Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Adjectiu, Adverbi, Article, Cas ablatiu, Cas absolutiu, Cas al·latiu, Cas benefactiu, Cas comitatiu, Cas datiu, Cas ergatiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas inessiu, Cas instrumental, Cas partitiu, Complement directe, Declinació gramatical, Demostratiu, Derivació (lingüística), Determinant (llengua), Dialecte, Lingüística diacrònica, Llengües indoeuropees, Llengua SOV, Morfologia (lingüística), Nom, Nom propi, Nombre (gramàtica), Numeral, Persona (gramàtica), Plural, Prefix, Pronom, Quantificador (gramàtica), Reconstrucció lingüística, Sintagma nominal, Sintaxi, Subjecte (sintaxi), Sufix, Verb (basc), Verb intransitiu, Verb transitiu, Zero (lingüística).
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Adjectiu · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Adverbi · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Article · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas ablatiu · Veure més »
Cas absolutiu
El cas absolutiu és una marca de flexió gramatical que apareix a les paraules que es declinen de les llengües ergatives (com per exemple el basc, on acaba en -a) per marcar el subjecte d'un verb intransitiu o l'objecte d'un verb transitiu, és a dir, l'argument o complement més important del verb de la frase.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas absolutiu · Veure més »
Cas al·latiu
El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas al·latiu · Veure més »
Cas benefactiu
El cas benefactiu és un cas gramatical emprat per indicar per a qui o en benefici de qui es duu a terme l'acció (ex: vaig fer-ho per ella) Aquest significat és sovint, però, incorporat al cas datiu.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas benefactiu · Veure més »
Cas comitatiu
El cas comitatiu, també conegut com a cas associatiu és un cas gramatical que denota companyia i que seria l'equivalent a dir en català "en companyia de", "juntament amb" i d'altres combinacions.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas comitatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas datiu · Veure més »
Cas ergatiu
El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas ergatiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas gramatical · Veure més »
Cas inessiu
El cas inessiu és un cas gramatical locatiu.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas inessiu · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas instrumental · Veure més »
Cas partitiu
El cas partitiu és un cas gramatical que denota la "parcialitat", "sense resultat, o "sense identitat específica".
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Cas partitiu · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Complement directe · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Declinació gramatical · Veure més »
Demostratiu
Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Demostratiu · Veure més »
Derivació (lingüística)
La derivació lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta).
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Derivació (lingüística) · Veure més »
Determinant (llengua)
Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Determinant (llengua) · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Dialecte · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Lingüística diacrònica · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengua SOV
Una llengua SOV, o Subjecte Objecte Verb, és aquella que, en frases transitives, disposa per defecte els constituents en l'ordre subjecte, complement directe, verb.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Llengua SOV · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Nom
El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Nom · Veure més »
Nom propi
Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Nom propi · Veure més »
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Nombre (gramàtica) · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Numeral · Veure més »
Persona (gramàtica)
La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Persona (gramàtica) · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Plural · Veure més »
Prefix
Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Prefix · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Pronom · Veure més »
Quantificador (gramàtica)
Un quantificador és una paraula o construcció gramatical que indica quantitat.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Quantificador (gramàtica) · Veure més »
Reconstrucció lingüística
La reconstrucció lingüística és el procés d'establiment dels trets de l'avantpassat no documentat d'una o més llengües donades.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Reconstrucció lingüística · Veure més »
Sintagma nominal
"Aquelles cinc belles pomes lluents d'en Joan de damunt la cadira" El sintagma nominal (SN) és una categoria gramatical formada per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Sintagma nominal · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Sintaxi · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Sufix · Veure més »
Verb (basc)
El verb basc és una característica molt original de la gramàtica basca.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Verb (basc) · Veure més »
Verb intransitiu
Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Verb intransitiu · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Verb transitiu · Veure més »
Zero (lingüística)
En lingüística, un zero és un constituent necessari per a l'anàlisi però que no es reflecteix en la parla.
Nou!!: Gramàtica de l'èuscar і Zero (lingüística) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gramàtica basca, Gramàtica de l'euskara, Gramàtica de l'euskera, Gramàtica del basc.
