Accés més ràpid que el navegador!
196 les relacions: Acanalat, Acompanyament (menjar), Agde, Aiguardent, Alberginiera, Alfàbrega, Aligot, All, Allioli, Alps, Alta Viena, Alvèrnia, Amanida, Ametlla, Anís, Anchoiada, Anxova, Anxovada, Aperitiu, Api, Armanyac (beguda), Arròs, Aubrac, Aussau-Irati, Avellana, Azinat, Bearn, Blau d'Alvèrnia, Bolet, Borbonès, Bordeus, Borrida, Botifarra, Bou, Bovins, Brandi, Bréjaude, Bullabessa, Cabra, Camarga, Cantal (formatge), Carabassó, Carcassona, Carn, Carquinyoli, Cassola (cuina), Cassolet, Castellnou d'Arri, Ceba, Chabrol, ..., Cirera, Clafotís, Codonyat, Coll farcit, Compota, Confitat, Conyac, Corberes, Crancs, Crema de castanya, Crostada, Cruesa, Dia (Droma), Dieta atlàntica, Dieta continental, Dieta mediterrània, Embotit, Escamarlà, Esteatosi hepàtica, Farcidura, Farigola, Fesol, Fines herbes, Flaó, Flasona, Flonyarda, Flor de Gascunya, Fondue, Formatge, França, Francès, Freginat, Garbura, Gascunya, Gastronomia d'Alvèrnia, Gastronomia d'Itàlia, Gastronomia de Gascunya, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia del Llemosí, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia mediterrània, Gratons, Grussan, Halva, Hortalissa, Illes Balears, Julivert, Licor de cassís, Limós, Llatí, Llemosí (regió occitana), Llenguadoc, Llissa llobarrera, Llista de formatges d'Occitània, Llobarro, Lluç, Maionesa, Mantega, Marisc, Marsella, Mel, Merluça amb alhòli, Montelaimar, Nata, Niça, Nogat, Nogat de Limós, Nogat de Montelaimar, Oca, Occità, Occità llemosí, Occitània, Oli d'oliva, Oliva, Olivada, Orelletes, Orenga, Ou (aliment), Ovella, Pa, Pan golçat, Panada, Pastanaga, Pastís (licor), Pastis bourrit, Pastis de treflas, Patatera, Paté, Patxaran, Pâté gros bords, Pebrotera, Pedrer, Peixos, Perigord, Pernil, Pirineus, Pissaladiera, Pistatxer, Plat (gastronomia), Porc, Porro, Provença, Puré, Quiche, Rap (peix), Ratafia, Ratatolha, Regió d'Armanyac, Riber, Rocafort (formatge), Rocamadour (formatge), Roine, Rom, Romaní, Romesco, Rostes d'ànec, Rostes de Santa Teresa, Saint-nectaire, Sal comuna, Salsa balandra, Salsa rolla, Samfaina, Santiago de Compostel·la, Seta, Sopa, Suïssa, Suquet de peix, Tapenada, Tièrn, Toló, Tolosa de Llenguadoc, Tomàquet, Tomme, Torró, Tortú, Tortell, Trenèl, Trinxada, Valença, Vall d'Aran, Vegetarianisme, Verat, Verdura, Vi, Via Podiensis, Xató. Ampliar l'índex (146 més) »
Acanalat
L'acanalat (en occità, canelat) és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Acanalat · Veure més »
Acompanyament (menjar)
Un acompanyament o guarnició, en un plat, és el que s'afegeix a la menga principal.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Acompanyament (menjar) · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Agde · Veure més »
Aiguardent
L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Aiguardent · Veure més »
Alberginiera
Vista general d'una alberginiera. Detall de la flor d'albergínia Lalberginiera (Solanum melongena) és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Alberginiera · Veure més »
Alfàbrega
Lalfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Alfàbrega · Veure més »
Aligot
L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Aligot · Veure més »
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і All · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Allioli · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Alps · Veure més »
Alta Viena
LAlta Viena (87) (en francès Haute-Vienne i en occità Nauta Vinhana) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Alta Viena · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Alvèrnia · Veure més »
Amanida
Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Amanida · Veure més »
Ametlla
Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Ametlla · Veure més »
Anís
Lanís, anís verd, batafaluga o matafaluga, és una planta herbàcia anual (Pimpinella anisum) de la família Apiaceae, de llavors aromàtiques (per la qual raó rep el nom de llavoretes al País Valencià), que es fa servir per fer el licor del mateix nom.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Anís · Veure més »
Anchoiada
Ingredients per l'anchoiada Lanchoiada (en occità) és una mena de salsa o pasta d'anxoves aixafades.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Anchoiada · Veure més »
Anxova
Venedor d'anxoves al Piemont, Itàlia, 1971 L’anxova és un aliment preparat a partir de peixos marins petits i comuns de la família dels engràulids que s'utilitzen com a aliment humà i esquer per a peixos.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Anxova · Veure més »
Anxovada
L'anxovada és una recepta típica de Cotlliure, poble portuari de la Catalunya Nord.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Anxovada · Veure més »
Aperitiu
Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Aperitiu · Veure més »
Api
Lapi (Apium graveolens) és una planta amb flors de la família de les apiàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Api · Veure més »
Armanyac (beguda)
Una ampolla d'armanyac de l'anyada del 1956. L'armanyac és un aiguardent de vi elaborat a la Gascunya, on es distingeixen tres regions: Baix Armanyac, Alt Armanyac i Ténarèze.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Armanyac (beguda) · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Arròs · Veure més »
Aubrac
Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Aubrac · Veure més »
Aussau-Irati
L'Aussau-Irati és un formatge de pasta premsada no cuita del País Basc i del Bearn, al departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Aussau-Irati · Veure més »
Avellana
Avellanes d'Alcover L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Avellana · Veure més »
Azinat
L'asinat (asinat en occità i azinat en francès) és una sopa tradicional occitana que es menjava quotidianament a Arieja.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Azinat · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bearn · Veure més »
Blau d'Alvèrnia
El blau d'Alvèrnia (Blau d'Auvèrnhe en occità i Bleu d'Auvergne en francès) és un formatge blau que es fa a Alvèrnia amb llet crua o pasteuritzada de vaca i que tradicionalment té forma cilíndrica.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Blau d'Alvèrnia · Veure més »
Bolet
Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bolet · Veure més »
Borbonès
El Borbonès (en francès Bourbonnais, en occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Borbonès · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bordeus · Veure més »
Borrida
La borrida (en occità és una especialitat culinària del litoral mediterrani occità de Tolon, Agde, Seta, de la Camarga fins a l'estany de Grussan. És un plat veí de la bolhabaissa. A Mallorca la borrida o bacallà amb borrida i avorrida de bacallà és un ofegat de bacallà amb patates i amb una salsa de ceba forastera, alls, tomata, julivert, farina, pebre bo i pebre bord.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Borrida · Veure més »
Botifarra
Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Botifarra · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bou · Veure més »
Bovins
Els bovins (Bovinae) són una subfamília diversa de deu gèneres d'ungulats de mida mitjana a gran, incloent-hi els les vaques, els bisons, el búfal africà, el búfal aquàtic, el iac i els antílops de quatre banyes i de banyes espirals.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bovins · Veure més »
Brandi
Brandi (apòcope del neerlandès brandewijn per a vi destil·lat) és una beguda alcohòlica feta a partir de vi.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Brandi · Veure més »
Bréjaude
La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina, a Occitània, feta principalment a base de col, i també pot fer-se amb pomaLimousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, i cansalada.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bréjaude · Veure més »
Bullabessa
La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Bullabessa · Veure més »
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Cabra · Veure més »
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Camarga · Veure més »
Cantal (formatge)
El cantal és un formatge de pasta premsada no cuita fet amb llet crua o pasteuritzada de vaca.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Cantal (formatge) · Veure més »
Carabassó
El carabassó o carabasseta és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Carabassó · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Carcassona · Veure més »
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Carn · Veure més »
Carquinyoli
Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Carquinyoli · Veure més »
Cassola (cuina)
Cassola metàl·lica Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Cassola (cuina) · Veure més »
Cassolet
El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Cassolet · Veure més »
Castellnou d'Arri
Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Castellnou d'Arri · Veure més »
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Ceba · Veure més »
Chabrol
Primer pas del chabrol Chabrol! Home fent chabrol a començaments del segle XX Postal antiga occitana on apareix un home fent "chabrol" Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Chabrol · Veure més »
Cirera
Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Cirera · Veure més »
Clafotís
Se sol servir al recipient El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originari de la regió del Llemosí i en la seva versió més tradicional guarnit amb cireres.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Clafotís · Veure més »
Codonyat
Codonyat. El codonyat és una confitura dolça i tova feta a partir del codony que es pot menjar sola, amb formatge o amb galetes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Codonyat · Veure més »
Coll farcit
El coll farcit (en francès, cou farci) és un companatge occità que es fa amb carn picada de porc, fetge gras, tòfona, molla de pa, llet i ous, tot cuit i conservat en greix d'oca o ànec i embotit a la pell del coll d'un ànec.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Coll farcit · Veure més »
Compota
La compota o composta és un plat a base de fruita cuinada.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Compota · Veure més »
Confitat
El confitat (del francès confire) engloba diferents mètodes de conservació o preservació de diversos aliments.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Confitat · Veure més »
Conyac
Regió de Cognac, França El conyac (del francès cognac, i aquest de la ciutat francesa de Cognac) és una beguda alcohòlica del mateix tipus que l'aiguardent, que s'elabora a partir del vi de raïm blanc dels ceps cultivats prop de la ciutat de Cognac, en els terrenys càlids del departament de Charente, França.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Conyac · Veure més »
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Corberes · Veure més »
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Crancs · Veure més »
Crema de castanya
La crema de castanya és un dolç occità a base de castanyes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Crema de castanya · Veure més »
Crostada
La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Crostada · Veure més »
Cruesa
Cruesa (23) (en occità: Cruesa o Crosa; en francès: Creuse) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Cruesa · Veure més »
Dia (Droma)
Dia (en francès Die) és un municipi francès, situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Dia (Droma) · Veure més »
Dieta atlàntica
Carn de bou Mantega La dieta atlàntica és la dieta pròpia de les cultures europees banyades per l'oceà Atlàntic, que es troben en algunes zones de Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Regne Unit i Islàndia.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Dieta atlàntica · Veure més »
Dieta continental
La dieta continental, a Europa, es considera que és, de manera molt general, el tipus de menjar que correspon a l'interior del continent, fora de les influències de la dieta mediterrània, a la costa sud, i de l'atlàntica, al nord.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Dieta continental · Veure més »
Dieta mediterrània
Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Dieta mediterrània · Veure més »
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Embotit · Veure més »
Escamarlà
L'escamarlà, gadegang o cigala (Nephrops norvegicus) és una espècie de crustaci decàpode astacideu de la família dels nefròpids, pròpia d'Europa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Escamarlà · Veure més »
Esteatosi hepàtica
L'esteatosi hepàtica, també coneguda com a lipoïdosi hepàtica, és una condició patològica potencialment reversible amb vacúols de triacilglicerols de mida diversa que s'acumulen en les cèl·lules del fetge a través del procés d'esteatosi (emmagatzematge excessiu de greix).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Esteatosi hepàtica · Veure més »
Farcidura
La farcidura del país de Tula o, simplement, farcidura, és una especialitat culinària tradicional originària de Corresa a base de patata.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Farcidura · Veure més »
Farigola
La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Farigola · Veure més »
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Fesol · Veure més »
Fines herbes
Fines herbes Les fines herbes en gastronomia són un assortiment d'herbes aromàtiques combinades i molt ben picades amb què s'adoben certs menjars.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Fines herbes · Veure més »
Flaó
Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Flaó · Veure més »
Flasona
La flasona o flausona és una especialitat culinària occitana, del sud de Roergue, a base d'una mena brossat o recuit, lleugerament salat, que és molt típic de Roergue i del Rocafort en general.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Flasona · Veure més »
Flonyarda
La flonyarda, en occità flaunharda o flonharda és un pastís de fruita, típicament de pomes, pertanyent a la cuina occitana i més concretament de la cuina llemosina.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Flonyarda · Veure més »
Flor de Gascunya
La flor de Gascunya (en occità, lo flòc de Gasconha) és una mistela occitana nascuda al Renaixement, concretament a Gascunya, que s'elabora amb most i armanyac jove.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Flor de Gascunya · Veure més »
Fondue
''Fondue'' La fondue o fondú és una especialitat culinària que consisteix en un formatge fos suís presentat en una olla sobre un fogó portàtil escalfat amb una espelma i que es menja submergint pa al formatge amb forquilles llargues.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Fondue · Veure més »
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Formatge · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Francès · Veure més »
Freginat
El freginat o fregit (i hereginat a la (Vall d'AranLa cuina del país dels càtars, pàg. 118) és un plat de la cuina catalana i occitana que es fa amb menuts de xai o moltó. És un plat d'origen medieval, que ja surt al Llibre de Sent Soví. Els plats a base de menuts són molt habituals a la cuina catalana i occitana, n'hi ha que es fan amb altres animals (ocells, porc, etc.) però els d'anyell són "els més estimats tant a Occitània com als Països Catalans".
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Freginat · Veure més »
Garbura
La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Garbura · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gascunya · Veure més »
Gastronomia d'Alvèrnia
La cuina alvernesa és la cuina tradicional d'Alvèrnia, que està emmarcada dins de la cuina occitana i és molt propera a la cuina llemosina.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia d'Alvèrnia · Veure més »
Gastronomia d'Itàlia
La cuina d'Itàlia és extremadament variada.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia d'Itàlia · Veure més »
Gastronomia de Gascunya
Una cuixa confitada d'ànec amb mesclum (amanida verda) Pollastre estofat amb molt vi (''coq au vin'') La cuina gascona és la cuina tradicional de Gascunya, que forma part de la cuina occitana en el seu vessant atlàntic, i per la qual cosa utilitza greix animal i no oli d'oliva.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia de Gascunya · Veure més »
Gastronomia de la Vall d'Aran
La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia de la Vall d'Aran · Veure més »
Gastronomia del Llemosí
La cuina llemosina és la cuina tradicional del Llemosí, dins de la cuina occitana i molt pròxima de la cuina d'Alvèrnia.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia del Llemosí · Veure més »
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »
Gastronomia mediterrània
Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gastronomia mediterrània · Veure més »
Gratons
Els gratons o grattons són una preparació a base de retalls de carn magra de porc i de trossos de greix rostits, com uns llardons de grans dimensions.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Gratons · Veure més »
Grussan
Grussan (en francès Gruissan) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Grussan · Veure més »
Halva
''Helva'' turc de gustos diversos en una botiga de dolços d'Avinguda d'İstiklal, Istanbul. La paraula halva (en hebreu: חלווה) (també halwa, halvah, halava, helva, halawa, etc. -- la forma halva és grega, jiddisch o romanesa, procedent de la forma turca helva, al seu torn procedent del mot àrab halwa) és una paraula que ve del mot àrab حلوى, que significa dolç, i que designa tota una família de productes de confiteria a base d'una pasta dolça, relativament densa que conté sempre mel o sucre i fruites seques senceres.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Halva · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Hortalissa · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Illes Balears · Veure més »
Julivert
El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Julivert · Veure més »
Licor de cassís
El cassís és un licor tradicional de baixa graduació alcohòlica (16%) i típic d'Occitània i del pirineu.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Licor de cassís · Veure més »
Limós
Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Limós · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Llatí · Veure més »
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Llemosí (regió occitana) · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Llenguadoc · Veure més »
Llissa llobarrera
La llissa llobarrera, llissa, llisa, llíssera, llíssera llobarrera, llissal, mújol o cabeçut (Mugil cephalus) és un peix teleosti de la família dels mugílids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Llissa llobarrera · Veure més »
Llista de formatges d'Occitània
Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Llista de formatges d'Occitània · Veure més »
Llobarro
Exemplar capturat a Turquia. Vista lateral Llobarros en una peixateria Un llobarro en un aquari El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató, mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Llobarro · Veure més »
Lluç
El lluç és el nom comú de diversos peixos de mar, de l'ordre dels gadiformes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Lluç · Veure més »
Maionesa
La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa espessa, freda i cremosa que s'utilitza habitualment en hamburgueses, amanides i patates fregides, entre d'altres.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Maionesa · Veure més »
Mantega
'''Figura 1.''' Bloc de mantega La mantega és un derivat lacti amb un alt contingut en greix, obtingut pel procediment mecànic de batre la nata i presentat en forma d'emulsió sòlida, del tipus aigua en greix.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Mantega · Veure més »
Marisc
Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Marisc · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Marsella · Veure més »
Mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Mel · Veure més »
Merluça amb alhòli
La merluça amb alhòli o bacallà amb allioli a l'estil provençal és un plat tradicional occità a base de bacallà (que en occità es diu merluça) amb patates bullides, verdures -normalment mongetes tendres i pastanagues- i cargols que es mengen amb allioli.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Merluça amb alhòli · Veure més »
Montelaimar
Montelaimar (nom occità) o Lo Montelaimar (en francès i oficialment Montélimar) és una ciutat de França situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a la vora del Roine.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Montelaimar · Veure més »
Nata
Nata sobre un plat de fruita La crema de la llet o nata és una substància de consistència greixosa i tonalitat blanca o groguenca, que es troba de forma emulsionada en la llet.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Nata · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Niça · Veure més »
Nogat
El nogat és una llaminadura tova occitana que es fa amb una massa de sucre o glucosa, clara d'ou i nous (a l'origen, car noga vol dir 'nou' en occità) o ametlles, i que pot contenir mel, vainilla o altres productes per a aromatitzar-lo com aiguanaf, peles de llimona o encara trossets de fruits confits, etc.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Nogat · Veure més »
Nogat de Limós
Nogat en un mercat El nogat de Limós és un tipus de nogat tou (no és torró) produït a la vila occitana de Limós que es fa amb ou, mel i ametlla i tradicionalment es talla en triangles.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Nogat de Limós · Veure més »
Nogat de Montelaimar
El nogat de Montelaimar o torró de Montelaimar és un tipus de nogat (no és torró) fet amb ou, mel i ametlla i amb denominació d'origen produït a la vila occitana de Montelaimar, situada al sud de França.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Nogat de Montelaimar · Veure més »
Oca
Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Oca · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Occità · Veure més »
Occità llemosí
El llemosí (en occità: lemosin) és un dialecte nord-occità que surt dels límits actuals de la regió Llemosí dins la meitat nord del departament de Dordonya (24) i la meitat est de la Charanta llemosina (16) a l'est d'Angulema.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Occità llemosí · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Occitània · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Oli d'oliva · Veure més »
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Oliva · Veure més »
Olivada
L'olivada és una pasta per untar feta a base d'olives, en principi negres, trinxades amb oli d'oliva, sal i si es vol alguna espècia.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Olivada · Veure més »
Orelletes
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Orelletes · Veure més »
Orenga
Lorenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Orenga · Veure més »
Ou (aliment)
Els ous són postos per animals femelles de moltes espècies diferents, inclosos ocells, rèptils, amfibis, alguns mamífers i peixos, i molts d'ells han estat menjats pels humans durant milers d'anys.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Ou (aliment) · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Ovella · Veure més »
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pa · Veure més »
Pan golçat
El pan golçat és una mena de pa amb oli, sal i all típic de la cuina occitana.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pan golçat · Veure més »
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Panada · Veure més »
Pastanaga
La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pastanaga · Veure més »
Pastís (licor)
El pastís és un licor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pastís (licor) · Veure més »
Pastis bourrit
El pastís borrit és un pastís tradicional popular occità, concretament de la zona de les Lanas, a sobre del País Basc.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pastis bourrit · Veure més »
Pastis de treflas
El pastís de patata occità (en occità, pastis de treflas o pastis de pompiras; i en francès, pâté de pommes de terre o gateau de pommes de terre) és un plat tradicional d'Occitània, especialitat del Llemosí i del seu veí el Borbonès.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pastis de treflas · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Patatera · Veure més »
Paté
Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Paté · Veure més »
Patxaran
El patxaran és una beguda alcohòlica obtinguda per maceració dels aranyons, els fruits de l'aranyoner (Prunus spinosa).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Patxaran · Veure més »
Pâté gros bords
El pâté gros bords, o pâté, és una preparació genèrica de la cuina llemosina que consisteix a fer una mena de coques o panades, amb massa de pa gruixuda o bé amb pasta fullada, i que generalment s’omplien de carn i patata.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pâté gros bords · Veure més »
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pebrotera · Veure més »
Pedrer
Pedreres d'ànec El pedrer o grier, les pedreres o la morella és un apèndix carnós situat al principi de l'intestí que es forma quasi sempre per infart de les glàndules, normalment dels ocells.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pedrer · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Peixos · Veure més »
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Perigord · Veure més »
Pernil
Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pernil · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pirineus · Veure més »
Pissaladiera
La pissaladiera (segons l'estandard provençal, pissaladina en occità estàndard, pissaladière en francès, piscialandrea en lígur) és una mena de coca o pizza típica de la zona entre Marsella i Niça, el Var i de la Província d'Imperia, dins la regió italiana de Ligúria.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pissaladiera · Veure més »
Pistatxer
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Pistatxer · Veure més »
Plat (gastronomia)
Un plat o un guisat és una preparació culinària que es menja tal com està en un servei a taula.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Plat (gastronomia) · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Porc · Veure més »
Porro
miniatura El porro (Allium ampeloprasum J. Gay o el sinònim Allium porrum L.), és una planta cultivada que pertany al mateix gènere que l'all i la ceba (Allium).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Porro · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Provença · Veure més »
Puré
Puré de patates Puré de coliflor Puré de cigrons Puré d'albergínia Un puré és una recepta culinària preparada a partir de llegums, verdures, fruites o carn o peix, trinxats fins a obtenir una pasta fina, homogènia i espessa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Puré · Veure més »
Quiche
Una quiche (pronunciació, "quix") és una mena de pastís salat d'origen francès.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Quiche · Veure més »
Rap (peix)
El rap, el rap blanc, el buldroi o la granota de mar (Lophius piscatorius) és un peix de la família dels lòfids.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Rap (peix) · Veure més »
Ratafia
La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Ratafia · Veure més »
Ratatolha
La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Ratatolha · Veure més »
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Regió d'Armanyac · Veure més »
Riber
El riber, agrassó, groseller, gaixiva o gaixiver o gaixivera és un arbust del gènere Ribes originari de les regions temperades de l'hemisferi nord, que tenen com a fruit les ribes, agrassons, groselles, gaixives, gallines, o carambucs (al Rosselló) (Ribes uva-crispa), cireroles (Ribes alpinum L.). Moltes espècies són conreades pels seus fruits i també com a plantes ornamentals.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Riber · Veure més »
Rocafort (formatge)
El rocafort, conegut internacionalment amb el nom francès de roquefort, és un formatge d'ovella que compta amb una denominació d'origen des de 1925.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Rocafort (formatge) · Veure més »
Rocamadour (formatge)
El rocamador (en francès rocamadour) és un formatge de pasta tova amb pell florida francès elaborat amb llet de cabra a les regions del Perigord i del Quercy, que té una AOC des de 1996.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Rocamadour (formatge) · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Roine · Veure més »
Rom
El rom és una beguda alcohòlica obtinguda a partir d'un procés de fermentació i destil·lació, la matèria primera del qual és la melassa o d'altres subproductes de la producció del sucre de canya.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Rom · Veure més »
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Romaní · Veure més »
Romesco
El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Romesco · Veure més »
Rostes d'ànec
Rostes d'ànec Les rostes (en francès, rillettes) són un companatge occità que en principi es fa amb trossets de múscul d'ànecs i oques esqueixats, barrejats amb greix i confitats o cuits al forn.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Rostes d'ànec · Veure més »
Rostes de Santa Teresa
Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Rostes de Santa Teresa · Veure més »
Saint-nectaire
El sent nectari o sant nectari (i en francès saint-nectaire) és un formatge de pasta premsada no cuita francès originari del municipi alvernès del mateix nom.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Saint-nectaire · Veure més »
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Sal comuna · Veure més »
Salsa balandra
La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix i en especial per a un plat típic dels pescadors de les costes de l'Ebre que es diu "caldo" i que és una mena de bullit de peix blanc i blau amb patates.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Salsa balandra · Veure més »
Salsa rolla
La salsa rolla és una salsa de pescadors provençal a l'estil mediterrani, amb oli d'oliva, condiments i, per ajudar a lligar-la, rovell d'ou; que s'associa sobretot a la bullabessa.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Salsa rolla · Veure més »
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Samfaina · Veure més »
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Santiago de Compostel·la · Veure més »
Seta
Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Seta · Veure més »
Sopa
Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Sopa · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Suïssa · Veure més »
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Suquet de peix · Veure més »
Tapenada
La tapenada (en occità) és una mena de salsa o pasta d'olives aixafades, que poden ser verdes, si és la tapenada verda, o negres, per a la tapenada negra.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tapenada · Veure més »
Tièrn
Tièrn (en occità Tièrn, en francès Thiers) és una ciutat d'Alvèrnia-Roine-Alps, al nord d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tièrn · Veure més »
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Toló · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tomàquet · Veure més »
Tomme
Tomme és un formatge de pasta premsada no cuita francès produït arreu de les muntanyes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tomme · Veure més »
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Torró · Veure més »
Tortú
Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tortú · Veure més »
Tortell
El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Tortell · Veure més »
Trenèl
Un trenèl cuinat El trenèl és un plat típic de la cuina occitana que consta d'un farcellet d'estómac de be farcit amb més tripa i pernil, aromatitzat amb pernil, all i clau d'olor.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Trenèl · Veure més »
Trinxada
Mandonguilles fetes amb carn picolada La picolada, trinxada o picada és una tècnica culinària bàsica en la qual s'esmicola amb carn i més recentment també peix, de vegades amb l'ús d'un estri anomenat picoladora, sense qualsevol altre additiu.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Trinxada · Veure més »
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Valença · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Vall d'Aran · Veure més »
Vegetarianisme
dieta vegetariana. El vegetarianisme és una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) que exclou els aliments carnis (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc).
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Vegetarianisme · Veure més »
Verat
El verat (Scomber scombrus), anomenat cavalla al País Valencià i caval·lo a l'Alguer, és un peix teleosti que pertany a la família dels escòmbrids, ordre dels perciformes.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Verat · Veure més »
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Verdura · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Vi · Veure més »
Via Podiensis
Inici de la Via Podiensis Camí de Santiago a França La via Podiensis o camí de Le Puy és una de les rutes del camí de Sant Jaume.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Via Podiensis · Veure més »
Xató
Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.
Nou!!: Gastronomia d'Occitània і Xató · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cuina d'Occitània, Cuina occitana.
