Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Afer Dreyfus, Alsàcia, Armistici, Émile Zola, Carles X de França, Catorze punts de Wilson, Comuna de París, Draguinhan, Hugonot, Illa del Diable, J'accuse...!, Jules Ferry, La Roche-sur-Yon, Lluís Felip I de França, Lorena, Maurice Rouvier, Mouilleron-en-Pareds, Napoleó III, París, Sedan (Ardenes), Societat de Nacions, Utopia, Woodrow Wilson, 1841, 1929, 24 de novembre, 28 de setembre.
Afer Dreyfus
LAfer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del.
Nou!!: Georges Clemenceau і Afer Dreyfus · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Georges Clemenceau і Alsàcia · Veure més »
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.
Nou!!: Georges Clemenceau і Armistici · Veure més »
Émile Zola
Zola segons Manet Émile Zola (París, 2 d'abril de 1840 - 29 de setembre de 1902), amb el nom de naixement Émile Édouard Charles Antoine Zola, fou un escriptor francès, considerat el màxim exponent del naturalisme.
Nou!!: Georges Clemenceau і Émile Zola · Veure més »
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Nou!!: Georges Clemenceau і Carles X de França · Veure més »
Catorze punts de Wilson
Discurs de Woodrow Wilson al Congrés: 8 de gener de 1918 Els catorze punts de Wilson són el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units.
Nou!!: Georges Clemenceau і Catorze punts de Wilson · Veure més »
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Nou!!: Georges Clemenceau і Comuna de París · Veure més »
Draguinhan
Draguinhan (nom occità) (en francès Draguignan) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Georges Clemenceau і Draguinhan · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Georges Clemenceau і Hugonot · Veure més »
Illa del Diable
Mapa de l'''Illa del Diable'', a les Illes de la Salvació Illa del Diable,''L'île du Diable'' L'Illa del Diable (en francès, Île du Diable) és l'illa més petita de les tres Illes de la Salvació (en francès, Iles du Salut), localitzada a 11 km de la costa de Guaiana Francesa.
Nou!!: Georges Clemenceau і Illa del Diable · Veure més »
J'accuse...!
Edició del polonès Życie que informa de la carta de Zola i l'Afer Dreyfus J'accuse...!, (en català Jo acuso...!, pronunciat) és un article redactat per Émile Zola durant l'afer Dreyfus i publicat al diari L'Aurore del 13 de gener de 1898 en forma d'una carta oberta al President de la República Félix Faure.
Nou!!: Georges Clemenceau і J'accuse...! · Veure més »
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Nou!!: Georges Clemenceau і Jules Ferry · Veure més »
La Roche-sur-Yon
La Roche-sur-Yon és un municipi francès, situat al departament de Vendée i a la regió del País del Loira.
Nou!!: Georges Clemenceau і La Roche-sur-Yon · Veure més »
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Nou!!: Georges Clemenceau і Lluís Felip I de França · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Georges Clemenceau і Lorena · Veure més »
Maurice Rouvier
Maurice Rouvier (pronunciació francesa:; Ais de Provença, 17 d'abril de 1842 - Neuilly-sur-Seine, 7 de juny de 1911 va ser un estadista francès. Va néixer a Ais de Provença, i va passar la seva carrera en els negocis a Marsella. Va donar suport a la candidatura de Léon Gambetta des d'allà el 1867, i el 1870 va fundar una revista anti-imperial, L'Egalité. Convertint-se en secretari general de la prefectura de les Boques del Roine el 1870-71, va rebutjar el càrrec de prefecte. El juliol de 1871 va ser retornat a l'Assemblea Nacional de Marsella en una elecció, i van votar de manera constant amb el Partit Republicà. Es va convertir en una reconeguda autoritat en les finances, i en repetides ocasions que es presenten a la Comissió de Pressupost com a reporter o president. A les eleccions generals del 1881 després de la caiguda del gabinet de Jules Ferry, tornà a la cambra i hi va defensar la separació entre Església i Estat, una política de descentralització, i la imposició d'un impost sobre la renda. Després es va unir al gabinet de Gambetta com a ministre de comerç i de les colònies, i en el 1883-1885 va ocupar el mateix càrrec al gabinet de Jules Ferry. Es va convertir en primer ministre d'Hisenda el 31 de maig de 1887, amb el suport dels grups de republicans moderats, els radicals explotació al marge de suport del general Boulanger, que van començar una violenta agitació contra el govern. Després va venir l'escàndol de les distincions (venda de nominacions a la Legió d'Honor), en el qual participava Daniel Wilson, gendre del President Jules Grévy, i el gabinet ministerial va caure en l'intent de protegir la imatge del president. L'oposició de Rouvier va ser una de les causes de la derrota del gabinet de Charles Floquet, el febrer de 1889. Al ministeri de Tirard troba una nova forma de lluita contra l'agitació de Boulanger, va ser ministre d'Hisenda. Es va mantenir en el mateix lloc en el Freycinet, Loubet i gabinets de Ribot de 1890-93. Les seves relacions amb Cornelius Herz i el baró de Reinach va obligar a la seva retirada del gabinet Ribot en el moment dels escàndols de Panamà el desembre de 1892. Una vegada més, el 1902, va ser ministre de Finances, després de quasi deu anys, aquesta vegada en el gabinet radical d'Émile Combes. A la caiguda del ministeri de Combes, el gener de 1905 va ser convidat pel president per formar un nou ministeri. En aquest gabinet, Rouvier tingué inicialment la cartera d'Hisenda. En la seva declaració inicial a la Cambra el nou primer ministre havia declarat la seva intenció de continuar la política de l'anterior gabinet, comprometent el nou ministeri a una política de conciliació, a la consideració de les pensions de vellesa, un impost sobre la renda, i la separació de l'Església i l'Estat. L'atenció del públic, però, es concentrava principalment en la política exterior. Durant el govern Combes, el ministre Théophile Delcassé havia arribat a un acord secret amb Espanya sobre la qüestió del Marroc, i n'havia establert un altre amb Anglaterra. Aquesta política havia despertat la gelosia alemanya, que es va fer evident en l'aspror amb què la qüestió del Marroc va ser manejada a Berlín. En una reunió de gabinet del 5 de juny, Rouvier acusà el Ministre de Relacions Exteriors d'imprudència sobre l'afer del Marroc, i després d'una acalorada discussió Delcassé dimití. El mateix Rouvier va prendre la cartera d'Afers Exteriors en aquest punt crucial. Després de crítiques negociacions, el 8 de juliol aconseguí un acord amb Alemanya acceptant la conferència internacional proposada pel sultà del Marroc, sobre la garantia que Alemanya reconeixeria la naturalesa especial dels interessos de França en el manteniment de l'ordre a la frontera algeriana del seu imperi. Llargs debats van donar lloc a una nova convenció al setembre, que contenia el programa de la conferència proposada, i al desembre Rouvier va ser capaç de fer una declaració de tot el procés a la cambra, que va rebre el consentiment de totes les parts. El govern Rouvier no va sobreviure gaire temps a l'elecció presidencial de 1906. Els disturbis que sorgiren en relació amb la Llei de Separació de l'Església i l'Estat van ser hàbilment manejats per Georges Clemenceau per a desacreditar el ministeri, que fou substituït per un gabinet sota la direcció de Ferdinand Sarrien. Categoria:Diputats dels Alps Marítims a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Primers ministres de França Categoria:Persones d'Ais de Provença Categoria:Senadors francesos Categoria:Diputats de les Boques del Roine a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Alumnes del Lycée Thiers Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Persones de la Valclusa Categoria:Ministres de Comerç de França.
Nou!!: Georges Clemenceau і Maurice Rouvier · Veure més »
Mouilleron-en-Pareds
Mouilleron-en-Pareds és un municipi francès situat al departament de Vendée i a la regió de 85154.
Nou!!: Georges Clemenceau і Mouilleron-en-Pareds · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Georges Clemenceau і Napoleó III · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Georges Clemenceau і París · Veure més »
Sedan (Ardenes)
Sedan és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Georges Clemenceau і Sedan (Ardenes) · Veure més »
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Nou!!: Georges Clemenceau і Societat de Nacions · Veure més »
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Nou!!: Georges Clemenceau і Utopia · Veure més »
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Nou!!: Georges Clemenceau і Woodrow Wilson · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Georges Clemenceau і 1841 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Georges Clemenceau і 1929 · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Georges Clemenceau і 24 de novembre · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Georges Clemenceau і 28 de setembre · Veure més »
