Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Germans Lumière

Índex Germans Lumière

Auguste Lumière (Besançon, 19 d'octubre de 1862 - Lió, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, 5 d'octubre de 1864 - Bandòu, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos.

23 les relacions: Autocrom, Bandòu, Besançon, Càncer, Cinematògraf, Cinetoscopi, Cronofotografia, El regador regat, Fotograma (cinema), Fotorama, Jean-Luc Godard, L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat, L'esmorzar del bebè, La Ciutat (Boques del Roine), La sortida dels obrers de la fàbrica, Lió, París, Pierre Janssen, Radiació X, Thomas Alva Edison, 1894, 1895, 1898.

Autocrom

Els germans Lumière, pares de l'autocrom. L'autocrom va ser el primer sistema de fotografia en color, patentat pels francesos Auguste i Louis Lumière el 1907.

Nou!!: Germans Lumière і Autocrom · Veure més »

Bandòu

Bandòu (en francès Bandol) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Germans Lumière і Bandòu · Veure més »

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Nou!!: Germans Lumière і Besançon · Veure més »

Càncer

El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Nou!!: Germans Lumière і Càncer · Veure més »

Cinematògraf

El cinematògraf Lumière en mode filmació El cinematògraf Lumière obert El cinematògraf Lumière en mode projecció El cinematògraf Lumière en mode projecció Un cinematògraf és una màquina ―obra dels germans Lumière― capaç de filmar i projectar imatges en moviment.

Nou!!: Germans Lumière і Cinematògraf · Veure més »

Cinetoscopi

428x428px El quinetoscopi (del grec κίνητο: moviment i σκοπέω: observar) fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson, mentre treballava amb Thomas Edison.

Nou!!: Germans Lumière і Cinetoscopi · Veure més »

Cronofotografia

''Muybridge. Woman walking downstairs''. Dona baixant l'escala. La cronofotografia és un procés de visualització del moviment a partir d'una seqüència d'imatges gravades en una sèrie d'intervals iguals.

Nou!!: Germans Lumière і Cronofotografia · Veure més »

El regador regat

El regador regat (en francès: L'Arroseur arrosé o Le Jardinier et le petit espiègle) és la primera pel·lícula de ficció que es va realitzar de la història del cinema i, per extensió, del gènere de la comèdia.

Nou!!: Germans Lumière і El regador regat · Veure més »

Fotograma (cinema)

fotografies de Muybridge, on cada fotografia és un fotograma En Cinema, un fotograma (frame), o quadre de pel·lícula, és una de les moltes imatges individuals en una pel·lícula, l'element més petit de la pel·lícula.

Nou!!: Germans Lumière і Fotograma (cinema) · Veure més »

Fotorama

Bitllet d'entrada al Fotorama Lumière El 29 de desembre del 1900, Louis Lumière va patentar el Fotorama (o Photorama en francès).

Nou!!: Germans Lumière і Fotorama · Veure més »

Jean-Luc Godard

Jean-Luc Godard (París, 3 de desembre de 1930 - 13 de setembre de 2022) va ser un crític i director de cinema franco-suís.

Nou!!: Germans Lumière і Jean-Luc Godard · Veure més »

L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat

L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat (en català: L'arribada d'un tren a l'estació de La Ciutat) és una pel·lícula dels germans Lumière, considerada una de les primeres pel·lícules projectades en públic, després d'altres també conegudes com La sortida dels obrers de la fàbrica.

Nou!!: Germans Lumière і L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat · Veure més »

L'esmorzar del bebè

L'esmorzar del bebè (originalment en francès, Repas de bébé) és la primera pel·lícula familiar de la història del cinema, presentada juntament amb les altres nou que els germans Lumière exhibiren al Salon Indien del Grand Café de París el 28 de desembre del 1895.

Nou!!: Germans Lumière і L'esmorzar del bebè · Veure més »

La Ciutat (Boques del Roine)

La Ciutat (nom occità, en francès La Ciotat) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Germans Lumière і La Ciutat (Boques del Roine) · Veure més »

La sortida dels obrers de la fàbrica

La sortida dels obrers de la fàbrica o La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió es considera unànimement com la primera pel·lícula que es va rodar i que es va presentar en una sessió de pagament de la història del cinema, feta al Salon Indien del Grand Café de París.

Nou!!: Germans Lumière і La sortida dels obrers de la fàbrica · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Germans Lumière і Lió · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Germans Lumière і París · Veure més »

Pierre Janssen

fou un astrònom francès, descobridor de l'element químic heli, que el 1868 descobrí com observar prominències solars sense un eclipsi.

Nou!!: Germans Lumière і Pierre Janssen · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Germans Lumière і Radiació X · Veure més »

Thomas Alva Edison

en ''A Day with Thomas Edison'' (1922) Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, els EUA, 11 de febrer de 1847 - West Orange, Nova Jersey, els EUA, 18 d'octubre de 1931) va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants.

Nou!!: Germans Lumière і Thomas Alva Edison · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Germans Lumière і 1894 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Germans Lumière і 1895 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Germans Lumière і 1898 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Auguste Lumiere, Auguste Lumière, Louis Lumiere, Louis Lumière, Louis i Auguste Lumière.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »