Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Arc diürn, Ars magna lucis et umbrae, Athanasius Kircher, Babilònia, Benet Baïls, Camp de Mart, Cartografia, Christopher Clavius, Ciència, Claude François Milliet Dechales, Climent d'Alexandria, Cronologia de la gnomònica, Cub, Etna, Ferrer Saiol, Gnòmon, Grec, Gregori Maians i Siscar, Heròdot, Història de la ciència, Hora, Jean-Étienne Montucla, Jeroni Munyós, Naturalis Historia, Nomograma, Obelisc, Oronce Finé, Plini el Vell, Projecció azimutal gnomònica, Rellotge de sol, Rellotgeria, Rutili Taure Emilià Pal·ladi, Sebastian Münster, Segle V aC, Societat Catalana de Gnomònica, Sol, Tales de Milet, Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Vitruvi, Volvelle.
Arc diürn
Arc diürn en diverses èpoques de l'any: el disc verd representa la Terra per a l'observador, el disc blau l'eclíptica i les circumferències verdes i vermella la trajectòria aparent del Sol per l'observador en diferents dies de l'any S'anomena arc diürn o «línia de declinació» a l'arc de la circumferència de l'esfera celeste que recorre el Sol sobre l'horitzó, des de l'alba fins a l'ocàs.
Nou!!: Gnomònica і Arc diürn · Veure més »
Ars magna lucis et umbrae
Ars Magna Lucis et Umbrae és una obra d'Athanasius Kircher publicada a Roma a mitjan (1645-1646) i estructurada en deu llibres o capítols.
Nou!!: Gnomònica і Ars magna lucis et umbrae · Veure més »
Athanasius Kircher
Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680), va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc.
Nou!!: Gnomònica і Athanasius Kircher · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Gnomònica і Babilònia · Veure més »
Benet Baïls
Benet Baïls (Sant Adrià de Besòs, 1730 – Madrid, 1797) va ser un matemàtic i erudit català de la Il·lustració.
Nou!!: Gnomònica і Benet Baïls · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Gnomònica і Camp de Mart · Veure més »
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Nou!!: Gnomònica і Cartografia · Veure més »
Christopher Clavius
Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista.
Nou!!: Gnomònica і Christopher Clavius · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Gnomònica і Ciència · Veure més »
Claude François Milliet Dechales
Claude François Milliet Dechales (a vegades escrit de Chales) va ser un matemàtic i jesuïta, del conegut pels seus llibres de text.
Nou!!: Gnomònica і Claude François Milliet Dechales · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Gnomònica і Climent d'Alexandria · Veure més »
Cronologia de la gnomònica
Cronologia d'alguns esdeveniments importants dins la Gnomònica.
Nou!!: Gnomònica і Cronologia de la gnomònica · Veure més »
Cub
Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.
Nou!!: Gnomònica і Cub · Veure més »
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Nou!!: Gnomònica і Etna · Veure més »
Ferrer Saiol
Ferrer Saiol (o Ferrer Sayol) fou un membre de la Cancelleria Reial durant l'època del rei Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Gnomònica і Ferrer Saiol · Veure més »
Gnòmon
Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.
Nou!!: Gnomònica і Gnòmon · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gnomònica і Grec · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Gnomònica і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Gnomònica і Heròdot · Veure més »
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Nou!!: Gnomònica і Història de la ciència · Veure més »
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Nou!!: Gnomònica і Hora · Veure més »
Jean-Étienne Montucla
Jean-Étienne Montucla (Lió, 5 de setembre de 1725 - Versalles, 18 de desembre de 1799) fou un matemàtic francès del, conegut per la seva obra Histoire des Mathematiques (Història de les Matemàtiques).
Nou!!: Gnomònica і Jean-Étienne Montucla · Veure més »
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Nou!!: Gnomònica і Jeroni Munyós · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Gnomònica і Naturalis Historia · Veure més »
Nomograma
El gràfic o carta de Smith mostra la relació existent entre la impedància d'una línia de transmissió electromagnètica i la seva longitud Un nomograma és un instrument gràfic de càlcul, un diagrama bidimensional que permet el còmput gràfic i aproximat d'una funció de qualsevol nombre de variables.
Nou!!: Gnomònica і Nomograma · Veure més »
Obelisc
Obelisc de Luxor a París. Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó.
Nou!!: Gnomònica і Obelisc · Veure més »
Oronce Finé
Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès.
Nou!!: Gnomònica і Oronce Finé · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Gnomònica і Plini el Vell · Veure més »
Projecció azimutal gnomònica
Esquema ilustratiu d'una projecció azimutal gnomónica. pàgines.
Nou!!: Gnomònica і Projecció azimutal gnomònica · Veure més »
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Nou!!: Gnomònica і Rellotge de sol · Veure més »
Rellotgeria
Rellotge de sobretaula, Augsburg cap a 1590. La rellotgeria inclou la ciència, la tecnologia, l'art, la indústria, el comerç d'instruments adequats per mesurar el temps.
Nou!!: Gnomònica і Rellotgeria · Veure més »
Rutili Taure Emilià Pal·ladi
Rutili Taure Emilià Pal·ladi (Rutilius Taurus Aemilianus Palladius), conegut també només com a Pal·ladi va ser un escriptor romà, autor d'un tractat d'agricultura conegut com a Opus agriculturae (a voltes conegut com a De Re Rustica, no confondre amb el De Re Rustica de Luci Juni Moderat), a manera d'un calendari de pagès, amb totes les operacions connectades amb l'agricultura i la vida rural arranjades en ordre regular i per estacions.
Nou!!: Gnomònica і Rutili Taure Emilià Pal·ladi · Veure més »
Sebastian Münster
Sebastian Münster (Escrit també en alemany com Sebastian Muenster), va néixer el 20 de gener de 1488 a Nieder-Ingelheim am Rhein - 26 de maig de 1552 a Basilea.
Nou!!: Gnomònica і Sebastian Münster · Veure més »
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Nou!!: Gnomònica і Segle V aC · Veure més »
Societat Catalana de Gnomònica
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) La Societat Catalana de Gnomònica és una associació sense afany de lucre creada el 1988 que té com a objectiu fomentar l'estudi i ús de rellotges de sol i promoure'n la construcció, la recuperació i la restauració.
Nou!!: Gnomònica і Societat Catalana de Gnomònica · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Gnomònica і Sol · Veure més »
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Gnomònica і Tales de Milet · Veure més »
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.
Nou!!: Gnomònica і Tomàs Vicent Tosca i Mascó · Veure més »
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Nou!!: Gnomònica і Vitruvi · Veure més »
Volvelle
XVI en una pàgina d'''Astronomicum Caesareum ''de Petrus Apianus, 1540, aparentment relacionat amb la Lluna. Els "dracs vermells" assenyalen 26 divisions de diversa mesura, el període orbital és d'uns 27,3 dies Una volvelle o roda és un tipus de construcció de paper amb peces mòbils.
Nou!!: Gnomònica і Volvelle · Veure més »
