Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà

Índex Gazi Ekrem Hüsrev Paixà

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.

66 les relacions: Abaza Paixà, Abbas I el Gran, Ardalan, İzmit, Üsküdar, Çerkes Mehmed Ali Paixà, Bagdad, Damat Halil Paixà, Diyarbakır, Erzurum, Hafiz Ahmed Paixà, Hamadan, Hilla, Istanbul, Kars, Kayseri, Malatya, Mardin, Mossul, Murat IV, Nihawand, Osman II, Província de Lorestan, Qazvín, Safi de Pèrsia, Solimà I el Magnífic, Tokat, Topal Recep Paixà, Xahrizur, Xaikh al-Islam, Zab, 1 de desembre, 1 de juny, 10 de febrer, 11 de març, 12 de desembre, 14 de juliol, 16 de març, 16 de novembre, 1625, 1626, 1628, 1629, 1630, 1631, 1632, 17 de desembre, 2 de febrer, 21 de juny, 21 de novembre, ..., 22 de gener, 22 de setembre, 23 de desembre, 25 d'octubre, 28 de gener, 29 d'octubre, 30 d'agost, 4 de novembre, 5 de maig, 6 d'abril, 6 d'octubre, 8 de febrer, 9 de desembre, 9 de juliol, 9 de juny, 9 de novembre. Ampliar l'índex (16 més) »

Abaza Paixà

Abaza Paixà fou un militar i polític otomà d'origen abkhazi; fou governador de Maraix i d'Erzerum sota el gran visir Khalil Agha, però fou destituït el 1623 i es va revoltar i amb el pretext de venjar la mort del soldà Osman II va marxar amb un exèrcit local cap a Ankara i Sivas, i va ocupar Brusa menys la ciutadella.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Abaza Paixà · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Abbas I el Gran · Veure més »

Ardalan

Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Ardalan · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і İzmit · Veure més »

Üsküdar

Üsküdar és un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la part anatòlia de la ciutat.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Üsküdar · Veure més »

Çerkes Mehmed Ali Paixà

Çerkes Mehmed Ali Paşa fou gran visir otomà (1624-1625).

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Çerkes Mehmed Ali Paixà · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Bagdad · Veure més »

Damat Halil Paixà

Damat Halil Paixà (Kaysariyyeli Khalid Paixà) (vers 1570-1629) fou kapudan paixà i gran visir otomà.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Damat Halil Paixà · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Diyarbakır · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Erzurum · Veure més »

Hafiz Ahmed Paixà

Hafiz Ahmed Paixà (vers 1570-1632) fou gran visir otomà.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Hafiz Ahmed Paixà · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Hamadan · Veure més »

Hilla

Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Hilla · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Istanbul · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Kars · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Kayseri · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Malatya · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Mardin · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Mossul · Veure més »

Murat IV

Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Murat IV · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Nihawand · Veure més »

Osman II

Osman II (3 de novembre de 1604 – 20 de maig de 1622) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1618 a la seva mort.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Osman II · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Província de Lorestan · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Qazvín · Veure més »

Safi de Pèrsia

Safi de Pèrsia (històricament Safi I de Pèrsia, ja que durant uns mesos el xa Sulayman I de Pèrsia va regnar amb el nom de Safi II de Pèrsia, persaشاه صفی) fou xa de Pèrsia de la dinastia safàvida del 1629 al 1642.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Safi de Pèrsia · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Tokat

Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Tokat · Veure més »

Topal Recep Paixà

Topal Recep Paşa fou un gran visir otomà del 10 de febrer de 1632 al 18 de maig de 1632.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Topal Recep Paixà · Veure més »

Xahrizur

Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Xahrizur · Veure més »

Xaikh al-Islam

Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Xaikh al-Islam · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і Zab · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1 de desembre · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1 de juny · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 10 de febrer · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 11 de març · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 12 de desembre · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 14 de juliol · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 16 de març · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 16 de novembre · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1625 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1626 · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1628 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1629 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1630 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1631 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 1632 · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 17 de desembre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 2 de febrer · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 21 de juny · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 21 de novembre · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 22 de gener · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 22 de setembre · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 23 de desembre · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 25 d'octubre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 28 de gener · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 29 d'octubre · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 30 d'agost · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 4 de novembre · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 5 de maig · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 6 d'octubre · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 8 de febrer · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 9 de desembre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 9 de juliol · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 9 de juny · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gazi Ekrem Hüsrev Paixà і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gazi Ekrem Hüsrev Pasha, Khosraw Pasha.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »