Accés més ràpid que el navegador!
213 les relacions: Abkhaz, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Adam Bohorič, Adjectiu, Adverbi, Afàsia, Agramatisme, Alí ibn Abi-Tàlib, Alemany, Alt alemany, Alta edat mitjana, Anglès, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat tardana, Aposició, Aristarc de Samotràcia, Article, Arts liberals, Ègara, Bagdad, Barroc, Basc, Califa, Califat Abbàssida, Cas abessiu, Cas ablatiu, Cas absolutiu, Cas acusatiu, Cas adessiu, Cas adverbial, Cas al·latiu, Cas benefactiu, Cas comitatiu, Cas datiu, Cas elatiu, Cas ergatiu, Cas essiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas inessiu, Cas instrumental, Cas instrumental comitatiu, Cas intransitiu, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas prosecutiu, Cas sociatiu, Cas sublatiu, Cas translatiu, ..., Cas vocatiu, Català, Categoria gramatical, Colònia (Alemanya), Complement adverbial, Complement circumstancial, Complement de l'adjectiu, Complement de règim verbal, Complement del nom, Complement directe, Complement indirecte, Complement sintàctic, Conjunció (gramàtica), Dante Alighieri, Declinació gramatical, Didos, Dionisi de Tràcia, Domingo de Santo Tomás, Edat del ferro al subcontinent indi, Edat mitjana, Educació, Eli Donat, Elio Antonio de Nebrija, Eslovè, Esperanto, Estonià, Evangelització, Finès, Flexió, Fonètica, Fonologia, Francesc d'Olesa i Santmartí, Franz Bopp, Frase, Funció sintàctica, Genitiu saxó, Georgià, Germans Grimm, Gerundi, Gramàtica anglesa, Gramàtica castellana, Gramàtica de l'èuscar, Gramàtica de l'esperanto, Gramàtica del català, Gramàtica del grec modern, Gramàtica del llatí, Gramàtica del suec, Gramàtica formal, Gramàtica francesa, Gramàtica generativa, Gramàtica islandesa, Gramàtica lituana, Gramàtica neerlandesa, Gramàtica polonesa, Gramàtica russa, Gramàtica sintagmàtica nuclear, Gramàtica Sistèmica Funcional, Gramàtica universal, Gramática de la lengua castellana, Grec, Grec antic, Hipercorrecció, Hongarès, Howard Carter, Idioma, Imam, Infinitiu, Institució, Institut d'Estudis Catalans, Interjecció, Irlandès antic, Italià, Iurac, Johann Christoph Adelung, Josep Ullastre i Llopis, Judaisme caraïta, Katyayana, Klingon, Leiden, Lexicologia, Lingüística, Lingüística comparativa, Lingüística descriptiva, Llatí, Llatí clàssic, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llengües ugrofineses, Llengua ergativa, Llengua planificada, Llorenç Cendrós, Lojban, Luci Orbili Pupil, Marc Valeri Probe, Metres sobre el nivell del mar, Mixnà, Monema, Morfologia (lingüística), Mot, Noam Chomsky, Norma lingüística, Nova York, Paràgraf, Participi, Patanjali, Pater patriae, Pànini, Pedagogia, Pietro Bembo, Pingala, Pompeu Fabra i Poch, Predicat, Preposició, Primer tractat gramatical, Principis i Paràmetres, Priscià de Cesarea, Pronom, Propietat (ontologia), Protobasc, Psicologia de la llengua, Quítxua, Quenya, Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC), Remmi Palemó, Renaixement, Rià, Rus, Sànscrit, Segre, Semàntica, Signe d'exclamació, Significat, Sintagma, Sintagma nominal, Sintaxi, So de la parla, Subjecte (sintaxi), Subordinació, Substantiu, Sufix, Tanakh, Tàmil, Tekhne Grammatiké, Tipologia lingüística, Tira fònica, Tomàs Forteza i Cortès, Traduccions de la Bíblia, Trívium, Turc, Tutankamon, Verb, Verb intransitiu, Verb transitiu, Verri Flac, Viquipèdia, Vuk Stefanović Karadžić, 1676, 1802, 1815, 1915. Ampliar l'índex (163 més) »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Nou!!: Gramàtica і Abkhaz · Veure més »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Gramàtica і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Adam Bohorič
fou un predicador protestant eslovè, mestre i autor de la primera gramàtica de l'eslovè.
Nou!!: Gramàtica і Adam Bohorič · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Gramàtica і Adjectiu · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Gramàtica і Adverbi · Veure més »
Afàsia
Lafàsia és una afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge, malgrat la persistència d'un grau suficient d'intel·ligència i la integritat de les vies motores o sensorials i dels òrgans de la fonació o de l'audició, a causa d'una lesió cerebral.
Nou!!: Gramàtica і Afàsia · Veure més »
Agramatisme
Lagramatisme o acatafàsia és un trastorn que afecta a la parla.
Nou!!: Gramàtica і Agramatisme · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Gramàtica і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Gramàtica і Alemany · Veure més »
Alt alemany
Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.
Nou!!: Gramàtica і Alt alemany · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Gramàtica і Alta edat mitjana · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gramàtica і Anglès · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Gramàtica і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Gramàtica і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Gramàtica і Antiguitat tardana · Veure més »
Aposició
L'aposició és una funció sintàctica tradicional.
Nou!!: Gramàtica і Aposició · Veure més »
Aristarc de Samotràcia
Aristarc de Samotràcia (Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí.
Nou!!: Gramàtica і Aristarc de Samotràcia · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Gramàtica і Article · Veure més »
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Nou!!: Gramàtica і Arts liberals · Veure més »
Ègara
Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Nou!!: Gramàtica і Ègara · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Gramàtica і Bagdad · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Gramàtica і Barroc · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Gramàtica і Basc · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Gramàtica і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Gramàtica і Califat Abbàssida · Veure més »
Cas abessiu
El cas abessiu (també conegut com a cas caritiu o cas privatiu) és el cas gramatical utilitzat per a marcar l'absència del substantiu que es declina en aquest cas.
Nou!!: Gramàtica і Cas abessiu · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Gramàtica і Cas ablatiu · Veure més »
Cas absolutiu
El cas absolutiu és una marca de flexió gramatical que apareix a les paraules que es declinen de les llengües ergatives (com per exemple el basc, on acaba en -a) per marcar el subjecte d'un verb intransitiu o l'objecte d'un verb transitiu, és a dir, l'argument o complement més important del verb de la frase.
Nou!!: Gramàtica і Cas absolutiu · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Gramàtica і Cas acusatiu · Veure més »
Cas adessiu
En les llengües ugrofineses, com ara el finès, l'estonià o l'hongarès, el cas adessiu (del llatí adesse "estar present") és el quart cas locatiu, amb el significat bàsic de "sobre" o "sobre de".
Nou!!: Gramàtica і Cas adessiu · Veure més »
Cas adverbial
El cas adverbial és un cas gramatical que hom troba en labkhaz i el georgià, amb funció similar a la del cas translatiu i la del cas essiu que s'observen en les llengües ugrofineses.
Nou!!: Gramàtica і Cas adverbial · Veure més »
Cas al·latiu
El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües.
Nou!!: Gramàtica і Cas al·latiu · Veure més »
Cas benefactiu
El cas benefactiu és un cas gramatical emprat per indicar per a qui o en benefici de qui es duu a terme l'acció (ex: vaig fer-ho per ella) Aquest significat és sovint, però, incorporat al cas datiu.
Nou!!: Gramàtica і Cas benefactiu · Veure més »
Cas comitatiu
El cas comitatiu, també conegut com a cas associatiu és un cas gramatical que denota companyia i que seria l'equivalent a dir en català "en companyia de", "juntament amb" i d'altres combinacions.
Nou!!: Gramàtica і Cas comitatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Gramàtica і Cas datiu · Veure més »
Cas elatiu
El cas gramatical elatiu (del llatí efferre, 'portar' o 'treure') és un cas locatiu que significa «fora de».
