Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: Accelerador de partícules, Aigua, Aire, Albert Einstein, Antimatèria, Antiquark, Astrofísica, Axió, Bosó, Bosó de Higgs, Bosons W i Z, C, Camp de Higgs, Càrrega de color, Càrrega elèctrica, Chicago, Col·lisió, Confinament de color, Cosmologia, Cromodinàmica quàntica, Cronologia de la física de partícules, Demòcrit, Desintegració β, DESY, Efecte fotoelèctric, Electró, Electró-volt, Empèdocles, Espín, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, Estat quàntic, Estats Units d'Amèrica, Estructura cristal·lina, Excitó, Física, Física d'astropartícules, Física de la matèria condensada, Fermió, Fermilab, Foc, Fonó, Forat (física), Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotí, Fotó, França, ..., Generació (física de partícules), George Zweig, Ginebra, Gluí, Gluó, Goldstí, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gravetat, Gravitació quàntica, Gravití, Gravitó, Hadró, Hamburg, Hiperó, Història de la física, Instantó, Isoespín, KEK, Leptó, Leptó tau, Llista de partícules, Lurup, Magnó, Massa, Matèria, Matèria fosca, Max Planck, Mecànica quàntica, Mesó exòtic, Mesó Psió, Model de quarks, Model estàndard de física de partícules, Muó, Murray Gell-Mann, Neutralí, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutrí tau, Neutró, Niels Bohr, Nombre complex, Nucleó, Or, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula elemental, Partícula massiva d'interacció feble, Partícula subatòmica, Pió, Plasma (estat de la matèria), Plasmó, Polaró, Pomeró, Principi d'exclusió de Pauli, Protó, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quiralitat (geometria), Radiació, Raigs còsmics, Sabor (física), Satyendra Nath Bose, Sleptó, Squark, Suïssa, Supersimetria, Taquió, Teoria de cordes, Teoria quàntica de camps, Terra, Tevatró, Trencament espontani de simetria, Univers, Velocitat de la llum, Violació CP, Zero absolut, 1924, 2008. Ampliar l'índex (83 més) »
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Nou!!: Física de partícules і Accelerador de partícules · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Física de partícules і Aigua · Veure més »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Física de partícules і Aire · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Física de partícules і Albert Einstein · Veure més »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Física de partícules і Antimatèria · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Física de partícules і Antiquark · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Física de partícules і Astrofísica · Veure més »
Axió
Un axió és una partícula elemental hipotètica postulada a la teoria de Peccei–Quinn el 1977 per a resoldre el problema CP fort en cromodinàmica quàntica (QCD).
Nou!!: Física de partícules і Axió · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Física de partícules і Bosó · Veure més »
Bosó de Higgs
Sense descripció.
Nou!!: Física de partícules і Bosó de Higgs · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Física de partícules і Bosons W i Z · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Física de partícules і C · Veure més »
Camp de Higgs
El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.
Nou!!: Física de partícules і Camp de Higgs · Veure més »
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Nou!!: Física de partícules і Càrrega de color · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Física de partícules і Càrrega elèctrica · Veure més »
Chicago
Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants.
Nou!!: Física de partícules і Chicago · Veure més »
Col·lisió
Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.
Nou!!: Física de partícules і Col·lisió · Veure més »
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Nou!!: Física de partícules і Confinament de color · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Física de partícules і Cosmologia · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Física de partícules і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Nou!!: Física de partícules і Cronologia de la física de partícules · Veure més »
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Nou!!: Física de partícules і Demòcrit · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Física de partícules і Desintegració β · Veure més »
DESY
Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) és el centre d'investigació de física de partícules més gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berlín).
Nou!!: Física de partícules і DESY · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Física de partícules і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Física de partícules і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Física de partícules і Electró-volt · Veure més »
Empèdocles
Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Nou!!: Física de partícules і Empèdocles · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Física de partícules і Espín · Veure més »
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Física de partícules і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Física de partícules і Estadística de Fermi-Dirac · Veure més »
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Nou!!: Física de partícules і Estat quàntic · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Física de partícules і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Nou!!: Física de partícules і Estructura cristal·lina · Veure més »
Excitó
Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.
Nou!!: Física de partícules і Excitó · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Física de partícules і Física · Veure més »
Física d'astropartícules
La Física d'Astropartícules o Astrofísica de Partícules és un camp relativament recent d'investigació que es dedica a l'estudi de les partícules elementals d'origen astrofísic.
Nou!!: Física de partícules і Física d'astropartícules · Veure més »
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Nou!!: Física de partícules і Física de la matèria condensada · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Física de partícules і Fermió · Veure més »
Fermilab
El Laboratori Nacional Fermi és un laboratori de física d'altes energies, anomenat així en honor del físic Enrico Fermi, pioner en física de partícules; es troba localitzat 50 quilòmetres a l'oest de Chicago.
Nou!!: Física de partícules і Fermilab · Veure més »
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Nou!!: Física de partícules і Foc · Veure més »
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Nou!!: Física de partícules і Fonó · Veure més »
Forat (física)
Quan un electró abandona un àtom d'heli, deixa un buit d'electró al seu lloc. Això fa que l'àtom d'heli quedi carregat positivament En física de l'estat sòlid, un forat és l'absència d'un electró a la banda de valència, que sense la presència del forat seria plena.
Nou!!: Física de partícules і Forat (física) · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Física de partícules і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Física de partícules і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Física de partícules і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Física de partícules і Forces fonamentals · Veure més »
Fotí
El fotí és una partícula elemental hipotètica, predita per les teories de supersimetria, que seria una supercompanya del fotó, amb nombre leptònic 0, nombre bariònic 0 i espín 1/2 (fermió), i de massa no nul·la.
Nou!!: Física de partícules і Fotí · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Física de partícules і Fotó · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Física de partícules і França · Veure més »
Generació (física de partícules)
A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.
Nou!!: Física de partícules і Generació (física de partícules) · Veure més »
George Zweig
George Zweig (30 de maig de 1937, Moscou, Unió Soviètica) és un físic de partícules i neurobiòleg d'origen rus i nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Física de partícules і George Zweig · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Física de partícules і Ginebra · Veure més »
Gluí
En teories supersimètriques de física de partícules, un gluí (símbol g~) és el company supersimètric (fermió d'espín 1/2) hipotètic del gluó (bosó d'espín 1).
Nou!!: Física de partícules і Gluí · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Física de partícules і Gluó · Veure més »
Goldstí
El goldstí és el fermió de Nambu-Goldstone que emergeix en el trencament espontani de supersimetria.
Nou!!: Física de partícules і Goldstí · Veure més »
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Nou!!: Física de partícules і Gran Col·lisionador d'Hadrons · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Física de partícules і Gravetat · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Física de partícules і Gravitació quàntica · Veure més »
Gravití
En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).
Nou!!: Física de partícules і Gravití · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Física de partícules і Gravitó · Veure més »
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Nou!!: Física de partícules і Hadró · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Física de partícules і Hamburg · Veure més »
Hiperó
En física de partícules, els hiperons són barions, com els protons i neutrons, però molt més pesants.
Nou!!: Física de partícules і Hiperó · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Física de partícules і Història de la física · Veure més »
Instantó
L'instantó és un tipus de pseudopartícula desenvolupat en el camp de la física teòrica i la física matemàtica, que és inherent a l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Física de partícules і Instantó · Veure més »
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Nou!!: Física de partícules і Isoespín · Veure més »
KEK
La KEK (del japonès: 高エネルギー加速器研究機構 Kō Enerugī Kasokuki Kenkyū Kikō, o en traducció anglesa, High Energy Accelerator Research Organization) és una organització de recerca de física d'altes energies a Tsukuba, (Prefectura d'Ibaraki, Japó).
Nou!!: Física de partícules і KEK · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Física de partícules і Leptó · Veure més »
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Nou!!: Física de partícules і Leptó tau · Veure més »
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Nou!!: Física de partícules і Llista de partícules · Veure més »
Lurup
Lurup (en baix alemany ídem) és un barri del districte de'Altona a la ciutat estat d‘Hamburg a Alemanya.
Nou!!: Física de partícules і Lurup · Veure més »
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Nou!!: Física de partícules і Magnó · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Física de partícules і Massa · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Física de partícules і Matèria · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Física de partícules і Matèria fosca · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Física de partícules і Max Planck · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Física de partícules і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesó exòtic
Identitats i classificació de possibles mesons tetraquark. El verd són els estats en què ''I''.
Nou!!: Física de partícules і Mesó exòtic · Veure més »
Mesó Psió
El mesó Psió J/ψ (J/psi) és una partícula subatòmica, un mesó de càrrega elèctrica, color, i sabor neutres format per un quark i un antiquark c ("encantats").
Nou!!: Física de partícules і Mesó Psió · Veure més »
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Nou!!: Física de partícules і Model de quarks · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Física de partícules і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Física de partícules і Muó · Veure més »
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Nou!!: Física de partícules і Murray Gell-Mann · Veure més »
Neutralí
El neutralí és una partícula elemental hipotètica de tipus fermiònic i elèctricament neutra que apareix en algunes versions de les teories o models de partícules amb supersimetria.
Nou!!: Física de partícules і Neutralí · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Física de partícules і Neutrí · Veure més »
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Nou!!: Física de partícules і Neutrí electrònic · Veure més »
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Nou!!: Física de partícules і Neutrí muònic · Veure més »
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Nou!!: Física de partícules і Neutrí tau · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Física de partícules і Neutró · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Física de partícules і Niels Bohr · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Física de partícules і Nombre complex · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Física de partícules і Nucleó · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Física de partícules і Or · Veure més »
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Nou!!: Física de partícules і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Física de partícules і Partícula elemental · Veure més »
Partícula massiva d'interacció feble
En astrofísica les, WIMP o Weakly Interacting Massive Particles (partícules massives d'interacció dèbil) serien unes partícules teòriques que interaccionarien molt dèbilment amb la matèria ordinària (nucleons, electrons) i que formarien part de l'anomenada matèria fosca.
Nou!!: Física de partícules і Partícula massiva d'interacció feble · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Física de partícules і Partícula subatòmica · Veure més »
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Nou!!: Física de partícules і Pió · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Física de partícules і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Plasmó
En física, un plasmó és un quàntum d'oscil·lació del plasma (estat de la matèria).
Nou!!: Física de partícules і Plasmó · Veure més »
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Nou!!: Física de partícules і Polaró · Veure més »
Pomeró
En física teòrica de partícules, el pomeró és la partícula més baixa (en espin i massa) del conjunt de trajectòries de Regge, una família de partícules amb espín creixent, postulades el 1961 pel físic italià Tulio Regge per a explicar l'evolució en funció de l'energia de les seccions eficaces diffractives i elàstiques entre hadrons.
Nou!!: Física de partícules і Pomeró · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Física de partícules і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Física de partícules і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Física de partícules і Quark · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Física de partícules і Quark b · Veure més »
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Nou!!: Física de partícules і Quark c · Veure més »
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Nou!!: Física de partícules і Quark d · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Física de partícules і Quark s · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Física de partícules і Quark t · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Física de partícules і Quark u · Veure més »
Quiralitat (geometria)
quadrat, la barra i la '''T''' són '''aquirals''' La quiralitat (del grec, χειρ, kheir: "mà") és una propietat d'asimetria important en diverses branques de la ciència.
Nou!!: Física de partícules і Quiralitat (geometria) · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Física de partícules і Radiació · Veure més »
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Nou!!: Física de partícules і Raigs còsmics · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Física de partícules і Sabor (física) · Veure més »
Satyendra Nath Bose
fou un físic indi especialitzat en física matemàtica.
Nou!!: Física de partícules і Satyendra Nath Bose · Veure més »
Sleptó
Els sleptons són els supercompanys dels leptons.
Nou!!: Física de partícules і Sleptó · Veure més »
Squark
Els squarks són els supercompanys dels quarks.
Nou!!: Física de partícules і Squark · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Física de partícules і Suïssa · Veure més »
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Nou!!: Física de partícules і Supersimetria · Veure més »
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Nou!!: Física de partícules і Taquió · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Física de partícules і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Física de partícules і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Física de partícules і Terra · Veure més »
Tevatró
El Tevatró (o Tevatron en anglès) fou un accelerador de partícules circular, actiu fins al 2011, situat al Laboratori de l'Accelerador Nacional Fermi (Fermilab) a l'est de Batàvia (Illinois, Estats Units) que va ser el col·lisionador més energètic del món abans de l'entrada en operació del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN de Ginebra.
Nou!!: Física de partícules і Tevatró · Veure més »
Trencament espontani de simetria
Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.
Nou!!: Física de partícules і Trencament espontani de simetria · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Física de partícules і Univers · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Física de partícules і Velocitat de la llum · Veure més »
Violació CP
En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.
Nou!!: Física de partícules і Violació CP · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Física de partícules і Zero absolut · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Física de partícules і 1924 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Física de partícules і 2008 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Física d'Altes Energies, Física d'alta energia, Física d'altes energies, Física de Partícules, Física de partícules elementals.
