Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Agalla (botànica)

Índex Agalla (botànica)

Agalles de ''Mikiola fagi'' (''Diptera'', ''Cecidomyidae'') a sobre de fulles de faig Una agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascar(r)ot (bola de, al Vallespir), anomenada científicament gala (o gal·la) i cecidi, és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs.

23 les relacions: Agrobacterium tumefaciens, Aploneura lentisci, Artròpodes, Bacteris, Eriophyes tiliae, Eucaliptus, Fongs, Goldenrod, Gymnosporangium, Infecció, Larva, Llentiscle, Paràsit, Picea, Plantes, Psíl·lids, Roure martinenc, Serra de Castelltallat, Taní, Tefrítids, Teixit (biologia), Tinta, Vesc.

Agrobacterium tumefaciens

Agrobacterium tumefaciens, que de fet té el tàxon científic Agrobacterium radiobacter és una espècie d'eubacteri que causa tumors (normalment anomenats calls) en les dicotiledònies (Smith et al., 1907).

Nou!!: Agalla (botànica) і Agrobacterium tumefaciens · Veure més »

Aploneura lentisci

El pugó del llentiscle (Aploneura lentisci) és una espècie d'hemípter esternorrincs de la família Aphididae que fa que es formin agalles en les fulles del llentiscle (Pisctacia lentiscus).

Nou!!: Agalla (botànica) і Aploneura lentisci · Veure més »

Artròpodes

Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.

Nou!!: Agalla (botànica) і Artròpodes · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Agalla (botànica) і Bacteris · Veure més »

Eriophyes tiliae

Eriophyes tiliae és un petit àcar que forma agalles en les fulles dels til·lers que parasita.

Nou!!: Agalla (botànica) і Eriophyes tiliae · Veure més »

Eucaliptus

Eucaliptus (Eucalyptus) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les mirtàcies.

Nou!!: Agalla (botànica) і Eucaliptus · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Nou!!: Agalla (botànica) і Fongs · Veure més »

Goldenrod

Goldenrod és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Florida.

Nou!!: Agalla (botànica) і Goldenrod · Veure més »

Gymnosporangium

Gymnosporangium és un gènere de fongs patògens que sovint infecten a diferents espècies de la família Cupressaceae, principalment del gènere Juniperus (ginebres), i els membres de la família de les rosàcies dins la subfamília Maloideae (pomes, peres, codonys, servers entre molts altres. En els ginebres (amfitrions primaris), el fong forma una bola d'uns 2-4 cm de diàmetre, que produeix un conjunt de tentacles de color taronja de tubs d'espores anomenats filaments teliòspores. Aquestes banyes s'amplien i tenen una consistència gelatinosa quan es mullen. Les espores s'alliberen i són portades pel vent fins que infecten a una altra planta que pot ser de les Rosàcies (pomer, perer, o un arbre d'arç). En els amfitrions secundaris, el fong produeix depressions groguenques en les fulles. També infecta a la fruita, on creixen uns tubs blanquinosos. Aquests són els tubs d'espores. Les espores llavors han d'infectar un ginebró per completar el cicle de vida. El fong no causa danys greus als ginebres, però les pomeres i pereres poden patir greus pèrdues en la producció de fruita a causa dels efectes del fong. A causa de l'impacte econòmic dels rovells, en algunes hortes que són d'importància comercial, s'ha intentat prohibir la sembra i/o erradicar els amfitrions primaris de la família cupressàsies.

Nou!!: Agalla (botànica) і Gymnosporangium · Veure més »

Infecció

La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla). Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques, que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa.

Nou!!: Agalla (botànica) і Infecció · Veure més »

Larva

L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.

Nou!!: Agalla (botànica) і Larva · Veure més »

Llentiscle

El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.

Nou!!: Agalla (botànica) і Llentiscle · Veure més »

Paràsit

Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.

Nou!!: Agalla (botànica) і Paràsit · Veure més »

Picea

Fulles de ''Picea pungens'' ''Picea mariana'' Pinya de ''Picea sitchensis'' Picea és un gènere de coníferes de la família Pinaceae.

Nou!!: Agalla (botànica) і Picea · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Agalla (botànica) і Plantes · Veure més »

Psíl·lids

Imatge per Harold Maxwell-Lefroy - Psyllidae Els psíl·lids o les psil·les (Psyllidae) són una família d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs.

Nou!!: Agalla (botànica) і Psíl·lids · Veure més »

Roure martinenc

El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres.

Nou!!: Agalla (botànica) і Roure martinenc · Veure més »

Serra de Castelltallat

Castelltallat La Serra de Castelltallat està situada entre l'est de l'Anoia i el sud del Solsonès.

Nou!!: Agalla (botànica) і Serra de Castelltallat · Veure més »

Taní

Pols de taní (mescla de compostos). Els tanins són un grup de substàncies complexes de composició diversa però caracteritzada per la presència de fenols.

Nou!!: Agalla (botànica) і Taní · Veure més »

Tefrítids

Els tefrítids (Tephritidae) és una famílies de dípters braquícers de l'infraordre dels esquizòfors.

Nou!!: Agalla (botànica) і Tefrítids · Veure més »

Teixit (biologia)

Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.

Nou!!: Agalla (botànica) і Teixit (biologia) · Veure més »

Tinta

Flascó de tinta negra La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços).

Nou!!: Agalla (botànica) і Tinta · Veure més »

Vesc

El vesc (Viscum album), també anomenat visc, herba del vesc, visquera, visc quercí, visquerc, viscarcí, viscarí, escarcí o gui, és una planta hemiparàsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com pomers o pollancres, però també sobre algunes espècies de pins.

Nou!!: Agalla (botànica) і Vesc · Veure més »

Redirigeix aquí:

Agalles, Cassanella, Cecidi, Gala (botànica), Macarulla.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »