Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gòtia

Índex Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

404 les relacions: Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abril, Ademar de Narbona, Aimeruda, Al-Hàkam I, Alí ibn al-Athir, Aleran de Troyes, Alfons el Cast, Alfons II d'Astúries, Alfons VII de Lleó, Algesires, Almansor, Almodis, Annales Bertiniani, Aquitània, Ardó, Arles, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbe, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Astrònom, Ath-Thaghr al-Alà, Attigny (Ardenes), Austràsia, Ava de Cerdanya, Ènnec Aritza, Àkhila II, Bahlul ibn Marzuq, Baix Imperi, Balaguer, Balànsiya, Banu Qassi, Banyoles, Barcelona, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Guadalete, Batalla de l'Orbieu, Batalla de la Garona, Batalla de Pancorbo, Batalla de Tolosa (721), Batalla de Tours, Baviera, Berà I, Berenguer de Tolosa, ..., Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Bernat Amat, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat III de Besalú, Bernat Plantapilosa, Besalú, Besora, Blanca de Narbona, Borgonya, Borrell I d'Osona, Borrell II, Bosó, Bosó de Provença, Bretanya, Califat de Còrdova, Camarga, Cardona, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles III de França, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman II, Carn, Casal de Barcelona, Catolicisme, Còrdova, Cerdanya, Cereal, Cesaraugusta, Ciutat, Ciutat d'Autun, Clergat, Combat de Llívia, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Besiers, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comte, Concili de Troyes, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conrad I d'Alemanya, Corberes, Correà, Cos d'exèrcit, Cristianisme, Cronicó de Moissac, Diòcesi, Dieta de Tolosa (798), Dinastia Carolíngia, Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Ducat de Borgonya, Ebre, Elisabet de Nimes, Elna, Emirat de Qúrtuba, Emma de Barcelona, Empúries, Emperador, Enric de Borgonya i de Semur, Ermengol I d'Osona, Ermengol I d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Estat, Estefania Ramon, Estret de Gibraltar, Eudes I d'Aquitània, Feudalisme, França Occidental, França oriental, Franc, Francònia, Francs, Friül, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Geribert de Barcelona, Gersenda de Tolosa, Gibraltar, Girona, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guifré II de Barcelona, Guillem de Septimània, Guillem I d'Osona, Guillem I de Cerdanya, Guillem I de Tolosa, Guillem Ramon II de Castellvell, Guinidilda d'Empúries, Guisla de Lluçà, Harun, Heretabilitat, Hispània, Hixam I, Honor, Honor (propietat), Hug I de Carcí, Hug I de França, Hug l'Abat, Humanisme, Humfrid, Iemen, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Ingobert, Isembard de Borgonya, Islam, Ismaïl ibn Mussa, Itàlia, Josep Calmette, Josep Maria Salrach i Marès, Letgarda de Tolosa, Llatí, Llegenda de Guifré el Pilós, Lleida, Llinatge, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis de França, Llista de valís de l'Àndalus, Llobregat, Llop I de Pallars, Lluís el Germànic, Lluís I el Pietós, Lluís II de França, Lluís III el Cec, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lluís V de França, Lorena, Lotari I, Lotari I de França, Lusitània, Mafalda de Portugal i de Savoia, Mafalda de Pulla-Calàbria, Maig, Manresa, Maquinària de setge, Marca (territori), Marca Hispànica, Maria Díaz de Vivar, Marquès, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Mauront, Mèrida, Miró el Vell, Miró I de Barcelona, Miró II de Cerdanya, Montsó, Montserrat, Morella, Musulmà, Narbona, Nèustria, Normands, Octubre, Odalric, Odó I de França, Omeies, Osca, Otger Cataló, País Basc, Pamplona, Pannònia, Papa Joan VIII, París, Peronella d'Aragó, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pirineus, Pleuritis, Ponthion, Potestas, Raül I de França, Radulf de Barcelona, Radulf I de Besalú, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Borrell, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Rampó, Ràtzia de 845, Ràtzia de 851, Ràtzies de 897 i 898, Regalia, Regne de Lotaríngia, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne Franc, República Àrab Siriana, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Riquilda de Tolosa, Roger de Tosny, Roger III de Foix, Roine, Roncesvalls, Sadun ar-Ruayní, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Portugal, Sança de Barcelona, Sança de Castella (1006-1027), Sança de Castella i de Polònia, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Martí de Tours, Santa Maria d'Arles, Saraqusta, Saxònia, Segle IX, Segle X, Segle XII, Segle XV, Segle XVIII, Segre, Septimània, Septimània visigòtica, Serrateix, Setembre, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arbuna (759), Setge de Làrida (800), Setge de Làrida (884), Setge de Narbona (793), Setge de Saraqusta (778), Setge de Tolosa (844), Sevilla, Sibil·la de Barcelona, Solsona, Solsonès, Sorba, Suàbia, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Sunyer I de Barcelona, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Tarraconense, Tarragona, Tentellatge (Navès), Thiufadi, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tordera, Torre del Palau (Terrassa), Tortosa, Tractat de Verdun, Turíngia, Turtuixa, Udalard I de Barcelona, Uthman ibn Naissa, Valí, Vallibona, Vassallatge, Víctor Balaguer i Cirera, Víkings, Vegueria, Vescomtat de Narbona, Vescomte, Vi, Visigots, Vita Hludovici, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 11 d'agost, 11 de setembre, 2000, 25 de juny, 3 d'abril, 6 d'octubre, 7 de setembre, 711, 714, 732, 759, 777, 785, 793, 798, 8 de desembre, 800, 801, 804, 807, 808, 812, 820, 832, 836, 840, 841, 842, 843, 844, 848, 849, 850, 852, 858, 859, 864, 865, 868, 870, 871, 873, 877, 878, 879, 881, 882, 883, 884, 885, 886, 887, 888, 895, 896, 897, 898, 899, 911, 923, 927, 936, 950, 952, 985, 987, 992. Ampliar l'índex (354 més) »

Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 794 dues columnes assolaren el Regne d'Astúries: la comandada per Abd-al-Karim atacava de nou Àlaba sense problemes, mentre que el seu germà Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, que atacava el centre del regne, seria derrotat i mort a la batalla de Lutos.

Nou!!: Gòtia і Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith

Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.

Nou!!: Gòtia і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià, (en àrab أبو مروان عبد الله بن عبد الرحمن البلنسي, Abū Marwān ʿAbd Allāh ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Balansī) (mort el 823) fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot Al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Gòtia і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Gòtia і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí —en àrab عبد الرحمن بن عبد الله الغافقي, ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh al-Ḡāfiqī— (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Nou!!: Gòtia і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova —en àrab عبد الرحمن بن الحكم, ʿAbd ar-Raḥmān ibn al-Ḥakam— (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Gòtia і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Gòtia і Abril · Veure més »

Ademar de Narbona

Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.

Nou!!: Gòtia і Ademar de Narbona · Veure més »

Aimeruda

Aimeruda o Eimeruda va ser una noble de la casa comtal d'Alvèrnia, casada en segones núpcies amb el comte Borrell II.

Nou!!: Gòtia і Aimeruda · Veure més »

Al-Hàkam I

Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam —en àrab الحكم بن هشام, al-Ḥakam ibn Hixam— (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Gòtia і Al-Hàkam I · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Gòtia і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Nou!!: Gòtia і Aleran de Troyes · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Gòtia і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons II d'Astúries

Estàtua d'Alfons II d'Astúries ''el Cast'' a Santiago de Compostel·la Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Nou!!: Gòtia і Alfons II d'Astúries · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Gòtia і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras, de l'àrab الجزيرة الخضراء, al-Jazīra al-Ḫadrāʾ, literalment "l'Illa Verda") és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Gòtia і Algesires · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí més conegut com a Almansor (c.

Nou!!: Gòtia і Almansor · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Gòtia і Almodis · Veure més »

Annales Bertiniani

Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.

Nou!!: Gòtia і Annales Bertiniani · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Gòtia і Aquitània · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Gòtia і Ardó · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gòtia і Arles · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Gòtia і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Gòtia і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels "simples" bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Gòtia і Arquebisbe · Veure més »

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (en àrab, السمح بن مالك الخولاني, al-Samḥ b. Mālik al-Ḫawlānī) (m. Tolosa de Llenguadoc, 721), valí de l'Àndalus (719-721).

Nou!!: Gòtia і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Gòtia і Astrònom · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

El Califiat de Córdova, l'any 1000 Ath-Thaghr al-Alà (en àrab: الثغر الأعلى, aṯ-Ṯaḡr al-Aʿlà), també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Gòtia і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Attigny (Ardenes)

Attigny és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Gòtia і Attigny (Ardenes) · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Gòtia і Austràsia · Veure més »

Ava de Cerdanya

Pont de Besalú a la vila d'on era comtessa, Ava Ava de Cerdanya (segle IX - 962) fou comtessa de Cerdanya i de Besalú pel seu matrimoni amb Miró II de Cerdanya i Besalú, amb qui tingué quatre fills, tots ells comtes, i quatre filles.

Nou!!: Gòtia і Ava de Cerdanya · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Gòtia і Ènnec Aritza · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Gòtia і Àkhila II · Veure més »

Bahlul ibn Marzuq

Bahlul ibn Marzuq (mort el 802) fou valí de Waixqa (Osca).

Nou!!: Gòtia і Bahlul ibn Marzuq · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt Imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del segle VII dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'Imperi, en el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Gòtia і Baix Imperi · Veure més »

Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.

Nou!!: Gòtia і Balaguer · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Gòtia і Balànsiya · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Gòtia і Banu Qassi · Veure més »

Banyoles

Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

Nou!!: Gòtia і Banyoles · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Gòtia і Barcelona · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Gòtia і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Gòtia і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de l'Orbieu

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.

Nou!!: Gòtia і Batalla de l'Orbieu · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Gòtia і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Nou!!: Gòtia і Batalla de Pancorbo · Veure més »

Batalla de Tolosa (721)

La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.

Nou!!: Gòtia і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »

Batalla de Tours

La batalla de Tours (moltes vegades anomenada batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Nou!!: Gòtia і Batalla de Tours · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Gòtia і Baviera · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Gòtia і Berà I · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Els dominis de Berenguer de Tolosa. Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Gòtia і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1000 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Gòtia і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144), infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Gòtia і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Gòtia і Berenguer Ramon II · Veure més »

Bernat Amat

Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151).

Nou!!: Gòtia і Bernat Amat · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Gòtia і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Gòtia і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - v 955), comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Gòtia і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Bernat III de Besalú

Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?,1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).

Nou!!: Gòtia і Bernat III de Besalú · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Doda de Septimània.

Nou!!: Gòtia і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Gòtia і Besalú · Veure més »

Besora

El municipi de Navès i les seves 9 entitats de població. Besora és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Nou!!: Gòtia і Besora · Veure més »

Blanca de Narbona

Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Nou!!: Gòtia і Blanca de Narbona · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Gòtia і Borgonya · Veure més »

Borrell I d'Osona

Borrell I d'Osona (? - 820) fou comte d'Urgell, Cerdanya i Osona (798/799-820).

Nou!!: Gòtia і Borrell I d'Osona · Veure més »

Borrell II

Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992).

Nou!!: Gòtia і Borrell II · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Gòtia і Bosó · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Gòtia і Bosó de Provença · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Gòtia і Bretanya · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Gòtia і Califat de Còrdova · Veure més »

Camarga

Mapa de la Camarga La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.

Nou!!: Gòtia і Camarga · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Gòtia і Cardona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Gòtia і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Gòtia і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Gòtia і Carles el Gras · Veure més »

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Nou!!: Gòtia і Carles III de França · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Gòtia і Carles Martell · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Gòtia і Carloman de Baviera · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Gòtia і Carloman II · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Gòtia і Carn · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Gòtia і Casal de Barcelona · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Gòtia і Catolicisme · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Gòtia і Còrdova · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Gòtia і Cerdanya · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Gòtia і Cereal · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Gòtia і Cesaraugusta · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Gòtia і Ciutat · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Gòtia і Ciutat d'Autun · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Gòtia і Clergat · Veure més »

Combat de Llívia

En l'inici del seu govern d'Al-Andalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.

Nou!!: Gòtia і Combat de Llívia · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Gòtia і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Gòtia і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Gòtia і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Besiers

El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Besiers · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Melguer · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Gòtia і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Gòtia і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Gòtia і Comte · Veure més »

Concili de Troyes

Al Concili de Troyes, reunit pel Papa Joan VIII, l'any 878, hi fou coronat el monarca franc Lluís el Tartamut.

Nou!!: Gòtia і Concili de Troyes · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

Al segle V Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període.

Nou!!: Gòtia і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Conquesta de Girona · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Gòtia і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Gòtia і Corberes · Veure més »

Correà

Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.

Nou!!: Gòtia і Correà · Veure més »

Cos d'exèrcit

Un Cos d'exèrcit és una unitat militar integrada per 2, 3, 4 o àdhuc 5 divisions, que actuen més o menys juntes i sota el comandament únic d'un General de divisió o pels països a tinent general, tot i que segons l'exèrcit es pot tractat d'un Tinent General, d'un General, o d'un Mariscal de Camp.

Nou!!: Gòtia і Cos d'exèrcit · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Gòtia і Cristianisme · Veure més »

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del segle X. Les fonts foren els annals reials francs, uns annals llenguadocians avui perduts i diverses notes soltes.

Nou!!: Gòtia і Cronicó de Moissac · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Gòtia і Diòcesi · Veure més »

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Nou!!: Gòtia і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Gòtia і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (1160 - Coïmbra 1198) fou princesa catalana i reina consort de Portugal (1185-1198).

Nou!!: Gòtia і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Gòtia і Dolça de Provença · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Gòtia і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Gòtia і Ebre · Veure més »

Elisabet de Nimes

Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).

Nou!!: Gòtia і Elisabet de Nimes · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.450 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gòtia і Elna · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Gòtia і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Emma de Barcelona

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Gòtia і Emma de Barcelona · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Gòtia і Empúries · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Gòtia і Emperador · Veure més »

Enric de Borgonya i de Semur

Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.

Nou!!: Gòtia і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »

Ermengol I d'Osona

Ermengol I d'Osona (v 925 - Baltarga, 943), infant de Barcelona i comte d'Osona (939-943).

Nou!!: Gòtia і Ermengol I d'Osona · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, dit el de Còrdova (?, ca. 973 - Castell Vacar, Espiel, 1010), va ser comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Gòtia і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: Gòtia і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Gòtia і Estat · Veure més »

Estefania Ramon

Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.

Nou!!: Gòtia і Estefania Ramon · Veure més »

Estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar (en àrab مضيق جبل طارق, Madiq Jabal Tàriq; en espanyol Estrecho de Gibraltar) és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Gòtia і Estret de Gibraltar · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Gòtia і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Gòtia і Feudalisme · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Gòtia і França Occidental · Veure més »

França oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Gòtia і França oriental · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Gòtia і Franc · Veure més »

Francònia

Escut d'armes de Francònia Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, tot i que no existeix de forma oficial ni unificada.

Nou!!: Gòtia і Francònia · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Gòtia і Francs · Veure més »

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment liquidades o en curs de liquidació) i a petits sectors de les de Venècia i Belun.

Nou!!: Gòtia і Friül · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània fou una província romana creada el 27 aC.

Nou!!: Gòtia і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Gòtia і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Geribert de Barcelona

Geribert de Barcelona (segle X - ~1020) fou vescomte de Barcelona, fill segon del vescomte Guitard i Gerberga.

Nou!!: Gòtia і Geribert de Barcelona · Veure més »

Gersenda de Tolosa

Gersenda (o Garsenda) de Tolosa (898-911), probablement filla d'Eudes de Tolosa, l'any 898 es casà amb Guifré II Borrell de Barcelona, del qual no tingué descendència masculina.

Nou!!: Gòtia і Gersenda de Tolosa · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Gòtia і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Gòtia і Girona · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Gòtia і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré I de Girona

Guifré I de Girona (?, segle IX, ?, segle IX) fou vescomte comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).

Nou!!: Gòtia і Guifré I de Girona · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Gòtia і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826 - 850) fou Comte de Barcelona i Empúries (848-850).

Nou!!: Gòtia і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem I d'Osona

Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).

Nou!!: Gòtia і Guillem I d'Osona · Veure més »

Guillem I de Cerdanya

Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.

Nou!!: Gòtia і Guillem I de Cerdanya · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Gòtia і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillem Ramon II de Castellvell

Guillem Ramon II de Castellvell o Guillem IV de Castellvell.

Nou!!: Gòtia і Guillem Ramon II de Castellvell · Veure més »

Guinidilda d'Empúries

Guinidilda d'Empúries també coneguda com, Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.

Nou!!: Gòtia і Guinidilda d'Empúries · Veure més »

Guisla de Lluçà

Guisla de Lluçà (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).

Nou!!: Gòtia і Guisla de Lluçà · Veure més »

Harun

Harun va ser l'últim valí musulmà de Barcelona del 800 al 801.

Nou!!: Gòtia і Harun · Veure més »

Heretabilitat

L’heretabilitat (H²) és un estadístic descriptiu utilitzat en estudis genètics per conèixer la proporció de variància fenotípica d’una població que és deguda a la variació genètica d’aquesta.

Nou!!: Gòtia і Heretabilitat · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Gòtia і Hispània · Veure més »

Hixam I

Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman —en àrab هشام بن عبد الرحمن, Hixām ibn ʿAbd ar-Raḥmān— (Còrdova 757-796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).

Nou!!: Gòtia і Hixam I · Veure més »

Honor

L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.

Nou!!: Gòtia і Honor · Veure més »

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Nou!!: Gòtia і Honor (propietat) · Veure més »

Hug I de Carcí

Hug I de Carcí (910 –961) fou comte de l'alt Carcí, també conegut com a vescomte de Comborn.

Nou!!: Gòtia і Hug I de Carcí · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Gòtia і Hug I de França · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Gòtia і Hug l'Abat · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Gòtia і Humanisme · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Gòtia і Humfrid · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen (en àrab اليمن, al-Yaman, o الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Gòtia і Iemen · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Gòtia і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Gòtia і Imperi Romà · Veure més »

Ingobert

Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.

Nou!!: Gòtia і Ingobert · Veure més »

Isembard de Borgonya

Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.

Nou!!: Gòtia і Isembard de Borgonya · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Gòtia і Islam · Veure més »

Ismaïl ibn Mussa

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al segle IX, de la dinastia dels Banu Qassi.

Nou!!: Gòtia і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Gòtia і Itàlia · Veure més »

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador francès de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gòtia і Josep Calmette · Veure més »

Josep Maria Salrach i Marès

Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.

Nou!!: Gòtia і Josep Maria Salrach i Marès · Veure més »

Letgarda de Tolosa

Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945–978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.

Nou!!: Gòtia і Letgarda de Tolosa · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Gòtia і Llatí · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Gesta Comitum Barchinonensium comença amb la '''Llegenda de Guifré el Pilós''' («''De Guiffredo pilose''») La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: Gòtia і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Gòtia і Lleida · Veure més »

Llinatge

editor.

Nou!!: Gòtia і Llinatge · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Osona, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Gòtia і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Gòtia і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Gòtia і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de valís de l'Àndalus

Llista dels valís de l'Àndalus des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir omeia.

Nou!!: Gòtia і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Gòtia і Llobregat · Veure més »

Llop I de Pallars

Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Gòtia і Llop I de Pallars · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Gòtia і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Gòtia і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís II de França

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Gòtia і Lluís II de França · Veure més »

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Nou!!: Gòtia і Lluís III el Cec · Veure més »

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Nou!!: Gòtia і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »

Lluís IV de França

Lluís IV de França Lluís IV, anomenat el d'Ultramar (Laon, 10 de setembre del 921 - Reims, 10 de setembre de 954), fou rei de França (Francia Occidentalis) del 936 al 954.

Nou!!: Gòtia і Lluís IV de França · Veure més »

Lluís V de França

Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.

Nou!!: Gòtia і Lluís V de França · Veure més »

Lorena

Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Gòtia і Lorena · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Gòtia і Lotari I · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Gòtia і Lotari I de França · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Gòtia і Lusitània · Veure més »

Mafalda de Portugal i de Savoia

Mafalda de Portugal (Coïmbra, Regne de Portugal, 1149 - 1160) fou infanta de Portugal.

Nou!!: Gòtia і Mafalda de Portugal i de Savoia · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (1060 - Girona 1108), també coneguda com Mahalta, Mata i Mathilde fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Gòtia і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Gòtia і Maig · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Gòtia і Manresa · Veure més »

Maquinària de setge

Armes de setge de l'Antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Nou!!: Gòtia і Maquinària de setge · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Gòtia і Marca (territori) · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Gòtia і Marca Hispànica · Veure més »

Maria Díaz de Vivar

María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.

Nou!!: Gòtia і Maria Díaz de Vivar · Veure més »

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Nou!!: Gòtia і Marquès · Veure més »

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí (en àrab مطروح بن سليمان بن يقظان الكلبي القضاعي الأعرابي, Matrūḥ ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-ʿArābī) (m. 791 o 792), valí de Barcelona (778-792) i de Saraqusta (790-791).

Nou!!: Gòtia і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Mauront

Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del segle VIII, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.

Nou!!: Gòtia і Mauront · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Gòtia і Mèrida · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Gòtia і Miró el Vell · Veure més »

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Nou!!: Gòtia і Miró I de Barcelona · Veure més »

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Nou!!: Gòtia і Miró II de Cerdanya · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants.

Nou!!: Gòtia і Montsó · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de manera positiva.

Nou!!: Gòtia і Montserrat · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins del seu gran terme municipal.

Nou!!: Gòtia і Morella · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Gòtia і Musulmà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Gòtia і Narbona · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Gòtia і Nèustria · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen víking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Gòtia і Normands · Veure més »

Octubre

L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Gòtia і Octubre · Veure més »

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Nou!!: Gòtia і Odalric · Veure més »

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Nou!!: Gòtia і Odó I de França · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Gòtia і Omeies · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Gòtia і Osca · Veure més »

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon) o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Nou!!: Gòtia і Otger Cataló · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Gòtia і País Basc · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Gòtia і Pamplona · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Gòtia і Pannònia · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 – 882) fou Papa de l'Església catòlica des del 872 fins al 882.

Nou!!: Gòtia і Papa Joan VIII · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Gòtia і París · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Gòtia і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Gòtia і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Gòtia і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Gòtia і Pirineus · Veure més »

Pleuritis

La pleuritis o pleuresia és la inflamació de la pleura provocant que la superfície de contacte entre una fulla pleural i l'altra es torni aspra.

Nou!!: Gòtia і Pleuritis · Veure més »

Ponthion

Ponthion és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Gòtia і Ponthion · Veure més »

Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

Nou!!: Gòtia і Potestas · Veure més »

Raül I de França

Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).

Nou!!: Gòtia і Raül I de França · Veure més »

Radulf de Barcelona

Sepulcre de Radulf al monestir de Santa Maria de Ripoll Radulf de Barcelona (~885 - 940/942) fou bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Nou!!: Gòtia і Radulf de Barcelona · Veure més »

Radulf I de Besalú

Radulf I de Besalú (? - 920) fou comte de Besalú (878-920).

Nou!!: Gòtia і Radulf I de Besalú · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Gòtia і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Gòtia і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Gòtia і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Gòtia і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV de Provença o Pere I de Cerdanya (1158 - Murviel, Montpeller 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Gòtia і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon Borrell

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Nou!!: Gòtia і Ramon Borrell · Veure més »

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Nou!!: Gòtia і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement nét de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Nou!!: Gòtia і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Nou!!: Gòtia і Rampó · Veure més »

Ràtzia de 845

La Ràtzia de 845 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Ràtzia de 845 · Veure més »

Ràtzia de 851

La Ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Nou!!: Gòtia і Ràtzia de 851 · Veure més »

Ràtzies de 897 i 898

Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.

Nou!!: Gòtia і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »

Regalia

Una regalia és una prerrogativa reial medieval.

Nou!!: Gòtia і Regalia · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Gòtia і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Gòtia і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Gòtia і Regne de Toledo · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Gòtia і Regne Franc · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Gòtia і República Àrab Siriana · Veure més »

Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

L'evolució de la revolta berber del valiat d'Ifriquiya va impulsar la revolta dels berbers de la península ibèrica.

Nou!!: Gòtia і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus · Veure més »

Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

La política de Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí favorable als àrabs d'origen iemenita, va acabar provocant la sublevació dels qaysís i alguns iemenites que sota el comandament d'As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí, del jund de Qinnasrín, i de Thawaba ibn Salama, del clan iemenita dels judhamites, el van vèncer l'abril del 745 a la riba del Guadalete, proclamant nou valí al segon.

Nou!!: Gòtia і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus · Veure més »

Riquilda de Tolosa

Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).

Nou!!: Gòtia і Riquilda de Tolosa · Veure més »

Roger de Tosny

Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg. 99-101 (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».

Nou!!: Gòtia і Roger de Tosny · Veure més »

Roger III de Foix

Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).

Nou!!: Gòtia і Roger III de Foix · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Gòtia і Roine · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Gòtia і Roncesvalls · Veure més »

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní (en àrab سعدون الرعيني, Saʿdūn ar-Ruʿaynī) va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Nou!!: Gòtia і Sadun ar-Ruayní · Veure més »

Salomó d'Urgell-Cerdanya

Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).

Nou!!: Gòtia і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

vinheta Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Gòtia і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal o Sanç el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - íd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal entre 1185 i 1212.

Nou!!: Gòtia і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sança de Barcelona

Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.

Nou!!: Gòtia і Sança de Barcelona · Veure més »

Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.

Nou!!: Gòtia і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: Gòtia і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gòtia і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »

Sant Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Gòtia і Sant Martí de Tours · Veure més »

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Gòtia і Santa Maria d'Arles · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Gòtia і Saraqusta · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Gòtia і Saxònia · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Gòtia і Segle IX · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Gòtia і Segle X · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Gòtia і Segle XII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Gòtia і Segle XV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Gòtia і Segle XVIII · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen.

Nou!!: Gòtia і Segre · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Gòtia і Septimània · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Gòtia і Septimània visigòtica · Veure més »

Serrateix

Serrateix és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), del qual és el nucli principal i seu de l'edifici de l'Ajuntament.

Nou!!: Gòtia і Serrateix · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Gòtia і Setembre · Veure més »

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Nou!!: Gòtia і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Nou!!: Gòtia і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »

Setge de Làrida (800)

Al segle V Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període.

Nou!!: Gòtia і Setge de Làrida (800) · Veure més »

Setge de Làrida (884)

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Nou!!: Gòtia і Setge de Làrida (884) · Veure més »

Setge de Narbona (793)

El Setge de Narbona del 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la Conquesta de Girona del 785.

Nou!!: Gòtia і Setge de Narbona (793) · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saragossa de 778 formà part de l'intent de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala de conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Gòtia і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Nou!!: Gòtia і Setge de Tolosa (844) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Gòtia і Sevilla · Veure més »

Sibil·la de Barcelona

Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.

Nou!!: Gòtia і Sibil·la de Barcelona · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi de la comarca del Solsonès, a la província de Lleida (Catalunya) i la capital de la comarca.

Nou!!: Gòtia і Solsona · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Gòtia і Solsonès · Veure més »

Sorba

Sorba és un poble i una parròquia del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora esquerra del riu de l'aigua d'Ora.

Nou!!: Gòtia і Sorba · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Gòtia і Suàbia · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Gòtia і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunifred II d'Urgell

Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).

Nou!!: Gòtia і Sunifred II d'Urgell · Veure més »

Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare dels comtes Delà i Sunyer II.

Nou!!: Gòtia і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Gòtia і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Nou!!: Gòtia і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Gòtia і Tarraconense · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Gòtia і Tarragona · Veure més »

Tentellatge (Navès)

El municipi de Navès i les seves 9 entitats de població Tentellatge és una de les nou entitats de població del municipi de Navès (Solsonès).

Nou!!: Gòtia і Tentellatge (Navès) · Veure més »

Thiufadi

Thiufadi era un alt càrrec militar visigot, però que no era comprès dins el grup social dels maiores o rics.

Nou!!: Gòtia і Thiufadi · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Gòtia і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Gòtia і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tordera

Tordera és un municipi i capital de la comarca de l'Alt Maresme.

Nou!!: Gòtia і Tordera · Veure més »

Torre del Palau (Terrassa)

La Torre del Palau és l'únic vestigi del castell palau de Terrassa, que en el moment de màxima puixança va estendre els seus dominis des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages.

Nou!!: Gòtia і Torre del Palau (Terrassa) · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Gòtia і Tortosa · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Gòtia і Tractat de Verdun · Veure més »

Turíngia

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.

Nou!!: Gòtia і Turíngia · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita Turtuixa (en àrab طرطوشة, Ṭurṭūxa) és una antiga ciutat andalusina que es correspon amb l'actual ciutat de Tortosa.

Nou!!: Gòtia і Turtuixa · Veure més »

Udalard I de Barcelona

Udalard I de Barcelona (? - ca.1014) fou vescomte de Barcelona (ca. 985 - ca. 1014).

Nou!!: Gòtia і Udalard I de Barcelona · Veure més »

Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

Nou!!: Gòtia і Uthman ibn Naissa · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Gòtia і Valí · Veure més »

Vallibona

Vallibona vista des de l'oest amb els Ports de Beseit al fons. Verge al mur de l'església parroquial. Vallibona Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Nou!!: Gòtia і Vallibona · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Gòtia і Vassallatge · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Gòtia і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Víkings

Proa de la reconstrucció d'un drakar víking Els víkings o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a finals del segle XII.

Nou!!: Gòtia і Víkings · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Gòtia і Vegueria · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Gòtia і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Gòtia і Vescomte · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Gòtia і Vi · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Gòtia і Visigots · Veure més »

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Nou!!: Gòtia і Vita Hludovici · Veure més »

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí —en àrab يوسف بن عبد الرحمن الفهري, Yūsuf ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Fihrī— (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).

Nou!!: Gòtia і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »

11 d'agost

L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 11 d'agost · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 11 de setembre · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Gòtia і 2000 · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 25 de juny · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 3 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 6 d'octubre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 7 de setembre · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Gòtia і 711 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 714 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 732 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 759 · Veure més »

777

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 777 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 785 · Veure més »

793

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 793 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 798 · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gòtia і 8 de desembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 801 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 804 · Veure més »

807

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 807 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 808 · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Gòtia і 812 · Veure més »

820

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 820 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 832 · Veure més »

836

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 836 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 840 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 841 · Veure més »

842

L'any 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Gòtia і 842 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 844 · Veure més »

848

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 848 · Veure més »

849

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 849 · Veure més »

850

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 850 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 852 · Veure més »

858

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 858 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 859 · Veure més »

864

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 864 · Veure més »

865

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 865 · Veure més »

868

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 868 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 870 · Veure més »

871

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 871 · Veure més »

873

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 873 · Veure més »

877

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 877 · Veure més »

878

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 878 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 879 · Veure més »

881

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 881 · Veure més »

882

L'any 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Gòtia і 882 · Veure més »

883

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 883 · Veure més »

884

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 884 · Veure més »

885

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 885 · Veure més »

886

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 886 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Gòtia і 887 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Gòtia і 888 · Veure més »

895

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 895 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 896 · Veure més »

897

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 897 · Veure més »

898

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 898 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 899 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 911 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 923 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 927 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 936 · Veure més »

950

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 950 · Veure més »

952

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 952 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 985 · Veure més »

987

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 987 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Gòtia і 992 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ducat de Gòtia, Ghotia, Ghòtia, Gothia, Gotia, Gòthia, Marca de Gòtia, Marquès de Gòtia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »