Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gàl·lia Narbonesa

Índex Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

90 les relacions: Administració provincial romana, Ais de Provença, Al·lòbroges, Alps, Anníbal Barca, Aram (Septimània), Arverns, August, Aurenja, Cadurcs, Cartago, Celtes, Cevenes, Cimbris, Dècada del 600 aC, Domicià, El Pertús, Fabi Màxim, Focea, Gai Mari, Gai Sexti Calví, Gàbals, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC), Gneu Pompeu Magne, Guerra de les Gàl·lies, Helvis, Itàlia, Juli Cèsar, Lígurs, Ligauns, Llac Léman, Llatí, Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC), Marsella, Massàlia, Nantuates, Narbo Martius, Narbona, Naturalis Historia, Nòrica, Nemausus, Niciòbroges, Nimes, Plini el Vell, ..., Provença, Roine, Rutens, Sal·luvis, Segle II, Segle III, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Septimània, Tectòsages, Teutons, Tolosa de Llenguadoc, Via Domícia, Visigots, Voconcis, Volques arecomicis, 101 aC, 102 aC, 106 aC, 118 aC, 120 aC, 121 aC, 122 aC, 123 aC, 125 aC, 154 aC, 218 aC, 22 aC, 235, 236, 284, 305, 374, 462, 49 aC, 50 aC, 57 aC, 58 aC, 76 aC, 77 aC. Ampliar l'índex (40 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Administració provincial romana · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ais de Provença · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (llatí Allobroges, Allobriges, Allobruges, grec Άλλόβριγες) foren un poble gal a l'est del Roine.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Al·lòbroges · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Alps · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Anníbal Barca · Veure més »

Aram (Septimània)

Aram fou duc o governador de la Gal·lia Narbonesa o Septimània sota el rei Teodoric.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aram (Septimània) · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Arverns · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і August · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Aurenja · Veure més »

Cadurcs

Els cadurcs (llatí Cadurci) foren un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges i els rutens, i què tenien al nord als arverns.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cadurcs · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cartago · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Celtes · Veure més »

Cevenes

Les Cevenes, (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els Departaments francesos de la Losera i de Gard.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cevenes · Veure més »

Cimbris

Situació dels cimbris Els cimbris (alemany Zimbern) són una minoria lingüística d'Itàlia que parlen el cimbri, una varietat del bavarès.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Cimbris · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Dècada del 600 aC · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Domicià · Veure més »

El Pertús

Situació de la comuna del Pertús en el Vallespir El Pertús ((/, en francès Le Perthus) o El Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és una petita població nord-catalana del Vallespir, amb terme comunal propi, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjutament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi de altempordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca a la qual pertany. Actualment, juntament amb les viles de Ceret i del Voló i els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, la Roca d'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan de Pladecorts, Sureda, Vilallonga dels Monts i Vivers forma part del cantó número 17, del Vallespir - l'Albera (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ceret. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і El Pertús · Veure més »

Fabi Màxim

Fabi Màxim (Fabius Maximus) fou una família romana de la gens Fàbia.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Fabi Màxim · Veure més »

Focea

Foto satèl·lit mostrant la situació de les antigues ciutats de Focea, Cime i Esmirna. Focea (llatí Phocaea, grec Φώκαια, Phôkaia) fou una ciutat de la Jònia a l'Àsia Menor, la situada més al nord de Jònia; era a una península entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Focea · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Mari · Veure més »

Gai Sexti Calví

Gai Sexti Calví (Gaius Sextius Calvinus) fou cònsol romà el 124 aC.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gai Sexti Calví · Veure més »

Gàbals

Els gàbals (llatí Gabali o Gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàbals · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània fou una província romana creada el 27 aC.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Celta

La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Celta · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)

Gneu Domici Aenobarb (Cneus Domitius Cn.), fill del cònsol del 162 aC Gneu Domici Aenobarb fou elegit cònsol el i enviat contra els al·lòbroges de la Gàl·lia que havien rebut al rei dels sal·luvis, Teutomaius, enemic de Roma, que havia devastat el país dels hedus (aliats romans).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC) · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Helvis

Els helvis (llatí Helvii) foren un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Helvis · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Juli Cèsar · Veure més »

Lígurs

Els lígurs eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Lígurs · Veure més »

Ligauns

Els ligauns (llatí Ligaunus o Ligauni) foren un poble gal o lígur de la Gàl·lia Narbonense esmentat per Plini el Vell, veïns dels oxibis a l'oest i dels deciats a l'est, entre els rius Argenteus i Antipolis.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Ligauns · Veure més »

Llac Léman

Foto del llac El llac Léman o llac de Ginebra (en francès Lac Léman, pronunciat /lak le'mɑ̃/, o Lac de Genève, en alemany Genfersee) és un llac de l'Europa Occidental.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llac Léman · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Llatí · Veure més »

Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)

Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill del llegat Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC) · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Marsella · Veure més »

Massàlia

Massàlia (Μασσαλία, gentilici massaliotes) fou una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Massàlia · Veure més »

Nantuates

Els nantuates (llatí Nantuates) foren un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nantuates · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius fou una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Narbo Martius · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Narbona · Veure més »

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79 dC.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Naturalis Historia · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) fou una província romana creada l'any 16 aC, i el regne fou conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nòrica · Veure més »

Nemausus

Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nemausus · Veure més »

Niciòbroges

Els niciòbroges (llatí Nitiobroges) foren un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Niciòbroges · Veure més »

Nimes

Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Nimes · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Plini el Vell · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Provença · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Roine · Veure més »

Rutens

Els rutens (llatí Ruteni, grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, Rhouténoi o Rhoutànoi) foren un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica i la província Narbonense.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Rutens · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (llatí Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies, grec Σάλυες) foren un poble gal el nom del qual apareix escrit sobre moltes formes entre elles la forma grega Ligyes (aquí només s'esmenten les quatre principals).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Sal·luvis · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segle II · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segle III · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Septimània · Veure més »

Tectòsages

Els tectòsages o volques tectòsages (llatí Volcae Tectosages) foren una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tectòsages · Veure més »

Teutons

Els teutons (llatí Teutones) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Teutons · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Via Domícia

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Via Domícia · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Visigots · Veure més »

Voconcis

Els voconcis (llatí Vocontii) foren un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Voconcis · Veure més »

Volques arecomicis

Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el segle III aC a la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і Volques arecomicis · Veure més »

101 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 101 aC · Veure més »

102 aC

L'any 102 aC, denominat així des de l'adopció del calendari gregorià i no al seu temps, és un any comú, és a dir, de 365 dies.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 102 aC · Veure més »

106 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 106 aC · Veure més »

118 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 118 aC · Veure més »

120 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 120 aC · Veure més »

121 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 121 aC · Veure més »

122 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 122 aC · Veure més »

123 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 123 aC · Veure més »

125 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 125 aC · Veure més »

154 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 154 aC · Veure més »

218 aC

L'any 218 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 218 aC · Veure més »

22 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 22 aC · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 235 · Veure més »

236

L'any 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 236 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 284 · Veure més »

305

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 305 · Veure més »

374

L'any 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 374 · Veure més »

462

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 462 · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 49 aC · Veure més »

50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 50 aC · Veure més »

57 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 57 aC · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 58 aC · Veure més »

76 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 76 aC · Veure més »

77 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia Narbonesa і 77 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Galia Transalpina, Gallia Narbonensis, Gal·lia Narbonensis, Gal·lia Narbonesa, Gàl.lia Narbonesa, Gàl·lia Narbonense, Gàl·lia Narbonensis, Gàl•lia Narbonesa, Gàŀlia Narbonesa, Llista de llocs de la Gàl·lia Narbonesa, Narbonense, Narbonense Prima, Narbonense Secunda, Narbonensis, Narbonesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »