Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Genètica

Índex Genètica

La genètica (del grec antic γενετικός genetikos 'genitiu', i aquest de γένος genοs 'llinatge'), una disciplina de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius.

238 les relacions: Adaptació, Adenina, ADN recombinant, Albert Levan, Alfred Henry Sturtevant, Allan Maxam, Aminoàcid, Anèmia de cèl·lules falciformes, Animal de companyia, Animals, Apoptosi, Aptitud (biologia), Arabidopsis thaliana, Arbre filogenètic, ARN de transferència, ARN missatger, ARN no codificant, ARN ribosòmic, Últim avantpassat comú universal, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Bacteriòfag, Barbara McClintock, Biologia, Biologia computacional, Biologia del desenvolupament, Blat, Brno, Caenorhabditis elegans, Cavall de Troia, Càncer, Cèl·lula, Cèl·lula mare, Cèl·lula mare embrionària, Celera Genomics, CFTR, Charles Robert Darwin, Ciència, Citosina, Clonació, Codi genètic, Col·lagen, Colin MacLeod, Comunicació cel·lular, Conjugació bacteriana, Conjunt numerable, Consell Internacional per a la Ciència, Controvèrsia amb les cèl·lules mare, Cromatina, Cromosoma, ..., Cromosoma X, Cromosoma Y, Cultiu cel·lular, Deleció, Deriva genètica, Desnaturalització, Diagrama de pedigrí, Diploïdia, Diversitat genètica, Doble hèlix, Dogma central, Edward Lawrie Tatum, Electroforesi en gel, Embrió, Encreuament, Endonucleasa, Enginyeria genètica, Enllaç d'hidrogen, Enzim, Enzim de restricció, Epístasi, Epigenètica, Erwin Chargaff, Escherichia coli, Especiació, Esquizofrènia, Eubacteris, Eucariotes, Evolució, Experiment de Griffith, Experiment de Hershey i Chase, Experiment de Meselson i Stahl, Experiments sobre la hibridació de les plantes, Expressió gènica, Factor de transcripció, Fag Φ-X174, Fenilalanina, Fenilcetonúria, Fenotip, Fesol, Fetus, Fibrosi quística, Francis Collins, Francis Crick, Francis Galton, Frederick Griffith, Frederick Sanger, Freqüència al·lèlica, Gat siamès, Gàmeta, Gen, Genètica de poblacions, Genètica mendeliana, Genòfor, Genòmica, Genoma, Genoma humà, Genotip, George Wells Beadle, Glòbul vermell, Grec antic, Gregor Mendel, Guanina, Haemophilus influenzae, Haploïdia, Herència de caràcters adquirits, Herència genètica, Herència lligada al sexe, Herència mixta, Heretabilitat, Heterozigot, Histona, Homologia (biologia), Homozigot, Howard Martin Temin, Hugo de Vries, Humà, James Dewey Watson, Jean-Baptiste Lamarck, Joe Hin Tjio, Kary Banks Mullis, L'origen de les espècies, Lap-Chee Tsui, Lligament genètic, Locus, Locus de caràcters quantitatius, Maclyn McCarty, Malaltia, Mamífers, Mapa de lligament, Material genètic, Maurice Wilkins, Meiosi, Mestís, MicroARN, Migració, Mitosi, Moral, Morfogènesi, Mosca del vinagre, Mutació, Mutagen, Nematodes, Nucleòtid, Nucleosoma, Nutrició, Omphalodes verna, Organisme model, Organisme modificat genèticament, Organisme pluricel·lular, Oswald Avery, Pangènesi, Paramutació, PH, Placa de Petri, Plaga, Plantes, Plasmidi, Prehistòria, Projecte genoma, Projecte Genoma Humà, Proteïna, Quadre de Punnett, Ratolí comú, Reacció en cadena de la polimerasa, Recombinació genètica, Regulació de l'expressió gènica, Rellotge molecular, Reparació de l'ADN, Replicació de l'ADN, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Retroalimentació negativa, Ronald Aylmer Fisher, Rosalind Franklin, Saccharomyces cerevisiae, Salut, Síntesi evolutiva moderna, Segle XIX, Selecció artificial, Selecció natural, Seqüència d'aminoàcids, Seqüenciació d'ADN, Societat, Temperatura, Thomas Hunt Morgan, Timina, Traducció (genètica), Transcripció genètica, Transferència horitzontal de gens, Transformació bacteriana, Translocació cromosòmica, Transposó, Triptòfan, Ultraviolat, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Virus, Walter Gilbert, William Bateson, 14 d'abril, 1830, 1859, 1865, 1903, 1905, 1913, 1923, 1928, 1931, 1941, 1944, 1950, 1952, 1953, 1956, 1958, 1961, 1964, 1970, 1977, 1983, 1989, 1995, 1996, 1998, 2001, 2003. Ampliar l'índex (188 més) »

Adaptació

La pupil·la de l'ull s'adapta segons la intensitat de la llum. L'adaptació és un procés fisiològic o una característica del comportament d'un organisme que ha evolucionat durant un període a través de la selecció natural de tal manera que incrementa les seves expectatives a llarg termini per reproduir-se amb èxit.

Nou!!: Genètica і Adaptació · Veure més »

Adenina

L’adenina és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula.

Nou!!: Genètica і Adenina · Veure més »

ADN recombinant

L'ADN recombinant, en anglès: Recombinant DNA (rDNA), és una forma d'ADN artificial que s’ha creat combinant dues o més seqüències d'àcids nucleics que no es trobarien juntes en un procés d'assemblar gens (gene splicing).

Nou!!: Genètica і ADN recombinant · Veure més »

Albert Levan

Albert Levan (1905–1998) va ser un botànic i genetista suec.

Nou!!: Genètica і Albert Levan · Veure més »

Alfred Henry Sturtevant

Alfred Henry Sturtevant (21 de novembre de 1891 – Pasadena, 5 d'abril de 1970) va ser un especialista en genètica.

Nou!!: Genètica і Alfred Henry Sturtevant · Veure més »

Allan Maxam

Allan Maxam és un dels pioners de la genètica molecular conegut sobretot per ser un dels col·laboradors per al desenvolupament d'un mètode de seqüenciació d'ADN a la Universitat Harvard, mentre treballava com a estudiant al laboratori de Walter Gilbert.

Nou!!: Genètica і Allan Maxam · Veure més »

Aminoàcid

Estructura genèrica d'un alfa aminoàcid en la seva forma no ionitzada Els aminoàcids són molècules que contenen els grups funcionals amino (-NH2) i carboxil (-COOH), a més a més d'una cadena lateral que varia entre els diferents aminoàcids.

Nou!!: Genètica і Aminoàcid · Veure més »

Anèmia de cèl·lules falciformes

L'anèmia de cèl·lules falciformes, o anèmia drepanocítica, és una hemoglobinopatia (una malaltia genètica que afecta l'hemoglobina).

