Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Abadia de Cîteaux, Abadia de Claravall, Abadia de Cluny, Alfons I de Portugal, Arquebisbe de Canterbury, Auctoritas, Batalla de Hastings, Bernat de Claravall, Bernó de Borgonya, Bretanya, Bru de Colònia, Canossa, Clergat, Climent III, Cluny, Concili de Lió I, Concili Vaticà I, Concordat de Worms, Cristiandat, Croades, Dictatus Papae, Donació de Constantí, Edat mitjana, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernst Robert Curtius, Ferran I de Lleó, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Gregori VII, Guillem I d'Anglaterra, Guillem I d'Aquitània, Hug I de França, Infal·libilitat pontifical, Kálmán I d'Hongria, Lleó IX, Lluita de les Investidures, Monestir, Monestir cartoixà, Nicolaisme, Nicolau II (papa), Normandia, Orde de Cluny, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orleans, Potestas, Ramir I d'Aragó, Reims, Robert de Molesme, Robert II de França, ..., Sacre Imperi Romanogermànic, Sanç III de Pamplona, Segona Guerra Mundial, Simonia, Thomas Becket, Worms, 1059, 1066, 1073, 1074, 1075, 1076, 1077, 1085, 1122, 1152, 909. Ampliar l'índex (17 més) »
Abadia de Cîteaux
Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.
Nou!!: Reforma gregoriana і Abadia de Cîteaux · Veure més »
Abadia de Claravall
L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.
Nou!!: Reforma gregoriana і Abadia de Claravall · Veure més »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Reforma gregoriana і Abadia de Cluny · Veure més »
Alfons I de Portugal
Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).
Nou!!: Reforma gregoriana і Alfons I de Portugal · Veure més »
Arquebisbe de Canterbury
L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.
Nou!!: Reforma gregoriana і Arquebisbe de Canterbury · Veure més »
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Nou!!: Reforma gregoriana і Auctoritas · Veure més »
Batalla de Hastings
La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.
Nou!!: Reforma gregoriana і Batalla de Hastings · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Reforma gregoriana і Bernat de Claravall · Veure més »
Bernó de Borgonya
Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.
Nou!!: Reforma gregoriana і Bernó de Borgonya · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Reforma gregoriana і Bretanya · Veure més »
Bru de Colònia
Bru o Brunó de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101) va ser un monjo, fundador de l'Orde de la Cartoixa.
Nou!!: Reforma gregoriana і Bru de Colònia · Veure més »
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Nou!!: Reforma gregoriana і Canossa · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Reforma gregoriana і Clergat · Veure més »
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Nou!!: Reforma gregoriana і Climent III · Veure més »
Cluny
* Cluny (Saona i Loira), municipi francès del departament de Saona i Loira.
Nou!!: Reforma gregoriana і Cluny · Veure més »
Concili de Lió I
El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.
Nou!!: Reforma gregoriana і Concili de Lió I · Veure més »
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Nou!!: Reforma gregoriana і Concili Vaticà I · Veure més »
Concordat de Worms
El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.
Nou!!: Reforma gregoriana і Concordat de Worms · Veure més »
Cristiandat
Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.
Nou!!: Reforma gregoriana і Cristiandat · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Reforma gregoriana і Croades · Veure més »
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Nou!!: Reforma gregoriana і Dictatus Papae · Veure més »
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Nou!!: Reforma gregoriana і Donació de Constantí · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Reforma gregoriana і Edat mitjana · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Reforma gregoriana і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ernst Robert Curtius
Ernst Robert Curtius (Thann, 14 d'abril de 1886 - Roma, 19 d'abril 1956) fou un estudiós de la literatura, filòleg, crític literari i romanista alemany, conegut sobretot pel seu estudi de 1948 Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter, traduït com Literatura europea i Edat Mitjana llatina.
Nou!!: Reforma gregoriana і Ernst Robert Curtius · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Reforma gregoriana і Ferran I de Lleó · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Reforma gregoriana і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Reforma gregoriana і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Reforma gregoriana і Gregori VII · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Reforma gregoriana і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Nou!!: Reforma gregoriana і Guillem I d'Aquitània · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Reforma gregoriana і Hug I de França · Veure més »
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Nou!!: Reforma gregoriana і Infal·libilitat pontifical · Veure més »
Kálmán I d'Hongria
Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.
Nou!!: Reforma gregoriana і Kálmán I d'Hongria · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Reforma gregoriana і Lleó IX · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Reforma gregoriana і Lluita de les Investidures · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Reforma gregoriana і Monestir · Veure més »
Monestir cartoixà
Isère (França), monestir fundador i seu de l'ordre. Una cartoixa o monestir cartoixà és un monestir de l'orde religiós de la Cartoixa.
Nou!!: Reforma gregoriana і Monestir cartoixà · Veure més »
Nicolaisme
El nicolaisme va ser una secta llibertina gnòstica que ràpidament es va estendre per Àsia Menor fins que, al final del, es va fondre amb altres sectes.
Nou!!: Reforma gregoriana і Nicolaisme · Veure més »
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Nou!!: Reforma gregoriana і Nicolau II (papa) · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Reforma gregoriana і Normandia · Veure més »
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Nou!!: Reforma gregoriana і Orde de Cluny · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Reforma gregoriana і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Reforma gregoriana і Orde del Cister · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Reforma gregoriana і Orleans · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Reforma gregoriana і Potestas · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Reforma gregoriana і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Reforma gregoriana і Reims · Veure més »
Robert de Molesme
Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.
Nou!!: Reforma gregoriana і Robert de Molesme · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: Reforma gregoriana і Robert II de França · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Reforma gregoriana і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Reforma gregoriana і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Reforma gregoriana і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Reforma gregoriana і Simonia · Veure més »
Thomas Becket
Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.
Nou!!: Reforma gregoriana і Thomas Becket · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Reforma gregoriana і Worms · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1059 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1066 · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1073 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1074 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1075 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1076 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1077 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1085 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1122 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Reforma gregoriana і 1152 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Reforma gregoriana і 909 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gregoriana, Reforma Gregoriana.
