Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gòrdion

Índex Gòrdion

Gòrdion (del grec Gordion, també coneguda com a Gordió o Gòrdium, en turc Gordiyon) era la capital de l'antic regne de Frígia.

42 les relacions: Alexandre el Gran, Aliates II, Anatòlia, Ankara, Antígon el Borni, Assíria, August, Babilònia, Cimmeris, Cir II el Gran, Cressus, Dècada del 1500 aC, Dècada del 540 aC, Dècada del 560 aC, Dècada del 640 aC, Dècada del 710 aC, Edat del bronze, Estrabó, Frigis, Galàcia, Gòrdios I, Giges, Grec, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Mar Negra, Mides III, Nus gordià, Parmenió, Pèrgam, Regió de Bitínia, Regió de Tràcia, Regne de Frígia, Regne de Lídia, Ruta reial persa, Sakarya, Sardes, Sargon II, Satrapia de Frígia, Susa (Iran), Turc, 334 aC.

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Gòrdion і Alexandre el Gran · Veure més »

Aliates II

Aliates II (Alyattes) fou rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades, vers 621-564 aC (o 618-561 aC).

Nou!!: Gòrdion і Aliates II · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Gòrdion і Anatòlia · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Gòrdion і Ankara · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Gòrdion і Antígon el Borni · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Gòrdion і Assíria · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Gòrdion і August · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Gòrdion і Babilònia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Gòrdion і Cimmeris · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Gòrdion і Cir II el Gran · Veure més »

Cressus

''Cressus damunt la pira'' Cressus o Cresos (Croesus, Kroisos Κροῖσος) (vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades.

Nou!!: Gòrdion і Cressus · Veure més »

Dècada del 1500 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gòrdion і Dècada del 1500 aC · Veure més »

Dècada del 540 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gòrdion і Dècada del 540 aC · Veure més »

Dècada del 560 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gòrdion і Dècada del 560 aC · Veure més »

Dècada del 640 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gòrdion і Dècada del 640 aC · Veure més »

Dècada del 710 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gòrdion і Dècada del 710 aC · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Gòrdion і Edat del bronze · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Gòrdion і Estrabó · Veure més »

Frigis

Els frigis foren el poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC.

Nou!!: Gòrdion і Frigis · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Gòrdion і Galàcia · Veure més »

Gòrdios I

Gòrdios I o Gordi o també Gòrdias (llatí Gordius) (grec antic Γόρδιος o Γόρδιάς) va ser un rei de Frígia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva de l'anomenat nus gordià.

Nou!!: Gòrdion і Gòrdios I · Veure més »

Giges

Giges (grec antic: Γύγη&#962), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels Mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.

Nou!!: Gòrdion і Giges · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Gòrdion і Grec · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Gòrdion і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Gòrdion і Imperi Selèucida · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Gòrdion і Mar Negra · Veure més »

Mides III

Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.

Nou!!: Gòrdion і Mides III · Veure més »

Nus gordià

''Alexandre tallant el nus gordià'', de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia, (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les.

Nou!!: Gòrdion і Nus gordià · Veure més »

Parmenió

Parmenió (Parmenion) (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni.

Nou!!: Gòrdion і Parmenió · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius).

Nou!!: Gòrdion і Pèrgam · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Gòrdion і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Gòrdion і Regió de Tràcia · Veure més »

Regne de Frígia

Frígia fou un regne del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Gòrdion і Regne de Frígia · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Gòrdion і Regne de Lídia · Veure més »

Ruta reial persa

La ruta reial persa era un antic camí construït pel rei persa Darios I al segle V aC.

Nou!!: Gòrdion і Ruta reial persa · Veure més »

Sakarya

Mapa del Sakarya Sakarya (antigament, en llatí, Sangarius; en grec, Σαγγάριος, Sangários) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Gòrdion і Sakarya · Veure més »

Sardes

Sardes (Σάρδεις o Σάρδις) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Gòrdion і Sardes · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Gòrdion і Sargon II · Veure més »

Satrapia de Frígia

La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, fou un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).

Nou!!: Gòrdion і Satrapia de Frígia · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Gòrdion і Susa (Iran) · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Gòrdion і Turc · Veure més »

334 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gòrdion і 334 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gordium, Gòrsion, Juliòpolis.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »