Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gallica

Índex Gallica

Gallica és la biblioteca digital de la Biblioteca Nacional de França (BnF), oberta al públic des de 1997.

13 les relacions: Alemany, Anglès, Biblioteca digital, Biblioteca Nacional de França, Castellà, Francès, Il·luminació (pintura), L'Humanité, Le Figaro, Manuscrit, Portuguès, Segle XIX, 1997.

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Gallica і Alemany · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Gallica і Anglès · Veure més »

Biblioteca digital

Una biblioteca digital és un dipòsit de documents en format digital, accessible des d'ordinadors locals, amb programes específics o a través de la xarxa, que ofereix serveis de valor afegit sobre aquestes col·leccions digitals.

Nou!!: Gallica і Biblioteca digital · Veure més »

Biblioteca Nacional de França

La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.

Nou!!: Gallica і Biblioteca Nacional de França · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Gallica і Castellà · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Gallica і Francès · Veure més »

Il·luminació (pintura)

Manuscrit il·luminat del ''Llibre dels fets'' Una il·luminació és un tipus de decoració pintada, o de vegades en forma d'escriptura (tipografia manual), usada sobretot del al XIV als llibres escrits a mà amb motius en color.

Nou!!: Gallica і Il·luminació (pintura) · Veure més »

L'Humanité

Capçalera de ''L'Humanité'' Capçalera de ''L'Humanité Dimanche'' L'Humanité és un conegut diari francès militant d'esquerres, amb lligams amb el partit comunista del país.

Nou!!: Gallica і L'Humanité · Veure més »

Le Figaro

Le Figaro és un dels grans diaris francesos.

Nou!!: Gallica і Le Figaro · Veure més »

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Nou!!: Gallica і Manuscrit · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Gallica і Portuguès · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Gallica і Segle XIX · Veure més »

1997

;Països Catalans.

Nou!!: Gallica і 1997 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »