Accés més ràpid que el navegador!
182 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Abu-Hafs Úmar I, Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Abu-Yahya Abu-Bakr II, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Zakariyyà Yahya I, Abu-Zakariyyà Yahya III, Aglàbides, Alí ibn Ghàniya, Amazics, Arecàcies, Armenis, Àfrica (província romana), Banu Àmir, Banu Ghàniya, Banu Hilal, Banu Jami, Banu Riyah, Bizacena, Bouchemma, Bugia (Algèria), Califat Fatimita, Chenini Nahal, Daira, Dàtil, Dècada del 690, Dècada del 760, Dialecte, Dinastia almohade, Dinastia marínida, El Borma, El Hamma, Expansió de l'islam, Far, Gabès Médina, Gabès Ouest, Gabès Sud, Gerba, Ghannouch, Golf de Gabès, Governació de Gabès, Hassan ibn an-Numan, Haydaran, Hàfsida, Hègira, Ibadisme, Ibn Abi Dabbus, Ibn Abi-Umara, ..., Ibn al-Àixath, Ibn al-Lihyaní, Ibn Tafragin, Ifríqiya, Imada, Imperi Otomà, ISO 3166-2:TN, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Khaznadar, Kosayla, Kutama, Laguatan, Mahdia, Mareth, Metouia, Mirdàsides, Muhal·làbides, Muhàmmad an-Nàssir, Municipalitats de Tunísia, Mutamadiyya, Nafusa, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Normands, Olivera, Ouedhref, Paixalik, Pesca, Plàtan, Qaràqux, Romans d'Orient, Rustúmida, Sahaba, Sírtica, Segona Guerra Mundial, Sirtis Menor, Tamim ibn al-Muïzz, Teboulbou, Tiaret, Trípoli, Tripolitana, Tunísia, Tunis, Uqba ibn Nafi, Venècia, Vinya, Yahya ibn Ghàniya, Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí, Zírida, Zenetes, 1016, 1052, 1062, 1063, 1082, 1083, 1086, 1087, 1093, 1094, 1096, 1108, 1117, 1118, 1121, 1147, 1148, 1150, 1158, 1159, 1160, 1187, 1188, 1189, 1195, 1203, 1205, 1282, 1284, 1286, 1287, 1288, 1293, 1294, 1318, 1333, 1346, 1350, 1352, 1355, 1371, 1380, 1381, 1387, 1390, 1393, 1394, 1535, 1574, 1590, 1610, 1864, 1870, 1881, 19 de novembre, 1942, 1943, 1959, 1962, 2016, 24 de juliol, 26 de maig, 28 d'abril, 29 de març, 547, 654, 670, 684, 694, 741, 743, 748, 749, 755, 758, 772, 784, 823, 896, 972, 996. Ampliar l'índex (132 més) »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: Gabès і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman al-Fihrí (? - 755), fou un general musulmà, besnet del conqueridor d'Ifríqiya, Uqba ibn Nafi, i membre d'una important nissaga àrab d'aquesta regió, els fíhrides, sota els omeies i els abbàssides.
Nou!!: Gabès і Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »
Abu-Hafs Úmar I
Abu-Hafs Úmar (I) ibn Yahya fou emir hàfsida proclamat pels notables amb la neutralitat dels àrabs, el 1284.
Nou!!: Gabès і Abu-Hafs Úmar I · Veure més »
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad (al-Abbassiyya, 27 de juny del 850 - Cosenza, 23 d'octubre de 902) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902), i durant el govern, l'emirat va conèixer l'apogeu i el declivi.
Nou!!: Gabès і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad · Veure més »
Abu-l-Abbàs Àhmad III
Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.
Nou!!: Gabès і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr (II) al-Mutawàkkil fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Nou!!: Gabès і Abu-Yahya Abu-Bakr II · Veure més »
Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur
Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah ——, més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Yússuf Yaqub o, simplement, al-Mansur (1160 – 23 de gener de 1199, Marràqueix, Marroc) fou amir al-muminín dels almohades mumínides, oficialment el tercer.
Nou!!: Gabès і Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya I
Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.
Nou!!: Gabès і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya III
Abu-Zakariyyà Yahya (III) ibn Ibrahim fou emir hàfsida de Bugia, fill d'Abu-Ishaq Ibrahim.
Nou!!: Gabès і Abu-Zakariyyà Yahya III · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: Gabès і Aglàbides · Veure més »
Alí ibn Ghàniya
Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.
Nou!!: Gabès і Alí ibn Ghàniya · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Gabès і Amazics · Veure més »
Arecàcies
Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.
Nou!!: Gabès і Arecàcies · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Gabès і Armenis · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Gabès і Àfrica (província romana) · Veure més »
Banu Àmir
Els Banu Amir són una tribu nòmada d'Eritrea que viuen a la part propera al Sudan.
Nou!!: Gabès і Banu Àmir · Veure més »
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Nou!!: Gabès і Banu Ghàniya · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Gabès і Banu Hilal · Veure més »
Banu Jami
Els Banu Jami foren una dinastia local de Gabès a Tunísia, d'origen hilalià, que va governar a Gabès del 1097 al 1160, amb una breu pèrdua del poder el 1147.
Nou!!: Gabès і Banu Jami · Veure més »
Banu Riyah
El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.
Nou!!: Gabès і Banu Riyah · Veure més »
Bizacena
Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.
Nou!!: Gabès і Bizacena · Veure més »
Bouchemma
Bouchemma o Bouchamma és un municipi de la governació de Gabès, al sud de Tunísia, que s'estén al llarg de la carretera nacional núm.
Nou!!: Gabès і Bouchemma · Veure més »
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Nou!!: Gabès і Bugia (Algèria) · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Gabès і Califat Fatimita · Veure més »
Chenini Nahal
La municipalitat o baladiyya de Chenini Nahal (tr) és una municipalitat de Tunísia que agrupa dos petits pobles limítrofes, Chenini i Nahal, dins l'oasi de Gabès, uns 5 km al nord-oest de la ciutat de Gabès.
Nou!!: Gabès і Chenini Nahal · Veure més »
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Nou!!: Gabès і Daira · Veure més »
Dàtil
El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.
Nou!!: Gabès і Dàtil · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Gabès і Dècada del 690 · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і Dècada del 760 · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Gabès і Dialecte · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Gabès і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Gabès і Dinastia marínida · Veure més »
El Borma
El Borma és una vila del desert tunisià a la governació de Tataouine, situada uns 360 km al sud-oest de Gabes, a la que està unida per un oleoducte.
Nou!!: Gabès і El Borma · Veure més »
El Hamma
El Hamma és una ciutat-oasi de Tunísia, situada uns 25 km a l'oest de Gabès, a la governació homònima.
Nou!!: Gabès і El Hamma · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gabès і Expansió de l'islam · Veure més »
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Nou!!: Gabès і Far · Veure més »
Gabès Médina
Zona del centre de Gabès La delegació o mutamadiyya de Gabès Médina és una delegació de Tunísia, a la governació de Gabès, formada per la ciutat en la seva zona central, incloent la medina (la zona vella i el mercat) que li dona el nom.
Nou!!: Gabès і Gabès Médina · Veure més »
Gabès Ouest
Oest de Gabès La delegació o mutamadiyya de Gabès Ouest és una delegació de la governació de Gabès a Tunísia formada per la part occidental de la ciutat de Gabès i els nuclis propers.
Nou!!: Gabès і Gabès Ouest · Veure més »
Gabès Sud
Palmerar de Gabès La delegació o mutamadiyya de Gabès Sud és una delegació de la governació de Gabès a Tunísia, formada per la part sud de la ciutat de Gabès i els nuclis propers.
Nou!!: Gabès і Gabès Sud · Veure més »
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Nou!!: Gabès і Gerba · Veure més »
Ghannouch
Ghannouch o Ganouch és una ciutat de Tunísia, situada uns 5 km al nord de Gabès, a la costa, dins de la governació de Gabès.
Nou!!: Gabès і Ghannouch · Veure més »
Golf de Gabès
El golf de Gabès prop d'Skhira El golf de Gabès (pronunciat Khalij Qabis o, en el dialecte local, Gabis) és la zona de la mar Mediterrània que s'endinsa cap a Tunísia entre l'illa de Kneïs (prop de Skhira) i l'illa de Gerba, i que rep el seu nom per la ciutat de Gabès que es troba a la costa al bell mig del litoral del golf.
Nou!!: Gabès і Golf de Gabès · Veure més »
Governació de Gabès
La governació o wilaya de Gabès és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia, situada a la costa sud-est del país amb una línia de costa de 80 km.
Nou!!: Gabès і Governació de Gabès · Veure més »
Hassan ibn an-Numan
Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní (?-705) fou un general omeia conqueridor d'Ifríqiya.
Nou!!: Gabès і Hassan ibn an-Numan · Veure més »
Haydaran
Haydaran fou un lloc segurament situat prop de Gabes, en la ruta cap a Kairuan, conegut per la batalla que s'hi va lliurar l'any 1052.
Nou!!: Gabès і Haydaran · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Gabès і Hàfsida · Veure més »
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Nou!!: Gabès і Hègira · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Gabès і Ibadisme · Veure més »
Ibn Abi Dabbus
Ibn Abi-Dabbús o Ibn ad-Dabbús fou un príncep almohade refugiat a la cort catalana.
Nou!!: Gabès і Ibn Abi Dabbus · Veure més »
Ibn Abi-Umara
Ibn Abi-Umara fou un aventurer de Tunísia que, amb el suport dels àrabs d'Ifríqiya, es va revoltar al sud del país vers el 1281 o 1282.
Nou!!: Gabès і Ibn Abi-Umara · Veure més »
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Nou!!: Gabès і Ibn al-Àixath · Veure més »
Ibn al-Lihyaní
Abu-Yahya Zakariyyà al-Lihyaní ——, o simplement Ibn al-Lihyaní, fou emir de l'emirat hàfsida.
Nou!!: Gabès і Ibn al-Lihyaní · Veure més »
Ibn Tafragin
Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifríqiya.
Nou!!: Gabès і Ibn Tafragin · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Gabès і Ifríqiya · Veure més »
Imada
La imada, en plural imadat (literalment ‘alcaldia’) o sector és el nivell més baix de l'administració de Tunísia, també anomenat míntaqa.
Nou!!: Gabès і Imada · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Gabès і Imperi Otomà · Veure més »
ISO 3166-2:TN
ISO 3166-2:TN és l'entrada de l'ISO 3166-2, part de la norma ISO, que defineix codis pels noms de les principals subdivisions de Tunísia (que té "TN" com a codi ISO 3166-1 alpha-2) Inclou 24 governacions.
Nou!!: Gabès і ISO 3166-2:TN · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Gabès і Kairuan · Veure més »
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Nou!!: Gabès і Kàhina · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Gabès і Kharigisme · Veure més »
Khaznadar
Khaznadar (també Khiznadar, de l'àrab khizana.
Nou!!: Gabès і Khaznadar · Veure més »
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Nou!!: Gabès і Kosayla · Veure més »
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Nou!!: Gabès і Kutama · Veure més »
Laguatan
Els laguatan eren una confederació tribal amaziga que vivia a la zona de la Cirenaica en època tardoromana.
Nou!!: Gabès і Laguatan · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Gabès і Mahdia · Veure més »
Mareth
Carrer de Mareth Oasi Mareth és una ciutat de Tunísia, situada uns 28 km al sud de Gabès, a la governació de Gabès.
Nou!!: Gabès і Mareth · Veure més »
Metouia
Metouia o El Metouia és una ciutat de Tunísia a la governació de Gabès, situada uns 10 km al nord-oest de la ciutat de Gabès i uns 5 km al nord-oest de Gannouch.
Nou!!: Gabès і Metouia · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: Gabès і Mirdàsides · Veure més »
Muhal·làbides
Els muhal·làbides (o) fou una família originada en el general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí, així com als seus clients.
Nou!!: Gabès і Muhal·làbides · Veure més »
Muhàmmad an-Nàssir
Muhàmmad an-Nàssir (m. 1213), de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad an-Nàssir li-din-Al·lah ibn Yaqub al-Mansur ibn Abd-al-Mumin, fou el quart califa dels almohades.
Nou!!: Gabès і Muhàmmad an-Nàssir · Veure més »
Municipalitats de Tunísia
Les municipalitats o baladiyyes de Tunísia són una divisió administrativa de segon nivell de la República de Tunísia.
Nou!!: Gabès і Municipalitats de Tunísia · Veure més »
Mutamadiyya
Mapa de les delegacions de Tunísia per governació Una mutamadiyya o delegació és una subdivisió administrativa de segon nivell de Tunísia.
Nou!!: Gabès і Mutamadiyya · Veure més »
Nafusa
Els nafusa són un grup humà amazic, anomenats en amazic com Infusen.
Nou!!: Gabès і Nafusa · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Nou!!: Gabès і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Gabès і Normands · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Gabès і Olivera · Veure més »
Ouedhref
Ouedhref o Oudhref (tr) és un poble tunisià, situat 20 km al nord de Gabès, dins de la delegació de Métouia, que depèn de la governació de Gabès.
Nou!!: Gabès і Ouedhref · Veure més »
Paixalik
Paixalik era el càrrec o funcions que exercien els paixàs a l'Imperi Otomà i el Marroc.
Nou!!: Gabès і Paixalik · Veure més »
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Nou!!: Gabès і Pesca · Veure més »
Plàtan
* Plàtan, qualsevol espècie arbòria del gènere Platanus, únic gènere de la família de les platanàcies (Platanaceae).
Nou!!: Gabès і Plàtan · Veure més »
Qaràqux
Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).
Nou!!: Gabès і Qaràqux · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: Gabès і Romans d'Orient · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Gabès і Rustúmida · Veure més »
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Nou!!: Gabès і Sahaba · Veure més »
Sírtica
Sírtica va ser una regió de la costa nord d'Àfrica situada entre els golfs de Sirtis Major i Sirtis Menor (Syrtis Major i Syrtis Minor) d'uns 150 km de llarg.
Nou!!: Gabès і Sírtica · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Gabès і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sirtis Menor
Sirtis Menor va ser el nom donat pels romans a l'actual golf de Gabès, el més petit dels dos golfs de la costa de la moderna Líbia.
Nou!!: Gabès і Sirtis Menor · Veure més »
Tamim ibn al-Muïzz
Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.
Nou!!: Gabès і Tamim ibn al-Muïzz · Veure més »
Teboulbou
Teboulbou és municipi de la governació de Gabès, al sud de Tunísia.
Nou!!: Gabès і Teboulbou · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Gabès і Tiaret · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Gabès і Trípoli · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Gabès і Tripolitana · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Gabès і Tunísia · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Gabès і Tunis · Veure més »
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Nou!!: Gabès і Uqba ibn Nafi · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Gabès і Venècia · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Gabès і Vinya · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Gabès і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Yazid ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí fou un membre de la família àrab dels muhal·làbides que fou governador o valí d'Egipte i d'Ifríqiya.
Nou!!: Gabès і Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Gabès і Zírida · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Gabès і Zenetes · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1016 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1052 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Gabès і 1062 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1063 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1082 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1083 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1086 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Gabès і 1087 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1093 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1094 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1096 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1108 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1118 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1121 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1147 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1148 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1150 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1158 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1159 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1160 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1187 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1188 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1189 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1195 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1203 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1205 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1282 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1284 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1286 · Veure més »
1287
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1287 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1288 · Veure més »
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 1293 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1294 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1318 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1333 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1346 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1350 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1352 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1355 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1371 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1380 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1381 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1387 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1390 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1393 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gabès і 1394 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Gabès і 1535 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1574 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 1590 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gabès і 1610 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1864 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1870 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1881 · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gabès і 19 de novembre · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1942 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1943 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Gabès і 1959 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Gabès і 1962 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Gabès і 2016 · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gabès і 24 de juliol · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gabès і 26 de maig · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gabès і 28 d'abril · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gabès і 29 de març · Veure més »
547
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 547 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 654 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 670 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 684 · Veure més »
694
El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 694 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 741 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 743 · Veure més »
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 748 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 749 · Veure més »
755
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 755 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 758 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 772 · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 784 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gabès і 823 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 896 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 972 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Gabès і 996 · Veure més »
