Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gítion

Índex Gítion

Gítion (grec Gythion, llatí Gythium) fou una antiga ciutat aquea de Lacònia, prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 43 km d'Esparta.

25 les relacions: Amon, Apol·lo, Asclepi, Atena, August, Demèter, Dionís, Dioscurs, Eleutero-Lacònia, Epaminondes, Esparta, Golf de Lacònia, Guerra del Peloponès, Hèlena de Troia, Hèrcules, Lacònia, Leuctres, Nabis, Paris de Troia, Pausànias (geògraf), Posidó, 195 aC, 30 aC, 370 aC, 455 aC.

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Gítion і Amon · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Gítion і Apol·lo · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός.

Nou!!: Gítion і Asclepi · Veure més »

Atena

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica.

Nou!!: Gítion і Atena · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Gítion і August · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec, Δημήτηρ o Δήμητρα, «dea mare» o potser «mare distribuïdora», de l'indoeuropeu *dheghom *mater) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Gítion і Demèter · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Gítion і Dionís · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi) són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux.

Nou!!: Gítion і Dioscurs · Veure més »

Eleutero-Lacònia

Eleutero-Lacònia (o Eleuthero-Lacònia, llatí Eleuthero-Laconia), que vol dir Lacònia lliure, fou un districte del Peloponès creat pels romans amb les ciutats de Lacònia aliades.

Nou!!: Gítion і Eleutero-Lacònia · Veure més »

Epaminondes

Epaminondes (Epaminondas, Ἐπαμεινώνδας, Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: Gítion і Epaminondes · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Gítion і Esparta · Veure més »

Golf de Lacònia

El golf de Laconia és el nom que porta el golf situat a la par sud-est del Peloponès, entre el Cap Matapan i el cap Malea o Maléas (perllongat per l'illa Citera).

Nou!!: Gítion і Golf de Lacònia · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Gítion і Guerra del Peloponès · Veure més »

Hèlena de Troia

''Hèlena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Hèlena (o Helena) (Grec Ἑλένη Helénē), més coneguda com a Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Gítion і Hèlena de Troia · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Gítion і Hèrcules · Veure més »

Lacònia

Lacònia (grec Λακωνική), anomenada inicialment Lacedemònia (Λακεδαίμων) -nom que va seguir sent usat-, era la part sud-est del Peloponès.

Nou!!: Gítion і Lacònia · Veure més »

Leuctres

Leuctres (Leuctra, Λεῦκτρα) fou una ciutat de Beòcia a la via entre Tèspies i Platees, en territori de Tèspies.

Nou!!: Gítion і Leuctres · Veure més »

Nabis

Nabis fou tirà d'Esparta, successor de Macànides el 207 aC.

Nou!!: Gítion і Nabis · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Gítion і Paris de Troia · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias (en grec: Παυσανίας; segle II)En català es translitera del grec "Pausànias", seguint els criteris fixats per: fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Gítion і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era un dels Olímpics, fill de Cronos i de Rea, i el déu dels oceans.

Nou!!: Gítion і Posidó · Veure més »

195 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gítion і 195 aC · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Gítion і 30 aC · Veure més »

370 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gítion і 370 aC · Veure més »

455 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gítion і 455 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gythion.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »