Accés més ràpid que el navegador!
90 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Abu-Yahya Abu-Bakr II, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Banu Ghàniya, Banu Hilal, Banu l-Rand, Berbers, Bizacena, Califat fatimita, Capsià, Colònia romana, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Djebel Orbata, Djerid, Gafsa Nord, Gafsa Sud, Gai Mari, Genseric, Governació de Gafsa, Guerra de Jugurta, Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní, Hàfsida, Ibadisme, Justinià I, Kharigisme, Laguatan, Líbia, Llatí, Marc Ulpi Trajà, Mdhilla, Mesolític, Metlaoui, Miknasa (tribu), Morgan, Muhàmmad al-Múntasir, Nimrod, Numídia, Oasi de Gafsa, Qaràqux, Qastíliya, Redeyef, Rustúmida, Sbeitla, Trípoli, Tunísia, Turgut Reis, ..., Unió General Tunisiana del Treball, Uqba ibn Nafi, Vàndals, Zírida, 1053, 107 aC, 1073, 1159, 1180, 1282, 1284, 1318, 1335, 1348, 1350, 1370, 1378, 1391, 1393, 1394, 1400, 1434, 1435, 1550, 1556, 1881, 1885, 1942, 1943, 1980, 20 de desembre, 20 de novembre, 27 de gener, 477, 540, 647, 667, 784, 823, 839. Ampliar l'índex (40 més) »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yalà al-Kumí Abu-Muhàmmad —en àrab عبد المؤمن بن علي, ʿAbd al-Muʾmin ibn ʿAlī ibn ʿAlwī ibn Yaʿlā al-Kūmī Abū Muḥammad— (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el segon califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: Gafsa і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abu-Faris Abd-al-Aziz
Abu-Faris Abd-al-Aziz fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.
Nou!!: Gafsa і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »
Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim
Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim (en àrab أبو عقال الأغلب بن إبراهيم, Abū ʿIqāl al-Aḡlab ibn Ibrāhīm) (790-841), quart emir aglàbida d'Ifríqiya (838-841).
Nou!!: Gafsa і Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim · Veure més »
Abu-l-Abbàs Àhmad III
Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.
Nou!!: Gafsa і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr II fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Nou!!: Gafsa і Abu-Yahya Abu-Bakr II · Veure més »
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin —en àrab أبو يعقوب يوسف— (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Nou!!: Gafsa і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin · Veure més »
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya (Banū Ġāniya) fou una dinastia amaziga (berber sanhadja) emparentada amb els Almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifriquiya (1184-1212).
Nou!!: Gafsa і Banu Ghàniya · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians —en àrab بنو هلال, Banū Hilāl— foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al segle XI.
Nou!!: Gafsa і Banu Hilal · Veure més »
Banu l-Rand
Els Banu r-Rand foren una dinastia musulmana que va governar Gafsa del 1053/1054 al 1159 i vers 1170 a 1180.
Nou!!: Gafsa і Banu l-Rand · Veure més »
Berbers
Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Gafsa і Berbers · Veure més »
Bizacena
Bizacena (Byzacena o Byzacium) fou un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana.
Nou!!: Gafsa і Bizacena · Veure més »
Califat fatimita
El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.
Nou!!: Gafsa і Califat fatimita · Veure més »
Capsià
El capsià és un període cultural del Magrib.
Nou!!: Gafsa і Capsià · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Gafsa і Colònia romana · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.
Nou!!: Gafsa і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab بنو مرين, Banū Marīn o المرينيون, al-marīniyyūn) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan segle XIII a principis del XV.
Nou!!: Gafsa і Dinastia marínida · Veure més »
Djebel Orbata
Djebel Orbata (جبل عرباطة) és una serralada muntanyosa situada a l'est de la ciutat de Gafsa, governació de Gafsa.
Nou!!: Gafsa і Djebel Orbata · Veure més »
Djerid
Djerid (en àrab الجريد, al-Jarīd, pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir "fulla de palmera") és el nom donat a la regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Nou!!: Gafsa і Djerid · Veure més »
Gafsa Nord
Nova zona turística al nord-est de Gafsa Gafsa Nord és una delegació de Tunísia a la governació de Gafsa, formada per la part oriental d'aquesta ciutat amb el seu oasi, i perllongada cap al nord-est als dos costats de la carretera que va fins a Bou Alkem i segueix després cap al nord en direcció a Kairuan, i cap a l'est fins a El Guettar.
Nou!!: Gafsa і Gafsa Nord · Veure més »
Gafsa Sud
Gafsa i les muntanyes del nord-oest, delegació de Gafsa Sud Gafsa Sud és una delegació de Tunísia a la governació de Gafsa, formada per la major part de la ciutat de Gafsa, i en direcció al nord-oest pels dos costats de la carretera que va de Gafsa a Kef Darbi, i continua després fins a Kasserine, i al sud-oest per la carretera que porta a Metlaoui i continua fins a Tozeur.
Nou!!: Gafsa і Gafsa Sud · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.
Nou!!: Gafsa і Gai Mari · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Gafsa і Genseric · Veure més »
Governació de Gafsa
La governació de Gafsa és una divisió administrativa de Tunísia al sud-oest del país, a la zona predesèrtica.
Nou!!: Gafsa і Governació de Gafsa · Veure més »
Guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.
Nou!!: Gafsa і Guerra de Jugurta · Veure més »
Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní
Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní fou un general omeia conqueridor de l'Ifríqiya.
Nou!!: Gafsa і Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Gafsa і Hàfsida · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme (en àrab الاباضية, al-ibāḍiyya) és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Gafsa і Ibadisme · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Gafsa і Justinià I · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (en àrab الخوارج, al-ẖawārij, "els kharigites", "els dissidents"; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Gafsa і Kharigisme · Veure més »
Laguatan
Els laguatan eren una confederació tribal berber que vivia a l'àrea de la Cirenaica durant el període romà.
Nou!!: Gafsa і Laguatan · Veure més »
Líbia
Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Gafsa і Líbia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gafsa і Llatí · Veure més »
Marc Ulpi Trajà
Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.
Nou!!: Gafsa і Marc Ulpi Trajà · Veure més »
Mdhilla
Mdhilla (Mdhila, M'Dilla o M'Dilla) és una ciutat de Tunísia a la governació de Gafsa, a uns 12 km en línia recta al sud de Gafsa (uns 16 km per carretera).
Nou!!: Gafsa і Mdhilla · Veure més »
Mesolític
El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.
Nou!!: Gafsa і Mesolític · Veure més »
Metlaoui
Metlaoui és una ciutat de Tunísia a uns 30 km al sud-oest de Gafsa, a la governació de Gafsa.
Nou!!: Gafsa і Metlaoui · Veure més »
Miknasa (tribu)
Els miknasa (berber Imeknasen ⵉⵎⴽⵏⴰⵙⵏ) foren una important tribu berber del Magreb, del grup dels Butr.
Nou!!: Gafsa і Miknasa (tribu) · Veure més »
Morgan
* Morgan (Texas).
Nou!!: Gafsa і Morgan · Veure més »
Muhàmmad al-Múntasir
Muhàmmad al-Múntasir ibn Abi-l-Hàssan Muhàmmad fou emir hàfsida amb el nom de Muhàmmad IV successor del seu avi Abu-Faris Abd-al-Aziz el 1434 (el pare, Abu-l-Hàssan Muhàmmad, havia mort abans que l'avi).
Nou!!: Gafsa і Muhàmmad al-Múntasir · Veure més »
Nimrod
En el Gènesi del capítol desè, Nimrod (en hebreu: נִמְרֹד בן-כּוּשׁ, Nimrōd ben Kûš) és un fill de Cuix, nét de Cam i besnét de Noè.
Nou!!: Gafsa і Nimrod · Veure més »
Numídia
Numídia (en llatí Numidia) fou l'antic territori al nord d'Àfrica que es trobava entre el Regne de Mauritània i la província romana d'Àfrica, equivalent a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia.
Nou!!: Gafsa і Numídia · Veure més »
Oasi de Gafsa
Oasi de Gafsa és la zona de palmeras i fonts centrada en la ciutat de Gafsa a Tunísia, i que abraça també les viles de El Ksar, Lalla i Guetar.
Nou!!: Gafsa і Oasi de Gafsa · Veure més »
Qaràqux
Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Muzaffar I Taki al-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).
Nou!!: Gafsa і Qaràqux · Veure més »
Qastíliya
Qastíliya o Qastila —en àrab قسطيلية, Qasṭīliya, قصطيلية, Qaṣṭīliya, o قسطيلة, Qasṭīla— fou el nom donat pels àrabs a la regió de Tunísia coneguda després com a Djerid.
Nou!!: Gafsa і Qastíliya · Veure més »
Redeyef
Redeyef és una ciutat de Tunísia a la governació de Gafsa a uns 20 km de la frontera algeriana i més de 70 km per carretera de Gafsa.
Nou!!: Gafsa і Redeyef · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Gafsa і Rustúmida · Veure més »
Sbeitla
Sufètula, a l'antiga Tunísia El tres temples Porta d'Antoní Sbeitla o Sbeïtla —en àrab سبيطلة, Sbīṭla— és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.
Nou!!: Gafsa і Sbeitla · Veure més »
Trípoli
Trípoli (en àrab طرابلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrābləs en libi vernacular; també anomenada طرابلس الغرب, Ṭarābulus al-Ḡarb, 'Trípoli d'Occident' —per tal de distingir-la de Trípoli de Síria, al Líban—, i Trípoli de Berberia, nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Gafsa і Trípoli · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Gafsa і Tunísia · Veure més »
Turgut Reis
Estàtua de Turgut Reis sota el palau de Topkapi Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.
Nou!!: Gafsa і Turgut Reis · Veure més »
Unió General Tunisiana del Treball
La Unió General Tunisiana del Treball (UGTT) és un centre sindical nacional de Tunísia.
Nou!!: Gafsa і Unió General Tunisiana del Treball · Veure més »
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi —en àrab عقبة بن نافع الفهري القرشي, ‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī— (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Nou!!: Gafsa і Uqba ibn Nafi · Veure més »
Vàndals
Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Gafsa і Vàndals · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (en àrab الزيريون, az-zīriyyūn, o بنو زيري, Banū Zīrī) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Gafsa і Zírida · Veure més »
1053
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1053 · Veure més »
107 aC
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 107 aC · Veure més »
1073
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1073 · Veure més »
1159
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1159 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1180 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1282 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1284 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1318 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1335 · Veure més »
1348
Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.
Nou!!: Gafsa і 1348 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1350 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1370 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1378 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Gafsa і 1391 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1393 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gafsa і 1394 · Veure més »
1400
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1400 · Veure més »
1434
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1434 · Veure més »
1435
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1435 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 1550 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Gafsa і 1556 · Veure més »
1881
;Països catalans.
Nou!!: Gafsa і 1881 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Gafsa і 1885 · Veure més »
1942
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Gafsa і 1942 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Gafsa і 1943 · Veure més »
1980
;Països Catalans.
Nou!!: Gafsa і 1980 · Veure més »
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gafsa і 20 de desembre · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gafsa і 20 de novembre · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Gafsa і 27 de gener · Veure més »
477
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 477 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 540 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 647 · Veure més »
667
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 667 · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 784 · Veure més »
823
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 823 · Veure més »
839
Sense descripció.
Nou!!: Gafsa і 839 · Veure més »
