Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gramàtica del català

Índex Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

77 les relacions: Accentuació en català, Afiu, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Alfabet fonètic internacional, Antoni de Bofarull i de Brocà, Aproximant alveolar sonora, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant palatal sonora, Bategant alveolar sonora, Català, Categoria gramatical, Complement circumstancial, Complement de règim verbal, Complement directe, Complement indirecte, Composició (gramàtica), Consonant, Coordinació, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai, Declinació gramatical, Derivació (lingüística), Dialectes del català, Fonologia del català, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sonora, Fricativa dental sonora, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa velar sonora, Funció sintàctica, Gramàtica, Joan Francesc Piferrer i Massià, Josep Pau Ballot i Torres, Morfologia del català, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal labiodental sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Neutralització (fonètica), Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, ..., Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Oració composta, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Persona (gramàtica), Pompeu Fabra i Poch, Pragmàtica, Predicat, Pronom, Pronom feble, Sintaxi del català, Subjecte (sintaxi), Subjectes federals de Rússia, Subordinació, Verb irregular, Vibrant alveolar, Vocal, Vocal neutra, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida. Ampliar l'índex (27 més) »

Accentuació en català

L'accentuació en català incideix sobre tota la síl·laba d'una paraula; l'accent de mot atorga prominència a una síl·laba dins d'un mot i l'accent de frase, a una síl·laba dins d'una seqüència de mots.

Nou!!: Gramàtica del català і Accentuació en català · Veure més »

Afiu

Afièu (en francès Affieux) és un municipi francès del departament de la Corresa, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Gramàtica del català і Afiu · Veure més »

Africada alveolar sorda

L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.

Nou!!: Gramàtica del català і Africada alveolar sorda · Veure més »

Africada postalveolar sonora

L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).

Nou!!: Gramàtica del català і Africada postalveolar sonora · Veure més »

Africada postalveolar sorda

L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).

Nou!!: Gramàtica del català і Africada postalveolar sorda · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Gramàtica del català і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Antoni de Bofarull i de Brocà

Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 4 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Gramàtica del català і Antoni de Bofarull i de Brocà · Veure més »

Aproximant alveolar sonora

L'aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a (semblant a una erra minúscula invertida) a l'AFI.

Nou!!: Gramàtica del català і Aproximant alveolar sonora · Veure més »

Aproximant labiovelar sonora

L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »

Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada

L'aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengües oral.

Nou!!: Gramàtica del català і Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada · Veure més »

Aproximant lateral palatal sonora

La aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).

Nou!!: Gramàtica del català і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »

Aproximant palatal sonora

L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Aproximant palatal sonora · Veure més »

Bategant alveolar sonora

La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).

Nou!!: Gramàtica del català і Bategant alveolar sonora · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Gramàtica del català і Català · Veure més »

Categoria gramatical

Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.

Nou!!: Gramàtica del català і Categoria gramatical · Veure més »

Complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració.

Nou!!: Gramàtica del català і Complement circumstancial · Veure més »

Complement de règim verbal

El complement de règim verbal (CRV), també conegut en altres teories gramaticals com a suplement, és un complement verbal argumental (és a dir, que la seva presència o absència dependrà de l'estructura argumental del verb) que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional la preposició del qual vindrà determinada pel verb, esdevenint invariable, en principi, o per una clàusula subordinada substantiva encapçalada per la conjunció que.

Nou!!: Gramàtica del català і Complement de règim verbal · Veure més »

Complement directe

El complement directe (CD), també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional.

Nou!!: Gramàtica del català і Complement directe · Veure més »

Complement indirecte

En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració.

Nou!!: Gramàtica del català і Complement indirecte · Veure més »

Composició (gramàtica)

La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.

Nou!!: Gramàtica del català і Composició (gramàtica) · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Gramàtica del català і Consonant · Veure més »

Coordinació

La coordinació, també anomenada parataxi, en lingüística, consisteix a unir dos elements que estan al mateix nivell sintàctic.

Nou!!: Gramàtica del català і Coordinació · Veure més »

Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai

Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai (CCCCCE) és una confederació fundada el 1957 i vinculada a l'església catòlica, que aplega diverses, entitats, serveis i moviments d'esplai i colònies de vacances de les diòcesis catalanes.

Nou!!: Gramàtica del català і Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Gramàtica del català і Declinació gramatical · Veure més »

Derivació (lingüística)

La derivació en lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta).

Nou!!: Gramàtica del català і Derivació (lingüística) · Veure més »

Dialectes del català

L’any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l’oriental i l’occidental.

Nou!!: Gramàtica del català і Dialectes del català · Veure més »

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Nou!!: Gramàtica del català і Fonologia del català · Veure més »

Fricativa alveolar sonora

La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa alveolar sonora · Veure més »

Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa alveolar sorda · Veure més »

Fricativa bilabial sonora

La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa bilabial sonora · Veure més »

Fricativa dental sonora

La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa dental sonora · Veure més »

Fricativa labiodental sonora

El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa labiodental sonora · Veure més »

Fricativa labiodental sorda

El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa labiodental sorda · Veure més »

Fricativa postalveolar sonora

La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫. En la notació romànica es representava.

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

Fricativa velar sonora

La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).

Nou!!: Gramàtica del català і Fricativa velar sonora · Veure més »

Funció sintàctica

La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase.

Nou!!: Gramàtica del català і Funció sintàctica · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Gramàtica del català і Gramàtica · Veure més »

Joan Francesc Piferrer i Massià

Joan Francesc Piferrer i Massià (1771-1848) va ser un llibreter i impressor barceloní.

Nou!!: Gramàtica del català і Joan Francesc Piferrer i Massià · Veure més »

Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 — Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.

Nou!!: Gramàtica del català і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »

Morfologia del català

La morfologia del català tracta sobre l'estructura i la forma dels mots en aquesta llengua.

Nou!!: Gramàtica del català і Morfologia del català · Veure més »

Nasal alveolar sonora

La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ena minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Nasal alveolar sonora · Veure més »

Nasal bilabial sonora

La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Nasal bilabial sonora · Veure més »

Nasal labiodental sonora

La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.

Nou!!: Gramàtica del català і Nasal labiodental sonora · Veure més »

Nasal palatal sonora

La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.

Nou!!: Gramàtica del català і Nasal palatal sonora · Veure més »

Nasal velar sonora

La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).

Nou!!: Gramàtica del català і Nasal velar sonora · Veure més »

Neutralització (fonètica)

La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).

Nou!!: Gramàtica del català і Neutralització (fonètica) · Veure més »

Oclusiva alveolar sonora

La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Gramàtica del català і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »

Oclusiva alveolar sorda

La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.

Nou!!: Gramàtica del català і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »

Oclusiva bilabial sonora

La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Gramàtica del català і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »

Oclusiva bilabial sorda

La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »

Oclusiva velar sonora

La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Gramàtica del català і Oclusiva velar sonora · Veure més »

Oclusiva velar sorda

La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Gramàtica del català і Oclusiva velar sorda · Veure més »

Oració composta

L'oració composta és aquella frase que està formada per més d'un verb que no forma perífrasi verbal.

Nou!!: Gramàtica del català і Oració composta · Veure més »

Paraula aguda

Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).

Nou!!: Gramàtica del català і Paraula aguda · Veure més »

Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior.

Nou!!: Gramàtica del català і Paraula esdrúixola · Veure més »

Paraula plana

Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la tonicitat en la penúltima síl·laba.

Nou!!: Gramàtica del català і Paraula plana · Veure més »

Persona (gramàtica)

La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.

Nou!!: Gramàtica del català і Persona (gramàtica) · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Gramàtica del català і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Pragmàtica

La pragmàtica es relaciona estretament amb la pràctica, i a vegades es pren com a sinònima.

Nou!!: Gramàtica del català і Pragmàtica · Veure més »

Predicat

El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.

Nou!!: Gramàtica del català і Predicat · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Gramàtica del català і Pronom · Veure més »

Pronom feble

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.

Nou!!: Gramàtica del català і Pronom feble · Veure més »

Sintaxi del català

L'oració catalana està formada per una constel·lació de sintagmes nominals al voltant d'un verb.

Nou!!: Gramàtica del català і Sintaxi del català · Veure més »

Subjecte (sintaxi)

El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.

Nou!!: Gramàtica del català і Subjecte (sintaxi) · Veure més »

Subjectes federals de Rússia

Rússia és una federació que consta de 85 subjectes (en rus субъе́кты, singular субъе́кт transliterat subiekti, subiekt) repartits en nou districtes federals.

Nou!!: Gramàtica del català і Subjectes federals de Rússia · Veure més »

Subordinació

La subordinació és, en sintaxi, relació d'inclusió que s'estableix entre dues oracions, segons la qual una d'elles passa a actuar com a sintagma de l'altra, és a dir, en el lloc que ocuparia algun dels elements constitutius d'una oració simple.

Nou!!: Gramàtica del català і Subordinació · Veure més »

Verb irregular

Un verb irregular és un verb que té conjugacions particulars o idiosincràtiques segons el temps o mode en la qual sigui conjugat.

Nou!!: Gramàtica del català і Verb irregular · Veure més »

Vibrant alveolar

La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Vibrant alveolar · Veure més »

Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal · Veure més »

Vocal neutra

La vocal neutra és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal neutra · Veure més »

Vocal semioberta anterior no arrodonida

La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semioberta posterior arrodonida

La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada anterior no arrodonida

La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada posterior arrodonida

La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »

Vocal tancada anterior no arrodonida

La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal tancada posterior arrodonida

La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.

Nou!!: Gramàtica del català і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gramàtica Catalana, Gramàtica catalana, Gramàtica valenciana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »