Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Germànics

Índex Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

169 les relacions: Abadia de Fulda, Agri Decumates, Agricultura, Agripa, Alamans, Ambre, Angles, Anglosaxons, Angrivaris, Ant, Antiga Roma, Antoní Pius, Aquileia, Argent (element), Arianisme, Armini, Arqueologia, Arverns, Úlfila, Úrsula de Colònia, Ètnia, Banquet, Bastarnes, Batalla del bosc de Teutoburg, Bataus, Bíblia, Bonifaci de Fulda, Brúcters, Bronze, Burgundis, Caça, Camaus, Carro, Catolicisme, Cavall, Còmmode, Celtes, Ceràmica, Clima, Clodoveu I, Colònia (Alemanya), Columbà, Comunitat, Conversió religiosa, Cristianisme, Cultura occidental, Danubi, Dinamarca, Dioscurs, Drus el Vell, ..., Edat mitjana, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Elba (riu), Elit, Escandinàvia, Esclavitud, Estrabó, Ethelbert de Wessex, Europa, Europa Central, Europa continental, Exònim, Família, Feudalisme, Francs, Freia, Frisis, Fusta, Gàl·lia, Gòtic (llengua), Geografia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Germànics, Gots, Govern, Gran Bretanya, Guerra címbria, Guerres Marcomanes, Hedus, Heretgia, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Iona, Isis, Itàlia, Júpiter (mitologia), Jerarquia, Juli Cèsar, Jutlàndia, Llatí, Llengües cèltiques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Longobards, Mannus, Marc Aureli, Marcomans, Marobod, Mart (mitologia), Mercuri (mitologia), Metall, Moneda romana, Monogàmia, Oder, Odin (déu), Or, Orfebreria, Ostrogots, Panotxa (color), Pastura, Patriarcat, Pelleteria, Peuquins, Plini el Vell, Polònia, Posidoni, Primer Concili de Constantinoble, Primer Concili de Nicea, Queruscs, Ramaderia, Ratisbona, Recared, Regne Franc, Regnes germànics, Rin, Roma, Romanticisme, Sabó, Saxons, Sèquans, Segle II, Segle II aC, Segle IV, Segle V, Sicambres, Sueus, Tàcit, Tèncters, Tèxtil, Týr, Teutons, Thor, Tiberi, Ubis, Usipets, Varegs, Vassallatge, Vàndals, Vístula, Venjança, Vidre, Visigots, Weiser, Weser, 12 aC, 16, 180, 190, 37 aC, 55 aC, 68, 70, 71, 72 aC, 80 aC, 9, 9 aC. Ampliar l'índex (119 més) »

Abadia de Fulda

LAbadia de Fulda (lat. Abbatia Fuldensis; alemany Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda) fou una important abadia benedictina a Fulda.

Nou!!: Germànics і Abadia de Fulda · Veure més »

Agri Decumates

Els Agri Decumates o Decumani fou el nom donat pels romans a les terres a l'est del Rin i nord del Danubi, de les que van prendre possessió al retirar-se els germans cap a l'est i que van donar a germans aliats i emigrants gals i més tard als seus propis veterans amb el pagament d'una desena part de la collita.

Nou!!: Germànics і Agri Decumates · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Germànics і Agricultura · Veure més »

Agripa

Agripa (llatí Agrippa) fou un nom romà inicialment nom i després cognom, cosa que fou bastant freqüent a l'inici de l'imperi, però que no havia passat abans amb la república.

Nou!!: Germànics і Agripa · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Germànics і Alamans · Veure més »

Ambre

Lambre és una resina fòssil de sediments oligocènics i al·luvions.

Nou!!: Germànics і Ambre · Veure més »

Angles

Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí — foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el segle V s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.

Nou!!: Germànics і Angles · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons (en anglès: Anglo-Saxons) foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del segle V de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Germànics і Anglosaxons · Veure més »

Angrivaris

Els angrivaris (llatí angrivarii) foren una tribu germànica de la regió entre el Weser i l'Elba que tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards.

Nou!!: Germànics і Angrivaris · Veure més »

Ant

L'ant (Alces alces) és l'espècie vivent de cèrvid més gran.

Nou!!: Germànics і Ant · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Germànics і Antiga Roma · Veure més »

Antoní Pius

Antoní Pius (Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus) era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per Adrià i el va succeir el 138.

Nou!!: Germànics і Antoní Pius · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Germànics і Aquileia · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Germànics і Argent (element) · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Germànics і Arianisme · Veure més »

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius) (18 aC- 19 dC) fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Nou!!: Germànics і Armini · Veure més »

Arqueologia

L'Stonehenge, un monument d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec archaios (vell o antic), i de logos (ciència).

Nou!!: Germànics і Arqueologia · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Germànics і Arverns · Veure més »

Úlfila

Úlfila, en alemany Wölfel (gòtic Wulfila), que vol dir Petit Llop, fou un bisbe evangelitzador dels gots.

Nou!!: Germànics і Úlfila · Veure més »

Úrsula de Colònia

Santa Úrsula (en llatí vol dir «óssa petita») va ser una noia cristiana nascuda potser a Cornualla.

Nou!!: Germànics і Úrsula de Colònia · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Germànics і Ètnia · Veure més »

Banquet

Banquet d'Estat (Servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili Un banquet o convit és un àpat o festa pública generalment celebrada a l'aire lliure, que es completa amb plats principals i postres.

Nou!!: Germànics і Banquet · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (llatí Bastarnae) foren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Germànics і Bastarnes · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bataus

Els bataus (en llatí, batavi) foren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos, esmentat per primer cop per Juli Cèsar.

Nou!!: Germànics і Bataus · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Germànics і Bíblia · Veure més »

Bonifaci de Fulda

Sant Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el segle VIII.

Nou!!: Germànics і Bonifaci de Fulda · Veure més »

Brúcters

Els brúcters foren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que foren sotmeses per Drus.

Nou!!: Germànics і Brúcters · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Germànics і Bronze · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble germànic oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Germànics і Burgundis · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Germànics і Caça · Veure més »

Camaus

Els camaus (en llatí chamavi) foren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis, que vivien a la vora del Rin, al lloc que més tard fou ocupat pels tubants i encara més tard pels usipets.

Nou!!: Germànics і Camaus · Veure més »

Carro

Carro australià Un carro és un vehicle destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos i que pot ser de tracció humana o animal.

Nou!!: Germànics і Carro · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Germànics і Catolicisme · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids.

Nou!!: Germànics і Cavall · Veure més »

Còmmode

Marcus Aurelius Commodus Antoninus (inicialment Lucius Aelius Aurelius Commodus) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Germànics і Còmmode · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Germànics і Celtes · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Germànics і Ceràmica · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Germànics і Clima · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Germànics і Clodoveu I · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Germànics і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Columbà

Sant Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.

Nou!!: Germànics і Columbà · Veure més »

Comunitat

Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.

Nou!!: Germànics і Comunitat · Veure més »

Conversió religiosa

''La conversió de Sant Pau'', de Caravaggio (1600). La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.

Nou!!: Germànics і Conversió religiosa · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Germànics і Cristianisme · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Germànics і Cultura occidental · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Germànics і Danubi · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Germànics і Dinamarca · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi) són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux.

Nou!!: Germànics і Dioscurs · Veure més »

Drus el Vell

Neró Claudi Drus conegut normalment com a Drus el Vell o Drus Major (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró.

Nou!!: Germànics і Drus el Vell · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Germànics і Edat mitjana · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Germànics і Edicte de Milà · Veure més »

Edicte de Tessalònica

Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi i pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'imperi romà.

Nou!!: Germànics і Edicte de Tessalònica · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Germànics і Elba (riu) · Veure més »

Elit

Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura...

Nou!!: Germànics і Elit · Veure més »

Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia i de l'Europa del Nord Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA Escandinàvia és una regió del nord d'Europa.

Nou!!: Germànics і Escandinàvia · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Germànics і Esclavitud · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Germànics і Estrabó · Veure més »

Ethelbert de Wessex

Ethelbert (o Æthelberht; «noble magnífic» en anglès antic), fou rei de Kent des del 858 i també de Wessex des del 860 fins a la seva mort el 865.

Nou!!: Germànics і Ethelbert de Wessex · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Germànics і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Germànics і Europa Central · Veure més »

Europa continental

Europa continentalL'Europa continental és el continent d'Europa excloent-ne explícitament les illes adjacents, en especial les illes Britàniques –és a dir, el Regne Unit, l'illa de Man, les Illes Anglonormandes i Irlanda, entre d'altres– i Islàndia.

Nou!!: Germànics і Europa continental · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Germànics і Exònim · Veure més »

Família

Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.

Nou!!: Germànics і Família · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Germànics і Feudalisme · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Germànics і Francs · Veure més »

Freia

''Freia''. Obra de James Doyle Penrose. Carro de la Deessa Freia. En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l'amor i la fertilitat.

Nou!!: Germànics і Freia · Veure més »

Frisis

Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.

Nou!!: Germànics і Frisis · Veure més »

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Nou!!: Germànics і Fusta · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Germànics і Gàl·lia · Veure més »

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental de les llengües germàniques.

Nou!!: Germànics і Gòtic (llengua) · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Germànics і Geografia · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Germànics і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Germànics і Germànic Cèsar · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Germànics і Germànics · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Gots · Veure més »

Govern

Parlament de Catalunya. Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Germànics і Govern · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Germànics і Gran Bretanya · Veure més »

Guerra címbria

La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.

Nou!!: Germànics і Guerra címbria · Veure més »

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Nou!!: Germànics і Guerres Marcomanes · Veure més »

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Nou!!: Germànics і Hedus · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Germànics і Heretgia · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Germànics і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Germànics і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Iona

L'illa d'Iona (anomenada Iona en anglès i Ì Chaluim Chille en gaèlic escocès) és una illa de les Hèbrides Interiors d'Escòcia i és a l'oest de l'illa més gran de Mull.

Nou!!: Germànics і Iona · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis. Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat en l'Egipte antic.

Nou!!: Germànics і Isis · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Germànics і Itàlia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Germànics і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jerarquia

Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.

Nou!!: Germànics і Jerarquia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Germànics і Juli Cèsar · Veure més »

Jutlàndia

Península de Jutlàndia Bandera de la Jutlàndia danesa El far de Rubjerg Knude a Jutlàndia Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Germànics і Jutlàndia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Germànics і Llatí · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Germànics і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Germànics і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Germànics і Llengües indoeuropees · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Germànics і Longobards · Veure més »

Mannus

Mannus fou el nom llatí del mític fundador de la raça germànica, fill de Tuiscó (Tuisco).

Nou!!: Germànics і Mannus · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Germànics і Marc Aureli · Veure més »

Marcomans

Els marcomans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle I, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Nou!!: Germànics і Marcomans · Veure més »

Marobod

Marobod o Marbod (Marobodus, alguna vegada Marabodus, vers 18 aC- 35 dC) fou rei dels marcomans (Maerk men.

Nou!!: Germànics і Marobod · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Germànics і Mart (mitologia) · Veure més »

Mercuri (mitologia)

flamenc Artus Quellinus (s. XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Germànics і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Germànics і Metall · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: Germànics і Moneda romana · Veure més »

Monogàmia

La monogàmia (del grec "μονός" monos, que significa "únic"; i "γάμος", gamos, que significa "matrimoni" o "unió") és un model de relació afectivo-sexual basat en un ideal d'exclusivitat sexual entre dues persones i per a tota la vida.

Nou!!: Germànics і Monogàmia · Veure més »

Oder

Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Germànics і Oder · Veure més »

Odin (déu)

Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.

Nou!!: Germànics і Odin (déu) · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Germànics і Or · Veure més »

Orfebreria

micènic, segle XII aC L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: Germànics і Orfebreria · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Ostrogots · Veure més »

Panotxa (color)

Panotxa o pèl-roig és un matís intens del color taronja.

Nou!!: Germànics і Panotxa (color) · Veure més »

Pastura

En agricultura, pastura o past és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.

Nou!!: Germànics і Pastura · Veure més »

Patriarcat

Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.

Nou!!: Germànics і Patriarcat · Veure més »

Pelleteria

Comerciant de pells canadenc a finals del segle XIX. La pelleteria és la indústria dedicada a l'elaboració de roba i complements a partir de cuir i de pell animal.

Nou!!: Germànics і Pelleteria · Veure més »

Peuquins

Peuquins (llatí Peucini, grec Peukinoi) foren una branca del poble dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce.

Nou!!: Germànics і Peuquins · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Germànics і Plini el Vell · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Germànics і Polònia · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, també conegut com a Posidoni de Rodes, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Germànics і Posidoni · Veure més »

Primer Concili de Constantinoble

Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.

Nou!!: Germànics і Primer Concili de Constantinoble · Veure més »

Primer Concili de Nicea

1.

Nou!!: Germànics і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Queruscs

Els queruscs (cherusci en llatí) eren un poble germànic, veïns dels quades, i que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).

Nou!!: Germànics і Queruscs · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: Germànics і Ramaderia · Veure més »

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Nou!!: Germànics і Ratisbona · Veure més »

Recared

Recared I (mort a Toledo 601) fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Germànics і Recared · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Germànics і Regne Franc · Veure més »

Regnes germànics

Batalla de Vouillé (507), entre francs i visigots, representada en un manuscrit del segle XIV. Els regnes germànics, regnes romanogermànics o monarquies germàniques van ser els estats que es van establir a partir del segle V a l'antic territori de l'Imperi romà d'Occident.

Nou!!: Germànics і Regnes germànics · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Germànics і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Germànics і Roma · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Germànics і Romanticisme · Veure més »

Sabó

Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.

Nou!!: Germànics і Sabó · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Germànics і Saxons · Veure més »

Sèquans

Els sèquans (llatí Sequani, grec Σηκουανοί) foren un poble celta de Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saône.

Nou!!: Germànics і Sèquans · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Germànics і Segle II · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Germànics і Segle II aC · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Germànics і Segle IV · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Germànics і Segle V · Veure més »

Sicambres

Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.

Nou!!: Germànics і Sicambres · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Germànics і Sueus · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Germànics і Tàcit · Veure més »

Tèncters

Els tèncters o tèuters (llati tencteri o teuteri) foren un poble germànic esmentat per primer cop per Cèsar, que junt amb els usipetes ocupaven un districte de l'interior de Germània fins que en foren expulsats pels sueus (53 aC) i es van establir després de tres anys al baix Rin expulsant de la riba est als menapis (que van conservar només la riba oest).

Nou!!: Germànics і Tèncters · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Germànics і Tèxtil · Veure més »

Týr

Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.

Nou!!: Germànics і Týr · Veure més »

Teutons

Els teutons (llatí Teutones) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Germànics і Teutons · Veure més »

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època víkinga tardana.

Nou!!: Germànics і Thor · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Germànics і Tiberi · Veure més »

Ubis

Ubis (en llatí Ubii) foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: Germànics і Ubis · Veure més »

Usipets

Usipets o usips (llatí usipetes o usipi) foren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van creuar junts el Rin i foren atacats i derrotats per Cèsar (vegeu tèncters).

Nou!!: Germànics і Usipets · Veure més »

Varegs

Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren víkings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Bielorússia i Ucraïna, principalment en els segles IX i X. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com M. V. Lomonosov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.

Nou!!: Germànics і Varegs · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Germànics і Vassallatge · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Germànics і Vàndals · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és el riu més llarg de Polònia.

Nou!!: Germànics і Vístula · Veure més »

Venjança

La venjança és l'acte de tornar un dany rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma per exemple, un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura i s'oposa al perdó. Quan s'aplica a països, sovint es coneix amb el nom de revengisme. La venjança produeix alleujament psicològic, ja que si un mal no ha rebut reparació, sigui en forma de tornar l'ofensa, de disculpa o d'altres mecanismes per recuperar l'homeostasi pot produir victimisme. Aquest alleujament es basa en el plaer que hom sent en veure el dolor d'un agressor o enemic. Donat que es basa en un sentiment positiu que sorgeix d'un de negatiu, ha estat històricament un motiu de debat a l'ètica (en la majoria de casos per condemnar-la).

Nou!!: Germànics і Venjança · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Germànics і Vidre · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Germànics і Visigots · Veure més »

Weiser

Weiser és una població dels Estats Units a l'estat d'Idaho.

Nou!!: Germànics і Weiser · Veure més »

Weser

El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.

Nou!!: Germànics і Weser · Veure més »

12 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 12 aC · Veure més »

16

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 16 · Veure més »

180

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 180 · Veure més »

190

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 190 · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 37 aC · Veure més »

55 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 55 aC · Veure més »

68

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Germànics і 68 · Veure més »

70

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 70 · Veure més »

71

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 71 · Veure més »

72 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 72 aC · Veure més »

80 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 80 aC · Veure més »

9

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 9 · Veure més »

9 aC

Sense descripció.

Nou!!: Germànics і 9 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Poble germànic, Pobles germànics, Tribu germànica, Tribus germàniques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »