Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Administració provincial romana, Aigües Sèxties, Ais de Provença, Al·lòbroges, Alps, Aram (Septimània), Arverns, August, Aurenja, Batalla d'Arausio, Braccae, Cadurcs, Carcassona, Cònsol romà, Celtes, Cevenes, Cimbres, Colònia romana, Delfinat, Domicià, El Pertús, Fabi Màxim, Focea, Gai Mari, Gai Sexti Calví, Garona, Gàbals, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gneu Pompeu Magne, Guerra de les Gàl·lies, Hanníbal Barca (247 aC), Helvis, Imperi Cartaginès, Itàlia, Juli Cèsar, Lígurs, Ligauns, Llac Léman, Llenguadoc, Marsella, Massàlia, Nantuates, Narbo Martius, Narbona, Naturalis Historia, Nòrica, Nemausus, ..., Niciòbroges, Nimes, Ocelum, Pirineus, Plini el Vell, Provença, Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC), Roine, Romanització, Rutens, Sal·luvis, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Septimània, Tectòsages, Teutons, Tolosa de Llenguadoc, Triomf, Via Domícia, Visigots, Voconcis, Volques arecomicis, 235, 236, 284, 305, 371, 374, 462. Ampliar l'índex (29 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Administració provincial romana · Veure més »
Aigües Sèxties
Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aigües Sèxties · Veure més »
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ais de Provença · Veure més »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Al·lòbroges · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Alps · Veure més »
Aram (Septimània)
Aram fou duc o governador de la Gal·lia Narbonesa o Septimània sota el rei Teodoric.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aram (Septimània) · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arverns · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і August · Veure més »
Aurenja
Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aurenja · Veure més »
Batalla d'Arausio
La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Batalla d'Arausio · Veure més »
Braccae
Guerrer dels gots al "Sarcòfag Ludovisi" amb el guerrer d'esquena portant uns "braccae", terme primer utilitzat pel Celtes i llavors estès a les altres tribus dels bàrbars Figura de Bronze romana d'un germànic de barba plena, amb els característics braccae i una túnica Braccae és el terme llatí per pantalons, i en aquest context l'arcaisme és utilitzat per referir-se a un estil de pantalons, fets de llana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Braccae · Veure més »
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cadurcs · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Carcassona · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cònsol romà · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Celtes · Veure més »
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cevenes · Veure més »
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cimbres · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Colònia romana · Veure més »
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Delfinat · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Domicià · Veure més »
El Pertús
El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і El Pertús · Veure més »
Fabi Màxim
Els Fabi Màxim (en Fabii Maximi) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognom Màxim.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Fabi Màxim · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Focea · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Mari · Veure més »
Gai Sexti Calví
Gai Sexti Calví (Gaius Sextius Calvinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Sexti Calví · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Garona · Veure més »
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàbals · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Helvis · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Imperi Cartaginès · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Itàlia · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Juli Cèsar · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Lígurs · Veure més »
Ligauns
Els ligauns (llatí: Ligaunus, en plural Ligauni) van ser un poble gal o lígur de la Gàl·lia Narbonense esmentat per Plini el Vell, veïns dels oxibis a l'oest i dels deciats a l'est, entre els rius Argenteus i Antipolis.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ligauns · Veure més »
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llac Léman · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llenguadoc · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marsella · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Massàlia · Veure més »
Nantuates
Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nantuates · Veure més »
Narbo Martius
Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Narbo Martius · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Narbona · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Naturalis Historia · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nòrica · Veure més »
Nemausus
Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nemausus · Veure més »
Niciòbroges
Els niciòbroges (en llatí Nitiobroges) van ser un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Niciòbroges · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nimes · Veure més »
Ocelum
Ocelum (en grec antic Ὤκελον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, que menciona Juli Cèsar i diu que era l'última ciutat d'aquesta província ("citerioris provinciae extremum"), i allà va haver de lluitar amb tribus gal·les independents, els els ceutrons, graiòcels i caturiges que ocupaven els passos dels Alps.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ocelum · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Pirineus · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Plini el Vell · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Provença · Veure més »
Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC)
Quint Servili Cepió el vell (en llatí Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC) · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Roine · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Romanització · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Rutens · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sal·luvis · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Septimània · Veure més »
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tectòsages · Veure més »
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Teutons · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Triomf · Veure més »
Via Domícia
La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Via Domícia · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Visigots · Veure més »
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Voconcis · Veure més »
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Volques arecomicis · Veure més »
235
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 235 · Veure més »
236
El 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 236 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 284 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 305 · Veure més »
371
Sense descripció.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 371 · Veure més »
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 374 · Veure més »
462
El 462 (CDLXII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 462 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Galia Transalpina, Gallia Narbonensis, Gal·lia Narbonensis, Gal·lia Narbonesa, Gàl.lia Narbonesa, Gàl·lia Braccata, Gàl·lia Narbonense, Gàl·lia Narbonensis, Gàl·lia Transalpina, Gàl•lia Narbonesa, Gàŀlia Narbonesa, Llista de llocs de la Gàl·lia Narbonesa, Narbonense, Narbonense Prima, Narbonense Secunda, Narbonensis, Narbonesa.
