Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Guerres d'independència hispanoamericanes

Índex Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

197 les relacions: Abdicacions de Baiona, Absolutisme, Agustí I de Mèxic, Aimara, Ajuntament, Amèrica, Amèrica del Sud, Anglaterra, Antic Règim, Antonio José de Sucre, Argent, Argentina, Índies, Batalla d'Ayacucho, Batalla de Pueblo Viejo, Batalla de Trafalgar, Batalla de Yorktown (1781), Bernardo O'Higgins, Bolívia, Buenos Aires, Cadis, Capitania General de Guatemala, Capitania General de Xile, Cartagena de Indias, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Casta, Ciutat de Mèxic, Colòmbia, Colònia (divisió administrativa), Comerç, Congrés de Chilpancingo, Congrés de Panamà, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Contraban, Contracte social, Contractualisme, Corts de Cadis, Costa Rica, Crioll, Cuba, Cusco, Dinastia borbònica, Diputació, El Salvador, Equador, Esclavitud, Espanya, Europa, Ferran VII d'Espanya, ..., Filipines, Filosofia del dret, Forces armades, Francisco de Miranda, Francisco Suárez, Governació de Montevideo, Gran Colòmbia, Guatemala, Guerra civil, Guerra d'Independència de Cuba, Guerra d'independència de Veneçuela, Guerra de l'Orella de Jenkins, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, Hisenda, Hispanoamèrica, Hondures, Il·lustració, Illes Canàries, Imperi Britànic, Imperi Espanyol, Independència, Independència de Mèxic, Independència de Veneçuela, Independència del Brasil, Independència del Perú, Independentisme, Isabel II d'Espanya, Jean-Jacques Rousseau, José de San Martín, José Fernando de Abascal y Sousa, José Gervasio Artigas, Josep Bonaparte, Junta Suprema Central, Lògia maçònica, Liberalisme, Lleis d'Índies, Lliure comerç, Maia, Manuel Belgrano, Maputxes, Mar Carib, Mèxic, Metall preciós, Mina (enginyeria), Misiones Orientales, Monarquia Catòlica, Monarquia de Juliol, Monopoli, Napoleó Bonaparte, Nicaragua, Noblesa, Pablo Morillo, Panamà, Paraguai, Pàtria, Península Ibèrica, Perú, Pobles indígenes d'Amèrica, Primer Imperi Mexicà, Primera Guerra Carlina, Proteccionisme, Província de Charcas, Província Lliure de Guayaquil, Província Oriental del Riu de la Plata, Províncies Unides del Riu de la Plata, Puerto Rico, Quítxua, Quito, Regnat del Terror, Regne Unit, Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve, Regnes castellans d'Índies, República, Revolució, Revolució Americana, Revolució Francesa, Revolució haitiana, Santa Aliança, Simón Bolívar, Sobirania, Tractat de Sant Ildefons (1796), Trienni Liberal, Universitat, Uruguai, Veneçuela, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat del Perú, Virregnat del Riu de la Plata, Virrei, Xile, Yucatán, 11 de setembre, 12 d'octubre, 12 de febrer, 13 de setembre, 15 de juliol, 15 de setembre, 16 de desembre, 1640, 1643, 17 de desembre, 1721, 1735, 1741, 1748, 1761, 1768, 1780, 1781, 1784, 1796, 1801, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1811, 1813, 1814, 1818, 1819, 1820, 1821, 1822, 1824, 1825, 1826, 1829, 1833, 1836, 1898, 28 de juliol, 28 de setembre, 31 de gener, 4 de desembre, 5 de juliol, 6 d'agost, 7 de març, 8 de novembre, 9 de desembre. Ampliar l'índex (147 més) »

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Absolutisme · Veure més »

Agustí I de Mèxic

Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Agustí I de Mèxic · Veure més »

Aimara

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Aimara · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Ajuntament · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Amèrica · Veure més »

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Amèrica del Sud · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Anglaterra · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Antic Règim · Veure més »

Antonio José de Sucre

Antonio José de Sucre (Cumaná, 3 de febrer de 1795 - serra de Berruecos, Colòmbia, 4 de juny de 1830) fou un militar i polític veneçolà.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Antonio José de Sucre · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Argent · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Argentina · Veure més »

Índies

Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Índies · Veure més »

Batalla d'Ayacucho

La batalla d'Ayacucho fou una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla d'Ayacucho · Veure més »

Batalla de Pueblo Viejo

La batalla de Pueblo Viejo o també coneguda com a batalla de Tampico (1829) va tenir lloc entre el 26 de juliol i l'11 de setembre de 1829 als encontorns d'aquest port situat a la costa del golf de Mèxic, en l'actual estat mexicà de Tamaulipas.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla de Pueblo Viejo · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Yorktown (1781)

La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla de Yorktown (1781) · Veure més »

Bernardo O'Higgins

Bernardo O'Higgins Riquelme (Xile, 20 d'agost de 1778 - Lima, 24 d'octubre de 1842) va ser un militar xilè.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Bernardo O'Higgins · Veure més »

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Bolívia · Veure més »

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Buenos Aires · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Cadis · Veure més »

Capitania General de Guatemala

La Capitania General de Guatemala, també coneguda com el Regne de Guatemala, era una de les divisions administratives del virregnat de la Nova Espanya que abastava gran part de Centreamèrica; s'estenia des de la regió del Soconusco (avui dia a l'estat de Chiapas, Mèxic) fins al territori de l'actual Costa Rica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Capitania General de Guatemala · Veure més »

Capitania General de Xile

La Capitania General de Xile va ser una entitat territorial integrant de l'Imperi Espanyol entre 1541 i el 1818, com la independència de la República de Xile.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Capitania General de Xile · Veure més »

Cartagena de Indias

Cartagena de Indias o, simplement, Cartagena és la capital del departament de Bolívar, a Colòmbia i la cinquena ciutat del país en població després de Bogotà, Medellín, Cali i Barranquilla.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Cartagena de Indias · Veure més »

Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)

La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya) · Veure més »

Casta

La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta. Es reivindica, en canvi que les castes índies, les anomenades ''jāti'' eren una forma administrativa tribal, un concepte més semblant al de ''clan'' establert a Escòcia, que no tenia res a veure amb la discriminació racista. En aquesta fotografia del 1916 es poden veure membres de la casta índia dels ''Basor''. Membres de la casta ''fellahin'' egípcia, fent les seves tasques agrícoles. La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Casta · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Colòmbia · Veure més »

Colònia (divisió administrativa)

Una colònia és un assentament humà organitzat per una potència estatal anomenada metròpoli en una regió llunyana, en la qual és inicialment estrangera i on s'assenta d'una manera duradora.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Colònia (divisió administrativa) · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Comerç · Veure més »

Congrés de Chilpancingo

El Congrés de Chilpancingo (també conegut com a Congrés d'Anáhuac) va ser una reunió celebrada a Chilpancingo, el que és avui en dia l'Estat de Guerrero, de setembre a novembre del 1813.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Congrés de Chilpancingo · Veure més »

Congrés de Panamà

El Congrés de Panamà fou una reunió de líders polítics i representants de vint-i-dos estats d'Amèrica (quinze de govern), celebrada el novembre de 2006, que van exigir a Panamà la independència de Puerto Rico, ocupat pels Estats Units des de 1898, i van acordar la creació d'un Comitè Permanent de Treball integrat per quinze personalitats per a promoure la causa de Puerto Rico.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Congrés de Panamà · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Consell de Castella · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Contraban

El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Contraban · Veure més »

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Contracte social · Veure més »

Contractualisme

El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Contractualisme · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Corts de Cadis · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Costa Rica · Veure més »

Crioll

Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Crioll · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Cuba · Veure més »

Cusco

La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Cusco · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Dinastia borbònica · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Diputació · Veure més »

El Salvador

El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і El Salvador · Veure més »

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Equador · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Esclavitud · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Espanya · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Europa · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Filipines · Veure més »

Filosofia del dret

La filosofia del dret és una branca de la filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creació i aplicació del dret, la teoria de la justícia i la teoria de la ciència jurídica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Filosofia del dret · Veure més »

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Forces armades · Veure més »

Francisco de Miranda

Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol. També fou conegut com «El Primer Veneçolà Universal» o «L'Americà més Universal» degut al paper rellevant que tingué com a creador de la idea de Colòmbia com a nació i combatent destacat en tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica. Va viatjar durant gran part de la seva vida participant en conflictes armats al servei de diversos països, entre els quals destaquen tres guerres a favor de la democràcia: la Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, esdeveniment del qual va ser protagonista destacat, per la qual cosa li va ser atorgat el títol dHeroi de la Revolució, i les Guerres d'independència hispanoamericanes. Encara que va fracassar a l'hora de posar en pràctica els seus projectes, el seu ideal polític perdurar en el temps i va servir de base per a la fundació de la Gran Colòmbia i les seves idees independentistes van influir en destacats líders de l'Emancipació com Simón Bolívar i Bernardo O'Higgins. El seu nom està gravat a l'Arc de Triomf de l'Étoile a París. El seu retrat forma part de la Galeria dels Personatges al Palau de Versalles, la seva estàtua es troba enfront de la del General Kellerman en el Camp de Valmy, França.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Francisco de Miranda · Veure més »

Francisco Suárez

Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Francisco Suárez · Veure més »

Governació de Montevideo

La Governació de Montevideo (en castellà i oficialment Gobierno Político y Militar de Montevideo) va ser creada el 1751, poc després de la signatura del Tractat de Madrid de 1750, quan Ferran VI era el rei d'Espanya.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Governació de Montevideo · Veure més »

Gran Colòmbia

La Gran Colòmbia (nom oficial República de Colòmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Gran Colòmbia · Veure més »

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guatemala · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra civil · Veure més »

Guerra d'Independència de Cuba

La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra d'Independència de Cuba · Veure més »

Guerra d'independència de Veneçuela

La Guerra d'independència de Veneçuela fou una guerra lliurada per l'emancipació del que actualment és Veneçuela entre el 1811 i el 1823.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra d'independència de Veneçuela · Veure més »

Guerra de l'Orella de Jenkins

La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra de l'Orella de Jenkins · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra del Francès · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hisenda

Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Hisenda · Veure més »

Hispanoamèrica

Més de 2% Hispanoamèrica o Amèrica hispana és una regió cultural integrada per les nacions americanes de parla castellana.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Hispanoamèrica · Veure més »

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Hondures · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Il·lustració · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Illes Canàries · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Imperi Espanyol · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència · Veure més »

Independència de Mèxic

miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència de Mèxic · Veure més »

Independència de Veneçuela

La independència de Veneçuela va ser el procés emancipador desenvolupat entre 1810 i 1821 per trencar els llaços colonials que hi havia entre Veneçuela i l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència de Veneçuela · Veure més »

Independència del Brasil

La Independència del Brasil comprèn una sèrie d'esdeveniments polítics ocorreguts entre 1821 i 1825, la majoria dels quals van incloure conflictes entre el Brasil i Portugal pel que fa a la proclamació d'independència presentada per l'Imperi del Brasil el 7 de setembre de 1822.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència del Brasil · Veure més »

Independència del Perú

La Independència del Perú és un procés històric social, que correspon a tot un període de fenòmens socials, sollevaments i conflictes bèl·lics que va propiciar la independència política i el sorgiment de la República del Perú com un estat independent de la monarquia espanyola, resultat de la ruptura política i desaparició del Virregnat del Perú per la convergència de diverses forces alliberadores i l'acció dels patriotes.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència del Perú · Veure més »

Independentisme

Mural en anglès i francès que defensa un País Basc independent. En la política, l'independentisme, separatisme o secessionisme és l'opció política que defensa la independència (separació d'un estat més gran) d'un poble a partir d'una nacionalitat o una nació sense estat.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Independentisme · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

José de San Martín

José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, França, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argentí, les campanyes del qual van ser decisives per a les independències de l'Argentina, Xile i el Perú.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і José de San Martín · Veure més »

José Fernando de Abascal y Sousa

Signatura de José Fernando d'Abascal abans de ser nomenat Marquès de la Concòrdia, a partir d'aquest moment va començar a signar com a tal. José Fernando d'Abascal i Sousa (Oviedo, 30 de maig de 1743 - Madrid, 31 de juliol de 1821), fou un noble, militar i polític espanyol, mariscal de camp, trentè vuitè virrei del Perú (1806-1816) i primer Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і José Fernando de Abascal y Sousa · Veure més »

José Gervasio Artigas

José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і José Gervasio Artigas · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Josep Bonaparte · Veure més »

Junta Suprema Central

francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Junta Suprema Central · Veure més »

Lògia maçònica

Temple de la lògia "Les Coeurs Unis" - Mont-real En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Lògia maçònica · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Liberalisme · Veure més »

Lleis d'Índies

Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de la Encomienda (comanda, en català), i tots els abusos derivats d'aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Lleis d'Índies · Veure més »

Lliure comerç

El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Lliure comerç · Veure més »

Maia

Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Maia · Veure més »

Manuel Belgrano

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano y González (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 – Buenos Aires, 20 de juny de 1820), conegut com a Manuel Belgrano, va ser un intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar riuplatenc de destacada actuació en l'actual Argentina, el Paraguai i l'Alto Perú durant les dues primeres dècades del.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Manuel Belgrano · Veure més »

Maputxes

Els maputxes (del mapudungun maputxe: mapu, 'terra' i che, 'poble') són una ètnia d'amerindis sud-americans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Maputxes · Veure més »

Mar Carib

La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Mar Carib · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Mèxic · Veure més »

Metall preciós

Palleta d'or gegantina Un metall preciós és aquell element químic metàl·lic poc freqüent a la natura i d'elevat valor econòmic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Metall preciós · Veure més »

Mina (enginyeria)

Una mina o una explotació minera és el conjunt d'instal·lacions necessàries per explotar un jaciment de minerals o altres materials.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Mina (enginyeria) · Veure més »

Misiones Orientales

Misiones. En verd el domini jesuïta; En taronja, límit després del Tractat de Madrid del 1750 entre Espanya i Portugal; En rosa, el Tractat de Tordesillas. Les Misiones Orientales o Misiones del riu Uruguai (en portuguès Região das Missõés) constitueixen una regió històrica que actualment ocupen l'oest de l'estat de Rio Grande do Sul al sud del Brasil.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Misiones Orientales · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia de Juliol

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Monarquia de Juliol · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Monopoli · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Nicaragua · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Noblesa · Veure més »

Pablo Morillo

Pablo Morillo (Fuentesecas, província de Zamora, Espanya, 5 de maig de 1778 - Banhèras de Bigòrra, França, 27 de juliol de 1837) fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Pablo Morillo · Veure més »

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Panamà · Veure més »

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Paraguai · Veure més »

Pàtria

La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Pàtria · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Península Ibèrica · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Perú · Veure més »

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Primer Imperi Mexicà

El Primer Imperi Mexicà és el període posterior a la independència de Mèxic en què la forma de govern del país va ser la va ser la monarquia constitucional.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Primer Imperi Mexicà · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Proteccionisme · Veure més »

Província de Charcas

Les províncies del Departament de Potosí La província de Charcas és una de les 16 províncies del Departament de Potosí, a Bolívia.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Província de Charcas · Veure més »

Província Lliure de Guayaquil

La Província Lliure de Guayaquil fou un estat sud-americà sobirà i independent que existí entre els anys 1820 i 1822 i creat amb la independència de la governació de Guayaquil de la corona espanyola.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Província Lliure de Guayaquil · Veure més »

Província Oriental del Riu de la Plata

La Província Oriental del Riu de la Plata o Província Oriental (en castellà i oficialment, Provincia Oriental del Río de la Plata), sovint coneguda com a Província de Montevideo, va ser la denominació donada a partir de 1813, per instàncies de José Gervasio Artigas, a l'antiga Banda Oriental com a part de les Províncies Unides del Riu de la Plata.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Província Oriental del Riu de la Plata · Veure més »

Províncies Unides del Riu de la Plata

Províncies Unides del Riu de la Plata va ser la denominació emprada per al territori de l'actual Argentina, Uruguai i l'avui departament bolivià de Tarija des de la Revolució de Maig fins a mitjans de la dècada del 1830.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Províncies Unides del Riu de la Plata · Veure més »

Puerto Rico

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Puerto Rico · Veure més »

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Quítxua · Veure més »

Quito

Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Quito · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Regnat del Terror · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Regne Unit · Veure més »

Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve

El Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve o Regne Unit de Portugal, el Brasil i els Algarves (en portuguès: Reino Unido de Portugal, Brasil e Algarves) fou el nom que rebé el Regne de Portugal durant la regència de la dinastia Bragança entre 1815 i 1825, i que aglutinà els territoris dels Regnes de Portugal i l'Algarve i la colònia del Brasil així com totes les possessions d'ultramar de l'Imperi Portuguès.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і República · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució · Veure més »

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució Americana · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució haitiana

La Revolució haitiana (1791-1804) va ser una revolta d'esclaus a la colònia francesa de Saint Domingue que va culminar amb l'abolició de l'esclavitud i la independència del país que va esdevenir la República d'Haití.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució haitiana · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Santa Aliança · Veure més »

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Simón Bolívar · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Sobirania · Veure més »

Tractat de Sant Ildefons (1796)

El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Tractat de Sant Ildefons (1796) · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Trienni Liberal · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Universitat · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Uruguai · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Veneçuela · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat del Perú · Veure més »

Virregnat del Riu de la Plata

El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat del Riu de la Plata · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Virrei · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Xile · Veure més »

Yucatán

Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і Yucatán · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 11 de setembre · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 12 d'octubre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 12 de febrer · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 13 de setembre · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 15 de juliol · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 15 de setembre · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 16 de desembre · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1640 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1643 · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 17 de desembre · Veure més »

1721

Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1721 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1735 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1741 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1748 · Veure més »

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1761 · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1768 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1780 · Veure més »

1781

Sense descripció.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1781 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1784 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1796 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1801 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1806 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1807 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1811 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1814 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1819 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1820 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1821 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1822 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1825 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1826 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1829 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1833 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1836 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 1898 · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 28 de juliol · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 28 de setembre · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 31 de gener · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 4 de desembre · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 5 de juliol · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 6 d'agost · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 7 de març · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 8 de novembre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerres d'independència hispanoamericanes і 9 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Descolonització d'Amèrica, Emancipació d'Amèrica Llatina, Guerra d'Independència Hispanoamericana, Guerres d'Independència Hispanoamericana, Guerres de la independència americana, Independència d'Amèrica, Independència llatinoamericana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »