Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Galítsia

Índex Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà (en ucraïnès: Галичина, Halitxinà; en polonès: Galicja, pronunciat: Galítsia; jiddisch: גאליציע, pronunciat: Galítsie; alemany: Galizien; rus: Галиция, transcrit: Galítsiia, txec: Halič, pronunciat: Hàlits; eslovac: Halič, pronunciat: Hàlits; hongarès: Halics / Gácsország) és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

51 les relacions: Adolf Hitler, Alemany, Anglès, Bohdan Khmelnitski, Bucovina, Casimir III, Conferència de Potsdam, Cracòvia, Dinastia dels Habsburg, Eslovac, Europa Central, Gran Ducat de Lituània, Hongarès, Hongria, Horda d'Or, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Jiddisch, Jueus, Lituans, Lviv, Mongols, Polònia, Polonès, Polonesos, Primera Guerra Mundial, Principat de Galítsia-Volínia, Principat de Moldàvia, Província d'Ivano-Frankivsk, Província eclesiàstica, Regne de Polònia, República Popular d'Ucraïna, República Popular d'Ucraïna Occidental, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Rus, Rus de Kíev, Segle XIV, Serf, Servitud, Tàtars, Ternòpil, Transcarpàcia, Triple Entesa, Txec, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unitat dels Fusellers de la Sitx, Volínia, 1349, ..., 1867. Ampliar l'índex (1 més) »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Galítsia і Adolf Hitler · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Galítsia і Alemany · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Galítsia і Anglès · Veure més »

Bohdan Khmelnitski

Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser Ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.

Nou!!: Galítsia і Bohdan Khmelnitski · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Galítsia і Bucovina · Veure més »

Casimir III

Casimir III rei de Polònia Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona Ona, la filla del príncep de Lituània, Gediminas. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria. Categoria:Dinastia Piast.

Nou!!: Galítsia і Casimir III · Veure més »

Conferència de Potsdam

La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.

Nou!!: Galítsia і Conferència de Potsdam · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Nou!!: Galítsia і Cracòvia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Galítsia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Galítsia і Eslovac · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Galítsia і Europa Central · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del segle XII i segle XIII fins al 1795.

Nou!!: Galítsia і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Galítsia і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Galítsia і Hongria · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Galítsia і Horda d'Or · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Galítsia і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Galítsia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Jiddisch

El jiddisch (segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) o ídix (segons l'Institut d'Estudis Catalans) és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establits a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental.

Nou!!: Galítsia і Jiddisch · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Galítsia і Jueus · Veure més »

Lituans

Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) és el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.

Nou!!: Galítsia і Lituans · Veure més »

Lviv

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en jiddisch: לעמבערג, Lemberyk; en bielorús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).

Nou!!: Galítsia і Lviv · Veure més »

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi. Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvá i Yakutia de la Federació Russa.

Nou!!: Galítsia і Mongols · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Galítsia і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Galítsia і Polonès · Veure més »

Polonesos

El poble polonès o, simplement, els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'Alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.

Nou!!: Galítsia і Polonesos · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Galítsia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat de Galítsia-Volínia

El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al segle XII de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímyr, que seran units en un sol estat a finals del segle XII.

Nou!!: Galítsia і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »

Principat de Moldàvia

El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.

Nou!!: Galítsia і Principat de Moldàvia · Veure més »

Província d'Ivano-Frankivsk

La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.

Nou!!: Galítsia і Província d'Ivano-Frankivsk · Veure més »

Província eclesiàstica

Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.

Nou!!: Galítsia і Província eclesiàstica · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Galítsia і Regne de Polònia · Veure més »

República Popular d'Ucraïna

La República Popular d'Ucraïna (Українська Народна Республіка transcrit Ukraïnska Naródnya Respúblika, abreujat УНР UNR, amb ortografia antiga Українська Народня Республіка, transcrit Ukraïnska Naródnia Respúblika) també coneguda com a República Nacional Ucraïnesa, fou una república que es va declarar en part del territori de la moderna Ucraïna després de la Revolució russa.

Nou!!: Galítsia і República Popular d'Ucraïna · Veure més »

República Popular d'Ucraïna Occidental

La República Popular d'Ucraïna Occidental (en, Zakhidnoukraïnska Naródnya Respúblika, abreujdamaent o ZUNR, en ortografia antiga Західно-Українська Народня Республіка) va ser un efímer estat pluri-ètnic que va sorgir sobre els territoris actuals de Galítsia de resultes de l'enfonsament de l'Imperi austrohongarès.

Nou!!: Galítsia і República Popular d'Ucraïna Occidental · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УСРР, transcrit: Ukraïnska Radiànska Sotsialistýtxna Respúblika, USRR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Bielorússia, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Galítsia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Galítsia і Rus · Veure més »

Rus de Kíev

Mapa del Principat de Kíev, segle XI La Rus de Kíev fou el primer estat eslau oriental, dirigit des de la ciutat de Kíev, ciutat capital de l'actual Ucraïna, des d'aproximadament 880 fins a mitjans del segle XII.

Nou!!: Galítsia і Rus de Kíev · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Galítsia і Segle XIV · Veure més »

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Nou!!: Galítsia і Serf · Veure més »

Servitud

Un camp com aquest, representa un possible tipus de predi. La servitud (del llatí iura praedorium o servitutes) en dret romà, és un dret real limitat regulat en el Capítol IV del Llibre Cinquè del Codi Civil Català (566-1 CCc i ss.). Es defineix com "Un dret real limitat que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular de la finca servent" (566-1 CCc).

Nou!!: Galítsia і Servitud · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Galítsia і Tàtars · Veure més »

Ternòpil

Ternòpil o Ternópil(Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.

Nou!!: Galítsia і Ternòpil · Veure més »

Transcarpàcia

Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), a territori hutsul. La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.

Nou!!: Galítsia і Transcarpàcia · Veure més »

Triple Entesa

Primera Guerra mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.

Nou!!: Galítsia і Triple Entesa · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Galítsia і Txec · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Galítsia і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnès

L’ucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Galítsia і Ucraïnès · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Galítsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unitat dels Fusellers de la Sitx

Soldats dels fusellers de la Sitx durant la guerra d'independència ucraïnesa La Unitat dels Fusellers de la Sitx (en Січові Стрільці, Sitxovi Striltsi) fou una unitat regular de l'exèrcit de la República Popular d'Ucraïna que funcionà sota diverses formes organitzatives del 1917 al 1919.

Nou!!: Galítsia і Unitat dels Fusellers de la Sitx · Veure més »

Volínia

Situació geogràfica de Volínia El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia (en ucraïnès: Волинь, Volýn; en bielorús: Валы́нь, Valýn; en lituà: Voluinė; en polonès: Wołyń, en rus: Волынь, Volýn, també anomenada Volynia o Volhynia i, en certs moments de la història: Lodomeria) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Nou!!: Galítsia і Volínia · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Galítsia і 1349 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Galítsia і 1867 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Galicia (Europa Central), Galitza, Galitzia, Galícia (Europa Central), Galícia (Polònia), Galícia (Ucraïna), Galítzia, Halicz, Halitxinà, Halytxtynà, Halytxynà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »