Taula de continguts
11 les relacions: Cònsol romà, Cepió, Cursus honorum, Gai Semproni Bles, Gens Servília, Llatí, Palinuri Promontorium, Primera Guerra Púnica, Sicília, Sirtis Menor, Triomf.
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Cònsol romà
Cepió
Cepió (en Caepio) fou un cognom romà.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Cepió
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Cursus honorum
Gai Semproni Bles
Gai Semproni Bles (Gaius Sempronius Blæsus) va ser un magistrat romà.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Gai Semproni Bles
Gens Servília
La gens Servília (Servilia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i després també plebea.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Gens Servília
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Llatí
Palinuri Promontorium
Palinuri Promontorium (Παλίνουρος ἀκρωτήριον) és un promontori de la costa de Lucània a la mar Tirrena situat entre Vèlia i Buxentum.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Palinuri Promontorium
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Primera Guerra Púnica
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Sicília
Sirtis Menor
Sirtis Menor va ser el nom donat pels romans a l'actual golf de Gabès, el més petit dels dos golfs de la costa de la moderna Líbia.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Sirtis Menor
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Gneu Servili Cepió (cònsol 253 aC) і Triomf
També conegut com Gneu Servili Cepió I.