Nou!!: Gramàtica і Cas elatiu · Veure més »
Cas ergatiu
El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu.
Nou!!: Gramàtica і Cas ergatiu · Veure més »
Cas essiu
El cas essiu és un cas gramatical a les llengües ugrofineses que expressa un estat temporal, més o menys equivalent al català quan jo era... o de....
Nou!!: Gramàtica і Cas essiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Gramàtica і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Gramàtica і Cas gramatical · Veure més »
Cas inessiu
El cas inessiu és un cas gramatical locatiu.
Nou!!: Gramàtica і Cas inessiu · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Gramàtica і Cas instrumental · Veure més »
Cas instrumental comitatiu
El cas instrumental comitatiu és un cas gramatical que en hongarès conté el cas instrumental i el cas comitatiu al mateix temps.
Nou!!: Gramàtica і Cas instrumental comitatiu · Veure més »
Cas intransitiu
El cas intransitiu és un cas gramatical emprat en algunes llengües per marcar el subjecte d'un verb intransitiu, però mai el d'un transitiu.
Nou!!: Gramàtica і Cas intransitiu · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Gramàtica і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Gramàtica і Cas nominatiu · Veure més »
Cas prosecutiu
El cas prosecutiu és un cas gramatical que es troba en tundra nenets i en protobasc.
Nou!!: Gramàtica і Cas prosecutiu · Veure més »
Cas sociatiu
El cas sociatiu és un cas gramatical que en hongarès pot expressar la persona en companyia de la qual es duu a terme l'acció.
Nou!!: Gramàtica і Cas sociatiu · Veure més »
Cas sublatiu
El cas sublatiu pot expressar diferents situacions.
Nou!!: Gramàtica і Cas sublatiu · Veure més »
Cas translatiu
El cas translatiu és un cas gramatical que indica un canvi en l'estat del substantiu, el resultat d'un procés de transformació.
Nou!!: Gramàtica і Cas translatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Gramàtica і Cas vocatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Gramàtica і Català · Veure més »
Categoria gramatical
Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.
Nou!!: Gramàtica і Categoria gramatical · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Gramàtica і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Complement adverbial
Un complement adverbial és el sintagma que complementa un adverbi.
Nou!!: Gramàtica і Complement adverbial · Veure més »
Complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració.
Nou!!: Gramàtica і Complement circumstancial · Veure més »
Complement de l'adjectiu
El complement de l'adjectiu és una funció sintàctica tradicional consistent a complementar un adjectiu per ampliar o especificar el seu significat (i per tant forma part del sintagma adjectival).
Nou!!: Gramàtica і Complement de l'adjectiu · Veure més »
Complement de règim verbal
El complement de règim verbal (CRV), també conegut en altres teories gramaticals com a suplement, és un complement verbal argumental (és a dir, que la seva presència o absència dependrà de l'estructura argumental del verb) que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional la preposició del qual vindrà determinada pel verb, esdevenint invariable, en principi, o per una clàusula subordinada substantiva encapçalada per la conjunció que.
Nou!!: Gramàtica і Complement de règim verbal · Veure més »
Complement del nom
El complement del nom és una funció sintàctica tradicional que engloba tots aquells sintagmes o paraules que modifiquen el significat d'un nom, independentment de la posició que aquest ocupi a l'oració o de la funció que realitzi.
Nou!!: Gramàtica і Complement del nom · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Gramàtica і Complement directe · Veure més »
Complement indirecte
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració.
Nou!!: Gramàtica і Complement indirecte · Veure més »
Complement sintàctic
Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli.
Nou!!: Gramàtica і Complement sintàctic · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: Gramàtica і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Gramàtica і Dante Alighieri · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Gramàtica і Declinació gramatical · Veure més »
Didos
Els didos són un poble de Daguestan del grup Àvar-Andi-Dido.
Nou!!: Gramàtica і Didos · Veure més »
Dionisi de Tràcia
Dionisi el Traci o Dionisi de Tràcia (Dionysius Thrax) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al.
Nou!!: Gramàtica і Dionisi de Tràcia · Veure més »
Domingo de Santo Tomás
Fra Domingo de Santo Tomás (1499 - 28 febrer de 1570) fou un gramàtic i dominic espanyol que va compilar la primera gramàtica del quítxua.
Nou!!: Gramàtica і Domingo de Santo Tomás · Veure més »
Edat del ferro al subcontinent indi
Ledat del ferro al subcontinent indi va succeir a la cultura del cementiri H, que va ser l'última fase de la Civilització de la vall de l'Indus.
Nou!!: Gramàtica і Edat del ferro al subcontinent indi · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Gramàtica і Edat mitjana · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Gramàtica і Educació · Veure més »
Eli Donat
Eli Donat (en Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del.
Nou!!: Gramàtica і Eli Donat · Veure més »
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Nou!!: Gramàtica і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Gramàtica і Eslovè · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: Gramàtica і Esperanto · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Gramàtica і Estonià · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Gramàtica і Evangelització · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Gramàtica і Finès · Veure més »
Flexió
1.
Nou!!: Gramàtica і Flexió · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Gramàtica і Fonètica · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Gramàtica і Fonologia · Veure més »
Francesc d'Olesa i Santmartí
Francesc d'Olesa i Santmartí (Ciutat de Mallorca, 1480-1550), noble, escriptor i preceptista mallorquí.
Nou!!: Gramàtica і Francesc d'Olesa i Santmartí · Veure més »
Franz Bopp
Franz Bopp (Magúncia, 14 de setembre de 1791-Berlín, 23 d'octubre de 1867) va ser un filòleg i lingüista alemany, cofundador de la gramàtica comparada juntament amb Rasmus Christian Rask.
Nou!!: Gramàtica і Franz Bopp · Veure més »
Frase
La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.
Nou!!: Gramàtica і Frase · Veure més »
Funció sintàctica
La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase.
Nou!!: Gramàtica і Funció sintàctica · Veure més »
Genitiu saxó
El "genitiu saxó" correspon tradicionalment al cas genitiu possessiu dins la gramàtica anglesa tradicional on es considera un sufix en forma d'apòstrof.
Nou!!: Gramàtica і Genitiu saxó · Veure més »
Georgià
El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.
Nou!!: Gramàtica і Georgià · Veure més »
Germans Grimm
Els germans Grimm foren Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i '''Wilhelm Karl Grimm''' (1786-1859), dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica.
Nou!!: Gramàtica і Germans Grimm · Veure més »
Gerundi
El gerundi és un mode verbal que té un caràcter molt proper a l'adverbi.
Nou!!: Gramàtica і Gerundi · Veure més »
Gramàtica anglesa
La gramàtica anglesa que es presenta en aquest article és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma anglès.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica anglesa · Veure més »
Gramàtica castellana
La gramàtica castellana és el conjunt de regles que regeix l'idioma castellà quant a la formació de mots i frases adequats a la normativa de la llengua.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica castellana · Veure més »
Gramàtica de l'èuscar
La gramàtica de l'èuscar o gramàtica basca és molt diferenciada respecte de les llengües indoeuropees que envolten la zona bascòfona, tot i que, pel que fa al vocabulari, tres quartes parts provenen de llengües diferents de l'èuscar.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica de l'èuscar · Veure més »
Gramàtica de l'esperanto
L'esperanto és una llengua construïda, que segueix el model gramatical de les llengües naturals, tot i que prova d'evitar part de les dificultats d'aquestes, simplificant la gramàtica, evitant les excepcions i fixant regles el més clares possible.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica de l'esperanto · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del català · Veure més »
Gramàtica del grec modern
La gramàtica del grec modern estàndard, com es parla actualment a Grècia i Xipre, és bàsicament la del grec demòtic, encara que ha assimilat alguns elements de la katharévussa, la varietat arcaica i llibresca que imitava les formes del grec clàssic, que va ser la llengua oficial de l'estat grec durant la major part dels segles 19 i 20.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del grec modern · Veure més »
Gramàtica del llatí
La llengua llatina, igual com altres llengües indoeuropees antigues, és molt flexiva en el sentit estructural i orgànic, la qual cosa significa que permet una gran flexibilitat per a l'elecció de l'ordre de paraules.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del llatí · Veure més »
Gramàtica del suec
La gramàtica del suec és típica de les llengües germàniques.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica del suec · Veure més »
Gramàtica formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. Una gramàtica formal és un objecte o model matemàtic que permet especificar un llenguatge o llengua, és a dir, és el conjunt de regles capaços de generar totes les possibilitats combinatòries de l'idioma, ja sigui aquest un llenguatge formal o un llenguatge natural.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica formal · Veure més »
Gramàtica francesa
La gramàtica francesa deriva, com la gramàtica de qualsevulla llengua romànica, de la gramàtica llatina.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica francesa · Veure més »
Gramàtica generativa
La gramàtica generativa o generativisme és una teoria lingüística apareguda a la segona meitat del segle XX segons la qual la gramàtica és un sistema de regles i "transformacions" que generen totes les combinacions de mots que són considerades com a frases gramaticals (és a dir, gramaticalment correctes) d’una llengua.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica generativa · Veure més »
Gramàtica islandesa
L'islandès és un idioma flexiu en què els sintagmes nominals tenen quatre casos: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica islandesa · Veure més »
Gramàtica lituana
La gramàtica lituana és l'estudi de la llengua lituana.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica lituana · Veure més »
Gramàtica neerlandesa
La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica neerlandesa · Veure més »
Gramàtica polonesa
La gramàtica polonesa descriu la morfologia i de la sintaxi de la llengua polonesa.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica polonesa · Veure més »
Gramàtica russa
La gramàtica russa comprèn.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica russa · Veure més »
Gramàtica sintagmàtica nuclear
La gramàtica sintagmàtica nuclear (Head-driven phrase structure grammar, o HPSG) és un tipus de gramàtica generativa.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica sintagmàtica nuclear · Veure més »
Gramàtica Sistèmica Funcional
La Gramàtica sistèmica funcional es una forma de descripció gramatical iniciada per Michael Halliday.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica Sistèmica Funcional · Veure més »
Gramàtica universal
La gramàtica universal és una teoria lingüística de l'escola transformacional i generativa que afirma que hi ha determinats principis comuns a totes les llengües naturals.
Nou!!: Gramàtica і Gramàtica universal · Veure més »
Gramática de la lengua castellana
La Gramática castellana (títol original en llatí: Grammatica Antonii Nebrissensis) és una gramàtica del castellà escrita per Antonio de Nebrija i publicada el 1492.
Nou!!: Gramàtica і Gramática de la lengua castellana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gramàtica і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Gramàtica і Grec antic · Veure més »
Hipercorrecció
La hipercorrecció o ultracorrecció és la creació d'una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en altres casos originarien formes correctes.
Nou!!: Gramàtica і Hipercorrecció · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Gramàtica і Hongarès · Veure més »
Howard Carter
Howard Carter (Kensington, Londres, 9 de maig de 1874 - 2 de març de 1939) fou un arqueòleg i egiptòleg anglès, descobridor el 1922 de la KV62, la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, situada a la necròpolis de Tebes (avui Luxor), Egipte.
Nou!!: Gramàtica і Howard Carter · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Gramàtica і Idioma · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Gramàtica і Imam · Veure més »
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Nou!!: Gramàtica і Infinitiu · Veure més »
Institució
Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.
Nou!!: Gramàtica і Institució · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Gramàtica і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Interjecció
La interjecció és una categoria gramatical que conté mots que denoten estats d'ànim o impressions súbites.
Nou!!: Gramàtica і Interjecció · Veure més »
Irlandès antic
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.
Nou!!: Gramàtica і Irlandès antic · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Gramàtica і Italià · Veure més »
Iurac
El iurac o nènets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.
Nou!!: Gramàtica і Iurac · Veure més »
Johann Christoph Adelung
Johann Christoph Adelung (8 d'agost de 1732 - 10 de setembre de 1806) fou un gramàtic i filòleg alemany.
Nou!!: Gramàtica і Johann Christoph Adelung · Veure més »
Josep Ullastre i Llopis
Josep Ullastre (també Ullastra) i Llopis (Banyoles, 25 d'abril de 1690 – Peralada, 8 d'abril de 1762) va ser un escriptor i eclesiàstic català, autor de l'obra pietosa Exercici del cristià reimpresa diversos cops fins a mitjan, i de la primera gramàtica de la llengua catalana Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies que va restar manuscrita i inèdita fins al 1980.
Nou!!: Gramàtica і Josep Ullastre i Llopis · Veure més »
Judaisme caraïta
200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.
Nou!!: Gramàtica і Judaisme caraïta · Veure més »
Katyayana
Katyayana va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Gramàtica і Katyayana · Veure més »
Klingon
Aquest article és sobre el proble Klingon.
Nou!!: Gramàtica і Klingon · Veure més »
Leiden
Leiden (antigament escrita com Leyden) o Leida, és una ciutat de la província d'Holanda Meridional, als Països Baixos.
Nou!!: Gramàtica і Leiden · Veure més »
Lexicologia
Lexicologia és la part de la gramàtica que estudia les paraules, elements constitutius de les proposicions, amb les quals es forma el discurs.
Nou!!: Gramàtica і Lexicologia · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Gramàtica і Lingüística · Veure més »
Lingüística comparativa
La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.
Nou!!: Gramàtica і Lingüística comparativa · Veure més »
Lingüística descriptiva
La lingüística descriptiva és una branca de la lingüística general que pretén descriure el funcionament d'un idioma, sense emetre judicis de correcció, com sí que fa la lingüística prescriptiva.
Nou!!: Gramàtica і Lingüística descriptiva · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gramàtica і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Gramàtica і Llatí clàssic · Veure més »
Llengües caucàsiques del nord-est
Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.
Nou!!: Gramàtica і Llengües caucàsiques del nord-est · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Gramàtica і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Gramàtica і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Gramàtica і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Gramàtica і Llengües romàniques · Veure més »
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.
Nou!!: Gramàtica і Llengües ugrofineses · Veure més »
Llengua ergativa
Una llengua ergativa (o absolutiva) és aquella en la qual el subjecte de les construccions intransitives es marca de la mateixa manera que l'objecte de les transitives, i el subjecte de les transitives es marca en una manera diferent.
Nou!!: Gramàtica і Llengua ergativa · Veure més »
Llengua planificada
autor.
Nou!!: Gramàtica і Llengua planificada · Veure més »
Llorenç Cendrós
Llorenç Cendrós (Barcelona?, s. XVII), prevere i professor de llengua llatina a Barcelona, autor de la Gramàtica catalana breu i clara.
Nou!!: Gramàtica і Llorenç Cendrós · Veure més »
Lojban
Logotip del lojban La llengua planificada lojban (pronunciat, nom oficial Lojban: a realization of Loglan) va ser creada pel Logical Language Group el 1987 basant-se en l'anterior loglan, amb la intenció de fer-ne una llengua més completa, usable i lliure de drets d'autor.
Nou!!: Gramàtica і Lojban · Veure més »
Luci Orbili Pupil
Luci Orbili Pupil (en Lucius Orbilius Pupillus; 113 aC- c. 13 aC) va ser un mestre de gramàtica i retòrica romà, conegut perquè va ser el mestre d'Horaci.
Nou!!: Gramàtica і Luci Orbili Pupil · Veure més »
Marc Valeri Probe
Marc Valeri Probe (en Marcus Valerius Probus) va ser un militar romà del, nadiu de Beritos (Beirut).
Nou!!: Gramàtica і Marc Valeri Probe · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Gramàtica і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Nou!!: Gramàtica і Mixnà · Veure més »
Monema
Un monema és una unitat de divisió de la paraula en partícules que aporten un matís de significat determinat, sigui gramatical o lèxic.
Nou!!: Gramàtica і Monema · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Gramàtica і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Gramàtica і Mot · Veure més »
Noam Chomsky
Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Nou!!: Gramàtica і Noam Chomsky · Veure més »
Norma lingüística
A la lingüística moderna, el concepte de norma lingüística va prendre força a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingüistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que és sentida com a comuna per la majoria de parlants.
Nou!!: Gramàtica і Norma lingüística · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Gramàtica і Nova York · Veure més »
Paràgraf
El paràgraf és una unitat narrativa, una divisió del text.
Nou!!: Gramàtica і Paràgraf · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Gramàtica і Participi · Veure més »
Patanjali
Patanjali (en devanagari पतञ्जलि, Patañjali) (potser) és el compilador real o mític del Yoga Sutra, una col·lecció important d'aforismes sobre la pràctica del ioga, que constitueix la primera codificació escrita tractant d'aquest tema.
Nou!!: Gramàtica і Patanjali · Veure més »
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Nou!!: Gramàtica і Pater patriae · Veure més »
Pànini
Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.
Nou!!: Gramàtica і Pànini · Veure més »
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Nou!!: Gramàtica і Pedagogia · Veure més »
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Nou!!: Gramàtica і Pietro Bembo · Veure més »
Pingala
Pingala (en devanagari पिङ्गल, Piṅgala) va ser un matemàtic de l'antiga Índia natural de l'actual estat de Kerala.
Nou!!: Gramàtica і Pingala · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Gramàtica і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Predicat
El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.
Nou!!: Gramàtica і Predicat · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Gramàtica і Preposició · Veure més »
Primer tractat gramatical
Còdex Wormianus El primer tractat gramatical (Fyrsta Málfræðiritgerðin en islandès) és un text que apareix en el Còdex Wormianus i que va ser escrit a Islàndia durant el.
Nou!!: Gramàtica і Primer tractat gramatical · Veure més »
Principis i Paràmetres
Principis i paràmetres és un marc teòric dins la gramàtica generativa que postula les propietats de la gramàtica universal, així com les possibles variacions que puguin portar-la a constituir diferents llengües humanes.
Nou!!: Gramàtica і Principis i Paràmetres · Veure més »
Priscià de Cesarea
Priscià de Cesarea (fl.), conegut de comú simplement com a Priscià, fou un gramàtic llatí.
Nou!!: Gramàtica і Priscià de Cesarea · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Gramàtica і Pronom · Veure més »
Propietat (ontologia)
Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.
Nou!!: Gramàtica і Propietat (ontologia) · Veure més »
Protobasc
El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica.
Nou!!: Gramàtica і Protobasc · Veure més »
Psicologia de la llengua
La psicologia de la llengua o psicolingüística és la disciplina que estudia la representació mental dels conceptes lingüístics i els mecanismes de la cognició necessaris per a usar la llengua.
Nou!!: Gramàtica і Psicologia de la llengua · Veure més »
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Nou!!: Gramàtica і Quítxua · Veure més »
Quenya
Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.
Nou!!: Gramàtica і Quenya · Veure més »
Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC)
Quint Fabi Màxim (en Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Gramàtica і Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC) · Veure més »
Remmi Palemó
Quint Remmi Palemó (en Quintus Remmius Palaemon) va ser un gramàtic romà que va viure en els regnats dels emperadors Tiberi, Calígula i Claudi.
Nou!!: Gramàtica і Remmi Palemó · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Gramàtica і Renaixement · Veure més »
Rià
Rià (Rhianus) va ser un poeta i gramàtic alexandrí nadiu de Creta que va viure a la segona meitat del.
Nou!!: Gramàtica і Rià · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Gramàtica і Rus · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Gramàtica і Sànscrit · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Gramàtica і Segre · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Gramàtica і Semàntica · Veure més »
Signe d'exclamació
El signe d'exclamació és un signe de puntuació que es representa «!».
Nou!!: Gramàtica і Signe d'exclamació · Veure més »
Significat
El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Nou!!: Gramàtica і Significat · Veure més »
Sintagma
Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.
Nou!!: Gramàtica і Sintagma · Veure més »
Sintagma nominal
"Aquelles cinc belles pomes lluents d'en Joan de damunt la cadira" El sintagma nominal (SN) és una categoria gramatical formada per un nom, un pronom o qualsevol paraula substantivada que fa de nucli.
Nou!!: Gramàtica і Sintagma nominal · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Gramàtica і Sintaxi · Veure més »
So de la parla
Lingüísticament, un so és el menor segment en què podem dividir la tira fònica.
Nou!!: Gramàtica і So de la parla · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Gramàtica і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Subordinació
La subordinació és, en sintaxi, relació d'inclusió que s'estableix entre dos components, de manera que un depèn de l'altre.
Nou!!: Gramàtica і Subordinació · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Gramàtica і Substantiu · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Gramàtica і Sufix · Veure més »
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Nou!!: Gramàtica і Tanakh · Veure més »
Tàmil
Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur El tàmil o tàmul és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia.
Nou!!: Gramàtica і Tàmil · Veure més »
Tekhne Grammatiké
Tekhne Grammatiké (Τέχνη Γραμματική), traduïble com "Art Gramàtica" és un tractat sobre gramàtica grega atribuït a Dionís Trax, i escrit al.
Nou!!: Gramàtica і Tekhne Grammatiké · Veure més »
Tipologia lingüística
La tipologia lingüística classifica les llengües per trets gramaticals comuns i no per famílies o semblances genètiques.
Nou!!: Gramàtica і Tipologia lingüística · Veure més »
Tira fònica
La tira fònica és el conjunt de sons que es pronuncien de forma seguida, dins un discurs o diàleg.
Nou!!: Gramàtica і Tira fònica · Veure més »
Tomàs Forteza i Cortès
Tomàs Forteza i Cortès (Palma, 13 de maig de 1838 - 21 de maig de 1898) fou un filòleg, poeta i assagista balear.
Nou!!: Gramàtica і Tomàs Forteza i Cortès · Veure més »
Traduccions de la Bíblia
Les traduccions de la Bíblia arriben a les 450 llengües de forma completa i a més de 2000 llengües de forma parcial, la qual cosa converteix la Bíblia en el llibre (o conjunt de llibres) més traduït de la història.
Nou!!: Gramàtica і Traduccions de la Bíblia · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Gramàtica і Trívium · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Gramàtica і Turc · Veure més »
Tutankamon
Tutankamon, Tutankhamon o Tutankhàmon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.
Nou!!: Gramàtica і Tutankamon · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Gramàtica і Verb · Veure més »
Verb intransitiu
Un verb intransitiu és el verb que no exigeix ni admet complement directe.
Nou!!: Gramàtica і Verb intransitiu · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Gramàtica і Verb transitiu · Veure més »
Verri Flac
Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus, 55 aC-20) va ser un gramàtic i professor romà de la segona meitat del que va florir sota els regants d'August i Tiberi.
Nou!!: Gramàtica і Verri Flac · Veure més »
Viquipèdia
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: Gramàtica і Viquipèdia · Veure més »
Vuk Stefanović Karadžić
Vuk Stefanović Karadžić (en ciríl·lic Вук Стефановић Караџић -Tršić, prop de Loznica, llavors Imperi Otomà (actual Sèrbia), 7 de novembre de 1787 - 7 de febrer de 1864 a Viena, llavors Imperi Austrohongarès) fou un filòleg i lingüista serbi, reformador de la llengua sèrbia.
Nou!!: Gramàtica і Vuk Stefanović Karadžić · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Gramàtica і 1676 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Gramàtica і 1802 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Gramàtica і 1815 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Gramàtica і 1915 · Veure més »
