Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Grup lliure

Índex Grup lliure

aresta representa la multiplicació per ''a'' o per ''b''. En matemàtiques, el grup lliure FS sobre un conjunt donat S consisteix en totes les expressions (també conegudes com a paraules o termes) que es poden construir a partir dels elements de S, considerant que dues expressions són diferents llevat que la seva igualtat sigui una conseqüència dels axiomes de grup (per exemple,.

54 les relacions: Acció (matemàtiques), Alfred Tarski, Arbre (teoria de grafs), Aresta (teoria de grafs), Automorfisme intern, Característica d'Euler, Cardinalitat, Centre d'un grup, Commutador (matemàtiques), Concatenació, Conjunt numerable, Creixement exponencial, Dècada del 1930, Decidibilitat, Diagrama commutatiu, Element neutre, Funció, Functor, Geometria hiperbòlica, Graf (matemàtiques), Graf de Cayley, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup fonamental, Grup lliure, Grup quocient, Homomorfisme de grups, Isometria, Isomorfisme, Isomorfisme de grups, Jakob Nielsen (matemàtic), Kurt Reidemeister, Llevat de, Matemàtiques, Mathematische Annalen, Max Dehn, Monoide, Morfisme, Nombre cardinal, Nombre enter, Nucli (matemàtiques), Otto Schreier, Paradoxa de Banach-Tarski, Presentació de grup, Rosa (matemàtiques), Si i només si, Subconjunt, Subgrup, Teoria de categories, Teoria de models, ..., Topologia algebraica, Vèrtex (teoria de grafs), Walther von Dyck, Wilhelm Magnus. Ampliar l'índex (4 més) »

Acció (matemàtiques)

rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs. En matemàtiques, un grup de simetria és una abstracció emprada per descriure les simetries d'un objecte.

Nou!!: Grup lliure і Acció (matemàtiques) · Veure més »

Alfred Tarski

va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.

Nou!!: Grup lliure і Alfred Tarski · Veure més »

Arbre (teoria de grafs)

En teoria de grafs, un arbre és un graf en el qual dos vèrtexs estan connectats per exactament un camí.

Nou!!: Grup lliure і Arbre (teoria de grafs) · Veure més »

Aresta (teoria de grafs)

Alguns exemples d'arestes, orientades i no orientades: a) Aresta no orientada; b) Aresta orientada; c) Cicle orientat; d) Multiarestes, una d'orientada i l'altra no; e) Multiarestes no orientades; f) Multiarestes orientades; g) Bucle orientat; h) Bucle no orientat; i) Multibucle orientat; j) Multibucle no orientat En teoria de grafs, una aresta correspon a una relació entre dos vèrtexs d'un graf.

Nou!!: Grup lliure і Aresta (teoria de grafs) · Veure més »

Automorfisme intern

En àlgebra abstracta, un automorfisme intern és una funció en la qual s'aplica una operació, després una altra operació, i després es reverteix l'operació inicial.

Nou!!: Grup lliure і Automorfisme intern · Veure més »

Característica d'Euler

En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.

Nou!!: Grup lliure і Característica d'Euler · Veure més »

Cardinalitat

En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".

Nou!!: Grup lliure і Cardinalitat · Veure més »

Centre d'un grup

transposada de la columna que comença per 7. Les entrades 7 són simètriques respecte a la diagonal principal En àlgebra abstracta, el centre d'un grup G, denotat Z(G),La notació Z prové de l'alemany Zentrum, que significa "centre".

Nou!!: Grup lliure і Centre d'un grup · Veure més »

Commutador (matemàtiques)

En matemàtiques, i més específicament en àlgebra, el commutador dona una indicació de la mesura en què una certa operació binària fracassa a ser commutativa.

Nou!!: Grup lliure і Commutador (matemàtiques) · Veure més »

Concatenació

És una figura de dicció que consisteix en la continuació progressiva de l'anadiplosi, o gradació, per la qual es van repetint una paraula o paraules finals d'una frase o un vers a l'inici de la frase o l'estrofa següent.

Nou!!: Grup lliure і Concatenació · Veure més »

Conjunt numerable

En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.

Nou!!: Grup lliure і Conjunt numerable · Veure més »

Creixement exponencial

Creixement cúbic El terme creixement exponencial s'aplica generalment a una magnitud M tal que la seva variació en el temps és proporcional al seu valor, el qual implica que creix molt ràpidament en el temps d'acord amb l'equació: M_t.

Nou!!: Grup lliure і Creixement exponencial · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Grup lliure і Dècada del 1930 · Veure més »

Decidibilitat

En metalògica, la decidibilitat és una propietat dels sistemes formals quan, per a qualsevulla fórmula en el llenguatge del sistema, existeix un mètode efectiu per determinar si aquesta fórmula pertany o no al conjunt de les veritats del sistema.

Nou!!: Grup lliure і Decidibilitat · Veure més »

Diagrama commutatiu

''g'' ∘ ''f''.

Nou!!: Grup lliure і Diagrama commutatiu · Veure més »

Element neutre

L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.

Nou!!: Grup lliure і Element neutre · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.

Nou!!: Grup lliure і Funció · Veure més »

Functor

A teoria de categories un functor o funtor és una funció d'una categoria a una altra que porta objectes a objectes i morfismes a morfismes de manera que la composició de morfismes i les identitats es preservin.

Nou!!: Grup lliure і Functor · Veure més »

Geometria hiperbòlica

La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.

Nou!!: Grup lliure і Geometria hiperbòlica · Veure més »

Graf (matemàtiques)

Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.

Nou!!: Grup lliure і Graf (matemàtiques) · Veure més »

Graf de Cayley

El graf de Cayley del grup lliure sobre dos generadors ''a'' i ''b'' En matemàtiques, un graf de Cayley, també conegut com a diagrama de Cayley o diagrama de grup és un graf que codifica l'estructura abstracta d'un grup.

Nou!!: Grup lliure і Graf de Cayley · Veure més »

Grup (matemàtiques)

Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.

Nou!!: Grup lliure і Grup (matemàtiques) · Veure més »

Grup abelià

Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...

Nou!!: Grup lliure і Grup abelià · Veure més »

Grup fonamental

tor. El llaç es pot contraure de manera homotòpica al punt ''p'' (el camí constant). En matemàtiques, i en concret en topologia algebraica, el grup fonamental és un grup associat a un determinat espai topològic puntejat que proporciona un mecanisme per determinar en quines condicions es pot deformar contínuament un camí en un altre, on els camins tenen fixats uns punts base d'inici i de final.

Nou!!: Grup lliure і Grup fonamental · Veure més »

Grup lliure

aresta representa la multiplicació per ''a'' o per ''b''. En matemàtiques, el grup lliure FS sobre un conjunt donat S consisteix en totes les expressions (també conegudes com a paraules o termes) que es poden construir a partir dels elements de S, considerant que dues expressions són diferents llevat que la seva igualtat sigui una conseqüència dels axiomes de grup (per exemple,.

Nou!!: Grup lliure і Grup lliure · Veure més »

Grup quocient

En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.

Nou!!: Grup lliure і Grup quocient · Veure més »

Homomorfisme de grups

Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''. '''N''' és el nucli d''''h''' i '''aN''' és una classe lateral d''''h'''. En matemàtiques, donats dos grups (G, ∗) i (H, ·), un homomorfisme de grups de (G, ∗) a (H, ·), de vegades dit senzillament morfisme de grups, és una funció h: G → H tal que per a tot u i v de G es compleix que on l'operació de grup a l'esquerra de l'equació és la de G i la de la dreta és la dH.

Nou!!: Grup lliure і Homomorfisme de grups · Veure més »

Isometria

En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics.

Nou!!: Grup lliure і Isometria · Veure més »

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Nou!!: Grup lliure і Isomorfisme · Veure més »

Isomorfisme de grups

En àlgebra abstracta, un isomorfisme de grups és una funció matemàtica entre dos grups que identifica cada element del primer grup amb un element diferent del segon grup tot preservant les operacions.

Nou!!: Grup lliure і Isomorfisme de grups · Veure més »

Jakob Nielsen (matemàtic)

va ser un matemàtic danès.

Nou!!: Grup lliure і Jakob Nielsen (matemàtic) · Veure més »

Kurt Reidemeister

Placa commemorativa a la Universitat de Göttingen va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Grup lliure і Kurt Reidemeister · Veure més »

Llevat de

lang.

Nou!!: Grup lliure і Llevat de · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Grup lliure і Matemàtiques · Veure més »

Mathematische Annalen

Mathematische Annalen (abreviadament Math. Ann. o, antigament, Math. Annal.; Codi ISSN 0025-5831) és una revista científica alemanya de Matemàtiques fundada l'any 1868 per Alfred Clebsch i Carl Neumann.

Nou!!: Grup lliure і Mathematische Annalen · Veure més »

Max Dehn

va ser un matemàtic jueu-alemany, emigrat als Estats Units.

Nou!!: Grup lliure і Max Dehn · Veure més »

Monoide

En matemàtiques, un monoide és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna associativa i d'un element neutre.

Nou!!: Grup lliure і Monoide · Veure més »

Morfisme

En matemàtiques, un morfisme o homomorfisme és, en general, una aplicació entre dos conjunts dotats d'una mateixa estructura algebraica, que és respectada per l'aplicació.

Nou!!: Grup lliure і Morfisme · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Grup lliure і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Grup lliure і Nombre enter · Veure més »

Nucli (matemàtiques)

En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.

Nou!!: Grup lliure і Nucli (matemàtiques) · Veure més »

Otto Schreier

va ser un matemàtic jueu austríac.

Nou!!: Grup lliure і Otto Schreier · Veure més »

Paradoxa de Banach-Tarski

Paradoxa de Banach-Tarski. La paradoxa de Banach-Tarski és en realitat un teorema (en ZFC) que afirma que és possible dividir una esfera (plena) de radi 1 en vuit parts disjuntes dos a dos, de manera que, aplicant moviments oportuns a cinc d'elles, obtinguem nous conjunts que constitueixin una partició d'una esfera (plena) de radi 1, i passi el mateix amb les tres parts restants.

Nou!!: Grup lliure і Paradoxa de Banach-Tarski · Veure més »

Presentació de grup

En matemàtiques, un mètode per definir un grup és mitjançant una presentació.

Nou!!: Grup lliure і Presentació de grup · Veure més »

Rosa (matemàtiques)

Rosa de ''k''.

Nou!!: Grup lliure і Rosa (matemàtiques) · Veure més »

Si i només si

Símbols lògicsper a representarsii.

Nou!!: Grup lliure і Si i només si · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.

Nou!!: Grup lliure і Subconjunt · Veure més »

Subgrup

En teoria de grups, donat un grup G sota una operació binària *, es diu que un subconjunt H de G és un subgrup de G si H amb l'operació * també forma un grup.

Nou!!: Grup lliure і Subgrup · Veure més »

Teoria de categories

La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.

Nou!!: Grup lliure і Teoria de categories · Veure més »

Teoria de models

La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.

Nou!!: Grup lliure і Teoria de models · Veure més »

Topologia algebraica

tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.

Nou!!: Grup lliure і Topologia algebraica · Veure més »

Vèrtex (teoria de grafs)

Un graf amb sis vèrtexs i set arestes on el vèrtex número 6 a l'extrem esquerre és un vèrtex fulla En matemàtiques, i més especialment en teoria de grafs, un vèrtex (plural vèrtexs) o node és la unitat fonamental de la qual es formen els grafs: un graf no dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arestes (parells no ordenats de vèrtexs), mentre que un graf dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arcs (parells ordenats de vèrtexs).

Nou!!: Grup lliure і Vèrtex (teoria de grafs) · Veure més »

Walther von Dyck

va ser un matemàtic alemany, organitzador de la Universitat Tècnica de Múnic.

Nou!!: Grup lliure і Walther von Dyck · Veure més »

Wilhelm Magnus

va ser un matemàtic alemany emigrat als Estats Units.

Nou!!: Grup lliure і Wilhelm Magnus · Veure més »

Redirigeix aquí:

Grup abelià lliure.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »