Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Abdomen, Aigua, Alcohol, Aliment, Amilasa, Animals, Anorèxia, Ansietat, Antiinflamatori no esteroidal, Anus, Apèndix vermiforme, Úlcera pèptica, Bacteris, Bilis, Boca, Budell gruixut, Bulímia, Càncer colorectal, Càncer d'esòfag, Càncer d'estómac, Càncer de boca, Càncer de fetge, Càncer de pàncrees, Cèl·lula, Còlon, Colèdoc, Colitis, Dent, Diafragma (múscul), Diarrea, Dieta, Digestió, Dolor abdominal, Duodè, Enzim, Epiglotis, Esòfag, Esfínter, Estómac, Estrès, Factor intrínsec, Faringe, Fetge, Gastritis, Glàndula, Glàndula salival, Glúcid, Glicoproteïna, Gola (anatomia), Helicobacter pylori, ..., Hidròlisi, Higiene, Hormona, Ili (intestí), Immunoglobulina A, Intestí prim, Jejú, Lípid, Limfa, Lisozim, Llengua (múscul), Malaltia de l'aparell digestiu, Malnutrició, Múscul esfínter extern de l'anus, Múscul esfínter intern de l'anus, Medicament, Medul·la espinal, Melsa, Mesènquima, Microbiota intestinal, Microorganisme, Midó, Mucina, Mucositat, Nutrició enteral, Organisme, Pàncrees, Pílor, Pepsina, Peristaltisme, PH, Proteïna, Quim, Receptor (bioquímica), Recte, Restrenyiment, Saliva, Sang, Sigma, Sistema circulatori, Sistema endocrí, Sistema immunitari, Sistema nerviós, Sistema nerviós autònom, Suc pancreàtic, Sucre, Tub digestiu, Vàlvula ileocecal, Víscera, Vesícula biliar, Via biliar, Virus. Ampliar l'índex (52 més) »
Abdomen
L'abdomen (ventre) en vertebrats constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis.
Nou!!: Aparell digestiu і Abdomen · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Aparell digestiu і Aigua · Veure més »
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Nou!!: Aparell digestiu і Alcohol · Veure més »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Nou!!: Aparell digestiu і Aliment · Veure més »
Amilasa
L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples.
Nou!!: Aparell digestiu і Amilasa · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Aparell digestiu і Animals · Veure més »
Anorèxia
Lanorèxia (del grec ἄν- i ὄρεξις "apetit, desig") és la disminució de la sensació de gana.
Nou!!: Aparell digestiu і Anorèxia · Veure més »
Ansietat
Lansietat (del llatí anxietas, 'angoixa, aflicció') es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir.
Nou!!: Aparell digestiu і Ansietat · Veure més »
Antiinflamatori no esteroidal
Els antiinflamatoris no esteroidals (o, més rarament no esteroideus) (AINE i, més rarament, AINES en plural) són substàncies químiques amb efecte antiinflamatori, analgèsic i antipirètic, efectes que són semblants als dels corticoides però sense les conseqüències secundàries.
Nou!!: Aparell digestiu і Antiinflamatori no esteroidal · Veure més »
Anus
L'anus o ses és l'extrem terminal del tub digestiu, localitzat a la regió perineal.
Nou!!: Aparell digestiu і Anus · Veure més »
Apèndix vermiforme
En l'anatomia humana, l'apèndix (o, més concretament: apèndix vermiforme o apèndix cecal) és un òrgan vestigial de l'intestí humà format per un tub cec, connectat al cec, del qual es desenvolupa durant l'embriogènesi.
Nou!!: Aparell digestiu і Apèndix vermiforme · Veure més »
Úlcera pèptica
Una úlcera pèptica, o úlcera gastroduodenal, és una ruptura del revestiment intern de l'estómac, la primera part de l'intestí prim (el duodè) o, de vegades, l'esòfag inferior.
Nou!!: Aparell digestiu і Úlcera pèptica · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Aparell digestiu і Bacteris · Veure més »
Bilis
La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.
Nou!!: Aparell digestiu і Bilis · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Aparell digestiu і Boca · Veure més »
Budell gruixut
El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.
Nou!!: Aparell digestiu і Budell gruixut · Veure més »
Bulímia
La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això.
Nou!!: Aparell digestiu і Bulímia · Veure més »
Càncer colorectal
El càncer colorectal, també anomenat càncer de còlon o, menys freqüentment, càncer d'intestí gros, inclou els creixements cancerosos en el còlon, el recte i l'apèndix.
Nou!!: Aparell digestiu і Càncer colorectal · Veure més »
Càncer d'esòfag
El càncer d'èsòfag té diversos subtipus bàsicament adenocarcinoma (aprox. 50-80% de tots els càncers d'esòfag) i càncer cel·lular esquamós.
Nou!!: Aparell digestiu і Càncer d'esòfag · Veure més »
Càncer d'estómac
El càncer d'estómac o càncer gàstric pot desenvolupar-se en qualsevol part de l'estómac i pot disseminar a través de l'estómac i altres òrgans, particularment l'esòfag, pulmons, ganglis limfàtics i el fetge.
Nou!!: Aparell digestiu і Càncer d'estómac · Veure més »
Càncer de boca
El càncer de boca, conegut també com a càncer oral, és un càncer de cap i coll que afecta a qualsevol teixit de la cavitat oral, inclòs els llavis, la maxil·lar superior o inferior, la llengua, les genives, les galtes i la gola.
Nou!!: Aparell digestiu і Càncer de boca · Veure més »
Càncer de fetge
El càncer hepàtic és un tipus de càncer que sorgeix al fetge, ja sigui com a.
Nou!!: Aparell digestiu і Càncer de fetge · Veure més »
Càncer de pàncrees
El càncer de pàncrees o càncer pancreàtic és un càncer que s'origina a la glàndula pancreàtica.
Nou!!: Aparell digestiu і Càncer de pàncrees · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Aparell digestiu і Cèl·lula · Veure més »
Còlon
El còlon, budell sacsoner o budell sacsonut és la part final de l'aparell digestiu en la majoria de vertebrats; extreu aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.
Nou!!: Aparell digestiu і Còlon · Veure més »
Colèdoc
El (conducte) colèdoc o conducte biliar comú (CBC) és el resultat de la confluència del conducte cístic i el conducte hepàtic comú.
Nou!!: Aparell digestiu і Colèdoc · Veure més »
Colitis
En medicina, colitis (popularment caguetes) es refereix a una inflamació del còlon i s'usa sovint per descriure una inflamació de l'intestí gros (cec, còlon i recte).
Nou!!: Aparell digestiu і Colitis · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Aparell digestiu і Dent · Veure més »
Diafragma (múscul)
El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.
Nou!!: Aparell digestiu і Diafragma (múscul) · Veure més »
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Nou!!: Aparell digestiu і Diarrea · Veure més »
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Nou!!: Aparell digestiu і Dieta · Veure més »
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Nou!!: Aparell digestiu і Digestió · Veure més »
Dolor abdominal
El terme mèdic que correspon a la dolor abdominal és abdominàlgia, mentre que l'anomenat col·loquialment «mal d'estómac» en medicina es diu «epigastràlgia».
Nou!!: Aparell digestiu і Dolor abdominal · Veure més »
Duodè
En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.
Nou!!: Aparell digestiu і Duodè · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Aparell digestiu і Enzim · Veure més »
Epiglotis
L'epiglotis o popularment el vedat, és una part de la supraglotis que està constituïda pel cartílag del mateix nom (epiglotis) i la mucosa que el recobreix.
Nou!!: Aparell digestiu і Epiglotis · Veure més »
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Nou!!: Aparell digestiu і Esòfag · Veure més »
Esfínter
Un esfínter és un múscul en forma circular o d'anell que obre o tanca un orifici.
Nou!!: Aparell digestiu і Esfínter · Veure més »
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Nou!!: Aparell digestiu і Estómac · Veure més »
Estrès
Lestrès (o estrés) o tensió és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d'una sobre-estimulació de l'entorn i la incapacitat de disminuir l'estat d'alerta.
Nou!!: Aparell digestiu і Estrès · Veure més »
Factor intrínsec
El factor intrínsec és una glicoproteïna produïda per les cèl·lules parietals de l'estómac.
Nou!!: Aparell digestiu і Factor intrínsec · Veure més »
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Nou!!: Aparell digestiu і Faringe · Veure més »
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Nou!!: Aparell digestiu і Fetge · Veure més »
Gastritis
La gastritis és una inflamació de la mucosa gàstrica.
Nou!!: Aparell digestiu і Gastritis · Veure més »
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Nou!!: Aparell digestiu і Glàndula · Veure més »
Glàndula salival
1. Paròtida2. Submandibular3. Sublingual Les glàndules salivals secreten la saliva, la qual conté enzims que duen a terme la fase inicial de la digestió de l'aliment.
Nou!!: Aparell digestiu і Glàndula salival · Veure més »
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Nou!!: Aparell digestiu і Glúcid · Veure més »
Glicoproteïna
dataaccés.
Nou!!: Aparell digestiu і Glicoproteïna · Veure més »
Gola (anatomia)
La gola és la part anterior del coll, davant de la columna vertebral.
Nou!!: Aparell digestiu і Gola (anatomia) · Veure més »
Helicobacter pylori
Helicobacter pylori és un eubacteri gramnegatiu microaeròfil que viu en diverses parts de l'estómac i el duodè.
Nou!!: Aparell digestiu і Helicobacter pylori · Veure més »
Hidròlisi
amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.
Nou!!: Aparell digestiu і Hidròlisi · Veure més »
Higiene
Higiene corporal La higiene és un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses.
Nou!!: Aparell digestiu і Higiene · Veure més »
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Nou!!: Aparell digestiu і Hormona · Veure més »
Ili (intestí)
L'ili, íleum o budell llarg és la secció final de l'intestí prim en els vertebrats superiors, incloent-hi mamífers, rèptils i aus.
Nou!!: Aparell digestiu і Ili (intestí) · Veure més »
Immunoglobulina A
La immunoglobulina A (IgA) és la classe predominant d'anticòs en les secrecions seromucoses de l'organisme tals com saliva, llàgrimes, calostre i secrecions respiratòries, gastrointestinals i genitourinàries.
Nou!!: Aparell digestiu і Immunoglobulina A · Veure més »
Intestí prim
L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.
Nou!!: Aparell digestiu і Intestí prim · Veure més »
Jejú
El jejú, jejúnum (del llatí ieiunum, forma neutra de l'adjectiu ieunus-a-um: que dejuna, que està en dejuni, que està afamat) o budell dejú és una divisió de l'intestí prim que se'n troba a la seva meitat, entre el duodè i l'ili, al quadrant superior esquerre de l'abdomen.
Nou!!: Aparell digestiu і Jejú · Veure més »
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Nou!!: Aparell digestiu і Lípid · Veure més »
Limfa
El sistema limfàtic. La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos limfàtics i generalment no té pigments.
Nou!!: Aparell digestiu і Limfa · Veure més »
Lisozim
El lisozim, també anomenat muramidasa, és un enzim de 14,4 kilodalton que danya les cèl·lules bacterianes catalitzant la hidròlisi de les unions beta 1,4 entre els residus d'àcid N-acetilmuràmic i N-acetil-D-glucosamina en un peptidoglicà.
Nou!!: Aparell digestiu і Lisozim · Veure més »
Llengua (múscul)
La llengua és un múscul de tipus esquelètic que reposa a la part inferior de la boca.