Nou!!: Genètica і Anèmia de cèl·lules falciformes · Veure més »

Animal de companyia

Un gos fox terrier amb la seva mestressa. Un animal de companyia és un animal criat i mantingut per éssers humans per lleure.

Nou!!: Genètica і Animal de companyia · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Genètica і Animals · Veure més »

Apoptosi

Tall de secció d'un fetge de ratolí. La fletxa indica una cèl·lula en apoptosi. L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.

Nou!!: Genètica і Apoptosi · Veure més »

Aptitud (biologia)

L'aptitud (presentada sovint com a w en els models de genètica de poblacions) és un concepte essencial en la teoria de l'evolució.

Nou!!: Genètica і Aptitud (biologia) · Veure més »

Arabidopsis thaliana

Arabidopsis thaliana és una planta de mida petita de la mateixa família botànica que la col i la mostassa; és un dels organismes model per a l'estudi de les ciències relacionades amb les plantes, incloent-hi la genètica, el desenvolupament i el fototropisme.

Nou!!: Genètica і Arabidopsis thaliana · Veure més »

Arbre filogenètic

Fig. 1: Arbre arrelat per als gens ARNr. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Un arbre filogenètic és un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies o altres entitats que es creu que van tenir una descendència comuna, com per exemple per les llengües.

Nou!!: Genètica і Arbre filogenètic · Veure més »

ARN de transferència

Representació esquemàtica de l'estructura terciària de l'àcid nucleic ARNt. LARN de transferència (ARNt o tRNA) és un tipus d'ARN que transporta un aminoàcid concret cap als ribosomes a la síntesi de proteïnes durant la traducció.

Nou!!: Genètica і ARN de transferència · Veure més »

ARN missatger

traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.

Nou!!: Genètica і ARN missatger · Veure més »

ARN no codificant

Un ARN no codificant (ARNnc) és una molècula d'ARN funcional que no es tradueix en una proteïna.

Nou!!: Genètica і ARN no codificant · Veure més »

ARN ribosòmic

LRNA ribosòmic (rRNA o ARNr) és un tipus d'RNA sintetitzat als nuclèols per l'RNA polimerasa I, i és a més la part central dels ribosomes, l'orgànul fabricant de les proteïnes a totes les cèl·lules vives.

Nou!!: Genètica і ARN ribosòmic · Veure més »

Últim avantpassat comú universal

cladograma que enllaça tots els grups importants d'organismes vius al LUA (el tronc negre a la part inferior). Aquest gràfic és derivat de la seqüència de l'ARN ribosòmic cladograma que enllaça tots els grups importants d'organismes vius en LUCA (el punt negre al centre). Aquest gràfic és derivat d'una seqüència de dades completa del genoma L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.

Nou!!: Genètica і Últim avantpassat comú universal · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Estructura de part d'una doble hèlix d'ADN Làcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com alguns virus.

Nou!!: Genètica і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Àcid ribonucleic

Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, anomenat en anglès RNA) és un polímer important biològicament que consisteix en una llarga cadena de nucleòtids units entre ells.

Nou!!: Genètica і Àcid ribonucleic · Veure més »

Bacteriòfag

protèica, o càpsida. Un bacteriòfag (o també fag) és un mena de virus que sols infecta a bacteris.

Nou!!: Genètica і Bacteriòfag · Veure més »

Barbara McClintock

Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902-Huntington, 3 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica.

Nou!!: Genètica і Barbara McClintock · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Genètica і Biologia · Veure més »

Biologia computacional

Biologia computacional La biologia computacional és una disciplina que es basa en l'ús d'eines informàtiques aplicades al camp de la biologia.

Nou!!: Genètica і Biologia computacional · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Genètica і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Genètica і Blat · Veure més »

Brno

Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.

Nou!!: Genètica і Brno · Veure més »

Caenorhabditis elegans

Caenorhabditis elegans és un cuc nematode que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats.

Nou!!: Genètica і Caenorhabditis elegans · Veure més »

Cavall de Troia

L'àmfora de Míkonos (un ''pithos'' de vers el 670 aC) és una de les representacions més antigues del cavall de Troia que es coneixen. Míkonos: Museu Arqueològic 2013, amb un cavall de Troia com a figura central. València: plaça del Portal Nou El cavall de Troia va ser un enorme cavall de fusta, en el qual s'havien amagat els soldats grecs durant la Guerra de Troia, que els grecs van deixar, com una ofrena davant les portes de la ciutat assetjada de Troia.

Nou!!: Genètica і Cavall de Troia · Veure més »

Càncer

El càncer (en termes mèdics, "neoplàsia maligna") és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Nou!!: Genètica і Càncer · Veure més »

Cèl·lula

Micrografia al microscopi de rastreig de cèl·lules de l'eubacteri ''Escherichia coli''. Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra") és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.

Nou!!: Genètica і Cèl·lula · Veure més »

Cèl·lula mare

embrionàries de ratolí. http://www.news.wisc.edu/packages/stemcells/labphotos.html '''Més fotos de laboratori''' Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que conserven l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars.

Nou!!: Genètica і Cèl·lula mare · Veure més »

Cèl·lula mare embrionària

Les cèl·lules mare embrionàries són cèl·lules mare cultivades obtingudes a partir masses de cèl·lules internes no diferenciades de la primera fase de l'embrió (anomenat blastocist, que és un embrió entre 50 i 150 cèl·lules).

Nou!!: Genètica і Cèl·lula mare embrionària · Veure més »

Celera Genomics

Celera Genomics és el nom d'una empresa estatunidenca fundada el maig de 1998 per Applera Corporation i J. Craig Venter, amb l'objectiu primari de seqüenciar i ensemblar el genoma humà en un termini de tres anys.

Nou!!: Genètica і Celera Genomics · Veure més »

CFTR

El gen CFTR o Cystic fibrosis transmembrane conductance regulator conté la informació que codifica per la proteïna també anomenada CFTR.

Nou!!: Genètica і CFTR · Veure més »

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

Nou!!: Genètica і Charles Robert Darwin · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Genètica і Ciència · Veure més »

Citosina

La citosina és una de les cinc bases químiques majoritàries presents en l'ADN i l'ARN.

Nou!!: Genètica і Citosina · Veure més »

Clonació

El clonatge o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.

Nou!!: Genètica і Clonació · Veure més »

Codi genètic

Els cromosomes, formats per una doble hèlix d'ADN, contenen la informació genètica d'un individu, és a dir, les "instruccions" per fabricar les proteïnes (bàsicament enzims) que controlaran les reaccions químiques de la cèl·lula, el seu funcionament. El codi genètic NO és la informació continguda en els cromosomes, sinó el codi que la cèl·lula utilitza per desxifrar el missatge contingut en els cromosomes. En altres paraules: el codi genètic és la correspondència entre dos "llenguatges": el llenguatge de nucleòtids que utilitza l'ADN i el llenguatge d'aminoàcids en què es basen les proteïnes. Podríem dir que el codi genètic és el diccionari bilingüe "nucleòtids-aminoàcids" En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes, que permeten la conversió de seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes.

Nou!!: Genètica і Codi genètic · Veure més »

Col·lagen

Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.

Nou!!: Genètica і Col·lagen · Veure més »

Colin MacLeod

Colin Munro MacLeod (1909 –1972) va ser un genetista estatunidenc-canadenc.

Nou!!: Genètica і Colin MacLeod · Veure més »

Comunicació cel·lular

La comunicació cel·lular forma part d'un sistema complex de comunicació que governa les activitats cel·lulars bàsiques i coordina les accions de la cèl·lula.

Nou!!: Genètica і Comunicació cel·lular · Veure més »

Conjugació bacteriana

fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4-Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl·lules generen nous pili i són ara viables com donants. La conjugació bacteriana o parasexualitat bacteriana és el procés de transferència d'un plasmidi (un fragment de l'ADN que conté gens).

Nou!!: Genètica і Conjugació bacteriana · Veure més »

Conjunt numerable

En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb el conjunt dels nombres naturals.

Nou!!: Genètica і Conjunt numerable · Veure més »

Consell Internacional per a la Ciència

El Consell Internacional per a la Ciència (International Council for Science en anglès, ICSU), conegut fins al 1988 com Consell Internacional de Científics Units, va ser fundat el 1931 com una organització internacional no governamental abocada a la cooperació internacional per a l'avanç de la ciència.

Nou!!: Genètica і Consell Internacional per a la Ciència · Veure més »

Controvèrsia amb les cèl·lules mare

Existeix una ampla controvèrsia amb les cèl·lules mare, que prové bàsicament dels mètodes de creació de cèl·lules mares.

Nou!!: Genètica і Controvèrsia amb les cèl·lules mare · Veure més »

Cromatina

parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.

Nou!!: Genètica і Cromatina · Veure més »

Cromosoma

Vista general de les cèl·lules en un àpex d'arrel de ceba (''Allium cepa''), observat a 800 augments. (a) Cèl·lula sense dividir, vegeu la xarxa de cromatina i el nuclèol intensament tenyit; (b) Nuclis preparats per la divisió cel·lular, s'hi pot observar que la cromatina s'ha condensat; (c) Cèl·lules en diferents estadis de divisió mitòtica, s'hi pot observar que la cromatina s'ha acabat de condensar i s'han format els cromosomes. En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα, -τος chroma, "color" i σώμα, -τος soma, "cos" o "element") és cadascun dels petits cossos en forma de bastonets què s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Nou!!: Genètica і Cromosoma · Veure més »

Cromosoma X

El cromosoma X és un dels cromosomes sexuals de l'ésser humà i altres mamífers.

Nou!!: Genètica і Cromosoma X · Veure més »

Cromosoma Y

Imatge del cromosoma Y humà. El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.

Nou!!: Genètica і Cromosoma Y · Veure més »

Cultiu cel·lular

Cèl·lules epitelials en cultiu, amb tinció vermella per la queratina i verd per l'ADN. El cultiu cel·lular és el procés mitjançant el qual cèl·lules, ja siguin procariotes o eucariotes, es poden cultivar en condicions controlades.

Nou!!: Genètica і Cultiu cel·lular · Veure més »

Deleció

Deleció d'un cromosoma. Una deleció genètica és una aberració genètica en la que una part d'una seqüència d'àcids nucleics, ja sigui en un cromosoma, plasmidi o ARN missatger entre d'altres, s'ha perdut.

Nou!!: Genètica і Deleció · Veure més »

Deriva genètica

La deriva genètica és el procés de variació atzarosa de les freqüències gèniques de les poblacions. És estudiat en genètica de poblacions.

Nou!!: Genètica і Deriva genètica · Veure més »

Desnaturalització

En bioquímica, la desnaturalització és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics, on perden la seva estructura terciària i estructura secundària, per haver aplicat una força externa o compost químic, com pot ser un àcid fort o una base química, una sal inorgànica concentrada o un solvent (per exemple alcohol o cloroform) o la calor.

Nou!!: Genètica і Desnaturalització · Veure més »

Diagrama de pedigrí

Un Diagrama de pedigrí, en anglès pedigree chart, és un diagrama d’un arbre genealògic que mostra l'ocurrència i l'aparença o fenotips d'un gen o un organisme particular i els seus avantpassats des d'una generació a la següent.

Nou!!: Genètica і Diagrama de pedigrí · Veure més »

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Nou!!: Genètica і Diploïdia · Veure més »

Diversitat genètica

La diversitat genètica és un nivell de la biodiversitat que es refereix al nombre total de característiques genètiques de la composició genètica d'una espècie.

Nou!!: Genètica і Diversitat genètica · Veure més »

Doble hèlix

La línia blau és una hèlix, i la vermella una altra, juntes formen la doble hèlix. Imatge d'una cadena d'ADN mostrant la doble hèlix replicant-se. En geometria una doble hèlix consisteix típicament en dos hèlixs congruents amb el mateix eix, definits per una translació al llarg de l'eix.

Nou!!: Genètica і Doble hèlix · Veure més »

Dogma central

El Dogma central de la biologia molecular és una hipòtesi publicada per Francis Crick el 1958 constatant que el flux de la informació genètica segueix exclusivament des de l'ADN passant per l'ARN fins a la seqüència d'aminoàcids de les proteïnes.

Nou!!: Genètica і Dogma central · Veure més »

Edward Lawrie Tatum

Edward Lawrie Tatum (Boulder, Colorado, EUA, 14 de desembre de 1909 - Nova York, 5 de novembre de 1975) fou un biòleg, químic, genetista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958 conjuntament amb Joshua Lederberg i George Wells Beadle.

Nou!!: Genètica і Edward Lawrie Tatum · Veure més »

Electroforesi en gel

Aparell d'electroforesi. L'electroforesi en gel és un grup de tècniques de laboratori emprades per aïllar molècules presents en mescles, basades en les seves propietats biofísiques tals com la mida, la forma, la càrrega elèctrica, o el seu punt isoelectric.

Nou!!: Genètica і Electroforesi en gel · Veure més »

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa''). Un embrió (del grec: έμβρυον) és una eucariota diploide en un estat primerenc del seu desenvolupament.

Nou!!: Genètica і Embrió · Veure més »

Encreuament

Dibuix de Thomas Hunt Morgan sobre l'entrecreuament cel·lular (1916). Lentrecreuament és el procés pel qual les cromàtides de cromosomes homòlegs s'aparellen i intercanvien seccions del seu ADN.

Nou!!: Genètica і Encreuament · Veure més »

Endonucleasa

L'endonucleasa és un enzim que talla un àcid nucleic en fragments més curts.

Nou!!: Genètica і Endonucleasa · Veure més »

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Nou!!: Genètica і Enginyeria genètica · Veure més »

Enllaç d'hidrogen

Enllaç d'hidrogen entre molècules d'aigua En química, un enllaç d'hidrogen (en bioquímica tradicionalment es diu pont d'hidrogen) és una interacció atractiva entre molècules.

Nou!!: Genètica і Enllaç d'hidrogen · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de l'enzim glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris perquè l'enzim catalitzi la seva reacció es mostren com a esferes lila i un inhibidor enzimàtic anomenat «S-hexilglutationa» es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són biomolècules que catalitzen (acceleren) les reaccions químiques.

Nou!!: Genètica і Enzim · Veure més »

Enzim de restricció

Els enzims de restricció són enzims que tallen ADN específicament per una seqüència concreta.

Nou!!: Genètica і Enzim de restricció · Veure més »

Epístasi

L'epístasi és el terme que defineix la relació entre diferents gens de manera que l'acció d'un dels gens és canviada per la d'un altre gen o un nombre d'ells.

Nou!!: Genètica і Epístasi · Veure més »

Epigenètica

Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen sobre l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.

Nou!!: Genètica і Epigenètica · Veure més »

Erwin Chargaff

Erwin Chargaff (Txernivtsí, Bucovina, 11 d'agost de 1905 – Nova York, EUA, 20 de juny de 2002) va ser un químic d'ètnia alemanya jueu que va emigrar als Estats Units durant el Tercer Reich.

Nou!!: Genètica і Erwin Chargaff · Veure més »

Escherichia coli

L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.

Nou!!: Genètica і Escherichia coli · Veure més »

Especiació

L'especiació és el procés evolutiu pel qual s'originen noves espècies biològiques.

Nou!!: Genètica і Especiació · Veure més »

Esquizofrènia

Lesquizofrènia (del grec, "schizo": divisió i "phrenos": ment) és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada.

Nou!!: Genètica і Esquizofrènia · Veure més »

Eubacteris

Arbre filogenètic. Els bacteris apareixen en blau, a l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eubacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Genètica і Eubacteris · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) és, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins membranes biològiques.

Nou!!: Genètica і Eucariotes · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Genètica і Evolució · Veure més »

Experiment de Griffith

Representació esquemàtica de l''''experiment de Griffith''', pel qual es va descobrir el principi de la transformació bacteriana en pneumococs. Lexperiment de Griffith, que fou conduït el 1928 per Frederick Griffith, fou un dels primers experiments que suggeriren que els bacteris eren capaços de transferir informació genètica a través del procés de transformació bacteriana.

Nou!!: Genètica і Experiment de Griffith · Veure més »

Experiment de Hershey i Chase

Esquema de l'experiment Lexperiment de Hershey i Chase foren una sèrie d'experiments realitzats el 1952 per Alfred Hershey i Martha Chase, els quals confirmaren l'ADN com el material genètic, el que havia estat proposat el 1944 en l'experiment d'Avery, MacLeod i McCarty.

Nou!!: Genètica і Experiment de Hershey i Chase · Veure més »

Experiment de Meselson i Stahl

L'experiment de Meselson i Stahl va ser un experiment dut a terme a Pasadena, Califòrnia, per Matthew Meselson i Franklin Stahl que demostraren que la duplicació de l'ADN era semiconservadora tal com predeia el model de doble hèlix de l'ADN publicat cinc anys abans.

Nou!!: Genètica і Experiment de Meselson i Stahl · Veure més »

Experiments sobre la hibridació de les plantes

Experiments sobre la hibridació de les plantes (en alemany: Versuche über Pflanzen-Hybriden) és un informe científic escrit l'any 1865 per Gregor Mendel, un frare agustí que és considerat el fundador de la moderna ciència genètica.

Nou!!: Genètica і Experiments sobre la hibridació de les plantes · Veure més »

Expressió gènica

En genètica clàssica l'expressió genètica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.

Nou!!: Genètica і Expressió gènica · Veure més »

Factor de transcripció

En el camp de la biologia molecular, un factor de transcripció és una proteïna que s'uneix a seqüències d'ADN específiques i controla la transferència (o transcripció) de la informació genètica de l'ADN a l'ARNm.

Nou!!: Genètica і Factor de transcripció · Veure més »

Fag Φ-X174

El fag Φ-X174 és un fag conegut per ser la primera entitat genètica de la que se'n va poder obtenir la seqüenciació sencera del seu ADN el 28 d'abril del 1993.

Nou!!: Genètica і Fag Φ-X174 · Veure més »

Fenilalanina

La fenilalanina és un α-aminoàcid que té per fórmula HO2CCH(NH2)CH2C6H5.

Nou!!: Genètica і Fenilalanina · Veure més »

Fenilcetonúria

La fenilcetonúria o idiòcia fenilpirúvica (també anomenada PKU per les seves inicials en anglès, Phenylketonuria) és una malaltia genètica autosòmica recessiva del metabolisme caracteritzada per una mutació del gen que sintetitza l'enzim hepàtic fenilalanina hidroxilasa (PAH), que en provoca la disfuncionalitat.

Nou!!: Genètica і Fenilcetonúria · Veure més »

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Nou!!: Genètica і Fenotip · Veure més »

Fesol

El fesol o mongeta (de nom científic Phaseolus vulgaris) és la llavor de la fesolera (també mongetera o bajoquera), que creix junt amb altres llavors dins d'una beina, dita també tavella o bajoca llarga, estreta i plana.

Nou!!: Genètica і Fesol · Veure més »

Fetus

Fetus humà Un fetus és un vertebrat vivípar que s'està desenvolupant.

Nou!!: Genètica і Fetus · Veure més »

Fibrosi quística

La fibrosi quística (abreviatura FQ), també coneguda com a mucoviscidosi (del llatí muccus, "moc", i viscōels seus, "aferrissós"), és una malaltia hereditària freqüent que afecta a l'organisme de forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura.

Nou!!: Genètica і Fibrosi quística · Veure més »

Francis Collins

Francis Collins (Shenandoah Valley, Virgínia, EUA) és un bioquímic nord-americà, especialitzat en genètica.

Nou!!: Genètica і Francis Collins · Veure més »

Francis Crick

Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962.

Nou!!: Genètica і Francis Crick · Veure més »

Francis Galton

Sir Francis Galton (Sparbrook, Birmingham, 16 de febrer del 1822 – Haslemere, Surrey, 17 de gener del 1911), FRS, va ser un estadístic victorià, progressista, polímat, sociòleg, psicòleg, antropòleg, eugenista, explorador, geògraf, inventor, meteoròleg.

Nou!!: Genètica і Francis Galton · Veure més »

Frederick Griffith

Frederick Griffith (1877–1941) va ser un bacteriòleg anglès que va centrar la seva atenció en l'epidemiologia i la patologia de la pneumònia bacteriana.

Nou!!: Genètica і Frederick Griffith · Veure més »

Frederick Sanger

Frederick "Fred" Sanger (Gloucester, Anglaterra, 13 d'agost de 1918 − Cambridge, Anglaterra, 19 de novembre de 2013) va ser un bioquímic anglès guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.

Nou!!: Genètica і Frederick Sanger · Veure més »

Freqüència al·lèlica

La freqüència al·lèlica és la mesura de la freqüència relativa d'un al·lel en un locus genètic en una població.

Nou!!: Genètica і Freqüència al·lèlica · Veure més »

Gat siamès

Gat siamès El gat siamès és una raça de gat originària de Tailàndia.

Nou!!: Genètica і Gat siamès · Veure més »

Gàmeta

Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.

Nou!!: Genètica і Gàmeta · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Genètica і Gen · Veure més »

Genètica de poblacions

La genètica de poblacions és l'estudi de la distribució dels al·lels i dels canvis en la seva freqüència.

Nou!!: Genètica і Genètica de poblacions · Veure més »

Genètica mendeliana

Encreuament monohíbrid mendelià La Genètica de Mendel, Genètica Mendeliana o Les lleis de Mendel són el conjunt de regles bàsiques sobre la transmissió per herència genètica de les característiques dels organismes parentals als seus fills.

Nou!!: Genètica і Genètica mendeliana · Veure més »

Genòfor

El cromosoma bacterià, més pròpiament conegut com a genòfor, és el conjunt de molècules més grans d'ADN d'un bacteri, que es troben dins la cèl·lula juntament amb altres molècules més petites d'ADN (plasmidis).

Nou!!: Genètica і Genòfor · Veure més »

Genòmica

La genòmica és l'estudi del genoma d'un organisme i de la seva funció.

Nou!!: Genètica і Genòmica · Veure més »

Genoma

Mapa genètic El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Nou!!: Genètica і Genoma · Veure més »

Genoma humà

El genoma humà és el genoma de l'Homo sapiens, és a dir, la seqüència d'ADN que conté 23 parells de cromosomes en el nucli de cada cèl·lula humana diploide.

Nou!!: Genètica і Genoma humà · Veure més »

Genotip

El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.

Nou!!: Genètica і Genotip · Veure més »

George Wells Beadle

George Wells Beadle (Wahoo, EUA 1903 - Pomona 1989) fou un genetista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958.

Nou!!: Genètica і George Wells Beadle · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, "vermell" i kytos, "clot", actualment traduït com a "cèl·lula") són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Genètica і Glòbul vermell · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Genètica і Grec antic · Veure més »

Gregor Mendel

Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 de juliol de 1822 - Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.

Nou!!: Genètica і Gregor Mendel · Veure més »

Guanina

La guanina és una base nitrogenada del grup de les purines, una de les cinc bases del codi genètic (ADN i ARN).

Nou!!: Genètica і Guanina · Veure més »

Haemophilus influenzae

Haemophilus influenzae, anteriorment anomenat bacil de Pfeiffer o Bacillus influenzae, és un cocbacil gram-negatiu no mòbil descrit el 1892 per Richard Pfeiffer durant una pandèmia de grip.

Nou!!: Genètica і Haemophilus influenzae · Veure més »

Haploïdia

L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Nou!!: Genètica і Haploïdia · Veure més »

Herència de caràcters adquirits

La transmissió dels caràcters adquirits és un dels mecanismes de l'herència per explicar la transmissió als seus descendents de certes modificacions adquirides pels éssers vius.

Nou!!: Genètica і Herència de caràcters adquirits · Veure més »

Herència genètica

L'herència genètica és el fenomen de transmissió d'un conjunt de caràcters congènits que té, en potència o en realitat, un individu d'una determinada espècie.

Nou!!: Genètica і Herència genètica · Veure més »

Herència lligada al sexe

L'herència lligada al sexe o gonosòmica és aquell tipus herència genètica en la qual, el gen (o gens) que determinen un determinat tret, es troben en el del cromosoma sexual (el cromosoma X en la part no homòloga —la que no recombina en condicions normals— en els mamífers; en el cromosoma Y o en el citoplasma matern. Hom acostuma a diferenciar-la de l'herència autosòmica, tipus d'herència mendeliana clàssica, ja que no segueix distribució homogènia entre els individus i sovint la seva manifestació fenotípica presenta diferències en funció de quin és el sexe cromosòmic de l'individu. Va ser descrita a bastament per Thomas Hunt Morgan en estudis en Drosophila melanogaster. En aquelles espècies en què el gènere sexual és determinat per la càrrega cromosòmica, entre ells els mamífers, els caràcters que són determinats per gens situats en els cromosomes sexuals són susceptibles de ser transmesos a la descendència de forma desigual i de presentar diferent manifestació segons si la descendència d'un aparellament és femenina o masculina. P.ex.: Els humans tenen 23 parells de cromosomes. Els gens situats en qualsevol de les 22 primers parelles (autosomes) es manifesten per igual en dones com en homes. Ara bé, la parella cromosòmica 23 són els anomenats cromosomes sexuals, ja que són els responsables de la determinació del sexe. En l'espècie humana les dones tenen dos cromosomes X, en canvi els homes tenen un cromosoma X (heretat per part materna) i un cromosoma Y (heretat sempre per part paterna) i que és força més petit que l'X. Tots els caràcters vénen determinats, usualment per dos al·lels, excepte aquells que es troben en la regió no homòloga del cromosoma X. Els gens situats en aquesta zona, en el cas dels homes, es manifestaran sempre, tant si són dominants com recessius. En canvi, en les dones els gens recessius només es manifestaran en estat homozigot (els dos al·lels iguals). Exemples de malalties genètiques lligades a la transmissió recessiva són l'hemofília, el daltonisme, la distròfia muscular de Duchenne i l'acromatòpsia, entre d'altres. En tots aquests casos els homes manifesten l'anomalia en un percentatge més elevat que les dones, ja que la presència del gen recessiu en qüestió, es manifestarà sempre, al no tenir la possibilitat de ser contrarestat el seu efecte per part de l'al·lel normal que és dominant. En dones només ho farà en el cas que els dos al·lels que determinen l'anomalia siguin iguals. Tots ells fills d'un pare afectat per una malaltia lligada al sexe i una mare sana no tindran la malaltia perquè hereten el cromosoma X de la mare, però totes les filles d'esta parella seran portadores si la malaltia és recessiva o afectades si la malaltia és dominant.

Nou!!: Genètica і Herència lligada al sexe · Veure més »

Herència mixta

La herència mixta, o herència fusionada, en la genètica, es correspon a un tipus d'herència en la qual tots dos gens són dominants i s'expressen de manera simultània.

Nou!!: Genètica і Herència mixta · Veure més »

Heretabilitat

L’heretabilitat (H²) és un estadístic descriptiu utilitzat en estudis genètics per conèixer la proporció de variància fenotípica d’una població que és deguda a la variació genètica d’aquesta.

Nou!!: Genètica і Heretabilitat · Veure més »

Heterozigot

Un heterozigot (hetero, desigual; zigot, ou) (o híbrid) és en genètica un individu diploide que per un gen donat (locus), té en cada un dels dos cromosomes homòlegs un al·lel diferent, (s'expressa, per ex.: Aa), que té dues formes diferents d'un gen en particular; cadascuna heretada de cadascun dels progenitors.

Nou!!: Genètica і Heterozigot · Veure més »

Histona

Ensamblament de les histones nuclears al nucleosoma. Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Nou!!: Genètica і Histona · Veure més »

Homologia (biologia)

Carl Gegenbaur: Homologia entre membres anteriors (1870) En l'estudi comparatiu dels éssers vius, l'homologia és la relació que existeix entre dues parts orgàniques diferents quan els seus determinants genètics tenen el mateix origen evolutiu.

Nou!!: Genètica і Homologia (biologia) · Veure més »

Homozigot

Quan es diu que un organisme és homozigòtic respecte a un gen específic, significa que té dues còpies idèntiques d'aquest gen per un tret donat en els dos cromosomes homòlegs (per exemple, un genotip és AA o aa).

Nou!!: Genètica і Homozigot · Veure més »

Howard Martin Temin

Howard Martin Temin (Filadèlfia, EUA 1934 - Madison 1994) fou un biòleg i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1975.

Nou!!: Genètica і Howard Martin Temin · Veure més »

Hugo de Vries

Hugo Marie de Vries (Haarlem 16 de febrer de 1848 - Lunteren, 21 de maig de 1935) va ser un botànic neerlandès.

Nou!!: Genètica і Hugo de Vries · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Genètica і Humà · Veure més »

James Dewey Watson

James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoïdal de la molècula de l'ADN.

Nou!!: Genètica і James Dewey Watson · Veure més »

Jean-Baptiste Lamarck

Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck (1 d'agost de 1744 - 18 de desembre de 1829) va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals.

Nou!!: Genètica і Jean-Baptiste Lamarck · Veure més »

Joe Hin Tjio

Joe Hin Tjio (1919 – 2001), va ser un citogenetista indonesi nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Genètica і Joe Hin Tjio · Veure més »

Kary Banks Mullis

Kary Banks Mullis (Lenoir, EUA 1944) és un bioquímic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1993 pel desenvolupament de la Reacció en cadena per la polimerasa.

Nou!!: Genètica і Kary Banks Mullis · Veure més »

L'origen de les espècies

L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva.

Nou!!: Genètica і L'origen de les espècies · Veure més »

Lap-Chee Tsui

El professor Lap-Chee Tsui, OC, O.Ont en xinès:徐立之; nascut el 21 de desembre de 1950, és un genetista de Hong Kong-Canadà i ha estat president de la Universitat de Hong Kong.

Nou!!: Genètica і Lap-Chee Tsui · Veure més »

Lligament genètic

En genètica es denomina lligament l'associació física entre dos loci (això és, la seva proximitat en una mateixa cadena d'ADN, cosa que repercuteix en una baixa freqüència de recombinació entre ells durant la meiosi, i, per tant, a una major probabilitat d'herència conjunta. Això és degut al fet que els quiasmes, estructures d'entrecreuament generades durant la recombinació, es produeixen a l'atzar al llarg d'un cromosoma; d'aquesta manera, a menor distància entre dos loci, menor probabilitat que es doni un quiasma i, per tant, es generin variants recombinants. La disposició de dos loci amb màxima freqüència de recombinació (això és, de 0,5 o, cosa que és el mateix, del 50%) és sobre cromosomes separats, car, així, si només es transmet les cèl·lules germinals una còpia del genoma i existeixen dos cromosomes homòlegs (el patern i el matern) a la cèl·lula diploide de la línia germinal, la seva segregació a l'atzar donarà lloc a la transmissió d'un dels dos, i 1/2 correspon a la mencionada freqüència de recombinació de 0,5. Quan els dos locus es troben en cromosomes diferents es diu que no estan lligats: és una situació de no lligament.

Nou!!: Genètica і Lligament genètic · Veure més »

Locus

Un locus (loci, en plural, en llatí literalment “lloc”) és en genètica una posició fixa d'un gen en un cromosoma.

Nou!!: Genètica і Locus · Veure més »

Locus de caràcters quantitatius

En genètica el Locus de caràcters quantitatius, QTL (acrònim de l'anglès quantitative trait locus, «locus d'un caràcter quantitatiu») és un locus on la variació al·lèlica està associada amb la variació d'un caràcter quantitatiu, és a dir, amb aquells caràcters quantificables que varien de forma contínua.

Nou!!: Genètica і Locus de caràcters quantitatius · Veure més »

Maclyn McCarty

Maclyn McCarty (1911 – 2005) va ser un genetista estatunidenc.

Nou!!: Genètica і Maclyn McCarty · Veure més »

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Nou!!: Genètica і Malaltia · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

Nou!!: Genètica і Mamífers · Veure més »

Mapa de lligament

Un mapa de lligament és un mapa genètic realitzat sobre una espècie o població experimental que mostra la posició dels seus gens o marcadors genètics coneguts, en relació a ells mateixos basant-se en la freqüència de recombinació d'aquests, en lloc de fer-ho basant-se en distàncies físiques.

Nou!!: Genètica і Mapa de lligament · Veure més »

Material genètic

El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica.

Nou!!: Genètica і Material genètic · Veure més »

Maurice Wilkins

Maurice Hugh Frederick Wilkins (Pongaroa, Nova Zelanda, 15 de desembre de 1916 - Londres, Anglaterra, 5 d'octubre de 2004) fou un biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.

Nou!!: Genètica і Maurice Wilkins · Veure més »

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). La meiosi és el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes.

Nou!!: Genètica і Meiosi · Veure més »

Mestís

mixteca. Mestís (mestizo en castellà, mestiço en portuguès, métis en francès, tots els quals provenen del llatí mixticus, participi passat del verb miscere, mesclar) és un terme d'origen castellà utilitzat per designar a les persones d'ascendència mixta, europea i ameríndia.

Nou!!: Genètica і Mestís · Veure més »

MicroARN

L'estructura secundària en forma de llaç d'un pre-microARN de Brassica oleracea. En genètica, els microARNs (miARN) són molècules d'ARN unicatenari d'uns 21-23 nucleòtids de longitud mitjançant els quals es modula l'expressió d'altres gens.

Nou!!: Genètica і MicroARN · Veure més »

Migració

La migració és el desplaçament d'un lloc d'origen cap a una altra destinació.

Nou!!: Genètica і Migració · Veure més »

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Nou!!: Genètica і Mitosi · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Genètica і Moral · Veure més »

Morfogènesi

La morfogènesi (del grec morphê, 'forma', i gènesi, 'creació') és un dels tres aspectes fonamentals de la biologia del desenvolupament, juntament amb el control del creixement cel·lular i de la diferenciació cel·lular.

Nou!!: Genètica і Morfogènesi · Veure més »

Mosca del vinagre

La mosca del vinagre o mosca de la fruita (Drosophila melanogaster, literalment "amant de la rosada de ventre negre") és una espècie dípter braquícer de la família dels drosofílids.

Nou!!: Genètica і Mosca del vinagre · Veure més »

Mutació

Les mutacions són canvis permanents en l'ADN, que poden ser causats per agents exògens o endògens.

Nou!!: Genètica і Mutació · Veure més »

Mutagen

Un mutagen en genètica,terme derivat del llatí que literalment significa origen del canvi, és un agent físic o químic que canvia el material genètic, normalment l'ADN, d'un organisme i això incrementa la freqüència de la mutació per sobre del nivell de fons natural.

Nou!!: Genètica і Mutagen · Veure més »

Nematodes

Els nematodes (Nematoda o Nematoida) són un dels embrancaments més comuns d'animals i el més divers de pseudocelomats.

Nou!!: Genètica і Nematodes · Veure més »

Nucleòtid

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.

Nou!!: Genètica і Nucleòtid · Veure més »

Nucleosoma

El nucleosoma és una estructura que constitueix la unitat fonamental i essencial de la cromatina, que és la forma d'organització de l'ADN en els eucariotes.

Nou!!: Genètica і Nucleosoma · Veure més »

Nutrició

Banquet durant el segle XVI La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i altres substàncies alimentàries, i la forma en què el cos les assimila.

Nou!!: Genètica і Nutrició · Veure més »

Omphalodes verna

Omphalodes verna és una espècie de planta herbàcia perenne amb rizoma de la familia Boraginàcia.

Nou!!: Genètica і Omphalodes verna · Veure més »

Organisme model

Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.

Nou!!: Genètica і Organisme model · Veure més »

Organisme modificat genèticament

Un organisme genèticament modificat (OGM, GMO en anglès) o organisme transgènic és aquell que de manera artificial, mitjançant l'enginyeria genètica ha sofert una transferència o modificació de gens, amb la qual cosa s'obtenen propietats noves.

Nou!!: Genètica і Organisme modificat genèticament · Veure més »

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Nou!!: Genètica і Organisme pluricel·lular · Veure més »

Oswald Avery

Oswald Theodore Avery Jr. (1877 – 1955) va ser un investigador en medicina estatunidenc d'origen canadenc.

Nou!!: Genètica і Oswald Avery · Veure més »

Pangènesi

La pangènesi és la teoria defensada per Anaxàgores, Demòcrit i els tractats hipocràtics segons la qual cada òrgan i estructura del cos produïa petit sediments anomenat gèmmules, que per via sanguínia arribaven als gàmetes.

Nou!!: Genètica і Pangènesi · Veure més »

Paramutació

En epigenètica, una paramutació és una interacció entre dos al·lels en un sol locus, on un al·lel indueix un canvi heretable en l’altre al·lel.

Nou!!: Genètica і Paramutació · Veure més »

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H3O+, en dissolució.

Nou!!: Genètica і PH · Veure més »

Placa de Petri

Placa de Petri La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient.

Nou!!: Genètica і Placa de Petri · Veure més »

Plaga

El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.

Nou!!: Genètica і Plaga · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Genètica і Plantes · Veure més »

Plasmidi

Dibuix esquemàtic d'un plasmidi en un bacteri: 1. l'ADN del cromosoma; 2. el plasmidi. Un plasmidi és una molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix.

Nou!!: Genètica і Plasmidi · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Genètica і Prehistòria · Veure més »

Projecte genoma

Projecte genoma és el nom que rep un treball conjunt realitzat per diversos països que intenta revelar el codi genètic d'un organisme (el qual pot ser animal, vegetal, fongs, bacteris o d'un virus) a través del seu mapejament.

Nou!!: Genètica і Projecte genoma · Veure més »

Projecte Genoma Humà

El Projecte Genoma Humà (PGH) (Human Genome Project -HGP- en anglès) fou un esforç internacional de recerca per determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que conté.

Nou!!: Genètica і Projecte Genoma Humà · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Genètica і Proteïna · Veure més »

Quadre de Punnett

Un Quadre de Punnet, en anglès:Punnett square és un diagrama que es fa servir per a predir el resultat d’un experiment de creuament en biologia.

Nou!!: Genètica і Quadre de Punnett · Veure més »

Ratolí comú

El ratolí comú, ratolí domèstic, ratolí de casa o rat furet (a la Catalunya Nord) (Mus musculus) és una espècie de ratolí del gènere Mus.

Nou!!: Genètica і Ratolí comú · Veure més »

Reacció en cadena de la polimerasa

Aquest gel d'agarosa tenyit amb bromur d'etidi mostra diversos productes de PCR obtinguts mitjançant diferents encebadors amb un baix nivell d'especificitat. La reacció en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, les sigles angleses de polymerase chain reaction) és una tècnica de biologia molecular l'objectiu de la qual és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic a partir d'una quantitat mínima.

Nou!!: Genètica і Reacció en cadena de la polimerasa · Veure més »

Recombinació genètica

La recombinació genètica és el procés pel qual una cadena de material genètic (habitualment ADN, però també pot ser ARN) és fragmentat i posteriorment unit a una molècula d'ADN diferent.

Nou!!: Genètica і Recombinació genètica · Veure més »

Regulació de l'expressió gènica

La regulació gènica comprèn tots aquells processos que afecten l'acció del gen a nivell de traducció o transcripció, regulant els productes funcionals d'un gen.

Nou!!: Genètica і Regulació de l'expressió gènica · Veure més »

Rellotge molecular

Estructura general d'una secció d'ADN En genètica, el rellotge molecular és una tècnica que serveix per datar la divergència de dues espècies.

Nou!!: Genètica і Rellotge molecular · Veure més »

Reparació de l'ADN

Els danys en l'ADN provoquen una gran quantitat de cromosomes trencats. La reparació de l'ADN és un conjunt de processos pels quals una cèl·lula identifica i corregeix danys fets a les molècules d'ADN que en codifiquen el genoma.

Nou!!: Genètica і Reparació de l'ADN · Veure més »

Replicació de l'ADN

Durant la replicació de l'ADN, la doble hèlix es divideix en dues parts: les bases nitrogenades de cada meitat s'acoblen amb la base homòloga, formant així la cadena mancant. La replicació de l'ADN és el mecanisme molecular per mitjà del qual l'ADN produeix una còpia de si mateix.

Nou!!: Genètica і Replicació de l'ADN · Veure més »

Reproducció asexual

arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció vegetativa o asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.

Nou!!: Genètica і Reproducció asexual · Veure més »

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.

Nou!!: Genètica і Reproducció sexual · Veure més »

Retroalimentació negativa

La majoria de les hormones endocrines estan controlades per una retroalimentació negativa fisiològica com els glucocorticoides secretats pel còrtex adrenal.Raven, PH; Johnson, GB. ''Biology'', Fifth Edition, Boston: Hill Companies, Inc. 1999. page 1058. La retroalimentació negativa (en anglès: Negative Feedback, NFB) és un tipus de retroalimentació en el qual el sistema respon en una direcció oposada la pertorbació.

Nou!!: Genètica і Retroalimentació negativa · Veure més »

Ronald Aylmer Fisher

Ronald Aylmer Fisher, (17 de febrer del 1890 - 29 de juliol del 1962) va ser un científic, matemàtic, estadístic, biòleg evolutiu i genetista anglès.

Nou!!: Genètica і Ronald Aylmer Fisher · Veure més »

Rosalind Franklin

Rosalind Elsie Franklin (Londres, Anglaterra, 25 de juliol de 1920 - 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.

Nou!!: Genètica і Rosalind Franklin · Veure més »

Saccharomyces cerevisiae

Saccharomyces cerevisiae és un organisme que forma part del grup de llevats de gemmació.

Nou!!: Genètica і Saccharomyces cerevisiae · Veure més »

Salut

200x200px El concepte salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució que va entrar en vigor el 1948.

Nou!!: Genètica і Salut · Veure més »

Síntesi evolutiva moderna

La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.

Nou!!: Genètica і Síntesi evolutiva moderna · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Genètica і Segle XIX · Veure més »

Selecció artificial

Pastanagues seleccionades artificialment per produir diferents colors La selecció artificial és la cria intencionada de certs trets fenotípics o combinació de trets sobre d'altres.

Nou!!: Genètica і Selecció artificial · Veure més »

Selecció natural

Forma ''típica'' i forma ''carbonaria'', d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.

Nou!!: Genètica і Selecció natural · Veure més »

Seqüència d'aminoàcids

Una seqüència d'aminoàcids o seqüència peptídica l'ordre en què els aminoàcids s'encadenen dins dels pèptids i les proteïnes.

Nou!!: Genètica і Seqüència d'aminoàcids · Veure més »

Seqüenciació d'ADN

La seqüenciació d'ADN és cadascun dels mètodes de laboratori que tenen per objectiu determinar l'ordre dels nucleòtids adenina, guanina, citosina, i timina en un fragment d'ADN.

Nou!!: Genètica і Seqüenciació d'ADN · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Genètica і Societat · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Genètica і Temperatura · Veure més »

Thomas Hunt Morgan

Thomas Hunt Morgan (Lexington, Kentucky, EUA, 25 de setembre de 1866 - Pasadena, 4 de desembre de 1945) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.

Nou!!: Genètica і Thomas Hunt Morgan · Veure més »

Timina

La timina és un component dels àcids nucleics.

Nou!!: Genètica і Timina · Veure més »

Traducció (genètica)

Diagrama de la translació de mRNA i la síntesi de proteïnes pel ribosoma Traducció (en anglès; translation) en la biologia molecular i la genètica és el tercer estadi de la biosíntesi proteica (part del procés de l'expressió gènica).

Nou!!: Genètica і Traducció (genètica) · Veure més »

Transcripció genètica

Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.

Nou!!: Genètica і Transcripció genètica · Veure més »

Transferència horitzontal de gens

La transferència horitzontal de gens, o HGT (de les sigles en anglès de Horizontal gene transfer), també trasllat de gens lateral (LGT), és qualsevol procés en el qual un organisme transfereix material genètic a una altra cèl·lula que no és el seu descendent.

Nou!!: Genètica і Transferència horitzontal de gens · Veure més »

Transformació bacteriana

La transformació bacteriana és un procés de transferència horitzontal de gens que ocorre de forma natural en alguns bacteris i que es pot provocar de forma artificial en altres bacteris i eucariotes.

Nou!!: Genètica і Transformació bacteriana · Veure més »

Translocació cromosòmica

Translocació cromosòmica del 4t i 20è cromosoma. Una translocació cromosòmica és una mutació cromosòmica que es dóna quan un fragment d'un cromosoma passa a formar part d'un altre cromosoma no homòleg.

Nou!!: Genètica і Translocació cromosòmica · Veure més »

Transposó

Esquema d'un transposó d'ADN Els transposons són seqüències d'ADN que es poden desplaçar al llarg de diferents posicions del genoma d'una cèl·lula, procés que és anomenat transposició.

Nou!!: Genètica і Transposó · Veure més »

Triptòfan

El triptòfan (abreviat Trp o W) és un aminoàcid essencial en la nutrició humana.

Nou!!: Genètica і Triptòfan · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Genètica і Ultraviolat · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968, encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Genètica і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Genètica і Universitat de Barcelona · Veure més »

Virus

Un virus (del llatí virus, "toxina" o "verí") és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste.

Nou!!: Genètica і Virus · Veure més »

Walter Gilbert

Walter Gilbert (21 de març de 1932 Boston, EUA) és un físic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1980.

Nou!!: Genètica і Walter Gilbert · Veure més »

William Bateson

William Bateson (Robin Hood's Bay, 8 d'agost del 1861 – 8 de febrer del 1926) fou un genetista britànic, alumne de St. John's College (Cambridge), on eventualment esdevingué Mestre.

Nou!!: Genètica і William Bateson · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Genètica і 14 d'abril · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1830 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1859 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Genètica і 1865 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1903 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Genètica і 1905 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1913 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1923 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1928 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1931 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Genètica і 1941 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Genètica і 1944 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Genètica і 1950 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1952 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Genètica і 1953 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1956 · Veure més »

1958

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Genètica і 1958 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1961 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1964 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Genètica і 1970 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1977 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1983 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1989 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1995 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1996 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 1998 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Genètica і 2001 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Genètica і 2003 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Genetista, Genetiste, Genètic, Genètics, Genètiques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »