Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Física digital

Índex Física digital

En física i cosmologia, la física digital (també denominada ontologia digital o filosofia digital) és una col·lecció de perspectives teòriques basades en la premissa que l'univers és fonamentalment descriptible per informació.

32 les relacions: A New Kind of Science, Autòmat cel·lular, Axioma, Carl Friedrich von Weizsäcker, Connectiva lògica, Constant de Chaitin, Cosmologia, Determinisme, Física, Gerardus 't Hooft, Gregory Chaitin, Informació, Isomorfisme, John Archibald Wheeler, Konrad Zuse, Lògica, Max Tegmark, Màquina de Turing, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Ordinador, Ordinador quàntic, Oxford University Press, Principi hologràfic, Probabilitat, Programa informàtic, Protó, Stephen Wolfram, Teoria de la computabilitat, Teoria de la informació, Teoria de la probabilitat, Teoria de la xarxa d'espín.

A New Kind of Science

A New Kind of Science (lit. en català: Un nou tipus de ciència) és un llibre de Stephen Wolfram que va ser publicat l’any 2002 per la seva companyia Wolfram Research sota el segell Wolfram Media.

Nou!!: Física digital і A New Kind of Science · Veure més »

Autòmat cel·lular

Animació del Joc de la vida de Conway, un autòmat cel·lular. Un autòmat cel·lular (A.C.) és un model matemàtic per a un sistema dinàmic que evoluciona en passos discrets.

Nou!!: Física digital і Autòmat cel·lular · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Física digital і Axioma · Veure més »

Carl Friedrich von Weizsäcker

Carl Friedrich Freiherr von Weizsäcker (28 de juny de 1912, Kiel, Alemanya - 28 d'abril de 2007, Starnberg, Alemanya) va ser un físic i filòsof alemany.

Nou!!: Física digital і Carl Friedrich von Weizsäcker · Veure més »

Connectiva lògica

En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.

Nou!!: Física digital і Connectiva lògica · Veure més »

Constant de Chaitin

En complexitat computacional, la constant de Chaitin o nombre Omega de Chaitin o probabilitat de parada és, de forma informal, la probabilitat de que un programa escrit al atzar aturi correctament una màquina de Turing determinista.

Nou!!: Física digital і Constant de Chaitin · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.

Nou!!: Física digital і Cosmologia · Veure més »

Determinisme

En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.

Nou!!: Física digital і Determinisme · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Física digital і Física · Veure més »

Gerardus 't Hooft

Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.

Nou!!: Física digital і Gerardus 't Hooft · Veure més »

Gregory Chaitin

Gregory J. Chaitin (Chicago, 15 de Novembre de 1947) és un matemàtic i científic de la computació argentí-estatunidenc.

Nou!!: Física digital і Gregory Chaitin · Veure més »

Informació

Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.

Nou!!: Física digital і Informació · Veure més »

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Nou!!: Física digital і Isomorfisme · Veure més »

John Archibald Wheeler

John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.

Nou!!: Física digital і John Archibald Wheeler · Veure més »

Konrad Zuse

va ser un enginyer informàtic alemany.

Nou!!: Física digital і Konrad Zuse · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Física digital і Lògica · Veure més »

Max Tegmark

Max Tegmark (5 de maig del 1967) és un cosmòleg suec-estatunidenc.

Nou!!: Física digital і Max Tegmark · Veure més »

Màquina de Turing

Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.

Nou!!: Física digital і Màquina de Turing · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Física digital і Mecànica estadística · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Física digital і Mecànica quàntica · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Nou!!: Física digital і Ordinador · Veure més »

Ordinador quàntic

IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.

Nou!!: Física digital і Ordinador quàntic · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Física digital і Oxford University Press · Veure més »

Principi hologràfic

El principi hologràfic és una conjectura especulativa sobre les teories de la gravetat quàntiques, proposades per Gerardus 't Hooft i millorades i promogudes per Leonard Susskind demandant que tota la informació continguda en un volum d'espai pugui ser representada per una teoria que visca en el límit d'eixa regió.

Nou!!: Física digital і Principi hologràfic · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Física digital і Probabilitat · Veure més »

Programa informàtic

Un programa informàtic escrit en un estil orientat a objectes Un programa informàtic o programa d'ordinador és una seqüència d'instruccions, escrites per fer una tasca específica en una computadora.

Nou!!: Física digital і Programa informàtic · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Física digital і Protó · Veure més »

Stephen Wolfram

Stephen Wolfram (Londres, 29 d'agost de 1959) és un científic i tecnòleg reconegut pel seu treball en física de partícules, autòmats cel·lulars i àlgebra computacional i és el creador del nou programari Mathematica.

Nou!!: Física digital і Stephen Wolfram · Veure més »

Teoria de la computabilitat

La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.

Nou!!: Física digital і Teoria de la computabilitat · Veure més »

Teoria de la informació

La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.

Nou!!: Física digital і Teoria de la informació · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Física digital і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria de la xarxa d'espín

Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.

Nou!!: Física digital і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »