Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Genguiskhànides

Índex Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

125 les relacions: Abu l-Khayr, Afganistan, Amudarià, Batu Khan, Borte, Bukharà, Calmucs, Crimea, Dinastia Arabxàhida, Dinastia jànida, Dinastia Yuan, Dughlat, Edigu, Genguis Khan, Gran Khorasan, Guyuk, Hülegü, Horda Blanca, Horda d'Or, Iemil, Il-khanat, Imperi safàvida, Inak, Irtix, Ismaïl I, Jotxi, Kaidu Khan, Kaixgar, Karakorum, Kassímov, Kazakhstan, Kazan, Khanat d'Àstrakhan, Khanat de Crimea, Khanat de Kassímov, Khanat de Kazan, Khanat de Kokand, Khanat de Txagatai, Khatun, Khivà, Khublai Khan, Khwarizm, Kiptxak, Kungrats, Mangit, Merv, Mogolistan, Mongòlia, Mongke, Nogai, ..., Nogais, Obi, Ogodei, Oirat, Orda, Pequín, Sairam, Sibèria, Sibir, Sirdarià, Taixkent, Tamerlà, Timúrides, Tiumén, Tobol, Toktamix, Tolui, Transoxiana, Turfan, Txagatai Khan, Txapar Khan, Ural, Urus Khan, Uzbeks, Vall de Ferganà, Xaibànides, 1264, 1266, 1280, 1284, 1299, 1301, 1307, 1335, 1336, 1353, 1360, 1363, 1368, 1370, 1395, 1402, 1412, 1419, 1440, 1446, 1447, 1449, 1468, 1484, 1500, 1502, 1505, 1506, 1508, 1509, 1510, 1552, 1557, 1565, 1579, 1598, 1600, 1625, 1647, 1657, 1678, 1681, 1694, 1695, 1710, 1783, 1785, 1804, 1876. Ampliar l'índex (75 més) »

Abu l-Khayr

Abu-l-Khayr (1412-1468) fou khan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.

Nou!!: Genguiskhànides і Abu l-Khayr · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Genguiskhànides і Afganistan · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Genguiskhànides і Amudarià · Veure més »

Batu Khan

Batu Khan (1204 - 1255) va ser un khan mongol (1227-1255), fill de Jöči i nét de Genguis Khan.

Nou!!: Genguiskhànides і Batu Khan · Veure més »

Borte

Borte (també apareix com Borté) o Börta Ujin (nascuda vers el 1162) fou la primera dona de Genguis Khan (+1227).

Nou!!: Genguiskhànides і Borte · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Genguiskhànides і Bukharà · Veure més »

Calmucs

Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.

Nou!!: Genguiskhànides і Calmucs · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Genguiskhànides і Crimea · Veure més »

Dinastia Arabxàhida

La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.

Nou!!: Genguiskhànides і Dinastia Arabxàhida · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el khanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Genguiskhànides і Dinastia jànida · Veure més »

Dinastia Yuan

La dinastia Yuan, també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.

Nou!!: Genguiskhànides і Dinastia Yuan · Veure més »

Dughlat

Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Khanat de Txagatai.

Nou!!: Genguiskhànides і Dughlat · Veure més »

Edigu

Miniatura medieval de la invasió de Rússia per Edigu. Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.

Nou!!: Genguiskhànides і Edigu · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Genguiskhànides і Genguis Khan · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Genguiskhànides і Gran Khorasan · Veure més »

Guyuk

Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206–1248) fou el tercer gran khan (kakhan) de l'imperi mongol.

Nou!!: Genguiskhànides і Guyuk · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Genguiskhànides і Hülegü · Veure més »

Horda Blanca

L'Horda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Genguiskhànides і Horda Blanca · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Genguiskhànides і Horda d'Or · Veure més »

Iemil

El riu Iemil (Имил/Емель/Эмель) és l'antic nom turc d'un riu del Kazakhstan al Tarbagatai entre les Muntanyes Altai i la serralada de Tien Shan o Tian Shan, allà on ambdues sembla que es troben.

Nou!!: Genguiskhànides і Iemil · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Genguiskhànides і Il-khanat · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Genguiskhànides і Imperi safàvida · Veure més »

Inak

Inak o Inaq fou un títol nobiliari equivalent a primer ministre que van portar els governats uzbeks de Khivà al segle XVIII i començament del XIX.

Nou!!: Genguiskhànides і Inak · Veure més »

Irtix

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.

Nou!!: Genguiskhànides і Irtix · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Genguiskhànides і Ismaïl I · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Genguiskhànides і Jotxi · Veure més »

Kaidu Khan

Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu khan del khanat de Txagatai.

Nou!!: Genguiskhànides і Kaidu Khan · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Genguiskhànides і Kaixgar · Veure més »

Karakorum

Karakorum fou la capital de l'Imperi mongol al segle XIII i de la Mongòlia postimperial entre els segles XIV i XV.

Nou!!: Genguiskhànides і Karakorum · Veure més »

Kassímov

Kassímov (en rus Касимов, transliterat Kasimov, i en tàtar Касыйм, transliterat Qasim) és una ciutat de Rússia situada a la ribera dreta del riu Oka.

Nou!!: Genguiskhànides і Kassímov · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Genguiskhànides і Kazakhstan · Veure més »

Kazan

Kazan (Казан; Казань) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia.

Nou!!: Genguiskhànides і Kazan · Veure més »

Khanat d'Àstrakhan

Khanat d'Àstrakhan (1460-1556) El Khanat d'Àstrakhan va ser un estat feudal tàtar creat arran de la caiguda i desintegració de l'Horda d'Or.

Nou!!: Genguiskhànides і Khanat d'Àstrakhan · Veure més »

Khanat de Crimea

El Khanat de Crimea fou el khanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.

Nou!!: Genguiskhànides і Khanat de Crimea · Veure més »

Khanat de Kassímov

El khanat de Kassímov fou un estat regit per governants genguiskhànides vassalls de Moscou, que va existir en una data no anterior al 1452 i fins al 1681.

Nou!!: Genguiskhànides і Khanat de Kassímov · Veure més »

Khanat de Kazan

El Khanat de Kazan (tàtar: Qazan xanlığı/Казан ханлыгы; rus: Казанское ханство, transliteració: Kazanskoe khanstvo) fou un estat medieval tàtar que ocupava el territori de l'antiga Bulgària del Volga entre 1438 i 1552.

Nou!!: Genguiskhànides і Khanat de Kazan · Veure més »

Khanat de Kokand

El Khanat de Kokand fou un estat d'Àsia Central que va existir el 1709–1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan.

Nou!!: Genguiskhànides і Khanat de Kokand · Veure més »

Khanat de Txagatai

El Khanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Genguiskhànides і Khanat de Txagatai · Veure més »

Khatun

Khatun (en farsi خاتون, ātūn; turc hatun) fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.

Nou!!: Genguiskhànides і Khatun · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Genguiskhànides і Khivà · Veure més »

Khublai Khan

Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim khan (1260-1294) de l'imperi mongol.

Nou!!: Genguiskhànides і Khublai Khan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Genguiskhànides і Khwarizm · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Genguiskhànides і Kiptxak · Veure més »

Kungrats

Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc. Marco Polo els anomena com a "ungrat". Originalment mongols, es van barrejar amb turcs als segles XIII i XIV. Les pastures originals dels qongirats eren a Mongòlia oriental, prop del llac Hulun. La muller de Genguis Khan, Borte era un membre d'aquesta tribu, i tenia la més alta consideració dins de l'Imperi Mongol. Les mullers de la majoria de governants de la dinastia Yuan i de l'Horda d'Or també eren dels qongirat. Per això tenien poders enormes a les corts dels dos estats. Forçaren als governants de l'Horda d'Or a fer la pau amb Khublai Khan el 1280 i van convèncer a Tokhta Khan d'acceptar la supremacia del Gran Khan el 1304. Els qongirat sota la reina Dagi i Temüder, el Ministre del Secretariat, arribaren al seu cim polític en la dinastia mongola a la Xina, el principal dels quatre khanats, durant el regnat de Gegin Khan Shidebala (1321-1323). Construïren la ciutat de Yingchang a la moderna Mongòlia Interior el 1271. Després de la mort del Gran Khan Toghan Temur, es perdia l'estatus imperial a la Xina i els altres estats mongols, i un cos dels qongirat i olkhunut (El clan de Borte) es rendia a la dinastia Ming el 1371. Mentrestant, els qongirat, pertanyien al tumen Khalkha del sud de la moderna Mongòlia Interior i els olkhunuts vivien a la moderna província de Khovd. Al segle XVIII les conques de l'Amu Darya i Sir Darya passava sota el control de tres khanats uzbeks que reclamaven legitimitat de la seva descendència de Genghis Khan. Aquests eren, d'oest a est, els qongirats o kungrats basats en Khiva o Khwarazm (1717-1920), els mangits a Bukharà (1753-1920), i el mings a Kokand (1710-1876). La dinastia Sufi (1359-1388) que havien fundat les elits qongirat a Khwarazm, dominaven el seu propi estat sota el descendents de Jotxi i sota Tamerlà. Els emirs (inaqs o inaks) qongirats esdevingueren governants de facto del Khanat de Khivà vers el 1700 i els seus descendents assoliren el títol de khan ells mateixos el 1804. El 2 de febrer de 1920, el darrer khan de Khivà Sayyid Abdullah, abidcava forçat i el 1924 la república de Khiva era incorporada a la Unió Soviètica. Els descendents dels qongirat es troben entre els mongols a la part occidental de Mongòlia i entre els yugurs al Gansu, Xina. Clans amb aquest nom són coneguts actualment dins dels Juz Mitjàns de la nació Kazakh, els Karakalpaks i els Uzbeks.

Nou!!: Genguiskhànides і Kungrats · Veure més »

Mangit

La dinastia Mangit fou una nissaga que va governar el khanat de Bukharà de la meitat del a 1920/1923.

Nou!!: Genguiskhànides і Mangit · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Genguiskhànides і Merv · Veure més »

Mogolistan

Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan (literalment "país dels mongols") fou el nom donat a partir del segle XIII a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.

Nou!!: Genguiskhànides і Mogolistan · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol ULS) és un extens país, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Genguiskhànides і Mongòlia · Veure més »

Mongke

Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, nét de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.

Nou!!: Genguiskhànides і Mongke · Veure més »

Nogai

Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.

Nou!!: Genguiskhànides і Nogai · Veure més »

Nogais

Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Càucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.

Nou!!: Genguiskhànides і Nogais · Veure més »

Obi

L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia.

Nou!!: Genguiskhànides і Obi · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Genguiskhànides і Ogodei · Veure més »

Oirat

Els oirat (plural oirats) són un dels pobles turcomongols que viuen al nord dels markit, a l'oest del llac Baikal.

Nou!!: Genguiskhànides і Oirat · Veure més »

Orda

Orda (en francès Ourde) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Genguiskhànides і Orda · Veure més »

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Nou!!: Genguiskhànides і Pequín · Veure més »

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Nou!!: Genguiskhànides і Sairam · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'Oceà Àrtic al nord, l'Oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Genguiskhànides і Sibèria · Veure més »

Sibir

Sibir és un nom utilitzat antigament per designar el que avui és la part occidental de Sibèria, que apareix entre el segle XII i XIV.

Nou!!: Genguiskhànides і Sibir · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Genguiskhànides і Sirdarià · Veure més »

Taixkent

Taixkent (del rus Ташкент; en uzbek: Toshkent, o Тошкент / Тoшкeнт en alfabet ciríl·lic) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Genguiskhànides і Taixkent · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Genguiskhànides і Tamerlà · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Genguiskhànides і Timúrides · Veure més »

Tiumén

Tiumén (en rus: Тюмень) és una ciutat de Rússia, capital de la província de Tiumén.

Nou!!: Genguiskhànides і Tiumén · Veure més »

Tobol

El Tobol o Tobil (en Тобол, en kazakh Тобыл) és un riu que neix a l'estepa kazakha, després corre per Rússia als oblasts de Kurgan i de Tiumén.

Nou!!: Genguiskhànides і Tobol · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Genguiskhànides і Toktamix · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: Genguiskhànides і Tolui · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Genguiskhànides і Transoxiana · Veure més »

Turfan

Turfan és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang Uigur a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Genguiskhànides і Turfan · Veure més »

Txagatai Khan

Khanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Genguiskhànides і Txagatai Khan · Veure més »

Txapar Khan

Txapar Khan (de vegades Djeper Khan) fou un khan mongol de la branca ogodeïda, fill i successor de Kaidu Khan quan aquest va morir el 1301.

Nou!!: Genguiskhànides і Txapar Khan · Veure més »

Ural

L'Ural (en rus Урал, Ural, i en kazakh Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan.

Nou!!: Genguiskhànides і Ural · Veure més »

Urus Khan

Urus Khan fou khan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Nou!!: Genguiskhànides і Urus Khan · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Genguiskhànides і Uzbeks · Veure més »

Vall de Ferganà

La tomba d'Alí a Xakhimardan. La vall de Ferganà (en uzbek Vodiysi Farg'ona; en kirguís Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; en tadjik водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; en rus Ферганская долина, Fergànskaia dolina; en persa دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre la serralada de l'Hissar-Alay al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Genguiskhànides і Vall de Ferganà · Veure més »

Xaibànides

Els xaibànides (shaybànides) foren una dinastia (dinastia shaybànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ben Wail ben Khalikan.

Nou!!: Genguiskhànides і Xaibànides · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1264 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1266 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1280 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1284 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1299 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1301 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1307 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1335 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1336 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1353 · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1360 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1363 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1368 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1370 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1395 · Veure més »

1402

L'any 1402 (MCDII) fou un any comú del segle XV que pertany a l'Edat Mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Genguiskhànides і 1402 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Genguiskhànides і 1412 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1419 · Veure més »

1440

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1440 · Veure més »

1446

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1446 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1447 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1449 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1468 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1484 · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1500 · Veure més »

1502

L'any 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Genguiskhànides і 1502 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1505 · Veure més »

1506

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1506 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1508 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1509 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Genguiskhànides і 1510 · Veure més »

1552

L'any 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Genguiskhànides і 1552 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1557 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1565 · Veure més »

1579

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1579 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1598 · Veure més »

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1600 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1625 · Veure més »

1647

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1647 · Veure més »

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Genguiskhànides і 1657 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1678 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Genguiskhànides і 1681 · Veure més »

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Genguiskhànides і 1694 · Veure més »

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1695 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1710 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1783 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1785 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genguiskhànides і 1804 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Genguiskhànides і 1876 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gengiskhànida, Gengiskhànides, Genguiskhànida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »