Accés més ràpid que el navegador!
16 les relacions: Abat, Alta edat mitjana, Basilea, Birsa, Cantó del Jura, Delémont, Gals, Llança, Luxeuil-les-Bains, Metz, Moutier (municipi de Berna), Orde de Sant Columbà, Ràuracs, Rin, Trèveris, 21 de febrer.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Germà de Grandval і Abat · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Germà de Grandval і Alta edat mitjana · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Germà de Grandval і Basilea · Veure més »
Birsa
Birsa és el turó de la moderna Cartago on va estar el centre de l'antiga ciutat.
Nou!!: Germà de Grandval і Birsa · Veure més »
Cantó del Jura
El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Germà de Grandval і Cantó del Jura · Veure més »
Delémont
Delémont és un municipi suís del cantó del Jura, cap del districte de Delémont i també cap del cantó.
Nou!!: Germà de Grandval і Delémont · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Germà de Grandval і Gals · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Germà de Grandval і Llança · Veure més »
Luxeuil-les-Bains
Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Germà de Grandval і Luxeuil-les-Bains · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Germà de Grandval і Metz · Veure més »
Moutier (municipi de Berna)
Moutier (antigament Münster en alemany) és un municipi de Suïssa.
Nou!!: Germà de Grandval і Moutier (municipi de Berna) · Veure més »
Orde de Sant Columbà
L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.
Nou!!: Germà de Grandval і Orde de Sant Columbà · Veure més »
Ràuracs
Els ràuracs (en llatí Rauraci o Raurici, en grec antic Ῥαυρικοί) van ser un poble gal de la regió de Basilea.
Nou!!: Germà de Grandval і Ràuracs · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Germà de Grandval і Rin · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Germà de Grandval і Trèveris · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Germà de Grandval і 21 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Germà de Luxeuil, Germà de Rauràcia, Randoald de Grandval, Sant Germà de Rauràcia.
