Accés més ràpid que el navegador!
12 les relacions: Alcionacis, Antozous, Asteroïdeus, Briozous, Calcita, Hidrozous, Octocoral·lis, Ordre, Plàncton, Proteïna, Sèssil, Zooxantel·les.
Alcionacis
Els alcionacis (Alcyonacea) són un ordre d'antozous octocoral·lis que inclou els coralls tous i les gorgònies, abans considerats ordres separats.
Nou!!: Gorgònies і Alcionacis · Veure més »
Antozous
Els antozous (Anthozoa, del grec anthos, flor, i zoon, animal) són una classe de l'embrancament dels cnidaris que presenten exclusivament forma de pòlip.
Nou!!: Gorgònies і Antozous · Veure més »
Asteroïdeus
Els asteroïdeus (Asteroidea) són una classe d'equinoderms amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc o més braços, i amb els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oral.
Nou!!: Gorgònies і Asteroïdeus · Veure més »
Briozous
Els briozous (Briozoa) o ectoproctes són un embrancament d'animals invertebrats aquàtics petits, caracteritzats per la presència d'un lofòfor i tentacles ciliats que serveixen per capturar aliment.
Nou!!: Gorgònies і Briozous · Veure més »
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Nou!!: Gorgònies і Calcita · Veure més »
Hidrozous
Els hidrozous (Hydrozoa) són una classe de l'embrancament dels cnidaris que presenten espècies principalment marines i algunes d'aigua dolça.
Nou!!: Gorgònies і Hidrozous · Veure més »
Octocoral·lis
Els octocoral·lis (Octocorallia), abans coneguts com a alcionaris (Alcyonaria), són una subclasse de cnidaris antozous que inclou unes 3.000 espècies que formen colònies de pòlips, el quals tenen simetria radial octogonal.
Nou!!: Gorgònies і Octocoral·lis · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Gorgònies і Ordre · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Gorgònies і Plàncton · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Gorgònies і Proteïna · Veure més »
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Nou!!: Gorgònies і Sèssil · Veure més »
Zooxantel·les
Les zooxantel·les (Zooxanthellae) són protozous flagel·lats que són endosimbionts intracel·lulars de diversos animals marins i protozous, especialment coralls dels grups antozous i escleractinis, i de l'anèmona tropical marina Aiptasia.
Nou!!: Gorgònies і Zooxantel·les · Veure més »