Nou!!: Aparell digestiu і Llengua (múscul) · Veure més »
Malaltia de l'aparell digestiu
Les malalties de l'aparell digestiu (terme preferible al de malalties gastrointestinals, per influència anglesa) es refereixen a malalties que afecten a l'aparell digestiu, és a dir, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim, l'intestí gros i el recte, i els òrgans accessoris de la digestió, el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.
Nou!!: Aparell digestiu і Malaltia de l'aparell digestiu · Veure més »
Malnutrició
La malnutrició és un terme general emprat per descriure una condició sanitària causada per una inadequada o insuficient alimentació i nutrició; per una alimentació incorrecta que resulta d'una assimilació deficient, una dieta pobra o una sobrealimentació.
Nou!!: Aparell digestiu і Malnutrició · Veure més »
Múscul esfínter extern de l'anus
El múscul esfínter extern de l'anus (musculus sphincter ani externus) és un conjunt de les fibres musculars de forma el·líptica adherides de manera íntima al tegument que envolta la vora de l'anus.
Nou!!: Aparell digestiu і Múscul esfínter extern de l'anus · Veure més »
Múscul esfínter intern de l'anus
El múscul esfínter intern de l'anus (musculus sphincter ani internus) es troba a la part interior del recte, del qual és una continuació de la seva capa muscular circular interior.
Nou!!: Aparell digestiu і Múscul esfínter intern de l'anus · Veure més »
Medicament
Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.
Nou!!: Aparell digestiu і Medicament · Veure més »
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Nou!!: Aparell digestiu і Medul·la espinal · Veure més »
Melsa
La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang.
Nou!!: Aparell digestiu і Melsa · Veure més »
Mesènquima
Mesènquima mostrant una cèl·lula mesenquimàtica típica El mesènquima o teixit mesenquimàtic és un tipus de teixit connectiu laxe indiferenciat que deriva majoritàriament del mesoderma, encara que alguns deriven d'altres capes germinatives; per exemple de les cèl·lules de la cresta neural i per tant originades a partir de l'ectoderma.
Nou!!: Aparell digestiu і Mesènquima · Veure més »
Microbiota intestinal
''Escherichia coli'', una de les moltes espècies de bacteris presents a l'intestí humà. |any.
Nou!!: Aparell digestiu і Microbiota intestinal · Veure més »
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Nou!!: Aparell digestiu і Microorganisme · Veure més »
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Nou!!: Aparell digestiu і Midó · Veure més »
Mucina
intracitoplasmàtics que contenen mucina. Tinció de Papanicolau. Les mucines són una família de proteïnes d'alt pes molecular i altament glucosilades produïdes pels teixits epitelials de la majoria de metazous.
Nou!!: Aparell digestiu і Mucina · Veure més »
Mucositat
Mucositat de l'estómac vist al microscòpi El moc o mucositat és una substància viscosa d'origen biològic produït per les membranes mucoses mitjançant les cèl·lules caliciformes.
Nou!!: Aparell digestiu і Mucositat · Veure més »
Nutrició enteral
Nutrició enteral amb sonda nasogàstrica La nutrició enteral o gavatge és una tècnica especial d'alimentació que consisteix a administrar els diferents elements nutritius a través d'una sonda, col·locada de tal forma que un extrem queda en l'exterior i l'altre en diferents trams del tub digestiu, suprimint les etapes bucal i esofàgica de la digestió.
Nou!!: Aparell digestiu і Nutrició enteral · Veure més »
Organisme
μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.
Nou!!: Aparell digestiu і Organisme · Veure més »
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Nou!!: Aparell digestiu і Pàncrees · Veure més »
Pílor
El pílor (del grec πυλωρος.
Nou!!: Aparell digestiu і Pílor · Veure més »
Pepsina
La pepsina és una peptidasa, un enzim digestiu que degrada les proteïnes a l'estómac; els altres enzims digestius importants són la tripsina i la quimotripsina.
Nou!!: Aparell digestiu і Pepsina · Veure més »
Peristaltisme
Una imatge simplificada mostrant el peristaltisme El peristaltisme o peristalsi és una contracció radial asimètrica dels músculs que es propaga en forma d'ona cap a la part posterior d'un tub muscular.
Nou!!: Aparell digestiu і Peristaltisme · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Aparell digestiu і PH · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Aparell digestiu і Proteïna · Veure més »
Quim
El quim (del grec χυμός khymos, "suc") és una massa pastosa, semi-sòlida i de consistència àcida, formada per menjar parcialment digerit que és expulsada per l'estómac, a través de la vàlvula pilòrica, al duodè (o intestí prim).
Nou!!: Aparell digestiu і Quim · Veure més »
Receptor (bioquímica)
Esquema de receptor transmembrana. '''E''': espai extracel·lular; '''I''': espai intracel·lular; '''P''': membrana plasmàtica. En bioquímica, un receptor és una molècula proteica, allotjada o bé a la membrana plasmàtica o al citoplasma d'una cèl·lula, a la qual es pot adherir una molècula senyalitzadora mòbil.
Nou!!: Aparell digestiu і Receptor (bioquímica) · Veure més »
Recte
El recte, també conegut com a budell cular o budell culà és l'últim tram del tub digestiu, situat immediatament després del còlon sigmoide.
Nou!!: Aparell digestiu і Recte · Veure més »
Restrenyiment
El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.
Nou!!: Aparell digestiu і Restrenyiment · Veure més »
Saliva
La saliva és un líquid de la cavitat bucal, produït per les glàndules salivals, transparent, de viscositat variable, compost principalment per aigua, sals minerals i algunes proteïnes.
Nou!!: Aparell digestiu і Saliva · Veure més »
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Nou!!: Aparell digestiu і Sang · Veure més »
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Aparell digestiu і Sigma · Veure més »
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Nou!!: Aparell digestiu і Sistema circulatori · Veure més »
Sistema endocrí
El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.
Nou!!: Aparell digestiu і Sistema endocrí · Veure més »
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Nou!!: Aparell digestiu і Sistema immunitari · Veure més »
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Nou!!: Aparell digestiu і Sistema nerviós · Veure més »
Sistema nerviós autònom
El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc.
Nou!!: Aparell digestiu і Sistema nerviós autònom · Veure més »
Suc pancreàtic
El suc pancreàtic és un líquid secretat pel pàncrees, el qual conté una varietat d'enzims, incloent tripsinogen, quimotripsinogen, elastasa, carboxipeptidasa, lipasa pancreàtica, nucleases i amilasa.
Nou!!: Aparell digestiu і Suc pancreàtic · Veure més »
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Nou!!: Aparell digestiu і Sucre · Veure més »
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Nou!!: Aparell digestiu і Tub digestiu · Veure més »
Vàlvula ileocecal
La vàlvula ileocecal és un múscul de l'esfínter situat a la cruïlla de l'intestí prim (ili) i l'intestí gros.
Nou!!: Aparell digestiu і Vàlvula ileocecal · Veure més »
Víscera
ronyons són un exemple de víscera Una víscera o, col·loquialment, entranya, és un òrgan contingut en alguna de les cavitats esplàcniques del cos humà i animal (toràcica, abdominal i pelviana).
Nou!!: Aparell digestiu і Víscera · Veure més »
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
Nou!!: Aparell digestiu і Vesícula biliar · Veure més »
Via biliar
Les vies biliars són una sèrie d'estructures semblants a tubs que porten la bilis.
Nou!!: Aparell digestiu і Via biliar · Veure més »
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Nou!!: Aparell digestiu і Virus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aparat digestiu, Aparell gastrointestinal, Gastrointestinal, Gastrointestinals, Sistema digestiu, Sistema gastrointestinal, Tracte digestiu.
