Taula de continguts
10 les relacions: Anafes I, Atossa, Capadòcia, Farnaces de Capadòcia, Llatí, Mag, Perses, Príncep, Sàtrapa, Smerdis de Pèrsia.
Anafes I
Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.
Veure Galó (sàtrapa) і Anafes I
Atossa
Atossa (en persa antic Utauθa, probablement ‘Ben concedida’) que va viure entre els anys i, era una princesa i reina persa, filla de Cir II el Gran i potser de la reina Cassandana.
Veure Galó (sàtrapa) і Atossa
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Galó (sàtrapa) і Capadòcia
Farnaces de Capadòcia
Farnaces (Pharnaces) va ser el segon sàtrapa conegut de Capadòcia cap a l'any 500 aC.
Veure Galó (sàtrapa) і Farnaces de Capadòcia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Galó (sàtrapa) і Llatí
Mag
Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.
Veure Galó (sàtrapa) і Mag
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Galó (sàtrapa) і Perses
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Veure Galó (sàtrapa) і Príncep
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Galó (sàtrapa) і Sàtrapa
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.