Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Goigs

Índex Goigs

'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.

63 les relacions: Adoració dels Reis Mags, Advocació de la Mare de Déu, Amics dels Goigs, Antoni Ollé Pinell, Anunciació, Aplec, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ascensió, Assumpció de Maria, Benet de Núrsia, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Montserrat, Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, Blai de Sebaste, Bruguers (Gavà), Campidanès, Casa Masó, Catalans, Català, Catalunya, Clementina Arderiu i Voltas, Crònica de Ramon Muntaner, Crist, Culte marià, Cultura popular, Dominique de Courcelles, Enric Cristòfor Ricart i Nin, Esperit Sant en el cristianisme, Festa major, Fragmenta Editorial, Francesc de Paula Baldelló i Benosa, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Gal·lurès, Guerra Civil espanyola, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Busquets i Mollera, Joan Llongueras i Badia, Joan Maragall i Gorina, Josep Maideu i Auguet, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Obiols i Palau, Llibre Vermell de Montserrat, Lluís Millet i Pagès, Logudorès, Mare de Déu, Mariologia, Montpeller, Nativitat de Jesús, Nuoro, Osvald Cardona i Roig, ..., Pere Ribot i Sunyer, Poesia, Pregària cristiana, Processó, Rafael Masó i Pagès, Renaixença, Resurrecció, Sant, Sant Roc, Sant Sebastià màrtir, Sardenya, Sasserès, Tractat dels Pirineus. Ampliar l'índex (13 més) »

Adoració dels Reis Mags

''Adoració dels Mags,'' Bartolomé Esteban Murillo, segle XVII ''Adoració dels Mags'', Dirk Bouts segle XV LAdoració dels Reis Mags o simplement Adoració dels Mags és, en la tradició cristiana, l'escena de la Nativitat de Jesús en la qual els Reis d'Orient, varen trobar Jesús seguint una estrella que els va guiar i li varen regalar or, encens, i mirra, i el varen venerar, tal com es narra a. Al calendari eclesiàstic del cristianisme occidental, aquest esdeveniment es commemora com la festa de l'Epifania, el 6 de gener.

Nou!!: Goigs і Adoració dels Reis Mags · Veure més »

Advocació de la Mare de Déu

''Immaculada Concepció'', de Bartolomé Esteban Murillo L'advocació de la Mare de Déu o advocació mariana és, en el cristianisme, un títol afegit al nom de Verge que posa en relleu alguna prerrogativa o circumstància important o n'indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.

Nou!!: Goigs і Advocació de la Mare de Déu · Veure més »

Amics dels Goigs

Amics dels Goigs és una associació de col·leccionistes i estudiosos de goigs fundada a Barcelona el 1922 per mossèn Francesc de Paula Baldelló i Benosa.

Nou!!: Goigs і Amics dels Goigs · Veure més »

Antoni Ollé Pinell

Antoni Ollé Pinell (Barcelona 1897 - 1981) va ser un gravador, pintor i fotògraf català.

Nou!!: Goigs і Antoni Ollé Pinell · Veure més »

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Nou!!: Goigs і Anunciació · Veure més »

Aplec

Vídeo de les Trobades d'Escoles en Valencià de Balones, 2013. Les ''Trobades'' són un dels aplecs més grans del món. Un aplec és una trobada de persones que es fa sovint a l'aire lliure i entorn d'una certa temàtica.

Nou!!: Goigs і Aplec · Veure més »

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.

Nou!!: Goigs і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Ascensió

GiottoLAscensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies (tots dos dies inclosos) després del diumenge de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig.

Nou!!: Goigs і Ascensió · Veure més »

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Nou!!: Goigs і Assumpció de Maria · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Goigs і Benet de Núrsia · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Goigs і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteca de Montserrat

La biblioteca de Montserrat és la biblioteca del Monestir de Montserrat.

Nou!!: Goigs і Biblioteca de Montserrat · Veure més »

Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona

La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) o Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona és la biblioteca que està ubicada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona.

Nou!!: Goigs і Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona · Veure més »

Blai de Sebaste

Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.

Nou!!: Goigs і Blai de Sebaste · Veure més »

Bruguers (Gavà)

Bruguers és un poble del municipi de Gavà (Baix Llobregat), on està situada l'ermita de Bruguers.

Nou!!: Goigs і Bruguers (Gavà) · Veure més »

Campidanès

Idiomes i dialectes parlats a l'illa de Sardenya. El campidanès o campidanés és un dialecte del sard parlat al sud de Sardenya, a la ciutat metropolitana de Càller, a la província de Nuoro i a la província de Sardenya del Sud.

Nou!!: Goigs і Campidanès · Veure més »

Casa Masó

La Casa Masó un edifici situat al número 29 de carrer Ballesteries de Girona que fou la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí.

Nou!!: Goigs і Casa Masó · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Goigs і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Goigs і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Goigs і Catalunya · Veure més »

Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poeta catalana.

Nou!!: Goigs і Clementina Arderiu i Voltas · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Goigs і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Goigs і Crist · Veure més »

Culte marià

Exvot a la Mare de Déu, a l'ermitatge de Font-romeu El culte marià (anomenat hiperdulia a l'església catòlica) és el conjunt de veneracions dedicades a Maria, mare de Jesús, especialment presents en el catolicisme i el cristianisme oriental.

Nou!!: Goigs і Culte marià · Veure més »

Cultura popular

Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.

Nou!!: Goigs і Cultura popular · Veure més »

Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles (París, 10 de juny de 1953) és una historiadora de les idees francesa.

Nou!!: Goigs і Dominique de Courcelles · Veure més »

Enric Cristòfor Ricart i Nin

Enric Cristòfor Ricart i Nin o també Enric C. Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) va ésser un gravador i pintor català.

Nou!!: Goigs і Enric Cristòfor Ricart i Nin · Veure més »

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Goigs і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »

Festa major

Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.

Nou!!: Goigs і Festa major · Veure més »

Fragmenta Editorial

Fragmenta Editorial és una editorial catalana nascuda a Barcelona l'any 2007 de la mà d'Ignasi Moreta, doctor en Humanitats i professor de la Universitat Pompeu Fabra, i l'arquitecta portuguesa Inês Castel-Branco, amb l'objectiu de posar a l'abast del gran públic les grans obres de la literatura religiosa i espiritual de la humanitat, juntament amb els estudis realitzats en aquest camp.

Nou!!: Goigs і Fragmenta Editorial · Veure més »

Francesc de Paula Baldelló i Benosa

Francesc de Paula Baldelló i Benosa (Barcelona, 19 de gener de 1887 - Barcelona, 12 de gener de 1977) fou prevere, musicòleg, organista, Mestre de Capella i divulgador del cant gregorià.

Nou!!: Goigs і Francesc de Paula Baldelló i Benosa · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: Goigs і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Gal·lurès

En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès o gal·lurés (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.

Nou!!: Goigs і Gal·lurès · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Goigs і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Goigs і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Busquets i Mollera

Rafael Masó Jaume Busquets i Mollera (Girona, 27 de juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968) fou un dibuixant, escultor i pintor català.

Nou!!: Goigs і Jaume Busquets i Mollera · Veure més »

Joan Llongueras i Badia

Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953) fou un músic, educador musical i poeta català.

Nou!!: Goigs і Joan Llongueras i Badia · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Goigs і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Josep Maideu i Auguet

Josep Maideu i Auguet (Ripoll, 1893-Vilafranca del Penedès, 1971) fou un organista i compositor català.

Nou!!: Goigs і Josep Maideu i Auguet · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Goigs і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Obiols i Palau

Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ésser un pintor, dibuixant i gravador considerat «l'artista més representatiu de la cultura noucentista».

Nou!!: Goigs і Josep Obiols i Palau · Veure més »

Llibre Vermell de Montserrat

Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.

Nou!!: Goigs і Llibre Vermell de Montserrat · Veure més »

Lluís Millet i Pagès

Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.

Nou!!: Goigs і Lluís Millet i Pagès · Veure més »

Logudorès

El logudorès o logudorés (de Logudor, literalment lloc d'or, regió de Sardenya) és un dialecte del sard, parlat al nord de l'illa de Sardenya, i considerat el més pur, raó per la qual és emprat com a koiné, tot i que no és universalment acceptat.

Nou!!: Goigs і Logudorès · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Goigs і Mare de Déu · Veure més »

Mariologia

88-370-2755-9 page 54 La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.

Nou!!: Goigs і Mariologia · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Goigs і Montpeller · Veure més »

Nativitat de Jesús

La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.

Nou!!: Goigs і Nativitat de Jesús · Veure més »

Nuoro

Nùgoro (en italià i oficialment, Nuoro) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.

Nou!!: Goigs і Nuoro · Veure més »

Osvald Cardona i Roig

Osvald Cardona i Roig (Barcelona, 14 d'agost 1914 - 14 de desembre 1987) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Goigs і Osvald Cardona i Roig · Veure més »

Pere Ribot i Sunyer

Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 21 de febrer de 1908 - Girona, Gironès, 24 d'agost de 1997) fou un poeta i sacerdot català.

Nou!!: Goigs і Pere Ribot i Sunyer · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Goigs і Poesia · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Goigs і Pregària cristiana · Veure més »

Processó

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.

Nou!!: Goigs і Processó · Veure més »

Rafael Masó i Pagès

''Diario de Gerona'', fundat el 1889 per Rafael Masó i Pagès Rafael Masó Pagès (Barcelona, 22 de juliol de 1851, Girona 17 d'octubre de 1915) fou un impressor, pintor, polític i procurador.

Nou!!: Goigs і Rafael Masó i Pagès · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Goigs і Renaixença · Veure més »

Resurrecció

''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.

Nou!!: Goigs і Resurrecció · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Goigs і Sant · Veure més »

Sant Roc

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.

Nou!!: Goigs і Sant Roc · Veure més »

Sant Sebastià màrtir

Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.

Nou!!: Goigs і Sant Sebastià màrtir · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Goigs і Sardenya · Veure més »

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Nou!!: Goigs і Sasserès · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Goigs і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Redirigeix aquí:

Goig.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »