Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Acció Catalana Republicana

Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Acció Catalana Republicana · Veure més »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Adolfo Suárez González · Veure més »

Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona, 30 de maig de 1976) és un polític i politòleg català, diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures i al Congrés dels Diputats en la desena legislatura.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alejandro Fernández Álvarez · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alemanya · Veure més »

Alexa Internet

Alexa Internet, Inc. era una empresa subsidiària d'Amazon.com amb base a San Francisco, coneguda per operar el lloc web Alexa.com que proporciona informació sobre el trànsit web a altres llocs webs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alexa Internet · Veure més »

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este

Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres, 1849 - Viena, 1936) va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Alfons Carles I i el títol d'assenyalament de Duc de Sant Jaume.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Algèria · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Andorra · Veure més »

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Andorra la Vella · Veure més »

Andreu Capdevila i Puig

Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, Vallès Oriental, 25 de desembre de 1894 - Rennes, Bretanya 1987 fou un sindicalista català. De petit es traslladà a Sant Andreu de Palomar. Als 13 anys ja treballava com a tintorer a la Companyia de Filatures Fabra i Coats, alhora que participava en accions sindicals. Amb 20 anys començà a assumir responsabilitats a la CNT. Així, fou dirigent del Sindicat Tèxtil de la CNT, i actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Anys més tard, assumí el càrrec de conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, en un breu període, del 16 d'abril al 5 de maig de 1937, i després fou president del Consell d'Economia. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a Perpinyà, on continuà militant en la CNT, i col·laborà regularment en els periòdics sindicalistes Le Combat de París i L'Espoir de Tolosa de Llenguadoc. Partidari de la línia ortodoxa, serà durant els anys 60 secretari de la Comissió de Relacions de la regió d'Aude-Pirineus de la CNT en l'exili, i contrari a l'Aliança Obrera i a Defensa Interior. Va passar els seus darrers anys a Rennes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Andreu Capdevila i Puig · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Angola · Veure més »

Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre de 1901 – Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític francmaçó mallorquí establert a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Antoni Maria Sbert i Massanet · Veure més »

Antoni Sesé i Artaso

Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Antoni Sesé i Artaso · Veure més »

Antoni Xirau i Palau

Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà, 22 de febrer 1898 - Bagneux, Illa de França, 6 de setembre 1976) fou un polític i advocat català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Antoni Xirau i Palau · Veure més »

Antonio Garcia Birlán

Antonio García Birlán (Fuente Vaqueros, (província de Granada), 1891 – Barcelona, 1984) fou un anarquista andalús establert a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Antonio Garcia Birlán · Veure més »

Ara Llibres

Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ara Llibres · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Argentina · Veure més »

Artemi Aiguader i Miró

Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Artemi Aiguader i Miró · Veure més »

Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Arxius de la Generalitat de Catalunya

Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Arxius de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Auditor

Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Auditor · Veure més »

Aurelio Fernández Sánchez

Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Aurelio Fernández Sánchez · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Austriacistes · Veure més »

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Autogovern · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Barcelona · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Belize

Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Belize · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Berlín · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya

Les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) són el conjunt de biblioteques especialitzades i centres de documentació de titularitat de l'administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats de dret públic que en depenen.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bisbat de Girona · Veure més »

Bogotà

Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bogotà · Veure més »

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bolívia · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Braç (concepte social) · Veure més »

Brasília

Brasília és la capital del Brasil des de 1960.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Brasília · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Brasil · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Brussel·les · Veure més »

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Buenos Aires · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bulgària · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Canadà · Veure més »

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Carles Martí i Feced

Carles Martí i Feced (Alzira, la Ribera Alta 1901 - Barcelona, 1982) fou un metge i polític valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carles Martí i Feced · Veure més »

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carles Pi i Sunyer · Veure més »

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carlisme · Veure més »

Carlos Carrizosa Torres

Carlos Carrizosa Torres (Barcelona, 22 de març de 1964) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya representant al partit polític Ciutadans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carlos Carrizosa Torres · Veure més »

Casa de la Generalitat (Barcelona)

La Casa de la Generalitat o de la Bolla és un edifici situat al carrer de Sant Antoni Abat, 54 de Barcelona, a tocar de l'antic Portal de Sant Antoni, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Barcelona) · Veure més »

Casa de la Generalitat (Girona)

La Casa de la Generalitat és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Girona) · Veure més »

Casa de la Generalitat (Tortosa)

La casa de la Generalitat és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Tortosa) · Veure més »

Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà

La Casa de la Generalitat a Perpinyà, que cal no confondre amb el Palau de la Generalitat a Perpinyà, és la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà (Rosselló, Catalunya del Nord).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casal d'Aragó · Veure més »

Casimir Giralt i Bullich

Casimir Giralt i Bullich (Barcelona, 23 de juliol de 1883 - 1957) fou un dramaturg, advocat i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casimir Giralt i Bullich · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Catalunya · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Centralisme · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Cervera · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ciutat · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Club dels Jacobins · Veure més »

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Colòmbia · Veure més »

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova 2-3, Barcelona Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova 2-3, 08002 Barcelona La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 72.1 de l'Estatut d'autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya · Veure més »

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya establert per l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Consell de l'Audiovisual de Catalunya · Veure més »

Conseller Primer

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Conseller Primer · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucionalisme

El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Constitucionalisme · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »

Corea del Sud

Corea del Sud, oficialment la República de Corea (Daehan Minguk, hanja: 大韓民國) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corea del Sud · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Corts de Barcelona (1454-1458)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1454-1458) · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Montsó (1289) · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts Espanyoles · Veure més »

Costa d'Ivori

Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, que és l'únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Costa d'Ivori · Veure més »

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Costa Rica · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Croàcia · Veure més »

Dakar

Badia de Dakar. Dakar és la capital i la ciutat més gran de Senegal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Dakar · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya

La Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya és l'òrgan de la secretaria d'Estat de Política Territorial, pertanyent al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública d'Espanya, que representa el Govern espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya · Veure més »

Deute públic

Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Deute públic · Veure més »

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »

Diego Abad de Santillán

Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diego Abad de Santillán · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Dinamarca · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Girona · Veure més »

Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'Administració Local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Lleida · Veure més »

Diputació de Tarragona

La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Tarragona · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Diputació del General del Regne de València

La Diputació del General del Regne de València va sorgir durant la segona meitat del segle XIV com una comissió delegada de les Corts Valencianes encarregada d'administrar l'impost aprovat a Corts anomenat generalitats.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació del General del Regne de València · Veure més »

Diputació Provincial de Catalunya

El capità general Lacy Durant la vigència de la Constitució de Cadis, el període anterior a la divisió territorial en províncies, Catalunya era representada per una sola diputació provincial: la Diputació Provincial de Catalunya. Sota l'autoritat del capità general Lacy, es va substituir la Junta Superior per la Diputació Provincial de Catalunya, que es va constituir el 30 de novembre de 1812 i que l'any següent va reclamar a les Corts espanyoles la simbòlica Casa de la Diputació.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació Provincial de Catalunya · Veure més »

El Punt Avui

El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і El Punt Avui · Veure més »

El Salvador

El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і El Salvador · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019

Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 d'abril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019 · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Entitat de població

El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, llogarret o llogaret, veïnat, caseria, raval, localitat...

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Entitat de població · Veure més »

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Equador · Veure més »

Eric Hauck

Eric Hauck Eric Hauck (Saarbrücken, Alemanya, 1968) és un periodista català especialitzat en conflictes internacionals que, des del 2017, representa el Govern de la Generalitat de Catalunya als països del Sud-est d’Europa des de la delegació a Zagreb.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eric Hauck · Veure més »

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona

L'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), l'antiga ESAB –Escola Superior d'Agricultura de Barcelona–, és un centre universitari creat per acord de la Diputació l'11 de juliol de 1911, que inicià les classes a la tardor de 1912.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona · Veure més »

Escola de Bibliotecàries

L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola de Bibliotecàries · Veure més »

Escola del Treball de Barcelona

L'IES Escola del Treball de Barcelona és un institut d'educació secundària ubicat al recinte de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica Can Batlló del carrer Urgell de Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola del Treball de Barcelona · Veure més »

Escola Industrial

Xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil Edifici del Rellotge Túnel subterrani de l'Escola Industrial de Barcelona L'Escola Industrial (antiga Fàbrica Batlló) és un conjunt d'edificis que ocupa quatre illes del Pla Cerdà, entre els carrers Comte Urgell (núms. 173-221), París (núms. 90-114), Viladomat i Roselló (núms. 101-139), a la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola Industrial · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eslovàquia · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eslovènia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Espanya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estanislau Ruiz i Ponsetí

Estanislau Ruiz i Ponsetí (Maó, 23 de juny del 1889 - Mèxic 1967) fou un economista i polític menorquí establit a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estanislau Ruiz i Ponsetí · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Estatut de Règim Interior de Catalunya

L'Estatut de Règim Interior de Catalunya, conegut de manera informal com a Estatut Interior de Catalunya, fou la primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut de Règim Interior de Catalunya · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estònia · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estella · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estocolm · Veure més »

Fèlix Escalas i Chamení

Fèlix Escalas i Chamení (Palma, Mallorca, 1880 — Barcelona, 1972) fou un financer i polític mallorquí.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Fèlix Escalas i Chamení · Veure més »

Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Felip Díaz i Sandino · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Fernando de los Ríos Urruti · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ferran d'Antequera · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Finlàndia · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і França · Veure més »

Francesc Isgleas i Piarnau

Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guíxols, 16 de febrer de 1893 - Barcelona, 14 de febrer del 1977) fou un dirigent anarcosindicalista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francesc Isgleas i Piarnau · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francesc Savalls i Massot · Veure més »

Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francesc Xavier Casals i Vidal · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Franquisme · Veure més »

Frederic Rahola i d'Espona

Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 21 de setembre de 1914 - Barcelona, 23 de novembre de 1992) fou un advocat, editor i polític català Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Frederic Rahola i d'Espona · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Gabinet

president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gabinet · Veure més »

Gàmbia

Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gàmbia · Veure més »

Generalitats

Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Generalitats · Veure més »

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gestapo · Veure més »

Ghana

Ghana és una república de l'Àfrica occidental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ghana · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ginebra · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Girona · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya · Veure més »

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya · Veure més »

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »

Govern de Catalunya 1932-1933

En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1932-1933 · Veure més »

Govern de Catalunya 1934-1939

El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »

Govern de Catalunya 1977-1980

El 5 de desembre de 1977, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1977-1980 · Veure més »

Govern de Catalunya 2018-2021

El Govern de Catalunya de 2018-2021 va ser el govern posterior al referèndum sobre la independència de Catalunya i a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per part del govern espanyol i el seu president Mariano Rajoy.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 2018-2021 · Veure més »

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gramàtica del català · Veure més »

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guatemala · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Història del dret català · Veure més »

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Hondures · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Hongria · Veure més »

Ignacio Garriga Vaz de Concicao

és un polític i odontòleg català, actual secretari general de l'organització d'extrema-dreta Vox, des de l'octubre de 2022.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ignacio Garriga Vaz de Concicao · Veure més »

Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba (València, 13 de juliol de 1895 - Benicàssim, 4 de novembre 1973) fou un polític i financer valencià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ignasi Villalonga i Villalba · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Insaculació · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Irlanda · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Islàndia · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Itàlia · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Japó · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jéssica Albiach Satorres

Jéssica Albiach Satorres (València, 29 de maig de 1979) és una periodista, activista i política valenciana establerta a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Jéssica Albiach Satorres · Veure més »

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Comorera i Soler · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Lluhí i Vallescà

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joan Porqueras i Fàbregas

Joan Pau Fàbregas Llauró, també conegut com a Joan Porqueras i Fàbregas (Sant Martí de Provençals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Porqueras i Fàbregas · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Selves i Carner · Veure més »

Joan Ventosa i Roig

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Ventosa i Roig · Veure més »

Joaquim Pou i Mas

Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joaquim Pou i Mas · Veure més »

Joaquim Torra i Pla

, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joaquim Torra i Pla · Veure més »

Josep Calvet i Móra

Josep Calvet i Móra (Argentona, Maresme, 3 de juliol de 1891 - Bogotà (Colòmbia), 1 de novembre de 1950) fou un sindicalista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Calvet i Móra · Veure més »

Josep Dencàs i Puigdollers

va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Dencàs i Puigdollers · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Jové i Surroca

Josep Jové i Surroca (Almenar, Segrià, 1884 – Mèxic, 1947) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Jové i Surroca · Veure més »

Josep Juan i Domènech

Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Juan i Domènech · Veure més »

Josep Maria Espanya i Sirat

Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, la Vall d'Aran, 1879 - Bogotà, Colòmbia, 1953) fou un polític, propietari rural i advocat occità, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Maria Espanya i Sirat · Veure més »

Josep Miret i Musté

Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Miret i Musté · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Quero i Molares

Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Quero i Molares · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Junta de Braços · Veure més »

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven d'arribar les forces polítiques republicanes d'una banda i la CNT-FAI de l'altra.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Junta de Seguretat Interior de Catalunya · Veure més »

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya · Veure més »

Krystyna Schreiber

Krystyna Schreiber (Dresden, Alemanya Oriental, 1976) és una economista, empresària i autora alemanya, delegada del Govern de Catalunya a Viena des del 2019.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Krystyna Schreiber · Veure més »

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Letònia · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Liechtenstein · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lisboa · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lituània · Veure més »

Lleïr Daban Hurtós

és un consultor, professor d'universitat i diplomàtic català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lleïr Daban Hurtós · Veure més »

Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

La llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya regula l'organització, el procediment i el règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lleida · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Lluís Prunés i Sató

Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís Prunés i Sató · Veure més »

Lluís Puig i Gordi

és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís Puig i Gordi · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís XIII de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Londres · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Madrid · Veure més »

Mali

Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Mali · Veure més »

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Malta · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Manresa · Veure més »

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Manuel Corachan i Garcia

fou un cirurgià valencià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Manuel Corachan i Garcia · Veure més »

Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Manuel Serra i Moret · Veure més »

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Marcel·lí Domingo i Sanjuan · Veure més »

Maria Dolors Sabater i Puig

és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Maria Dolors Sabater i Puig · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Marroc · Veure més »

Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Martí Barrera i Maresma · Veure més »

Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau (Torà, Solsonès, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Martí Esteve i Guau · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà · Veure més »

Martí Rouret i Callol

Martí Rouret i Callol (l'Escala, Alt Empordà 1902 - Ciutat de Mèxic 1968) fou un mestre i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Martí Rouret i Callol · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Mèxic · Veure més »

Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Meritxell Serret i Aleu · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Metro de Barcelona · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Miquel Santaló i Parvorell · Veure més »

Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra i Pàmies (Reus, 17 de gener de 1902 - Mèxic, 14 de juny de 1968), va ser un polític català, germà de Josep Serra i Pàmies, principalment recordat per evitar la destrucció parcial de la ciutat de Barcelona durant el període final de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Miquel Serra i Pàmies · Veure més »

Miquel Valdés i Valdés

Miquel Valdés i Valdés (Tarragona, ? - França, 1950) fou un polític comunista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i conseller de la Generalitat durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Miquel Valdés i Valdés · Veure més »

Moçambic

Moçambic (en portuguès Moçambique) és un estat de la costa oriental de l'Àfrica Austral, que limita al nord amb Zàmbia, Malawi i Tanzània, a l'est amb el canal de Moçambic i amb l'oceà Índic, al sud i a l'oest amb Sud-àfrica i a l'oest amb Eswatini i amb Zimbàbue.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Moçambic · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Monarca · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Montenegro · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Nazisme · Veure més »

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Nicaragua · Veure més »

Nigèria

Nigèria, oficialment la República Federal de Nigèria, és un país de l'Àfrica occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Nigèria · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Normes ortogràfiques · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Noruega · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Nova York · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Olot · Veure més »

Ottawa

La ciutat d'Ottawa és la capital del Canadà i la quarta ciutat més gran del país.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ottawa · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і País Basc · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pactisme · Veure més »

Palau de la Diputació de Perpinyà

Finestra trilobulada El Palau de la Diputació de Perpinyà, o Palau de la Diputació del General de Perpinyà, és una construcció gòtica situada a la ciutat de Perpinyà, cap de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Palau de la Diputació de Perpinyà · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pamplona · Veure més »

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Panamà · Veure més »

Pandèmia de COVID-19 a Catalunya

L'arribada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pandèmia de COVID-19 a Catalunya · Veure més »

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Paraguai · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і París · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra

El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pedro Herrera

* Pedro Herrera Camarero (1909-1969) anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pedro Herrera · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Perú · Veure més »

Pere Aragonès i Garcia

és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Pere Comas i Calvet

Pere Comas i Calvet (Berga, 1892 - Panamà, 1969) fou un polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Comas i Calvet · Veure més »

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Coromines i Montanya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere I de Castella · Veure més »

Pere Mestres i Albet

Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Mestres i Albet · Veure més »

Pere Mias i Codina

Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un polític, terratinent i advocat català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Mias i Codina · Veure més »

Poder legislatiu

243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Poder legislatiu · Veure més »

Política de Catalunya

127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Política de Catalunya · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Polònia · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Portugal · Veure més »

Pres polític

Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica. La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma —per exemple, sota arrest— sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pres polític · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і President del Govern d'Espanya · Veure més »

President del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya · Veure més »

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, podran reconèixer la Generalitat de Catalunya i les entitats autònomes, i dels drets (ingressos) que podran liquidar-se durant l'exercici corresponent.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pressupostos de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Pretòria

Pretòria és una de les tres capitals de Sud-àfrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pretòria · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Edició del projecte d'Estatut publicat després de l'acte del Palau de la Música El Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 va ser aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport de tots els partits catalans: El Partit Republicà Català que prenia aquest Estatut com el seu objectiu principal, els radicals d'Alejandro Lerroux que li donaven suport, la Lliga Regionalista de Cambó que demanava una visió pragmàtica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Províncies d'Espanya · Veure més »

Rafael Closas i Cendra

Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1888 - 1952) fou un advocat i polític català Fill de Rafael Closas i Vives i de Josefa Cendra i Rexach.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Rafael Closas i Cendra · Veure més »

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »

Rafael Vidiella i Franch

Rafael Vidiella i Franch (Tortosa, 31 de març del 1890 - Barcelona, 23 de setembre del 1982) fou un polític comunista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Rafael Vidiella i Franch · Veure més »

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

Els Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya són disposicions reglamentàries que s'elaboren en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en funció del que regula llei 26/2010 de 3 d'agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne de València · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne Unit · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і República Catalana · Veure més »

República Catalana (2017)

La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і República Catalana (2017) · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і República Popular de la Xina · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Roma · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Romania · Veure més »

Rui Álvaro Serra da Costa Reis

o Rui Reis és el delegat de Catalunya a Portugal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Rui Álvaro Serra da Costa Reis · Veure més »

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de desembre de 2021.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Salvador Illa i Roca · Veure més »

Salvador Vidal Rosell

Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Salvador Vidal Rosell · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і San Marino · Veure més »

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sant Jordi · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sèrbia · Veure més »

Síndic de greuges

El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Síndic de greuges · Veure més »

Seül

Seül (hangul: 서울, Seoul, oficialment Ciutat Especial Seül) és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Seül · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Senegal · Veure més »

Servei Geogràfic

La Mancomunitat de Catalunya, a fi de suplir la manca de cadastres, mapes i estadístiques, va establir el 1915 un petit servei geogràfic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Servei Geogràfic · Veure més »

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »

Sindicatura de comptes

Una sindicatura o tribunal de comptes és una institució superior d'auditoria, és a dir, una institució governamental destinada a realitzar l'auditoria financera i/o jurídica en la branca executiva del poder.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sindicatura de comptes · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Suïssa · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sud-àfrica · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tarragona · Veure més »

Tòquio

Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tòquio · Veure més »

Telèfon

Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Telèfon · Veure més »

Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Terres de l'Ebre · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tortosa · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tremp · Veure més »

Tribunal de Cassació de Catalunya

El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Veure més »

Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tribunal Suprem · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tunísia · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tunis · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Txèquia · Veure més »

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Unió Europea · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Socialista de Catalunya

La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Unió Socialista de Catalunya · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Uruguai · Veure més »

Valeri Mas i Casas

Valeri Mas i Casas (Sant Martí de Provençals, 22 de maig de 1894 - Lissac, 19 de juliol de 1973).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Valeri Mas i Casas · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Vegueria · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Veneçuela · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Vic · Veure més »

Victòria Alsina i Burgués

és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, consellera d'Acció Exterior i Transparència de la Generalitat de Catalunya entre maig del 2021 i octubre del 2022.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Victòria Alsina i Burgués · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Viena · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Washington

* Geografia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Washington · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Xile · Veure més »

Zagreb

Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Zagreb · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1 d'octubre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 10 d'abril · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 12 d'abril · Veure més »

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1356 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1359 · Veure més »

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1362 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 14 d'abril · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1412 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1413 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1462 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1472 · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 15 d'abril · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 15 de juny · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1593 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 16 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 16 de gener · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1641 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1652 · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 17 d'octubre · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 17 de febrer · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1716 · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 18 de juliol · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1808 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1812 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1820 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1833 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1872 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1876 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 19 de novembre · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1911 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1914 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1925 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1933 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1936 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1940 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1954 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1977 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1979 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 2 d'agost · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 20 de març · Veure més »

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 2021 · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 25 de desembre · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 25 de maig · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 29 de setembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 30 de maig · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 4 de gener · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 6 d'octubre · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Drets de General, GenCat, Generalitat Catalana, Generalitat Catalunya, Generalitat De Catalunya, Generalitat de Catalonha.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat