Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Aimone de Savoia, Bernabé Visconti, Blanca de Savoia, Bolonya, Casa de Gonzaga, Comtat de Savoia, Este, Esteve Visconti, Francesco Petrarca, Italià, Jerusalem, Joan Galeàs Visconti, Joan Visconti, Lionel d'Anvers, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llombardia, Lluc Visconti, Mateu I Visconti, Mateu II Visconti, Milà, Pavia, Senyoriu de Milà, Universitat de Pavia, 10 d'octubre, 1320, 1343, 1349, 1350, 1351, 1354, 1355, 1356, 1362, 1368, 1378, 1386, 1402, 4 de setembre.
Aimone de Savoia
Aimó o Aimone de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia 1291 - Montmélian 1343) fou el comte de Savoia entre 1329 i 1343.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Aimone de Savoia · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Bernabé Visconti · Veure més »
Blanca de Savoia
Blanca de Savoia (Chambéry, Savoia 1331 - Pavia, Milà 1387) fou una infanta de Savoia i senyora consort de Milà.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Blanca de Savoia · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Bolonya · Veure més »
Casa de Gonzaga
Escut del Ducat de Màntua Els Gonzaga foren un llinatge que governà el Ducat de Màntua, al nord de la península Itàlica, del 1328 al 1708.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Casa de Gonzaga · Veure més »
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Comtat de Savoia · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Este · Veure més »
Esteve Visconti
Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Esteve Visconti · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Francesco Petrarca · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Italià · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Jerusalem · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Joan Visconti · Veure més »
Lionel d'Anvers
Escut d'armes de '''Lionel d'Anvers''' Lionel d'Anvers (29 de novembre de 1338 - 7 d'octubre de 1368), Duc de Clarence, va ser el tercer fill (però el segon a sobre viure la infantesa) d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Lionel d'Anvers · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Llombardia · Veure més »
Lluc Visconti
Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Lluc Visconti · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Mateu I Visconti · Veure més »
Mateu II Visconti
Mateu II Visconti (1319 - Milà, Senyoriu de Milà, 1355) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1355, juntament amb els seus germans Galeàs II i Bernabé Visconti.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Mateu II Visconti · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Milà · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Pavia · Veure més »
Senyoriu de Milà
El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Galeàs II Visconti і Senyoriu de Milà · Veure més »
Universitat de Pavia
La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia).
Nou!!: Galeàs II Visconti і Universitat de Pavia · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 10 d'octubre · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1320 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1343 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1349 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1350 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1351 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1354 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1355 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1356 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1362 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1368 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1378 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1386 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 1402 · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Galeàs II Visconti і 4 de setembre · Veure més »
