Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Administració provincial romana, Afganistan, Alexandre el Gran, Alexandria, Aliat romà, Amon, Anatòlia, Andrisc, Antígon II Gònatas, Antíoc I Soter, Antíoc III, Antípatre, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiga Tessàlia, Antioquia de l'Orontes, Apoteosi, Arat de Sició, Arc (arma), Arsínoe I, Asclepi, Èumenes II de Pèrgam, Àsia, Àsia (província romana), Babilònia, Balcans, Batalla de Pidna, Bòsfor, Berenice I, Biblioteca d'Alexandria, Casa del Faune, Cassandre, Cavalleria, Cinoscèfales, Ciutat estat, Colonialisme, Corint, Cos (Grècia), Cristianisme, Demetri (fill d'Altèmenes), Demetri Poliorceta, Diàdocs, Dinastia antigònida, Dinastia ptolemaica, Dionís, Falange, Filip II de Macedònia, Filosofia hel·lenística, Gals, ..., Gàlates, Gneu Pompeu Magne, Grècia, Guarnició (tropes), Hèracles, Hermies, Himàcion, Imperi Aquemènida, Imperi Cartaginès, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Laodice III, Legió romana, Lisímac de Tràcia, Lleva, Lliga Aquea, Lliga Etòlia, Luci Emili Paulus Macedònic, Luci Mummi, Macedònia (regió), Maquinària de setge, Mar Egea, Mercenari, Mosaic d'Alexandre, Nicomedes I, Oasi de Siwa, Oracle, Pakistan, Patres, Pèrgam, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Perseu de Macedònia, Pica (arma), Pidna, Plutarc de Queronea, Polibi, Pompeia, Ptolemeu I Soter, Ptolemeu II Filadelf, Quitó, Regne de Macedònia, Regne grec de Bactriana, Rodes (ciutat), Roma, Seleuc I Nicàtor, Sosibi (ministre), Susa (Iran), Tàctica militar, Tercera Guerra Macedònica, Termòpiles, Tessalònica, Tràcia, Zeus. Ampliar l'índex (55 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Administració provincial romana · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Afganistan · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Alexandria · Veure més »
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Aliat romà · Veure més »
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Amon · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Anatòlia · Veure més »
Andrisc
Andrisc（en Ἀνδρίσκος; en Andriscus) fou un home d'origen humil, suposadament d'Adramítion, que pretenia ser fill bastard de Perseu de Macedònia. Amb la idea d'apoderar-se del tron va demanar ajut al selèucida Demetri I Soter (161 aC-150 aC) dient que era fill de la seva germana Laòdice, però Demetri el va detenir i el va enviar a Roma. Va poder escapar-se cap a Macedònia, on va trobar molts partidaris, i ajudat per voluntaris tracis, es va apoderar de bona part de Macedònia i va adoptar el nom de Filip. Va derrotar el pretor Publi Juvenci i es va fer coronar rei l'any 149 aC. El seu regnat va estar marcat per innumerables crueltats i no va durar gaire més d'un any. Amb ajut de Cartago es va apoderar de Tessàlia. Els romans van enviar contra ell un exèrcit dirigit per Cecili Metel que el va derrotar l'any 148 aC. Andrisc va fugir a Tràcia, però allí un príncep local el va fer presoner i el va lliurar a Metel, que el va portar carregat de cadenes a Roma per celebrar el seu triomf el mateix any. En parlen Titus Livi, Diodor de Sicília, Polibi i Pausànias.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Andrisc · Veure més »
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antígon II Gònatas · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antíoc III · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antípatre · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antiga Roma · Veure més »
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antiga Tessàlia · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apoteosi
Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Apoteosi · Veure més »
Arat de Sició
Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Arat de Sició · Veure més »
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Arc (arma) · Veure més »
Arsínoe I
Arsínoe I (en llatí Arsinoe, en grec antic Ἀρσινόη, "Arsinóe") va néixer probablement l'any 308 aC i va morir el 274 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Arsínoe I · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Asclepi · Veure més »
Èumenes II de Pèrgam
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Èumenes II de Pèrgam · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Àsia · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Àsia (província romana) · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Grècia hel·lenística і Babilònia · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Grècia hel·lenística і Balcans · Veure més »
Batalla de Pidna
La Batalla de Pidna fou un enfrontament armat entre Roma i Macedònia que tingué lloc el 168 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Batalla de Pidna · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Bòsfor · Veure més »
Berenice I
Berenice I fou reina d'Egipte.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Berenice I · Veure més »
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »
Casa del Faune
La Casa del Faune (en italià Casa del Fauno) és una edificació situada a Pompeia, descoberta l'any 1830.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Casa del Faune · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Cassandre · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Cavalleria · Veure més »
Cinoscèfales
Cinoscèfales (en llatí Cinoscephalae, en grec antic Κυνὸς κεφαλαί "Kynós Kephalai", literalment 'caps de gossos') era un lloc de Tessàlia en una zona muntanyosa, situat sota dos turons en forma de cap de gos, al sud del territori d'Escotussa al qual pertanyia, segons diu Plutarc.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Cinoscèfales · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Ciutat estat · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Colonialisme · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Corint · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Cos (Grècia) · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Cristianisme · Veure més »
Demetri (fill d'Altèmenes)
Demetri (en llatí Demetrios, en grec antic Δημήτριος), fill d'Altèmenes, fou un militar macedoni, que va ser comandant d'un esquadró de cavalleria sota Alexandre el Gran.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Demetri (fill d'Altèmenes) · Veure més »
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Demetri Poliorceta · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Diàdocs · Veure més »
Dinastia antigònida
La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Dinastia antigònida · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Dionís · Veure més »
Falange
* Anatomia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Falange · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Filip II de Macedònia · Veure més »
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Filosofia hel·lenística · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Grècia hel·lenística і Gals · Veure més »
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Gàlates · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Grècia · Veure més »
Guarnició (tropes)
Guarnició de Malta el 1565 i la força d'invasió otomana Guarnició (derivat del verb francès: garnir "'guarnir", "equipar") és el terme col·lectiu per a designar el cos de tropes estacionades (aquarterades) en una localitat particular, originàriament per a defensar-la, però actualment sovint simplement per a fer-la servir de base central.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Guarnició (tropes) · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Hèracles · Veure més »
Hermies
Hermies és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Hermies · Veure més »
Himàcion
L'''himatió'' Lhimàcion o himàtion (en himàtion) era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Himàcion · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Imperi Selèucida · Veure més »
Laodice III
Laodice (240 aC) (Laodike; en grec) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selèucida Antíoc III el Gran amb el qual es va casar el 222 aC poc després de pujar al tron.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Laodice III · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Legió romana · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Lleva
En enginyeria mecànica, una lleva és un mecanisme fet d'algun material (fusta, metall, plàstic, etc.) que va subjecte a un eix i té un contorn amb forma especial (ovoide).
Nou!!: Grècia hel·lenística і Lleva · Veure més »
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Lliga Aquea · Veure més »
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Lliga Etòlia · Veure més »
Luci Emili Paulus Macedònic
Luci Emili Paulus Macedònic (Lucius Aemilius L. f. M. n. Paullus Macedonicus) (230 o 231 aC - 160 aC) va ser un magistrat romà, el membre més distingit de la família dels Emili Paulus, que formava part de la gens Emília.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Luci Emili Paulus Macedònic · Veure més »
Luci Mummi
Luci Mummi (en Lucius Mummius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Luci Mummi · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Macedònia (regió) · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Maquinària de setge · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Grècia hel·lenística і Mar Egea · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Mercenari · Veure més »
Mosaic d'Alexandre
El mosaic d'Alexandre el Gran (també conegut com a mosaic d'Issos), realitzat prop de l'any 200 aC, és un famós mosaic de la Casa del Faune de Pompeia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Mosaic d'Alexandre · Veure més »
Nicomedes I
Nicomedes I (en llatí Nicomedes, en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Nicomedes I · Veure més »
Oasi de Siwa
L'oasi de Siwa o de Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert de Líbia, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Oasi de Siwa · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Oracle · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Pakistan · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Patres · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Grècia hel·lenística і Pèrgam · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Període hel·lenístic · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Perseu de Macedònia · Veure més »
Pica (arma)
Reproducció moderna d'un regiment de piquers. La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Pica (arma) · Veure més »
Pidna
Pidna (Pydna) era una ciutat de la costa de Pièria al golf Termaic.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Pidna · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Plutarc de Queronea · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Polibi · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Grècia hel·lenística і Pompeia · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Quitó
Dona amb un quitó. El quitó (en grec, χιτών) o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Quitó · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Regne grec de Bactriana · Veure més »
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Rodes (ciutat) · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Roma · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Sosibi (ministre)
Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Sosibi (ministre) · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Susa (Iran) · Veure més »
Tàctica militar
Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Tàctica militar · Veure més »
Tercera Guerra Macedònica
La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Tercera Guerra Macedònica · Veure més »
Termòpiles
Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Termòpiles · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Tessalònica · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Tràcia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Grècia hel·lenística і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Grècia Hel·lenística, Grècia hel.lenística, Grècia hel•lenística, Grècia heŀlenística, Món hel·lenístic.
