Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gàl·lia

Índex Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

283 les relacions: Ais de Provença, Alèsia, Al·lòbroges, Alba Longa, Alderney, Alemanya, Alexandria, Alfabet, Alps, Alps Cottis, Alps Marítims, Alps Penins, Alvèrnia, Ambians, Ambrons, Andecaus, Angers, Antíbol, Antígon II Gònates, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aquae Sextiae, Aquitans, Aquitània, Arle, Armòrica, Arràs, Arverns, Atuàtucs, Aude, August, Aulercs, Autàrit, Avinyó, Basc, Basilea, Batalla del Sabis (57 aC), Bataus, Bèlgica, Bel·lòvacs, Berry, Besançon, Besiers, Bitúrigs, Boulogne-sur-Mer, Bourges, Brúcters, Bretanya, Britània, Cadurcs, ..., Canes, Cap de Creus, Caracats, Carnuts, Cassel, Castra Vetera, Catalunya del Nord, Celtes, Celtibers, Cervera de la Marenda, Cevenes, Ciceró, Cimbres, Civilis, Claudi, Claudi Ptolemeu, Colònia (Alemanya), Condruses, Coriosolites, Dècada del 600 aC, Deciats, Deute, Dil·li Vòcula, Divicó, Diviciac, Druida, Eburons, Esclavitud, Escordiscs, Estrabó, Europa, Ferro, Flamini, Focea, França, Frejús, Gai Mari, Galàcia, Gal·les, Galba, Gals, Gàbals, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Cispadana, Gàl·lia Narbonesa, Gàl·lia Transpadana, Gergòvia, Germània (regió), Germània Inferior, Germània Superior, Germànics, Ginebra, Gironda, Gran Bretanya, Grecs, Guernsey, Guerra de les Gàl·lies, Hedus, Helvecis, Helvis, Hispània, Hispània Citerior, Ibers, Il·líria, Illes Britàniques, Impost, Induciòmar (trèver), Invasió celta dels Balcans, Itàlia, Itinerari d'Antoní, Jersey, Juli Cèsar, Juli Flor, Juli Sabí, Juli Sacrovir, Juli Tutor, Juli Víndex, Lígurs, Língons, Leucs, Lexovis, Lió, Lieja, Ligúria, Llac Léman, Llengües cèltiques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Lutècia, Magúncia, Mandubis, Marc Antoni, Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC), Marc Salvi Otó, Marc Vipsani Agripa, Martigny (Suïssa), Massàlia, Mòrins, Menapis, Nantuates, Narbona, Nòrica, Neró, Nervis, Nevers, Niça, Novempopulània, Octodurus, Orleans, Osismes, Oxibis, Països Baixos, París, Pas de Calais, Píctons, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pirineus, Pirros, Plini el Vell, Plutocràcia, Poitiers, Pomponi Mela, Portvendres, Posidoni, Primera Guerra Púnica, Provença, Quint Opimi (cònsol), Quint Sertori, Rèdons, Regió de les Ardenes, Regne de Macedònia, Rems, Rin, Riu Isèra, Riu Loira, Roine, Rutens, Sal·luvis, Sambre, Saona, Sava, Sènons, Sèquans, Seduns, Segle V, Sens, Sequània, Sicambres, Sotiates, Suïssa, Suessions, Sueus, Tarraconense, Tarusates, Tèncters, Túrons, Tectòsages, Teutons, Tigurins, Titus Livi, Tolosa de Llenguadoc, Trèveris, Trèvers, Tungres, Ubis, Unel·les, Usipets, Valònia, Vasates, Vènets (gals), Veragres, Vercingetòrix, Vergobret, Vespasià, Viena del Delfinat, Vitel·li, Voconcis, Volques arecomicis, Vosges, Xavier Delamarre, 1 de juliol, 101 aC, 102 aC, 103 aC, 105 aC, 106 aC, 107 aC, 109 aC, 113 aC, 114 aC, 118 aC, 121 aC, 122 aC, 123 aC, 124 aC, 125 aC, 154 aC, 16 aC, 21, 27 aC, 28 aC, 37 aC, 43 aC, 44 aC, 48, 50 aC, 51 aC, 52 aC, 53 aC, 54 aC, 55 aC, 56 aC, 57 aC, 58 aC, 59 aC, 60 aC, 63, 63 aC, 65 aC, 66 aC, 67 aC, 68, 69, 69 aC, 76 aC, 78 aC. Ampliar l'índex (233 més) »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Ais de Provença · Veure més »

Alèsia

Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.

Nou!!: Gàl·lia і Alèsia · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (llatí Allobroges, Allobriges, Allobruges, grec Άλλόβριγες) foren un poble gal a l'est del Roine.

Nou!!: Gàl·lia і Al·lòbroges · Veure més »

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Nou!!: Gàl·lia і Alba Longa · Veure més »

Alderney

Alderney (francès Aurigny, auregnais Aoeur'gny) és la més septentrional de les Illes Anglonormandes i Dependència de la Corona Britànica.

Nou!!: Gàl·lia і Alderney · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Gàl·lia і Alemanya · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Gàl·lia і Alexandria · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Gàl·lia і Alfabet · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Gàl·lia і Alps · Veure més »

Alps Cottis

Els Alps Cottis (llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) foren un territori depenent de Roma i després província romana.

Nou!!: Gàl·lia і Alps Cottis · Veure més »

Alps Marítims

Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Alps Marítims · Veure més »

Alps Penins

Els Alps Penins o Alps del Valais són una regió dels Alps, situada als Alps Occidentals, al sud del cantó del Valais (en alemany "Wallis") entre la vall d'Aosta i la vall del Roine.

Nou!!: Gàl·lia і Alps Penins · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occita alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Gàl·lia і Alvèrnia · Veure més »

Ambians

Els ambians (llatí Ambiani) foren un poble gal de la Bèlgica esmentat per Cèsar el 57 aC, any en què es van sotmetre.

Nou!!: Gàl·lia і Ambians · Veure més »

Ambrons

Els ambrons van ser una tribu procedent de la península de Jutlàndia, que són esmentats per primera vegada en els textos en relació a la història de Roma del segle II aC.

Nou!!: Gàl·lia і Ambrons · Veure més »

Andecaus

Els andecaus o andes (llatí Andecavi o Andes) foren una tribu de gals que vivia a Armòrica i es va unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC, i anys més tard, a la rebel·lió de Julius Sacrovir el 21 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Andecaus · Veure més »

Angers

Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Angers · Veure més »

Antíbol

Antíbol (nom català i occità, en francès Antibes) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Antíbol · Veure més »

Antígon II Gònates

Antígon II Gònates (Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Gàl·lia і Antígon II Gònates · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Gàl·lia і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Gàl·lia і Antiga Roma · Veure més »

Aquae Sextiae

Aquae Sextiae fou una ciutat i termes de la Gàl·lia, avui Ais de Provença al departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella.

Nou!!: Gàl·lia і Aquae Sextiae · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (atualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Gàl·lia і Aquitans · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Gàl·lia і Aquitània · Veure més »

Arle

Arle (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença.

Nou!!: Gàl·lia і Arle · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Gàl·lia і Armòrica · Veure més »

Arràs

Arràs (Arras en francès i Aro en picard) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Arràs · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Gàl·lia і Arverns · Veure més »

Atuàtucs

Els atuàtucs o aduàtucs (llati Atuatuci o Aduatuci) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga, veïns del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar la resta del grup durant la marxa a Itàlia.

Nou!!: Gàl·lia і Atuàtucs · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Gàl·lia і Aude · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Gàl·lia і August · Veure més »

Aulercs

Els aulercs (llatí Aulerci) foren un poble un conjunt de pobles gals esmentat per Juli Cèsar com un poble de la vora del mar; els aulercs brannovices eren dependents dels hedus mentre una altra branca vivia entre el baix Sena i el Loira i estaven separats dels hedus pels sènons, carnuts i bitúrigs cubis.

Nou!!: Gàl·lia і Aulercs · Veure més »

Autàrit

Autàrit (llatí Autaritus) fou el cap dels mercenaris gals dels cartaginesos de l'Àfrica que va dirigir la revolta dels mercenaris contra Cartago al final de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Gàl·lia і Autàrit · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Gàl·lia і Avinyó · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Gàl·lia і Basc · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Gàl·lia і Basilea · Veure més »

Batalla del Sabis (57 aC)

La Batalla del Sabis, també coneguda erròniament com a la batalla del Sambre o la batalla contra el Nervians (o Nervis), es va lliurar en el 57 aC a la zona coneguda actualment com a Valònia, entre les legions de la República romana i una agrupació de les tribus belgues, principalment Nervis.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla del Sabis (57 aC) · Veure més »

Bataus

Els bataus (en llatí, batavi) foren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos, esmentat per primer cop per Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Bataus · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Gàl·lia і Bèlgica · Veure més »

Bel·lòvacs

Els bel·lòvacs (llati Bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.

Nou!!: Gàl·lia і Bel·lòvacs · Veure més »

Berry

El Berry (Berric en català històric) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.

Nou!!: Gàl·lia і Berry · Veure més »

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Nou!!: Gàl·lia і Besançon · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Gàl·lia і Besiers · Veure més »

Bitúrigs

Els bitúrigs (llatí Bituriges o Bituriges Cubi) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica.

Nou!!: Gàl·lia і Bitúrigs · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Gàl·lia і Boulogne-sur-Mer · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Bourges · Veure més »

Brúcters

Els brúcters foren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que foren sotmeses per Drus.

Nou!!: Gàl·lia і Brúcters · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Gàl·lia і Bretanya · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Britània · Veure més »

Cadurcs

Els cadurcs (llatí Cadurci) foren un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges i els rutens, i què tenien al nord als arverns.

Nou!!: Gàl·lia і Cadurcs · Veure més »

Canes

Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Canes · Veure més »

Cap de Creus

Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.

Nou!!: Gàl·lia і Cap de Creus · Veure més »

Caracats

Els caracats (llatí caracates) foren un poble esmentat per Tàcit junt amb els tribocs i els vangions.

Nou!!: Gàl·lia і Caracats · Veure més »

Carnuts

Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Carnuts · Veure més »

Cassel

Localització de Cassel Cassel (en neerlandès: Kassel, en llatí: Castellum Menapiorum) és un municipi de França del departament del Nord a la regió dels Alts de França, situada al Westhoek del Flandes francès amb 2.322 habitants el 2006.

Nou!!: Gàl·lia і Cassel · Veure més »

Castra Vetera

Castra Vetera fou un campament romà al Rin, a la província de Germània Inferior, fundat en temps d'August per Germànic (any 14).

Nou!!: Gàl·lia і Castra Vetera · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Gàl·lia і Catalunya del Nord · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Gàl·lia і Celtes · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Gàl·lia і Celtibers · Veure més »

Cervera de la Marenda

Situació de la comuna de Cervera de la Marenda en el Rosselló Vista general del poble de Cervera Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (.

Nou!!: Gàl·lia і Cervera de la Marenda · Veure més »

Cevenes

Les Cevenes, (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els Departaments francesos de la Losera i de Gard.

Nou!!: Gàl·lia і Cevenes · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Ciceró · Veure més »

Cimbres

Cimbres (llatí cimbri) foren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Gàl·lia і Cimbres · Veure més »

Civilis

Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis fou el líder dels bataus poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.

Nou!!: Gàl·lia і Civilis · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Gàl·lia і Claudi · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Gàl·lia і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Gàl·lia і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Condruses

Els condruses (llatí Condrusi) foren un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència").

Nou!!: Gàl·lia і Condruses · Veure més »

Coriosolites

Els coriosolites (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.

Nou!!: Gàl·lia і Coriosolites · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і Dècada del 600 aC · Veure més »

Deciats

Els deciats (llatí Deciates o Deceates) foren un dels pobles lígurs de la Narbonesa, a l'oest del Var.

Nou!!: Gàl·lia і Deciats · Veure més »

Deute

Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.

Nou!!: Gàl·lia і Deute · Veure més »

Dil·li Vòcula

Dil·li Vòcula (Dillius Vocula) fou un militar romà.

Nou!!: Gàl·lia і Dil·li Vòcula · Veure més »

Divicó

Divicó (llatí Divico) fou un líder dels helvecis.

Nou!!: Gàl·lia і Divicó · Veure més »

Diviciac

Diviciac (llatí Diviciacus o Divitiacus) va ser un noble gal que va viure al segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Diviciac · Veure més »

Druida

Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

Nou!!: Gàl·lia і Druida · Veure més »

Eburons

Els eburons (llatí Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.

Nou!!: Gàl·lia і Eburons · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Gàl·lia і Esclavitud · Veure més »

Escordiscs

Els escordiscs (llatí Scordisci) foren una tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) de la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Nou!!: Gàl·lia і Escordiscs · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Gàl·lia і Estrabó · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Gàl·lia і Europa · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Gàl·lia і Ferro · Veure més »

Flamini

* Gai Flamini (cònsol), tribú de la plebs el 232 aC i cònsol el 223 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Flamini · Veure més »

Focea

Foto satèl·lit mostrant la situació de les antigues ciutats de Focea, Cime i Esmirna. Focea (llatí Phocaea, grec Φώκαια, Phôkaia) fou una ciutat de la Jònia a l'Àsia Menor, la situada més al nord de Jònia; era a una península entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus.

Nou!!: Gàl·lia і Focea · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Gàl·lia і França · Veure més »

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Nou!!: Gàl·lia і Frejús · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Mari · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Gàl·lia і Galàcia · Veure més »

Gal·les

El País de Gal·les, o simplement, Gal·les, és una de les nacions que conformen el Regne Unit.

Nou!!: Gàl·lia і Gal·les · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (Llatí: Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba; després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) fou emperador de Roma del 67 al 68.

Nou!!: Gàl·lia і Galba · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Gàl·lia і Gals · Veure més »

Gàbals

Els gàbals (llatí Gabali o Gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.

Nou!!: Gàl·lia і Gàbals · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Cèltica

La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre De Bello Gallico (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cèltica · Veure més »

Gàl·lia Celta

La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Celta · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Cispadana

Gàl·lia Cispadana fou una antiga regió d'Itàlia compresa dins la més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cispadana · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gàl·lia Transpadana

Gàl·lia Transpadana fou una antiga regió d'Itàlia compresa dins la més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els ínsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po).

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Transpadana · Veure més »

Gergòvia

Gergòvia (llatí Gergovia) fou una ciutat dels Arverns, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats hedus després de la guerra helvètica.

Nou!!: Gàl·lia і Gergòvia · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Gàl·lia і Germània (regió) · Veure més »

Germània Inferior

La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals d'Holanda, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.

Nou!!: Gàl·lia і Germània Inferior · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Germània Superior · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Gàl·lia і Germànics · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Gàl·lia і Ginebra · Veure més »

Gironda

La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Gàl·lia і Gironda · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Gàl·lia і Gran Bretanya · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і Grecs · Veure més »

Guernsey

La Batllia de Guernsey és una dependència de la Corona Britànica, que amb Jersey forma part de les Illes Anglonormandes.

Nou!!: Gàl·lia і Guernsey · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Gàl·lia і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Nou!!: Gàl·lia і Hedus · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Gàl·lia і Helvecis · Veure més »

Helvis

Els helvis (llatí Helvii) foren un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.

Nou!!: Gàl·lia і Helvis · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Gàl·lia і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Gàl·lia і Hispània Citerior · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Gàl·lia і Ibers · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Gàl·lia і Il·líria · Veure més »

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.

Nou!!: Gàl·lia і Illes Britàniques · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Gàl·lia і Impost · Veure més »

Induciòmar (trèver)

Induciòmar (llatí Induciomarus o Indutiomarus) fou un cap dels trèvers i dirigent del sector resistent a la invasió romana.

Nou!!: Gàl·lia і Induciòmar (trèver) · Veure més »

Invasió celta dels Balcans

La invasió celta dels Balcans va ser l'arribada en massa de grups de pobles celtes de la cultura de La Tène cap a la península dels Balcans al segle IV aC.

Nou!!: Gàl·lia і Invasió celta dels Balcans · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Gàl·lia і Itàlia · Veure més »

Itinerari d'Antoní

vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que va haver de patir nombroses modificacions al llarg dels segles III i IV (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní. LAntonini Itinerarium està molt probablement basat en documents oficials, segurament a partir d'un estudi organitzat per Juli Cèsar i desenvolupat durant el regnat d'August. No se'n sap res amb certesa respecte a l'autor. Es considera probable que la data de l'edició original sigui al començament del segle III, mentre que el que ens ha arribat correspon segurament als temps de Dioclecià. Els romans donaven el nom dItinerarium a les descripcions de les carreteres i camins del seu imperi. En aquestes descripcions, hi figurava la llista de poblacions que havien de travessar-se, la durada del trajecte i les mansions o llocs en els quals el viatger podia aturar-se i trobar allotjament. Categoria:Geografia de l'antiga Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Itinerari d'Antoní · Veure més »

Jersey

La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia.

Nou!!: Gàl·lia і Jersey · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Cèsar · Veure més »

Juli Flor

Juli Flor (Julius Florus) fou un poeta i orador romà de la Gàl·lia, famós per la seva eloqüència, que va fer part de la delegació de Tiberi Claudi Neró enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armènia.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Flor · Veure més »

Juli Sabí

Juli Sabí (llatí Julius Sabinus) fou un cap dels lingons, que es va unir a la revolta dels bataus el 70.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Sabí · Veure més »

Juli Sacrovir

Juli Sacrovir (llatí Julius Sacrovir o Sacroviros) fou un cap hedu de família noble que va rebre la ciutadania romana pels seus servis a l'Imperi.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Sacrovir · Veure més »

Juli Tutor

Juli Tutor (Julius Tutor) fou un militar romà, d'origen trevir.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Tutor · Veure més »

Juli Víndex

Gai Juli Víndex (Caius Julius Vindex) fou un revolucionari gal, fill de senador romà.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Víndex · Veure més »

Lígurs

Els lígurs eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Gàl·lia і Lígurs · Veure més »

Língons

Els língons (llatí Lingones, grec Λίγγονες) foren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Gàl·lia і Língons · Veure més »

Leucs

Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud.

Nou!!: Gàl·lia і Leucs · Veure més »

Lexovis

Els lexovis (llatí Lexovii) foren un poble celta de la Gàl·lia a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).

Nou!!: Gàl·lia і Lexovis · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Lió · Veure més »

Lieja

Lieja (Lîdje en való, Liège en francès, Luik en neerlandès, Lüttich en alemany) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Gàl·lia і Lieja · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Gàl·lia і Ligúria · Veure més »

Llac Léman

Foto del llac El llac Léman o llac de Ginebra (en francès Lac Léman, pronunciat /lak le'mɑ̃/, o Lac de Genève, en alemany Genfersee) és un llac de l'Europa Occidental.

Nou!!: Gàl·lia і Llac Léman · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües indoeuropees · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Sergi Catilina · Veure més »

Lutècia

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) fou una ciutat de la Gàl·lia al limít entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.

Nou!!: Gàl·lia і Lutècia · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Gàl·lia і Magúncia · Veure més »

Mandubis

Els mandubis (llatí Mandubii, grec Μανδούβιοι) foren un poble gal.

Nou!!: Gàl·lia і Mandubis · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Antoni · Veure més »

Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)

Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill del llegat Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus).

Nou!!: Gàl·lia і Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC) · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Gàl·lia і Marc Salvi Otó · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Martigny (Suïssa)

Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó de Valais.

Nou!!: Gàl·lia і Martigny (Suïssa) · Veure més »

Massàlia

Massàlia (Μασσαλία, gentilici massaliotes) fou una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Gàl·lia і Massàlia · Veure més »

Mòrins

Els mòrins (llatí Morini, del gal Morinos, "mariners") foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Gàl·lia і Mòrins · Veure més »

Menapis

Els menapis (llatí Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Gàl·lia і Menapis · Veure més »

Nantuates

Els nantuates (llatí Nantuates) foren un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Gàl·lia і Nantuates · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Gàl·lia і Narbona · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) fou una província romana creada l'any 16 aC, i el regne fou conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Nòrica · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Gàl·lia і Neró · Veure més »

Nervis

Els nervis (llatí Nervii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.

Nou!!: Gàl·lia і Nervis · Veure més »

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Gàl·lia і Nevers · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Gàl·lia і Niça · Veure més »

Novempopulània

Novempopulània La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.

Nou!!: Gàl·lia і Novempopulània · Veure més »

Octodurus

Octodurus fou una ciutat dels Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Octodurus · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Orleans · Veure més »

Osismes

Els osismes (llatí Osismii o Osismi) foren un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra d'aquests contra Juli Cèsar el 56 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Osismes · Veure més »

Oxibis

Els oxibis (llatí Oxybii) foren un poble lígur, que vivia a la costa de la Gàl·lia Narbonense, a l'oest del riu Var.

Nou!!: Gàl·lia і Oxibis · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Gàl·lia і Països Baixos · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Gàl·lia і París · Veure més »

Pas de Calais

El Pas de Calais (62) és un departament francès situat als Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Pas de Calais · Veure més »

Píctons

Els píctons (llatí Pictones) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) foren un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.

Nou!!: Gàl·lia і Píctons · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Gàl·lia і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Gàl·lia і Península Itàlica · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Gàl·lia і Pirineus · Veure més »

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Gàl·lia і Pirros · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Gàl·lia і Plini el Vell · Veure més »

Plutocràcia

La plutocràcia és el sistema de govern on el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Nou!!: Gàl·lia і Plutocràcia · Veure més »

Poitiers

Poitiers (tradicionalment en català Peiteu, en poiteví Potchiers, en occità Peitieus) és un municipi francès, situat al departament de la Viena, a la regió de la Nova Aquitània i capital d'aquesta.

Nou!!: Gàl·lia і Poitiers · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela Descripció d'Europa per Pomponi Mela Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponi Mela Pomponi Mela o Mel·la (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, fou el primer geògraf romà.

Nou!!: Gàl·lia і Pomponi Mela · Veure més »

Portvendres

Portvendres (estàndard, oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Gàl·lia і Portvendres · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, també conegut com a Posidoni de Rodes, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Gàl·lia і Posidoni · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Gàl·lia і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Gàl·lia і Provença · Veure més »

Quint Opimi (cònsol)

Quint Opimi (Quintus Opimius Q. F. Q. N.) fou un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Opimi (cònsol) · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori fou el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Sertori · Veure més »

Rèdons

Els rèdons (llatí Riedones o Redones, Rhedones) foren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del Liger i la seva capital era Condate (Rennes).

Nou!!: Gàl·lia і Rèdons · Veure més »

Regió de les Ardenes

La regió de les Ardenes (en els seus idiomes originals Ardennes) és una regió de boscos extensos i pujols, als països de Bèlgica, Luxemburg i una part de França, corresponent al departament de les Ardenes, a la regió de Xampanya-Ardenes El nom procedeix probablement del vocable cèltic «Ar Duen», que significa «La Negra», relacionat amb diferents selves negres o muntanyes negres de la toponímia.

Nou!!: Gàl·lia і Regió de les Ardenes · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Regne de Macedònia · Veure més »

Rems

Els rems (llatí Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).

Nou!!: Gàl·lia і Rems · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Gàl·lia і Rin · Veure més »

Riu Isèra

L'Isèra (Isère en francès) és un riu de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.

Nou!!: Gàl·lia і Riu Isèra · Veure més »

Riu Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Gàl·lia і Riu Loira · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Gàl·lia і Roine · Veure més »

Rutens

Els rutens (llatí Ruteni, grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, Rhouténoi o Rhoutànoi) foren un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica i la província Narbonense.

Nou!!: Gàl·lia і Rutens · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (llatí Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies, grec Σάλυες) foren un poble gal el nom del qual apareix escrit sobre moltes formes entre elles la forma grega Ligyes (aquí només s'esmenten les quatre principals).

Nou!!: Gàl·lia і Sal·luvis · Veure més »

Sambre

El Sambre (en neerlandès Samber) és un riu de 193 km que neix a Le Nouvion-en-Thiérache, al departament de l'Aisne (França), i que desguassa al Mosa a Namur (Bèlgica). El canal Sambre-Oise connecta'l al riu Oise. Una gran part del riu es va canalitzar, per a facilitar la navegació amb embarcacions comercials de 250t de Landelies cap a Monceau i de 1.350 tones fins a Namur. El tram amont de Monceau, de Categoria I només serveix per a embarcacions esportives i turístiques. A la seva riba, Juli Cèsar va derrotar una coalició de nervis, atrebats i viromandus el 57 aC. Fitxer:SamberMerbesleChâteau.jpg| Fitxer:Meuse_confluent_Sambre.jpg| Fitxer:Landelies_050525.jpg| Fitxer:Lobbes JPG002.jpg| Fitxer:Pont i resclosa Labuissiere.jpg|.

Nou!!: Gàl·lia і Sambre · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Gàl·lia і Saona · Veure més »

Sava

El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.

Nou!!: Gàl·lia і Sava · Veure més »

Sènons

Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) foren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Gàl·lia і Sènons · Veure més »

Sèquans

Els sèquans (llatí Sequani, grec Σηκουανοί) foren un poble celta de Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saône.

Nou!!: Gàl·lia і Sèquans · Veure més »

Seduns

Els seduns (llatí Seduni) foren un poble gal alpí de la vall alta del Roine, veïns dels nantuates.

Nou!!: Gàl·lia і Seduns · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Gàl·lia і Segle V · Veure més »

Sens

Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Gàl·lia і Sens · Veure més »

Sequània

Sequània (Sequania) fou una província romana formada vers el 294 aC amb la part sud-est de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Gàl·lia і Sequània · Veure més »

Sicambres

Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.

Nou!!: Gàl·lia і Sicambres · Veure més »

Sotiates

Els sotiates (llatí Sotiates o Sontiates) foren un poble aquità amb influència celta.

Nou!!: Gàl·lia і Sotiates · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Gàl·lia і Suïssa · Veure més »

Suessions

Els suessions o suessons (llatí Suessiones o Suessones, grec Οὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic.

Nou!!: Gàl·lia і Suessions · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Gàl·lia і Sueus · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Gàl·lia і Tarraconense · Veure més »

Tarusates

Els tarusates (llati Tarusates) foren un poble aquità esmentat per Cèsar que foren sotmesos per Cressus junt amb els vocates i elusates després de derrotar els sotiates.

Nou!!: Gàl·lia і Tarusates · Veure més »

Tèncters

Els tèncters o tèuters (llati tencteri o teuteri) foren un poble germànic esmentat per primer cop per Cèsar, que junt amb els usipetes ocupaven un districte de l'interior de Germània fins que en foren expulsats pels sueus (53 aC) i es van establir després de tres anys al baix Rin expulsant de la riba est als menapis (que van conservar només la riba oest).

Nou!!: Gàl·lia і Tèncters · Veure més »

Túrons

Els túrons (llatí Turones) foren un poble celta de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Túrons · Veure més »

Tectòsages

Els tectòsages o volques tectòsages (llatí Volcae Tectosages) foren una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.

Nou!!: Gàl·lia і Tectòsages · Veure més »

Teutons

Els teutons (llatí Teutones) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Gàl·lia і Teutons · Veure més »

Tigurins

Els tigurins (llatí Tigurini) foren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.

Nou!!: Gàl·lia і Tigurins · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Titus Livi · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Gàl·lia і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Gàl·lia і Trèveris · Veure més »

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Trèvers · Veure més »

Tungres

Els tungres (llatí Tungri o Tongri) foren un poble germànic que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí (l'actual ciutat flamenca de Tongeren).

Nou!!: Gàl·lia і Tungres · Veure més »

Ubis

Ubis (en llatí Ubii) foren un poble germànic que en temps de Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: Gàl·lia і Ubis · Veure més »

Unel·les

Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii) foren un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.

Nou!!: Gàl·lia і Unel·les · Veure més »

Usipets

Usipets o usips (llatí usipetes o usipi) foren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van creuar junts el Rin i foren atacats i derrotats per Cèsar (vegeu tèncters).

Nou!!: Gàl·lia і Usipets · Veure més »

Valònia

La Valònia (en francès Wallonie, alemany: Wallonien,neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Gàl·lia і Valònia · Veure més »

Vasates

Els vasates (llatí Vasates, Vasarii o Vasatii) foren un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Gàl·lia і Vasates · Veure més »

Vènets (gals)

Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.

Nou!!: Gàl·lia і Vènets (gals) · Veure més »

Veragres

Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.

Nou!!: Gàl·lia і Veragres · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Gàl·lia і Vercingetòrix · Veure més »

Vergobret

Vergobret era un magistrat suprem entre els celtes a Gàl·lia, usat principalment entre els hedus.

Nou!!: Gàl·lia і Vergobret · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Gàl·lia і Vespasià · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Viena del Delfinat · Veure més »

Vitel·li

Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius L.F., Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Gàl·lia і Vitel·li · Veure més »

Voconcis

Els voconcis (llatí Vocontii) foren un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Voconcis · Veure més »

Volques arecomicis

Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el segle III aC a la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Gàl·lia і Volques arecomicis · Veure més »

Vosges

Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.

Nou!!: Gàl·lia і Vosges · Veure més »

Xavier Delamarre

Xavier Delamarre és un diplomàtic francès.

Nou!!: Gàl·lia і Xavier Delamarre · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gàl·lia і 1 de juliol · Veure més »

101 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 101 aC · Veure més »

102 aC

L'any 102 aC, denominat així des de l'adopció del calendari gregorià i no al seu temps, és un any comú, és a dir, de 365 dies.

Nou!!: Gàl·lia і 102 aC · Veure més »

103 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 103 aC · Veure més »

105 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 105 aC · Veure més »

106 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 106 aC · Veure més »

107 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 107 aC · Veure més »

109 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 109 aC · Veure més »

113 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 113 aC · Veure més »

114 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 114 aC · Veure més »

118 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 118 aC · Veure més »

121 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 121 aC · Veure més »

122 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 122 aC · Veure més »

123 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 123 aC · Veure més »

124 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 124 aC · Veure més »

125 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 125 aC · Veure més »

154 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 154 aC · Veure més »

16 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 16 aC · Veure més »

21

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 21 · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Gàl·lia і 27 aC · Veure més »

28 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Gàl·lia і 28 aC · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 37 aC · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 43 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 44 aC · Veure més »

48

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 48 · Veure més »

50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 50 aC · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 51 aC · Veure més »

52 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 52 aC · Veure més »

53 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 53 aC · Veure més »

54 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 54 aC · Veure més »

55 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 55 aC · Veure més »

56 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 56 aC · Veure més »

57 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 57 aC · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 58 aC · Veure més »

59 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 59 aC · Veure més »

60 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 60 aC · Veure més »

63

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 63 · Veure més »

63 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 63 aC · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 65 aC · Veure més »

66 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 66 aC · Veure més »

67 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 67 aC · Veure més »

68

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gàl·lia і 68 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Gàl·lia і 69 · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 69 aC · Veure més »

76 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 76 aC · Veure més »

78 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 78 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gal·lia, Gal·lies, Gàl.lia, Gàl.lia Transalpina, Gàlia, Gàl·lia Comata, Gàl·lia Transalpina, Gàl·lia Ulterior, Gàl·lies, Gàl•lia, Gàl•lia Transalpina, Gàŀlia, Gàŀlia Transalpina, Gàŀlies, Transalpina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »