Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Acadèmia, Advocat, Aragó, Aragonès, Arc apuntat, Arc de mig punt, Art, Art mudèjar, Éssera, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Batalla de Graus, Cant, Castarllenes, Castell de Fontova, Castellà, Català, Català ribagorçà, Ciència, Columna, Comunitat autònoma, Conjunt històric, Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Diplomàtic, Economista, Emirat de Saraqusta, Escriptor, Eusebio de Bardaxí y de Azara, Frontó, Funció còncava, Güel, Grausí, Historiador, Isoglossa, Joaquín Costa Martínez, Jurista, La Pobla de Fontova, Llinatge dels Bardaixí, Llinda, Maó, Mudèjar, Neoclassicisme, Paleolític, Pantà de Barasona, Paràbola, Pentàgon (geometria), Pere el Gran, Poble Espanyol de Barcelona, Polític, Porxe, Professor, ..., Província d'Osca, Ramir I d'Aragó, Ràfec, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Renaixement, Ribagorça, Riu Isàvena, Rodrigo Díaz de Vivar, Sacerdot, Sanç II de Castella, Sanç Ramires, Sanefa, Sant Anton de Pano, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de la Penya, Soprano, Torres de Jusseu, Torres del Bisbe, Torroella de Ribagorça, 1063, 1083, 12 de setembre, 15 de setembre. Ampliar l'índex (25 més) »
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Nou!!: Graus і Acadèmia · Veure més »
Advocat
s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.
Nou!!: Graus і Advocat · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Graus і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Graus і Aragonès · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Graus і Arc apuntat · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Graus і Arc de mig punt · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Graus і Art · Veure més »
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Nou!!: Graus і Art mudèjar · Veure més »
Éssera
Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.
Nou!!: Graus і Éssera · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Graus і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Nou!!: Graus і Batalla de Graus · Veure més »
Cant
Persones cantant El cant és l'acte de produir sons musicals amb la veu.
Nou!!: Graus і Cant · Veure més »
Castarllenes
Castarllenes (en aragonès Castarllenas, en castellà Castarlenas) és un antic poble de la comarca de la Baixa Ribagorça, situat a quatre quilòmetres al nord de Torres del Bisbe, avui despoblat, del municipi de Graus.
Nou!!: Graus і Castarllenes · Veure més »
Castell de Fontova
El castell de Fontova (en aragonès castiello de Fantova) és un castell romànic situat a Fontova, llogaret al nord-est de La Pobla de Fontova, al municipi de Graus de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Graus і Castell de Fontova · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Graus і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Graus і Català · Veure més »
Català ribagorçà
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
Nou!!: Graus і Català ribagorçà · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Graus і Ciència · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Graus і Columna · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Graus і Comunitat autònoma · Veure més »
Conjunt històric
Un conjunt històric és un agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia i que destaca pel seu interès històric, cultural o artístic.
Nou!!: Graus і Conjunt històric · Veure més »
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Graus і Conservatori Municipal de Música de Barcelona · Veure més »
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Nou!!: Graus і Diplomàtic · Veure més »
Economista
Un economista és un professional de la ciència social de l'economia.
Nou!!: Graus і Economista · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Graus і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Graus і Escriptor · Veure més »
Eusebio de Bardaxí y de Azara
Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.
Nou!!: Graus і Eusebio de Bardaxí y de Azara · Veure més »
Frontó
El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.
Nou!!: Graus і Frontó · Veure més »
Funció còncava
En matemàtiques, una funció còncava és l'oposada d'una funció convexa.
Nou!!: Graus і Funció còncava · Veure més »
Güel
Güel és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana.
Nou!!: Graus і Güel · Veure més »
Grausí
El grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (província d'Osca).
Nou!!: Graus і Grausí · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Graus і Historiador · Veure més »
Isoglossa
Les isoglosses principals del pallarès. Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de "llengua") és una línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic concret –ja sigui de tipus fonològic, lèxic o d'alguna altra mena– i que separa dues àrees dialectals.
Nou!!: Graus і Isoglossa · Veure més »
Joaquín Costa Martínez
Monument a Joaquín Costa a SaragossaJoaquín Costa Martínez (Montsó, Cinca Mitjà, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagorça, 8 de febrer de 1911) fou un polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més important del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el regeneracionisme.
Nou!!: Graus і Joaquín Costa Martínez · Veure més »
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Nou!!: Graus і Jurista · Veure més »
La Pobla de Fontova
Casa de camp de Fontova La Pobla de Fontova (La Puebla de Fantova, en castellà) és una vila del municipi de Graus, a la comarca la Ribagorça, a l'Aragó, situat a una vall prop de Ballestar i es troba a 700 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Graus і La Pobla de Fontova · Veure més »
Llinatge dels Bardaixí
El cognom Bardaixí prové de la vall de Bardaixí i de Benasc.
Nou!!: Graus і Llinatge dels Bardaixí · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Graus і Llinda · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Graus і Maó · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Graus і Mudèjar · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Graus і Neoclassicisme · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Graus і Paleolític · Veure més »
Pantà de Barasona
El pantà de Barasona (anomenat a partir del topònim de Barasona, poblet que va quedar submergit per la construcció de l'embassament) o pantà de Joaquín Costa (per Joaquín Costa, defensor de la política hidràulica com a motor de desenvolupament de la Ribagorça) és un embassament del riu Éssera que serveix com a capçalera per al sistema del Canal d'Aragó i Catalunya.
Nou!!: Graus і Pantà de Barasona · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Graus і Paràbola · Veure més »
Pentàgon (geometria)
En geometria, un pentàgon correspon a qualsevol polígon de 5 costats.
Nou!!: Graus і Pentàgon (geometria) · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Graus і Pere el Gran · Veure més »
Poble Espanyol de Barcelona
El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.
Nou!!: Graus і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Graus і Polític · Veure més »
Porxe
Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.
Nou!!: Graus і Porxe · Veure més »
Professor
Un professor o professora és la és la persona que te l'ofici d'ensenyar o acompanyar l'aprenentatge d'alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.
Nou!!: Graus і Professor · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: Graus і Província d'Osca · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Graus і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ràfec
'''Ràfec''' amb una gàrgola de desguàs Un ràfec, volada o barbacana és la part d'una teulada que sobresurt respecte de la façana.
Nou!!: Graus і Ràfec · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Graus і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Graus і Regne de Castella · Veure més »
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Graus і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Graus і Renaixement · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Graus і Ribagorça · Veure més »
Riu Isàvena
El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus.
Nou!!: Graus і Riu Isàvena · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Graus і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Graus і Sacerdot · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: Graus і Sanç II de Castella · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Graus і Sanç Ramires · Veure més »
Sanefa
Vista de rajoles de baixos de balcó a Mataró Una sanefa és un dibuix ornamental al qual és repeteixen uns motius abstractes o florals per emmarcar un element arquitectural, un element figuratiu (mosàic, dibuix, pintura mural…) o un text.
Nou!!: Graus і Sanefa · Veure més »
Sant Anton de Pano
San Anton de Pano és una ermita romànica llombarda del, situada al municipi de Graus, dins de la Franja de Ponent a la comarca de la Ribagorça a l'indret conegut com a Pano.
Nou!!: Graus і Sant Anton de Pano · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Graus і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Maria de la Penya
Santa Maria de la Penya es un santuari marià del municipi de Graus, província d’Osca, en la zona de l’antic comtat de Ribagorça.
Nou!!: Graus і Santa Maria de la Penya · Veure més »
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Nou!!: Graus і Soprano · Veure més »
Torres de Jusseu
Torres de Jusseu (en castellà Torres de Juseu) és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana, nascut el 1969 (Decret 1162/69, de 29 de maig) de la fusió entre les localitats de Torres del Bisbe (que n'era la capital) i Jusseu.
Nou!!: Graus і Torres de Jusseu · Veure més »
Torres del Bisbe
Torres del Bisbe és una entitat de població que pertany actualment al municipi de Graus.
Nou!!: Graus і Torres del Bisbe · Veure més »
Torroella de Ribagorça
Torroella de Ribagorça (en castellà: Torruella de Aragón), és un poble del municipi de Graus des de l'any 1969, situat a l'est del castell de Fontova, a la zona aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, actualment a la Baixa Ribagorça, al límit amb els termes de Merli i de Güel.
Nou!!: Graus і Torroella de Ribagorça · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Graus і 1063 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Graus і 1083 · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Graus і 12 de setembre · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Graus і 15 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fantova, Graus (Aragó), Graus (Osca), Graus (Ribagorça), Grausina.
