Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Abu l-Khayr, Afganistan, Amudarià, Arig Boke, Batu Khan, Borte, Bukharà, Calmucs, Crimea, Dinastia Arabxàhida, Dinastia jànida, Dinastia Yuan, Dughlat, Edigu, Genguis Khan, Gran Khorasan, Guyuk, Hülegü, Horda Blanca, Horda d'Or, Iemil, Il-kanat, Imperi Safàvida, Inak, Irtix, Ismaïl I, Jotxi, Kaidu Khan, Kaixgar, Kanat d'Astracan, Kanat de Crimea, Kanat de Kazan, Kanat de Kokand, Kanat de Txagatai, Karakorum, Kassímov, Kazakhstan, Kazan, Khatun, Khivà, Khublai Khan, Khwarizm, Kiptxak, Kungrats, Mangit, Merv, Mogolistan, Mongòlia, Mongke, Nogai, ..., Nogais, Obi, Ogodei, Oirat, Orda, Pequín, Sairam, Sibèria, Sibir, Sirdarià, Taixkent, Tamerlà, Timúrides, Tiumén, Tobol, Toktamix, Tolui, Transoxiana, Turfan, Txagatai Khan, Txapar Khan, Ural, Urus Khan, Uzbeks, Vall de Ferganà, Xaibànides, 1264, 1266, 1280, 1284, 1299, 1301, 1307, 1335, 1336, 1353, 1360, 1363, 1368, 1370, 1395, 1402, 1412, 1419, 1440, 1446, 1447, 1449, 1468, 1484, 1500, 1502, 1505, 1506, 1508, 1509, 1510, 1552, 1557, 1565, 1579, 1598, 1600, 1625, 1647, 1657, 1678, 1681, 1694, 1695, 1710, 1783, 1785, 1804, 1876. Ampliar l'índex (75 més) »
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Nou!!: Genguiskhànides і Abu l-Khayr · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Genguiskhànides і Afganistan · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Genguiskhànides і Amudarià · Veure més »
Arig Boke
Arig Boke (després de 1219 - 1266), els components del seu nom també escrits Ariq, Arigh, Arik i Bukha, Buka, Buqa, Boqe (mongol: Аригбөх, xinès: 阿里 不 哥), era el setè fill més jove de Tolui, un net de Genguis Khan.
Nou!!: Genguiskhànides і Arig Boke · Veure més »
Batu Khan
;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.
Nou!!: Genguiskhànides і Batu Khan · Veure més »
Borte
Borte (també apareix com Borté) o Börta Ujin (nascuda vers el 1162) fou la primera dona de Genguis Khan (+1227).
Nou!!: Genguiskhànides і Borte · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Genguiskhànides і Bukharà · Veure més »
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Nou!!: Genguiskhànides і Calmucs · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Genguiskhànides і Crimea · Veure més »
Dinastia Arabxàhida
La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.
Nou!!: Genguiskhànides і Dinastia Arabxàhida · Veure més »
Dinastia jànida
La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.
Nou!!: Genguiskhànides і Dinastia jànida · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: Genguiskhànides і Dinastia Yuan · Veure més »
Dughlat
Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai.
Nou!!: Genguiskhànides і Dughlat · Veure més »
Edigu
Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.
Nou!!: Genguiskhànides і Edigu · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Genguiskhànides і Genguis Khan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Genguiskhànides і Gran Khorasan · Veure més »
Guyuk
Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Genguiskhànides і Guyuk · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Genguiskhànides і Hülegü · Veure més »
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Nou!!: Genguiskhànides і Horda Blanca · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Genguiskhànides і Horda d'Or · Veure més »
Iemil
El riu Iemil (Имил/Емель/Эмель) és l'antic nom turc d'un riu del Kazakhstan al Tarbagatai entre les Muntanyes Altai i la serralada de Tien Shan o Tian Shan, allà on ambdues sembla que es troben.
Nou!!: Genguiskhànides і Iemil · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Genguiskhànides і Il-kanat · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Genguiskhànides і Imperi Safàvida · Veure més »
Inak
Inak o Inaq fou un títol nobiliari equivalent a primer ministre que van portar els governats uzbeks de Khivà al i començament del XIX.
Nou!!: Genguiskhànides і Inak · Veure més »
Irtix
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.
Nou!!: Genguiskhànides і Irtix · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Genguiskhànides і Ismaïl I · Veure més »
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Nou!!: Genguiskhànides і Jotxi · Veure més »
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Nou!!: Genguiskhànides і Kaidu Khan · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Genguiskhànides і Kaixgar · Veure més »
Kanat d'Astracan
Kanat d'Astracan (1460-1556) El Kanat d'Astracan va ser un estat feudal tàtar creat arran de la caiguda i desintegració de l'Horda d'Or.
Nou!!: Genguiskhànides і Kanat d'Astracan · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Genguiskhànides і Kanat de Crimea · Veure més »
Kanat de Kazan
El Kanat de Kazan (tàtar: Qazan xanlığı/Казан ханлыгы; rus: Казанское ханство, transliteració: Kazanskoe khanstvo) fou un estat medieval tàtar que ocupava el territori de l'antiga Bulgària del Volga entre 1438 i 1552.
Nou!!: Genguiskhànides і Kanat de Kazan · Veure més »
Kanat de Kokand
El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.
Nou!!: Genguiskhànides і Kanat de Kokand · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Genguiskhànides і Kanat de Txagatai · Veure més »
Karakorum
Karakorum fou la capital de l'Imperi Mongol al i de la Mongòlia postimperial entre els segles i. El seu nom vol dir "Corró Negre".
Nou!!: Genguiskhànides і Karakorum · Veure més »
Kassímov
Kassímov (en rus Касимов, transliterat Kasimov, i en tàtar Касыйм, transliterat Qasim) és una ciutat de Rússia situada a la ribera dreta del riu Oka.
Nou!!: Genguiskhànides і Kassímov · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Genguiskhànides і Kazakhstan · Veure més »
Kazan
Kazan (Казань; Казан) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia.
Nou!!: Genguiskhànides і Kazan · Veure més »
Khatun
Khatun (ātūn) o hatun fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.
Nou!!: Genguiskhànides і Khatun · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Genguiskhànides і Khivà · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Genguiskhànides і Khublai Khan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Genguiskhànides і Khwarizm · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Genguiskhànides і Kiptxak · Veure més »
Kungrats
Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc. Marco Polo els anomena com a "ungrat". Originalment mongols, es van barrejar amb turcs als segles i. Les pastures originals dels qongirats eren a Mongòlia oriental, prop del llac Hulun. La muller de Genguis Khan, Borte era un membre d'aquesta tribu, i tenia la més alta consideració dins de l'Imperi Mongol. Les mullers de la majoria de governants de la dinastia Yuan i de l'Horda d'Or també eren dels qongirat. Per això tenien poders enormes a les corts dels dos estats. Forçaren als governants de l'Horda d'Or a fer la pau amb Khublai Khan el 1280 i van convèncer a Tokhta Khan d'acceptar la supremacia del Kagan el 1304. Els qongirat sota la reina Dagi i Temüder, el Ministre del Secretariat, arribaren al seu cim polític en la dinastia mongola a la Xina, el principal dels quatre kanats, durant el regnat de Gegin Khan Shidebala (1321-1323). Construïren la ciutat de Yingchang a la moderna Mongòlia Interior el 1271. Després de la mort del Kagan Toghan Temur, es perdia l'estatus imperial a la Xina i els altres estats mongols, i un cos dels qongirat i olkhunut (El clan de Borte) es rendia a la dinastia Ming el 1371. Mentrestant, els qongirat, pertanyien al tumen Khalkha del sud de la moderna Mongòlia Interior i els olkhunuts vivien a la moderna província de Khovd. Al les conques de l'Amu Darya i Sir Darya passava sota el control de tres kanats uzbeks que reclamaven legitimitat de la seva descendència de Genghis Khan. Aquests eren, d'oest a est, els qongirats o kungrats basats en Khiva o Khwarazm (1717-1920), els mangits a Bukharà (1753-1920), i el mings a Kokand (1710-1876). La dinastia Sufi (1359-1388) que havien fundat les elits qongirat a Khwarazm, dominaven el seu propi estat sota el descendents de Jotxi i sota Tamerlà. Els emirs (inaqs o inaks) qongirats esdevingueren governants de facto del Kanat de Khivà vers el 1700 i els seus descendents assoliren el títol de kan ells mateixos el 1804. El 2 de febrer de 1920, el darrer kan de Khivà Sayyid Abdullah, abidcava forçat i el 1924 la república de Khiva era incorporada a la Unió Soviètica. Els descendents dels qongirat es troben entre els mongols a la part occidental de Mongòlia i entre els yugurs al Gansu, Xina. Clans amb aquest nom són coneguts actualment dins dels Juz Mitjàns de la nació Kazakh, els Karakalpaks i els Uzbeks.
Nou!!: Genguiskhànides і Kungrats · Veure més »
Mangit
La dinastia Mangit fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà de la meitat del a 1920/1923.
Nou!!: Genguiskhànides і Mangit · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Genguiskhànides і Merv · Veure més »
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Nou!!: Genguiskhànides і Mogolistan · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Genguiskhànides і Mongòlia · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Genguiskhànides і Mongke · Veure més »
Nogai
Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.
Nou!!: Genguiskhànides і Nogai · Veure més »
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Nou!!: Genguiskhànides і Nogais · Veure més »
Obi
L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia.
Nou!!: Genguiskhànides і Obi · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Genguiskhànides і Ogodei · Veure més »
Oirat
Els oirat (plural oirats) són un dels pobles turcomongols que viuen al nord dels markit, a l'oest del llac Baikal.
Nou!!: Genguiskhànides і Oirat · Veure més »
Orda
Orda (en francès Ourde) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Genguiskhànides і Orda · Veure més »
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Nou!!: Genguiskhànides і Pequín · Veure més »
Sairam
Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".
Nou!!: Genguiskhànides і Sairam · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Genguiskhànides і Sibèria · Veure més »
Sibir
Sibir és un nom utilitzat antigament per designar el que avui és la part occidental de Sibèria, que apareix entre el i. El nom rus del que deriva Sibèria, deriva al seu torn de Sibir i aquest podria venir dels sabirs, uns nòmades turcs que feien part de l'estat Khàzar (després els suwars, a la Bulgària del Volga) que hi haurien viscut fins al segle VI quan van emigrar a la regió del Volga.
Nou!!: Genguiskhànides і Sibir · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Genguiskhànides і Sirdarià · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Genguiskhànides і Taixkent · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Genguiskhànides і Tamerlà · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Genguiskhànides і Timúrides · Veure més »
Tiumén
Tiumén (en rus: Тюмень) és una ciutat de Rússia, capital de la província de Tiumén.
Nou!!: Genguiskhànides і Tiumén · Veure més »
Tobol
El Tobol o Tobil (Тобол, en kazakh: Тобыл) és un riu que neix a l'estepa kazakha, després corre per Rússia als oblasts de Kurgan i de Tiumén.
Nou!!: Genguiskhànides і Tobol · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: Genguiskhànides і Toktamix · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Genguiskhànides і Tolui · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Genguiskhànides і Transoxiana · Veure més »
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Genguiskhànides і Turfan · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: Genguiskhànides і Txagatai Khan · Veure més »
Txapar Khan
Txapar Khan (de vegades Djeper Khan) fou un kan mongol de la branca ogodeïda, fill i successor de Kaidu Khan quan aquest va morir el 1301.
Nou!!: Genguiskhànides і Txapar Khan · Veure més »
Ural
L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.
Nou!!: Genguiskhànides і Ural · Veure més »
Urus Khan
Urus Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Nou!!: Genguiskhànides і Urus Khan · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Genguiskhànides і Uzbeks · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Genguiskhànides і Vall de Ferganà · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Genguiskhànides і Xaibànides · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1264 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1266 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1280 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1284 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1299 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1301 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1307 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1335 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1336 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1353 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1360 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1363 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1368 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1370 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1395 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Genguiskhànides і 1402 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Genguiskhànides і 1412 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1419 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Genguiskhànides і 1440 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1446 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1447 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1449 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1468 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1484 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1500 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Genguiskhànides і 1502 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1505 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1506 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1508 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1509 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Genguiskhànides і 1510 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Genguiskhànides і 1552 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1557 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1565 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1579 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1598 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1600 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1625 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Genguiskhànides і 1647 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Genguiskhànides і 1657 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1678 · Veure més »
1681
Sense descripció.
Nou!!: Genguiskhànides і 1681 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Genguiskhànides і 1694 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1695 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1710 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1783 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1785 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Genguiskhànides і 1804 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Genguiskhànides і 1876 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gengiskhànida, Gengiskhànides, Genguiskhànida.
