Carles X de França · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Caucas · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Cíclades · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Ciutat · Veure més »
Concert europeu
Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques Metternich, un dels principals líders del període El Concert Europeu és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al posterior a les Guerres Napoleòniques, després del Congrés de Viena.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Concert europeu · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Congrés de Viena · Veure més »
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Constantí I de Grècia · Veure més »
Constantí II de Grècia
fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Constantí II de Grècia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Constantinoble · Veure més »
Convenció d'Akkerman
La Convenció d'Akkerman va ser un tractat signat el 7 d'octubre de 1826 entre els Imperis Rus i Otomà a la ciutat de Akkerman (actualment Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna) en la qual s'acceptaven les demandes russes sobre els principats de Sèrbia, Moldàvia i Valàquia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Convenció d'Akkerman · Veure més »
Corbeta
La moderna corbeta russa ''Steregushchiy'' -Стерегущий- (''vigilant''), fotografiada a Sant Petersburg. Una corbeta és un vaixell de guerra petit, maniobrable i amb un armament lleuger.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Corbeta · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Creta · Veure més »
Cristià IX
Cristià IX de Dinamarca (Gottorp, 8 d'abril de 1818 - Copenhaguen, 1906) fou el primer rei de Dinamarca de la branca dels Glücksburg de la casa reial dels Oldenburg.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Cristià IX · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Croades · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Croats · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Dardanels · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Egipte · Veure més »
Església Ortodoxa de Xipre
LEsglésia Ortodoxa de Xipre, que té el nom històric d'Església de Xipre, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Església Ortodoxa de Xipre · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Esmirna · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Esparta · Veure més »
Espòrades
Alguns Arxipèlags grecs, mostrant les Espòrades al nord-oest de la mar Egea Les Espòrades (en grec antic Σποράδες) és un grup d'illes de la mar Egea i la mar de Creta.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Espòrades · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Est · Veure més »
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Fàtua · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Fòcida · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Filip II de Macedònia · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Filip V de Macedònia · Veure més »
Fragata
'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents menes d'embarcació al llarg de la història.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Fragata · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і França · Veure més »
Frangokàstel·lo
Frangokàstel·lo (en grec: Φραγκοκάστελλο) és el nom d'un castell i d'una població dispersa de la costa sud de Creta, a uns 12 km a l'est de Chora Sfakion i dins de la prefectura de Khanià.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Frangokàstel·lo · Veure més »
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Geòrgia · Veure més »
Geórgios Karaiskakis
Geórgios Karaiskakis (23 de gener de 1782 – abril 23, 1827),(en grec: Γεώργιος Καραϊσκάκης), nascut 23 de gener de 1780, fou un famós militar i dirigent de la Guerra d'Independència de Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Geórgios Karaiskakis · Veure més »
Geórgios Kunduriotis
Geórgios Kunduriotis (grec: Γεώργιος Κουντουριώτης) (Hidra, Imperi Otomà, 1782 - 1848 Atenes, Grècia) va ser un empresari armador i polític que va servir com a primer ministre de març a octubre de 1848.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Geórgios Kunduriotis · Veure més »
Georgios Mavromikhalis
Georgios Mavromikhalis (en grec: Γεώργιος Μαυρομιχάλης); Mani, 1800 - 1831) va pertànyer a la Societat Amistosa, que va ser un grup secret creat el 1814 a Odessa l'objectiu del qual era la independència de Grècia, que en aquell moment es trobava sota el domini otomà. Fou també un dels presumptes assassins de Ioannis Kapodístrias.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Georgios Mavromikhalis · Veure més »
Germanós de Patres
Germanós de Patres Germanós de Patres, bisbe ortodox de Patres (en grec: Παλαιών Πατρών Γερμανός) conegut com a Georges Gotzias (25 de març de 1771 - 30 de maig de 1826) va ser un Metropolità de Patres a Grècia, l'antiga Patres Peloponès –d'aquí el nom en grec del bisbe– per a distingirla de la nova Patres Ftiòtida a la vora de Làmia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Germanós de Patres · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Ginebra · Veure més »
Golf de Corint
El golf de Corint (Korinthiakós Kólpos en grec) es troba a Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Golf de Corint · Veure més »
Grambusa
Vista de la muralla veneciana del castell de Grambusa L'illa de Grambusa o Imeri Grambusa (grec: Γραμβούσα o Ημερη Γραμβούσα) és vora de la població de Kíssamos, al nord-oest de l'illa de Creta.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Grambusa · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Grecs · Veure més »
Gregori V de Constantinoble
Gregori V de Constantinoble Gregori V de Constantinoble (en grec Γρηγόριος Ε') (Dimitsana, Arcàdia, 1745 - Constantinoble, 22 d'abril de 1821) va ser patriarca ecumènic de Constantinoble tres vegades; la primera de l'any 1797 al 1798, la segona del 1806 al 1808 i la tercera del 1818 al 1821.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Gregori V de Constantinoble · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerra russo-turca (1806-1812)
La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Henry John Temple
Henry John Temple, tercer Vescomte de Palmerston KG GCB PC, també conegut com a Lord Palmerston o simplement com a Henry Temple (Ciutat de Westminster, 20 d'octubre de 1784 - Brocket Hall, Hertfordshire, 18 d'octubre de 1865), va ser un polític britànic que va ocupar el càrrec de Primer Ministre del Regne Unit a mitjan durant dues ocasions: la primera entre el 6 de febrer del 1855 i el 19 de febrer de 1858, i la segona entre el 12 de juny de 1859 i el 18 d'octubre de 1865.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Henry John Temple · Veure més »
Hidra (illa)
Hidra (Ύδρα,, sovint transcrit Hydra), a l'antiguitat Hídrea (Ὑδρέα), és una de les Illes Saròniques, que pertany a la perifèria de l'Àtica (Grècia).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Hidra (illa) · Veure més »
Iași
Iași és una ciutat de Romania.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Iași · Veure més »
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Imperi Rus · Veure més »
Ioannis Kapodístrias
Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Ioannis Kapodístrias · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Iraq · Veure més »
Jordi I de Grècia
Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Jordi I de Grècia · Veure més »
Jordi II de Grècia
Jordi II de Grècia fou Rei de Grècia (1922-1925 i 1935-1947).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Jordi II de Grècia · Veure més »
Jordi IV del Regne Unit
Jordi IV del Regne Unit (Palau de Saint James, Londres, 12 d'agost de 1762 - Castell de Windsor, Berkshire, 26 de juny de 1830) va ser rei del Regne Unit i de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg des del 29 de gener de 1820 fins a la seva mort, el 26 de juny de 1830 i duc de Bremen i príncep de Verden (1820-1823).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Jordi IV del Regne Unit · Veure més »
Kalamata
Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Kalamata · Veure més »
Kalàvrita
Kalàvrita (en grec: Καλάβρυτα) és una ciutat i un municipi a la part muntanyosa centre-est de la unitat regional d'Acaia, Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Kalàvrita · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Kapudan paixà · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Konstandinos Kanaris
Konstandinos Kanaris, conegut també com a Constantí Kanaris o Canaris (en grec: Κωνσταντίνος Κανάρης) (1793 o 1795 - 2 de setembre de 1877) va ser un almirall grec que va combatre en la guerra d'independència del seu país i va participar així mateix en els seus primers governs.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Konstandinos Kanaris · Veure més »
Leopold I de Bèlgica
Leopold I (Coburg, 1798 - Brussel·les, 1865) fou un príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Leopold I de Bèlgica · Veure més »
Levàdia
Levàdia o Livàdia (Λιβαδειά, Livadiá, Λεβάδεια, Levádia o Λιβαδιά, Livadiá; en Livadya) és un municipi i una ciutat de la unitat perifèrica de Beòcia, de la qual és la capital, a la perifèria de la Grècia Central.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Levàdia · Veure més »
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Lliga Etòlia · Veure més »
Lluís I de Baviera
fou rei de Baviera des de 1825 fins a 1848.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Lluís I de Baviera · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Londres · Veure més »
Lord Byron
George Gordon Byron FRS (Londres, 22 de gener de 1788 – Mesolongi, 19 d'abril de 1824), sisè baró de Byron, més conegut com a lord Byron; fou un polític i poeta anglès, considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Lord Byron · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Macedònia (regió) · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Magna Grècia · Veure més »
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Mahmut II · Veure més »
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Malta · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Mar Egea · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Mar Negra · Veure més »
Mary Shelley
Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851), nascuda Mary Godwin, fou una escriptora anglesa sobretot coneguda per haver escrit Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), una de les obres més representatives del romanticisme, que es considera un primerenc exemple de ciència-ficció.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Mary Shelley · Veure més »
Mesolongi
Mesolongi en grec: Μεσολόγγι, Mesolongi, també transcrit Mesolongi, Missolonghi, Messolonghi; forma antiga Mesolòngion) és una ciutat situada a l'oest de Grècia i que té prop d'11.000 habitants (2001). La ciutat és la capital de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània i la seva tercera ciutat més gran. És la seu del municipi de Hiera Mesolongiou Polis (ciutat sagrada de Mesolongi). Mesolongi està enllaçada per la GR-5/I55. El camí cap a Ástaco va al nord-oest i també hi ha accés a GE-48 cap a l'est. La ciutat tenia una estació de ferrocarril en la línia cap Agrinio, però va ser abandonada en la dècada de 1970. La ciutat és coneguda pel dramàtic setge al qual va ser sotmesa per les tropes otomanes durant la Guerra d'Independència Grega i especialment per ser el lloc on va morir el poeta anglès George Gordon Byron (conegut com a Lord Byron), considerat un dels escriptors més versàtils i importants del Romanticisme. Byron hi havia anat per defensar la independència grega. Eugène Delacroix li va dedicar el seu cèlebre Grècia sobre les ruïnes de Mesolongi, que es troba al Museu de Belles Arts de Bordeus. Eugène Ferdinand Victor Delacroix 017.jpg|Grècia sobre les ruïnes de Mesolongi Lord Byron on his Death-bed c. 1826.jpg|Lord Byron al seu llit de mort (1826).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Mesolongi · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Moldàvia · Veure més »
Monestir de Trei Ierarhi
El Monestir de Trei Ierarhi (en romanès Mănăstirea Trei Ierarhi) és un monestir del segle XVII situat a Iaşi (Romania).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Monestir de Trei Ierarhi · Veure més »
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »
Mul·là
Mul·là (del persa, el qual prové de l'àrab) és un títol honorífic musulmà aplicat als erudits (mestres religiosos, juristes, caps d'escola, etc.), sobretot en l'àmbit de l'Àsia Central.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Mul·là · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Navarino
* Toponímia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Navarino · Veure més »
Navili de línia
Navili anglès HMS Royal Charles (1671). Vegeu l'aparell sense flocs, que encara no s'utilitzaven.Vaixells anglesos ataquen la línia de batalla francesa a la Batalla del Nil (1798). buc del vaixell enemic. 6) Canó amb curenya i aparells. 7) Zona d'abordatge El navili de línia és un vaixell de guerra de tres pals amb aparell de vela quadrada i de dues a tres cobertes artillades (amb l'excepció del Santíssima Trinitat que en va arribar a tenir quatre).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Navili de línia · Veure més »
Nàuplia
Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Nàuplia · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Nord · Veure més »
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Odessa · Veure més »
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Oest · Veure més »
Otó I de Grècia
El rei '''Otó I de Grècia''' amb vestit tradicional grec, en una fotografia de 1865 durant el seu exili a Baviera Otó I, (Όθων A') (Otó de Wittelsbach, príncep de Baviera) (Castell de Mirabell, Salzburg, Àustria, 1 de juny de 1815 - Bamberg, Baviera, 26 de juliol de 1867), fou rei de Grècia de 1832 a 1862 Otó era el segon fill de Lluís I de Baviera, i per tant, el germà petit de Maximilià II de Baviera, i tiet de Lluís II de Baviera.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Otó I de Grècia · Veure més »
Otó I de Wittelsbach
Otó I de Wittelsbach (1117 - juliol 1183), anomenat el cap Vermell - en alemany: der Rotkopf- fou duc de Baviera des de 1180 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Otó I de Wittelsbach · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Patres · Veure més »
Pau I de Grècia
Pau I de Grècia (Παύλος A') (Atenes, 14 de desembre de 1901 - Cementiri Real de Tatoi, 6 de març de 1964) fou rei de Grècia des del 1947 al 1964.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Pau I de Grècia · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Peloponès · Veure més »
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Península Calcídica · Veure més »
Península de Mani
Mani (grec: Μάνη) és una de les tres penínsules meridionals del Peloponès.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Península de Mani · Veure més »
Percy Bysshe Shelley
Escultura d'Edward Onslow Ford en el Shelley Memorial de l'University College d'Oxford Percy Bysshe Shelley (Horsham, West Sussex, 4 d'agost de 1792 – La Spezia, Ligúria, 8 de juliol de 1822) fou un poeta i pensador anglès.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Percy Bysshe Shelley · Veure més »
Petalidi
Petalidi (Πεταλίδι) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Messini.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Petalidi · Veure més »
Petros Mavromikhalis
Petros Mavromikhalis (en grec:Πετρόμπεης Μαυρομιχάλης) (Limeni, Península de Mani, 6 d'agost de 1765 - 17 de gener de 1848 Atenes, Grècia) també conegut com a Petrobey (Πετρόμπεης) fou un polític grec.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Petros Mavromikhalis · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Pilos (Messènia) · Veure més »
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Pogrom · Veure més »
Poros
Poros (en Πόρος) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Poros · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Portugal · Veure més »
Primera República Hel·lènica
La Primera República Hel·lènica (en grec: Α Ἑλληνικὴ Δημοκρατία) és el nom utilitzat per referir-se a l'Estat grec provisional que es va establir durant la Guerra d'independència de Grècia contra l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Primera República Hel·lènica · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Principat de Moldàvia · Veure més »
Principat de Sèrbia
El Principat de Sèrbia (en serbi:: Kneževina Srbija, escrit en alfabet ciríl·lic: Кнежевина Србија) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Principat de Sèrbia · Veure més »
Principat de Valàquia
Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Principat de Valàquia · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Principats danubians · Veure més »
Prut
El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Prut · Veure més »
Qüestió d'Orient
L'anomenada qüestió d'Orient o qüestió oriental fa referència als problemes diplomàtics i polítics en la història d'Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Qüestió d'Orient · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Quios · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Ramadà · Veure més »
Regència d'Alger
La Regència dAlger és un antic estat del nord d'Àfrica que, entre 1515 i 1830, va precedir conquesta francesa d'Algèria.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Regència d'Alger · Veure més »
Regència de Trípoli
La regència de Trípoli, anomenada en turc primer eyalet de Trípoli i després vilayet de Trípoli fou una província més o menys autònoma de l'Imperi Otomà, fundada a mitjans del i que correspon aproximadament al territori de l'actual estat de Líbia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Regència de Trípoli · Veure més »
Regne de Grècia
El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Regne de Grècia · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і República Romana · Veure més »
Revolta d'Orlov
''La batalla Çeşme'' (1770), pel pintor Ivan Aivazovski La Revolta d'Orlov de l'any 1770, –a Grècia coneguda com els Esdeveniments Orlov (en grec: Ορλωφικά (γεγονότα) –, va ser una precursora de la guerra d'independència de Grècia (1821), que va tenir un aixecament grec al Peloponès a instàncies del comte Orlov, comandant de les Forces Navals de Rússia de la guerra russoturca.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Revolta d'Orlov · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Revolució Francesa · Veure més »
Revolució francesa de Juliol
A França, es coneix com a Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, en la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no ho és de França sinó dels francesos.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Revolució francesa de Juliol · Veure més »
Riu Esperqueu
L'Esperqueu (en Σπερχειός, Sperkhiós) és un riu de Grècia situat a la unitat perifèrica de la Ftiòtida, que neix a les muntanyes de Timfrestos i desaigua al golf Malíac, passada la ciutat de Làmia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Riu Esperqueu · Veure més »
Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Robert Stewart (vescomte de Castlereagh) · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Rumèlia · Veure més »
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Salamina · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Samos · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Santa Aliança · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Sarraïns · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Sèrbia · Veure més »
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Segle V aC · Veure més »
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Sud · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tebes (Grècia) · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tessàlia · Veure més »
Theódoros Kolokotronis
Theódoros Kolokotronis (en grec: Θεόδωρος Κολοκοτρώνης, 3 d'abril de 1770 - 4 de febrer de 1843) va ser un general grec i líder preeminent de la Guerra d'Independència grega (1821-1829) contra l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Theódoros Kolokotronis · Veure més »
Theresienstadt
El camp de concentració de Theresienstadt va ser instal·lat pels nazis en aquesta ciutat, que avui duu el nom de Terezín i està actualment situada a Txèquia, uns 60 quilòmetres al nord de Praga.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Theresienstadt · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »
Tractat de Bucarest (1812)
El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Trípoli (Grècia)
Trípoli (Τρίπολη) és una ciutat de Grècia capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia, al centre del Peloponnès.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Trípoli (Grècia) · Veure més »
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Trezè · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tsar · Veure més »
Tudor Vladimirescu
Tudor Vladimirescu (1780 – 1821) fou un polític i militar romanès, que fou príncep de Valàquia i el líder de la Revolució de Valàquia de 1821.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tudor Vladimirescu · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Tunísia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Turc · Veure més »
Vaixell de guerra
''Vaixell de línia'' per Willem van de Velde. Un vaixell de guerra és un vaixell concebut i construït per un ús militar.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Vaixell de guerra · Veure més »
Vaixell de vapor
El vapor Clermont, de Robert Fulton. Un vaixell de vapor és un vaixell propulsat per màquines de vapor, actualment en desús, o per turbines de vapor.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Vaixell de vapor · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Valàquia · Veure més »
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Victòria I del Regne Unit · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і Xipre · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 12 de setembre · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 13 d'octubre · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1453 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1770 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1798 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 18 de juny · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1814 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1820 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1821 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1822 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1825 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1827 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1829 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1830 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1832 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1862 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1863 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1913 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1917 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1920 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1923 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1935 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1941 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1947 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1964 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 1973 · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 24 de febrer · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Guerra d'independència de Grècia і 493 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra d'Independència grega, Guerra d'independència grega, Guerra de la Independència Grega, Guerra de la Independència de Grècia, Guerra de la independència de Grècia, Independència de Grècia, Revolució Grega, Revolució grega.
