Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Andreu Febrer i Callís, Balada, Bandositat, Benet XIII, Biblioteca de Catalunya, Cançoner Vega-Aguiló, Carles I d'Anjou, Cavaller, Centelles (llinatge), Cisma d'Occident, Consistori de Tolosa, Convent de Sant Doménec (València), Disenteria, Editorial Barcino, Estrofa, Exili, Gènova, Golf de Nàpols, Guerau Galceran de Rocabertí, Illa de Procida, Joan de Pròixida, Joan el Caçador, Jocs Florals, Jordi de Sant Jordi, Maria de Luna, Martí de Riquer i Morera, Martí el Jove, Martí l'Humà, Nicolau de Pròixida i Carròs, Occità, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Papa Bonifaci IX, Papa Innocenci VII, Península Itàlica, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pesta, Regne de València, Roma, Sardenya, Senyal (literatura), Sicília, Trobador, Trobar leu, València, Vespres Sicilianes, Violant de Bar, 1405.
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Andreu Febrer i Callís · Veure més »
Balada
Maria Wiik, "Balada" (1898) La balada és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Balada · Veure més »
Bandositat
Entre l'edat mitjana i l'edat moderna una bandositat era una guerra privada entre nobles (o a vegades entre persones d'altres estaments).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Bandositat · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Benet XIII · Veure més »
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Biblioteca de Catalunya · Veure més »
Cançoner Vega-Aguiló
El Cançoner Vega-Aguiló és un cançoner que conté essencialment poesia catalana i occitana, tot i que també s'hi troben algunes peces castellanes i franceses.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Cançoner Vega-Aguiló · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Carles I d'Anjou · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Cavaller · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Centelles (llinatge) · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Cisma d'Occident · Veure més »
Consistori de Tolosa
El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Consistori de Tolosa · Veure més »
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »
Disenteria
La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Disenteria · Veure més »
Editorial Barcino
Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Editorial Barcino · Veure més »
Estrofa
L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Estrofa · Veure més »
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Exili · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Gènova · Veure més »
Golf de Nàpols
Mapa del golf de Nàpols El golf de Nàpols (italià: Golfo di Napoli) en una gran badia a la costa sud-oest d'Itàlia a la mar Tirrena.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Golf de Nàpols · Veure més »
Guerau Galceran de Rocabertí
Guerau Galceran de Rocabertí (? - 1425) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Guerau Galceran de Rocabertí · Veure més »
Illa de Procida
Procida (en llatí, "Prochyta") és una petita illa d'origen volcànic de la costa de Campània, entre el cap Miseno i l'illa d'Ischia.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Illa de Procida · Veure més »
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Joan de Pròixida · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Joan el Caçador · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Jocs Florals · Veure més »
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Jordi de Sant Jordi · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Maria de Luna · Veure més »
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Martí de Riquer i Morera · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Martí l'Humà · Veure més »
Nicolau de Pròixida i Carròs
Nicolau de Pròixida i Carròs (? - ?, 1382) fou un alt funcionari reial.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Nicolau de Pròixida i Carròs · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Occità · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Papa Bonifaci IX · Veure més »
Papa Innocenci VII
El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Papa Innocenci VII · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Península Itàlica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Pere el Gran · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Pesta · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Regne de València · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Roma · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Sardenya · Veure més »
Senyal (literatura)
Senyal (en occità senhal) és un nom fictici que el trobador inseria als seus versos a manera de codi per a referir-se tant a la dama, usualment una dona noble casada, com un altre trobador o personatge.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Senyal (literatura) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Sicília · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Trobador · Veure més »
Trobar leu
Trobar leu era un estil de poesia dels trobadors que es caracteritzava per una dicció simple, natural i accessible i formes de vers relativament simples.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Trobar leu · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і València · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Vespres Sicilianes · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і Violant de Bar · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gilabert de Pròixida i de Centelles і 1405 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gilabert de Pròixida, Gilabert de Próixita.
