Taula de continguts
21 les relacions: Abadia de Vallbona, Agustí Rodas i Llimona, Antonio Agresti, Òpera, Baix (veu), Barcelona, Caterina Goldberg Strossi, Gran Teatre del Liceu, Italià, Joan Cortada i Sala, Joana Baptista Fossa, Marià Obiols i Tramullas, Montsonís, Nicolau Manent i Maurant, Simfonia, Soprano, Tenor, 1857, 1859, 2 de setembre, 23 de maig.
Abadia de Vallbona
* Abadia de Vallbona (Argelers).
Veure Gualtiero di Monsonís і Abadia de Vallbona
Agustí Rodas i Llimona
Agustí Rodas i Llimona, o italianitzat Agostino Rodas (Barcelona, 1816 – 10 de juliol de 1883), fou un baix i professor de cant català.
Veure Gualtiero di Monsonís і Agustí Rodas i Llimona
Antonio Agresti
Antonio Agresti (1827 - 1878) fou un tenor italià.
Veure Gualtiero di Monsonís і Antonio Agresti
Òpera
''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.
Veure Gualtiero di Monsonís і Òpera
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Veure Gualtiero di Monsonís і Baix (veu)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Gualtiero di Monsonís і Barcelona
Caterina Goldberg Strossi
Caterina Goldberg Strossi, també escrit Goldberg-Strozzi, (Viena, 1820 o 1828 - ?) fou una soprano lírica coloratura austríaca activa a la segona meitat del.
Veure Gualtiero di Monsonís і Caterina Goldberg Strossi
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Gualtiero di Monsonís і Gran Teatre del Liceu
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Gualtiero di Monsonís і Italià
Joan Cortada i Sala
Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 9 de juliol de 1868) fou un novel·lista, periodista i historiador català.
Veure Gualtiero di Monsonís і Joan Cortada i Sala
Joana Baptista Fossa
Joana Baptista Fossa i Pol (Barcelona, ca. 1829 - 7 de setembre de 1873) fou una soprano d'èxit arreu d'Espanya.
Veure Gualtiero di Monsonís і Joana Baptista Fossa
Marià Obiols i Tramullas
Marià Obiols i Tramullas (Barcelona, 26 de setembre de 1809 - Barcelona, 11 de desembre de 1888) fou compositor d'òperes i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de 1847 fins a la mort.
Veure Gualtiero di Monsonís і Marià Obiols i Tramullas
Montsonís
Montsonís és una entitat de població del municipi de Foradada a la comarca de la Noguera.
Veure Gualtiero di Monsonís і Montsonís
Nicolau Manent i Maurant
Nicolau Manent i Maurant (Maó, Menorca, 22 de juny del 1827 – Barcelona, 11 de maig de 1887) va ser un organista, mestre de capella, director i compositor de sarsueles.
Veure Gualtiero di Monsonís і Nicolau Manent i Maurant
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Veure Gualtiero di Monsonís і Simfonia
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Veure Gualtiero di Monsonís і Soprano
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Veure Gualtiero di Monsonís і Tenor
1857
;Països Catalans.
Veure Gualtiero di Monsonís і 1857
1859
;Països Catalans.
Veure Gualtiero di Monsonís і 1859
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Gualtiero di Monsonís і 2 de setembre
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Gualtiero di Monsonís і 23 de maig