Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Goteló I de Lotaríngia

Índex Goteló I de Lotaríngia

Goteló I, nascut cap al 967, mort el 1044, va ser marquès d'Anvers des de 1008, i després duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i Duc d'Alta Lotaríngia (1033-1044).

38 les relacions: Albert II de Namur, Alou, Comtat de les Ardenes, Comtat de Lovaina, Comtat de Namur, Comtat de Verdun, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Drenthe, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Bar, Ducat de Lotaríngia, Durbuy, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Esteve IX, Eudes II de Blois, Frederic III de Lorena, Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Godofreu I de Verdun, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Goteló II el Gandul, Jofré de Bouillon, Lambert II de Lovaina, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Xampanya, Marquesat d'Anvers, Papa, Utrecht, 1008, 1023, 1024, 1025, 1033, 1037, 1044, 1140, 15 de novembre, 967.

Albert II de Namur

Albert II de Namur, mort vers el 1063, va ser comte de Namur des de la mort del seu germà, entre 1018 i 1031, fins a la seva pròpia mort.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Albert II de Namur · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Alou · Veure més »

Comtat de les Ardenes

El comtat de les Ardenes fou un comtat de l'edat mitjana que apareix cap a l'any 900.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Comtat de les Ardenes · Veure més »

Comtat de Lovaina

El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Comtat de Lovaina · Veure més »

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Comtat de Namur · Veure més »

Comtat de Verdun

Verdun fou un comtat de França que va existir entre prop del 900 i el 1044.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Comtat de Verdun · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Drenthe

Drenthe és una província dels Països Baixos, la capital de la qual és Assen.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Drenthe · Veure més »

Ducat d'Alta Lorena

El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Ducat d'Alta Lorena · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Bar

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Ducat de Bar · Veure més »

Ducat de Lotaríngia

Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Ducat de Lotaríngia · Veure més »

Durbuy

Durbuy (en való Derbu) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona, regat per l'Ourthe.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Durbuy · Veure més »

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Esteve IX · Veure més »

Eudes II de Blois

Eudes II de Blois dit Eudes el Xampanyès (vers 983 - 15 de novembre de 1037) mort en una batalla a Commercy), va ser Comte de Blois, de Châteaudun, de Chartres, de Reims, de Tours, de Beauvais, de Provins (de fet una senyoria esmentada com a comtat) i de Sancerre a partir de 1004 i comte de Troyes i de Meaux a partir de 1022.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Eudes II de Blois · Veure més »

Frederic III de Lorena

Frederic III, nascut vers el 1020, mort el 1033 va ser comte de Bar i ducat d'Alta Lotaríngia (o de Lorena). Era fill de Frederic II, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia, i de Matilde de Suàbia. Va succeir el 1028 al seu avi Thierry o Teodoric I, ja que el seu pare havia premortt. No se saben gaires coses sobre el seu regnat, ni tan sols el nom del regent, ja que quan va pujar al tron tenia uns 8 anys. Va morir el 1033 sense haver-se casat (tenia tretze anys). La seva tia, Gisela de Suàbia, casada amb l'emperador germànic Conrad II, va recollir i va criar a les seves dues germanes, Sofia i Beatriu. Sofia va heretar el comtat de Bar, mentre que Conrad II donava el ducat d'Alta Lotaríngia a un cosí, el duc de Baixa Lotaríngia, Goteló I.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Frederic III de Lorena · Veure més »

Godofreu I de Baixa Lotaríngia

Godofreu II de Verdun, nascut vers el 965, mort el 1023, va ser comte de Verdun i de les Ardenes (1002 - 1012), i després duc de Baixa Lotaríngia (com a Godofreu I de Baixa Lotaríngia, 1012 - 1023).

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Godofreu I de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Godofreu I de Verdun

Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Godofreu I de Verdun · Veure més »

Godofreu II de Baixa Lotaríngia

Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Godofreu II de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Goteló II el Gandul

Goteló II el Gandul (probablement mort el 1046 o abans) fou un fill de Goteló I de Baixa Lotaríngia, possible successor del seu pare en el ducat el 1044.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Goteló II el Gandul · Veure més »

Jofré de Bouillon

Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Jofré de Bouillon · Veure més »

Lambert II de Lovaina

Lambert II Balderic de Lovaina, dit el Cenyit, mort el 19 de juny de 1054.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Lambert II de Lovaina · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de comtes de Xampanya

El comtat de Xampanya neix de la fusió entre els comtats de Meaux i Troyes, al centre de França, i que forma part de l'actual regió de Xampanya.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Llista de comtes de Xampanya · Veure més »

Marquesat d'Anvers

El Marquesat d'Anvers (inicialment Marca d'Anvers) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear a la fi del segle X quan la dinastia otoniana (Otó I, Otó II i Otó III) van crear marques a les fronteres del llur regne.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Marquesat d'Anvers · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Papa · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і Utrecht · Veure més »

1008

El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1008 · Veure més »

1023

El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1023 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1024 · Veure més »

1025

El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1025 · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1033 · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1037 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1044 · Veure més »

1140

El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 1140 · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 15 de novembre · Veure més »

967

Sense descripció.

Nou!!: Goteló I de Lotaríngia і 967 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Goteló I d'Alta Lotaríngia, Goteló I de Baixa Lotaríngia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »