Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gíger

Índex Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

53 les relacions: Algèria, Alger, August, Bejaïa, Cartago, Catalunya, Constantina (Algèria), Daira, Dinastia almoràvit, Dioclecià, Egipte, Gènova, Hàfsida, Kutama, Mauritània Cesariense, Mauritània Sitifiense, Nàpols, Oruç Reis, Penyal d'Alger, Pisa, Província de Jijel, Roger II de Sicília, Sanç I de Mallorca, Skikda, Tunísia, Vàndals, 1 de juny, 1143, 1152, 1312, 1510, 1511, 1512, 1516, 1520, 1527, 1611, 1663, 1664, 1755, 1803, 1805, 1806, 1830, 1839, 1856, 1955, 1958, 1959, 1974, ..., 23 de juliol, 23 de maig, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (3 més) »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Gíger і Algèria · Veure més »

Alger

Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Gíger і Alger · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Gíger і August · Veure més »

Bejaïa

Vista general. Vista del front marítim. Bejaïa o Bidjaya (en català antic també Bogia, en amazic Bejaïa en amazic / Vgaiet, pronunciat; en àrab بجاية, Bijāya) és una ciutat de situada al golf de Bejaïa, i és la capital de la província de Bejaïa, al nord d'Algèria.

Nou!!: Gíger і Bejaïa · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Gíger і Cartago · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Gíger і Catalunya · Veure més »

Constantina (Algèria)

Constantina (en àrab قسنطينة, Qusanṭīna; en francès Constantine) és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Nou!!: Gíger і Constantina (Algèria) · Veure més »

Daira

La daira, pronunciat dàïra (en àrab دائرة, dāʾira), és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria i als territoris controlats per la República Sahrauí.

Nou!!: Gíger і Daira · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Gíger і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Gíger і Dioclecià · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Gíger і Egipte · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Gíger і Gènova · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: Gíger і Hàfsida · Veure més »

Kutama

Els kutama o ketama (berber Iktamen) foren un dels grans grups berbers.

Nou!!: Gíger і Kutama · Veure més »

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (en llatí Mauritania Caesariensis) fou una província romana, equivalent a l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Gíger і Mauritània Cesariense · Veure més »

Mauritània Sitifiense

Mauritània Sitifiense fou una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense.

Nou!!: Gíger і Mauritània Sitifiense · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Gíger і Nàpols · Veure més »

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (en otomà عروج بربروس ʿArūj Barbarūs, d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Gíger і Oruç Reis · Veure més »

Penyal d'Alger

El penyal d'Alger fou una posició fortificada espanyola que dominava la ciutat d'Alger, i fou possessió dels espanyols del 1510 al 1529.

Nou!!: Gíger і Penyal d'Alger · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Gíger і Pisa · Veure més »

Província de Jijel

La província o wilaya de Jijel —en àrab ولاية جيجل, wilāyat Jījal— és una província o wilaya costanera de l'est d'Algèria, la seva capital és la ciutat de Jijel.

Nou!!: Gíger і Província de Jijel · Veure més »

Roger II de Sicília

Roger II de Sicília (Mileto, 22 de desembre de 1095 - Palerm, 26 de febrer de 1154), conegut com a Roger el normand, va ser rei de Sicília de la dinastia normanda dels Hauteville, fill del comte Roger I. Va aconseguir unificar sota un únic regne totes les conquestes nordmandes de la Itàlia meridional i organitzar sota la seva persona un govern centralitzat i eficient.

Nou!!: Gíger і Roger II de Sicília · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Gíger і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Skikda

Skikda (en àrab: ولاية سكيكدة) és una ciutat del nord-oest d'Algèria i un port del golf de Stora, l'antic Sinus Numidicus.

Nou!!: Gíger і Skikda · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Gíger і Tunísia · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Gíger і Vàndals · Veure més »

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gíger і 1 de juny · Veure més »

1143

Sense descripció.

Nou!!: Gíger і 1143 · Veure més »

1152

L'any 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Gíger і 1152 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Gíger і 1312 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Gíger і 1510 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1511 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Gíger і 1512 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gíger і 1516 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Gíger і 1520 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Gíger і 1527 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Gíger і 1611 · Veure més »

1663

Sense descripció.

Nou!!: Gíger і 1663 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Gíger і 1664 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Gíger і 1755 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Gíger і 1803 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gíger і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Gíger і 1806 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1830 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1839 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1856 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1955 · Veure més »

1958

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Gíger і 1958 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1959 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Gíger і 1974 · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gíger і 23 de juliol · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gíger і 23 de maig · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gíger і 31 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Djidjelli, Idgil, Idgilgili, Igilgili.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »