Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Andravida, Apanatge, Èlida, Batalla de Manolada, Carles Tocco, Casa d'Anjou-Sicília, Cefalònia, Centurió II Zaccaria, Cil·lene, Constantí XI Paleòleg, Despotat de Morea, Diner (moneda), Edat mitjana, Família franciscana, Felipa d'Hainaut, Ferran de Mallorca, Feu, Florenci d'Hainaut, Fossat, Garbí, Gran Companyia Catalana, Grec, Guillem II d'Acaia, Illa de Zacint, Isabel de Sabran, Isabel I d'Acaia, Joan VIII Paleòleg, Llatí, Lleonard II Tocco, Lluís de Borgonya, Margarida d'Acaia, Matilda d'Hainaut, Murat II, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Patres, Peloponès, Península Itàlica, Ponent (vent), Principat d'Acaia, Quarta Croada, Seca, Segona Guerra Mundial, Suffolk, Teodor II Paleòleg, Tomàs Paleòleg, Unitat de mesura, Unitat perifèrica d'Èlide, William Martin Leake, 1276, 1289, ..., 1315, 1316, 1353, 1391, 1407, 1414, 1417, 1418, 1421, 1427, 1428, 1429, 1430, 1432, 1446, 1460, 1620, 1846. Ampliar l'índex (18 més) »
Andravida
Andravida (en grec: Ανδραβίδα, Andravída) és una ciutat a la unitat perifèrica d'Èlida al Peloponès, Grècia.
Nou!!: Clarença і Andravida · Veure més »
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Nou!!: Clarença і Apanatge · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Clarença і Èlida · Veure més »
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Nou!!: Clarença і Batalla de Manolada · Veure més »
Carles Tocco
Carles I Tocco (nascut ±1370 - mort el 4 de juliol de 1429) fou comte de Cefalònia i Zacint del 1381 al 1429.
Nou!!: Clarença і Carles Tocco · Veure més »
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Nou!!: Clarença і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »
Cefalònia
Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.
Nou!!: Clarença і Cefalònia · Veure més »
Centurió II Zaccaria
Centurione II Zaccaria fou senyor de gran part del Peloponès.
Nou!!: Clarença і Centurió II Zaccaria · Veure més »
Cil·lene
Cil·lene (Κυλλήνη; etnònim Κυλλήνιος, en català cil·leni) fou el port de la ciutat d'Elis, a la regió de l'Èlida.
Nou!!: Clarença і Cil·lene · Veure més »
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Nou!!: Clarença і Constantí XI Paleòleg · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Clarença і Despotat de Morea · Veure més »
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Nou!!: Clarença і Diner (moneda) · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Clarença і Edat mitjana · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Clarença і Família franciscana · Veure més »
Felipa d'Hainaut
Retrat de Felipa d'Heinaut Felipa d'Hainaut (vers 1314 - 15 d'agost de 1369) va ser la reina consort d'Eduard III d'Anglaterra.
Nou!!: Clarença і Felipa d'Hainaut · Veure més »
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Nou!!: Clarença і Ferran de Mallorca · Veure més »
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Nou!!: Clarença і Feu · Veure més »
Florenci d'Hainaut
Florenci d'Hainaut (en francès:; v.1255-1297) fou príncep d'Acaia pel seu matrimoni amb Isabel de Villehardouin.
Nou!!: Clarença і Florenci d'Hainaut · Veure més »
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Nou!!: Clarença і Fossat · Veure més »
Garbí
* Garbí (vent), vent del sud-oest.
Nou!!: Clarença і Garbí · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Clarença і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Clarença і Grec · Veure més »
Guillem II d'Acaia
Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.
Nou!!: Clarença і Guillem II d'Acaia · Veure més »
Illa de Zacint
Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.
Nou!!: Clarença і Illa de Zacint · Veure més »
Isabel de Sabran
Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.
Nou!!: Clarença і Isabel de Sabran · Veure més »
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Nou!!: Clarença і Isabel I d'Acaia · Veure més »
Joan VIII Paleòleg
Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.
Nou!!: Clarença і Joan VIII Paleòleg · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Clarença і Llatí · Veure més »
Lleonard II Tocco
Lleonard II Tocco fou fill de Lleonard I Tocco i de Magdalena Buendelmonti i germà de Carles I Tocco.
Nou!!: Clarença і Lleonard II Tocco · Veure més »
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Nou!!: Clarença і Lluís de Borgonya · Veure més »
Margarida d'Acaia
Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.
Nou!!: Clarença і Margarida d'Acaia · Veure més »
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Nou!!: Clarença і Matilda d'Hainaut · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Clarença і Murat II · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Clarença і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Clarença і Patres · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Clarença і Peloponès · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Clarença і Península Itàlica · Veure més »
Ponent (vent)
El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.
Nou!!: Clarença і Ponent (vent) · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Clarença і Principat d'Acaia · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Clarença і Quarta Croada · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Clarença і Seca · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Clarença і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Suffolk
Suffolk (pronúncia: /ˈsʌfək/) és un dels comtats d'Anglaterra.
Nou!!: Clarença і Suffolk · Veure més »
Teodor II Paleòleg
Teodor II Paleòleg (en grec:, Theodōros II Palaiologos), fou el cinquè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Nou!!: Clarença і Teodor II Paleòleg · Veure més »
Tomàs Paleòleg
Tomàs Paleòleg (en grec:,Thomas Palaiologos), fou el sisè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Nou!!: Clarença і Tomàs Paleòleg · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Clarença і Unitat de mesura · Veure més »
Unitat perifèrica d'Èlide
La unitat perifèrica d'Èlide (en grec Νομός Ηλείας) és una unitat perifèrica del Peloponès a Grècia.
Nou!!: Clarença і Unitat perifèrica d'Èlide · Veure més »
William Martin Leake
William Martin Leake (14 de gener de 17776 de gener de 1860) va ser un militar anglès, topògraf, diplomàtic, antiquari, escriptor i membre de la Royal Society.
Nou!!: Clarença і William Martin Leake · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Clarença і 1276 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Clarença і 1289 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Clarença і 1315 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Clarença і 1316 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Clarença і 1353 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Clarença і 1391 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Clarença і 1407 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Clarença і 1414 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Clarença і 1417 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Clarença і 1418 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Clarença і 1421 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Clarença і 1427 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Clarença і 1428 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Clarença і 1429 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Clarença і 1430 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Clarença і 1432 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Clarença і 1446 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Clarença і 1460 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Clarença і 1620 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Clarença і 1846 · Veure més »
