Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Alemany, Basilicata, Benito Mussolini, Burgundis, Camillo Benso di Cavour, Cantó de Ticino, Català, Còrsega, Dante Alighieri, Diglòssia, Emília-Romanya, Emilià-romanyol, Federico Fellini, Florentí, Francès, Francesco Petrarca, Francoprovençal, Francs, Furlà, Gerhard Rohlfs, Giovanni Boccaccio, Grisons, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà d'Orient, Invasions bàrbares, Istriot, Italià, Itàlia, Ladí, Lígur, Línia Massa-Senigallia, Ligúria, Llatí, Llengües gal·loibèriques, Llengües gal·loromàniques, Llengües italo-dàlmates, Llengües italooccidentals, Llengües italoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llombard, Llombardia, Longobards, Mònaco, Monegasc, Napolità, Occità, Padània, Pèire Bèc, Piemont, ..., Piemontès, Pier Enea Guarnerio, Província de Trento, Qüestió ladina, Regne de Tolosa, Renaixement, Roiasc, Romanx, San Marino, Sard, Sicília, Sicilià, Suïssa, Superstrat, Tabarquí, Toscà, Vènet, Víctor Manuel II, Visigots. Ampliar l'índex (19 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Gal·loitàlic і Alemany · Veure més »
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Gal·loitàlic і Basilicata · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Gal·loitàlic і Benito Mussolini · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Gal·loitàlic і Burgundis · Veure més »
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Nou!!: Gal·loitàlic і Camillo Benso di Cavour · Veure més »
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Gal·loitàlic і Cantó de Ticino · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Gal·loitàlic і Català · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Gal·loitàlic і Còrsega · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Gal·loitàlic і Dante Alighieri · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Gal·loitàlic і Diglòssia · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Gal·loitàlic і Emília-Romanya · Veure més »
Emilià-romanyol
Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.
Nou!!: Gal·loitàlic і Emilià-romanyol · Veure més »
Federico Fellini
Federico Fellini (Rímini, 20 de gener del 1920 - Roma, 31 d'octubre del 1993) fou un director de cinema i guionista italià.
Nou!!: Gal·loitàlic і Federico Fellini · Veure més »
Florentí
* Florentí (jurista), jurista romà.
Nou!!: Gal·loitàlic і Florentí · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Gal·loitàlic і Francès · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Gal·loitàlic і Francesco Petrarca · Veure més »
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Nou!!: Gal·loitàlic і Francoprovençal · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gal·loitàlic і Francs · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Gal·loitàlic і Furlà · Veure més »
Gerhard Rohlfs
Gerhard Rohlfs (Berlín, 14 de juliol de 1892 - Tübingen, 12 de setembre de 1986) va ser un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del.
Nou!!: Gal·loitàlic і Gerhard Rohlfs · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Gal·loitàlic і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Nou!!: Gal·loitàlic і Grisons · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Gal·loitàlic і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gal·loitàlic і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Gal·loitàlic і Invasions bàrbares · Veure més »
Istriot
Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).
Nou!!: Gal·loitàlic і Istriot · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Gal·loitàlic і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Gal·loitàlic і Itàlia · Veure més »
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Nou!!: Gal·loitàlic і Ladí · Veure més »
Lígur
El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.
Nou!!: Gal·loitàlic і Lígur · Veure més »
Línia Massa-Senigallia
Històricament, la '''línia La Spezia-Rimini''' han marcat una sèrie d'isoglosses que distingien els parlars norditalians dels de la Toscana, bressol de l'estàndard italià. Romània oriental i occidental En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals.
Nou!!: Gal·loitàlic і Línia Massa-Senigallia · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Gal·loitàlic і Ligúria · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llatí · Veure més »
Llengües gal·loibèriques
El grup de les llengües gal·loibèriques és el subgrup de llengües italooccidentals: Classificació: Indoeuropeu > Itàlic > Romànic > Italooccidental.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües gal·loibèriques · Veure més »
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües gal·loromàniques · Veure més »
Llengües italo-dàlmates
Les llengües italo-dàlmates constitueixen una de les dues branques en què els autors de Ethnologue classifiquen les llengües romàniques occidentals.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües italo-dàlmates · Veure més »
Llengües italooccidentals
Les llengües italooccidentals conformen el subgrup més gran de les llengües romàniques.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües italooccidentals · Veure més »
Llengües italoromàniques
Les llengües italoromàniques comprenen el conjunt de llengües romàniques del sud d'Itàlia sota la línia Massa-Senigallia.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües italoromàniques · Veure més »
Llengües retoromàniques
El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües retoromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Gal·loitàlic і Llengües romàniques · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llombard · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Gal·loitàlic і Llombardia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Gal·loitàlic і Longobards · Veure més »
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Nou!!: Gal·loitàlic і Mònaco · Veure més »
Monegasc
El monegasc és el dialecte lígur que es parla al Principat de Mònaco.
Nou!!: Gal·loitàlic і Monegasc · Veure més »
Napolità
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.
Nou!!: Gal·loitàlic і Napolità · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Gal·loitàlic і Occità · Veure més »
Padània
Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.
Nou!!: Gal·loitàlic і Padània · Veure més »
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Nou!!: Gal·loitàlic і Pèire Bèc · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Gal·loitàlic і Piemont · Veure més »
Piemontès
El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).
Nou!!: Gal·loitàlic і Piemontès · Veure més »
Pier Enea Guarnerio
Pier Enea Guarnerio (Milà, 1 de juliol de 1854 – 1 de desembre de 1919) fou un lingüista, dialectòleg i poeta italià.
Nou!!: Gal·loitàlic і Pier Enea Guarnerio · Veure més »
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Nou!!: Gal·loitàlic і Província de Trento · Veure més »
Qüestió ladina
Qüestió ladina és el terme amb què es coneix tradicionalment el debat científic sobre la categorització dels parlars retoromànics; en concret, prova de dilucidar si romanx, ladí i furlà constitueixen sengles grups dialectals d'una sola llengua (el rètic), o bé si es tracta de tres llengües pròpiament dites, i llavors el retoromànic seria merament una branca classificatòria del grup romànic.
Nou!!: Gal·loitàlic і Qüestió ladina · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Gal·loitàlic і Regne de Tolosa · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Gal·loitàlic і Renaixement · Veure més »
Roiasc
Domini del roiasc (fronteres de 2015) El roiasc (en roiasc: ruiascu, en occità: roiasc) és un dialecte de tipus lígur/alpí parlat a l'alta vall de la Ròia (país de roiasc o tèrra roiasca), a cavall sobre França i Itàlia.
Nou!!: Gal·loitàlic і Roiasc · Veure més »
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Nou!!: Gal·loitàlic і Romanx · Veure més »
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Nou!!: Gal·loitàlic і San Marino · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Gal·loitàlic і Sard · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Gal·loitàlic і Sicília · Veure més »
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Nou!!: Gal·loitàlic і Sicilià · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Gal·loitàlic і Suïssa · Veure més »
Superstrat
En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.
Nou!!: Gal·loitàlic і Superstrat · Veure més »
Tabarquí
El tabarquí (en lígur, tabarchin) és una variant de la llengua lígur que es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis, en concret als nuclis de Carloforte (U Pàize) ―a l'illa de San Pietro―, i de Calasetta (Câdesédda) ―a l'illa de Sant'Antioco―, a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Gal·loitàlic і Tabarquí · Veure més »
Toscà
El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.
Nou!!: Gal·loitàlic і Toscà · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Gal·loitàlic і Vènet · Veure més »
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Nou!!: Gal·loitàlic і Víctor Manuel II · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Gal·loitàlic і Visigots · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gal-loitàlic, Nord-Italià, Nord-italià.
