Accés més ràpid que el navegador!
185 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Algorisme de Risch, Anàlisi matemàtica, Antic Egipte, Aplicació lineal, Arnaud Denjoy, Arquimedes, Arrel enèsima, Augustin Louis Cauchy, Índia, Élie Cartan, Àrea, Bhaskara II, Bonaventura Cavalieri, Cabal hidràulic, Camp escalar, Camp vectorial, Càlcul (matemàtiques), Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Càrrega elèctrica, Coma flotant, Combinació lineal, Condensador, Conjunt, Conjunt fitat, Conjunt obert, Conjunt tancat, Corba, Corrent elèctric, Covector, Derivada, Derivada exterior, Desigualtat de Cauchy-Schwarz, Desigualtat de Hölder, Desigualtat de Minkowski, Diferencial d'una funció, Dimensió, Domini (matemàtiques), Electromagnetisme, Element (matemàtiques), Energia, Equació diferencial, Equació integral, Esfera, Espai, Espai compacte, Espai de Hilbert, Espai Lp, Espai mètric, ..., Espai topològic, Espai vectorial, Espai vectorial topològic, Eudox de Cnidos, Evangelista Torricelli, Física, Física clàssica, Força, Forma diferencial, Forma lineal, Frontera (topologia), Funció, Funció característica (matemàtiques), Funció contínua, Funció contínuament diferenciable, Funció elemental, Funció esglaonada, Funció especial, Funció exponencial, Funció fitada, Funció gamma, Funció mesurable, Funció trigonomètrica, Geometria diferencial, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Berkeley, Germund Dahlquist, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gravetat, Gràfica d'una funció, Henri Léon Lebesgue, Identitat de Parseval, Infinit, Integració de fraccions racionals, Integració de Montecarlo, Integració numèrica, Integració per canvi de variable, Integració per capes, Integració per discs, Integració per parts, Integració per reducció, Integració per sèries, Integració per substitució trigonomètrica, Integració simbòlica, Integral curvilínia, Integral de Daniell, Integral de Darboux, Integral de Gauß, Integral de Henstock-Kurzwe, Integral de Lebesgue, Integral de Lebesgue-Stieltjes, Integral de Riemann, Integral de Riemann-Stieltjes, Integral de superfície, Integral múltiple, Integral multiplicativa, Integral no elemental, Interpolació, Interpolació polinòmica de Lagrange, Interval (matemàtiques), Inverses de les funcions trigonomètriques, Isaac Barrow, Isaac Newton, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, Johann Radon, Límit, Límits d'integració, Liu Hui, Llatí, Logaritme, Longitud d'arc, Matemàtiques, Mathematica, Mètode d'exhaustió, Mètode de Romberg, Mètode rectangular, Mètode trapezial, Mètodes infinitesimals, Mesura de Haar, Mesura de Lebesgue, Mitjana aritmètica, Mitjana ponderada, Morris Kline, Nicolas Bourbaki, Nombre p-àdic, Nombre real, Operador diferencial, Ordinador, Oskar Perron, Papir de Moscou, Paral·lelepípede, Pierre de Fermat, Piràmide, Potència (física), Primitiva, Producte escalar, Producte exterior, Punt (geometria), Quadratura adaptativa, Quadratura de Gauss, Recta real, Residu (anàlisi complexa), S llarga, Sèrie de Taylor, Sèrie hipergeomètrica, Sòlid de revolució, Singularitat matemàtica, Successió (matemàtiques), Suma, Sumatori de Riemann, Suprem, Taula d'integrals, Tensor, Teorema de Fubini, Teorema de Green, Teorema de la divergència, Teorema de Stokes, Teorema fonamental del càlcul, Teoria de la mesura, Teoria diferencial de Galois, Terra, Topologia diferencial, Treball (física), Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de València, Valor principal de Cauchy, Variables dependents i independents, Varietat diferenciable, Vector (matemàtiques), Vector normal, Volum, Xina, Zero, Zu Chongzhi, 1675. Ampliar l'índex (135 més) »
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Nou!!: Integració і Adrien-Marie Legendre · Veure més »
Algorisme de Risch
L'algorisme de Risch rep aquest nom en honor de Robert H. Risch, és un algorisme per al càlcul d'integrals indefinides (és a dir, per a trobar primitives).
Nou!!: Integració і Algorisme de Risch · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Integració і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Integració і Antic Egipte · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Integració і Aplicació lineal · Veure més »
Arnaud Denjoy
va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Integració і Arnaud Denjoy · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Integració і Arquimedes · Veure més »
Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.
Nou!!: Integració і Arrel enèsima · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Integració і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Integració і Índia · Veure més »
Élie Cartan
va ser un matemàtic francès que va fer treballs fonamentals en la teoria dels grups de Lie i les seves aplicacions geomètriques.
Nou!!: Integració і Élie Cartan · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Integració і Àrea · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Integració і Bhaskara II · Veure més »
Bonaventura Cavalieri
Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.
Nou!!: Integració і Bonaventura Cavalieri · Veure més »
Cabal hidràulic
El cabal hidràulic és la quantitat de líquid que passa per una secció concreta del seu recorregut per unitat de temps.
Nou!!: Integració і Cabal hidràulic · Veure més »
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Nou!!: Integració і Camp escalar · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Integració і Camp vectorial · Veure més »
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Nou!!: Integració і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Integració і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Nou!!: Integració і Càlcul multivariable · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Integració і Càrrega elèctrica · Veure més »
Coma flotant
Coma flotant o punt flotant és un mètode de representació aproximada de nombres reals que es pot adaptar a l'ordre de magnitud del valor a representar, usualment traslladant la coma decimal - mitjançant un exponent - cap a la posició de la primera xifra significativa del valor.
Nou!!: Integració і Coma flotant · Veure més »
Combinació lineal
Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.
Nou!!: Integració і Combinació lineal · Veure més »
Condensador
Condensadors per a muntatge superficial (SMD), els dotze de l'esquerra, comparats amb dos condensadors tradicionals relativament petits Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades.
Nou!!: Integració і Condensador · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Integració і Conjunt · Veure més »
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Nou!!: Integració і Conjunt fitat · Veure més »
Conjunt obert
En matemàtiques, un conjunt obert (o simplement obert) és cadascun dels elements que conformen una topologia.
Nou!!: Integració і Conjunt obert · Veure més »
Conjunt tancat
En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.
Nou!!: Integració і Conjunt tancat · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Integració і Corba · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Integració і Corrent elèctric · Veure més »
Covector
S'anomenen covectors o 1-forma les formes lineals d'un espai vectorial.
Nou!!: Integració і Covector · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Integració і Derivada · Veure més »
Derivada exterior
A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.
Nou!!: Integració і Derivada exterior · Veure més »
Desigualtat de Cauchy-Schwarz
En matemàtiques, la desigualtat de Cauchy-Schwarz, també coneguda com a desigualtat de Schwarz, desigualtat de Cauchy o desigualtat de Cauchy-Bunyakovski-Schwarz és una desigualtat molt útil present en moltes àrees, tals com l'àlgebra lineal aplicada a vectors, en l'anàlisi aplicat a sèries infinites i integració de productes, i en teoria de probabilitats, aplicada a variàncies i covariàncies.
Nou!!: Integració і Desigualtat de Cauchy-Schwarz · Veure més »
Desigualtat de Hölder
En anàlisi matemàtica la desigualtat de Hölder és una desigualtat important entre integrals i una eina indispensable per a l'estudi d'espais L^p.
Nou!!: Integració і Desigualtat de Hölder · Veure més »
Desigualtat de Minkowski
En anàlisi matemàtica, la desigualtat de Minkowski estableix que els espais L''p'' són espais vectorials amb una norma.
Nou!!: Integració і Desigualtat de Minkowski · Veure més »
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Nou!!: Integració і Diferencial d'una funció · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Integració і Dimensió · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Integració і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Integració і Electromagnetisme · Veure més »
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Nou!!: Integració і Element (matemàtiques) · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Integració і Energia · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Integració і Equació diferencial · Veure més »
Equació integral
Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.
Nou!!: Integració і Equació integral · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Integració і Esfera · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Integració і Espai · Veure més »
Espai compacte
''B''.
Nou!!: Integració і Espai compacte · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Integració і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Nou!!: Integració і Espai Lp · Veure més »
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Nou!!: Integració і Espai mètric · Veure més »
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Nou!!: Integració і Espai topològic · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Integració і Espai vectorial · Veure més »
Espai vectorial topològic
En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.
Nou!!: Integració і Espai vectorial topològic · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Integració і Eudox de Cnidos · Veure més »
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Nou!!: Integració і Evangelista Torricelli · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Integració і Física · Veure més »
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Nou!!: Integració і Física clàssica · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Integració і Força · Veure més »
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Nou!!: Integració і Forma diferencial · Veure més »
Forma lineal
Sigui V un objecte matemàtic qualsevol amb estructura lineal sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Nou!!: Integració і Forma lineal · Veure més »
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Nou!!: Integració і Frontera (topologia) · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Integració і Funció · Veure més »
Funció característica (matemàtiques)
En matemàtiques, la funció característica o funció indicatriu és una funció definida en un conjunt X que indica la pertinença d'un element al subconjunt A de X, assignant el valor 1 per a tots els elements de A i el valor 0 per a tots els elements de X que no formen part de A. És, doncs, una funció definida a trossos per la pertinença o no a A de qualsevol element de X.
Nou!!: Integració і Funció característica (matemàtiques) · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Integració і Funció contínua · Veure més »
Funció contínuament diferenciable
Gràfica d'una funció contínuament diferenciable. En anàlisi matemàtica, una classe diferenciable és una classificació d'una funció d'acord amb les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Integració і Funció contínuament diferenciable · Veure més »
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Nou!!: Integració і Funció elemental · Veure més »
Funció esglaonada
Exemple de funció esglaonada Una funció esglaonada és la funció definida a trossos que en qualsevol interval finit en què estigui definida té un nombre finit de discontinuïtats c1 n, i en cada interval obert (ck, ck+1) és constant, tenint discontinuïtats de salt en els punts ck.
Nou!!: Integració і Funció esglaonada · Veure més »
Funció especial
Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seva importància en el camp de l'anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, la física i altres aplicacions, té noms i designacions més o menys establerts.
Nou!!: Integració і Funció especial · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Integració і Funció exponencial · Veure més »
Funció fitada
Una il·lustració esquemàtica d'una funció fitada (vermell) i una no fitada (blau). Intuïtivament, el gràfic d'una funció fitada es queda dins d'una banda horitzontal, mentre que el gràfic d'una funció no fitada no ho fa. En matemàtiques, una funció f definida en algun conjunt X amb valors reals o complexos s'anomena fitada, si el conjunt dels seus valors és fitat.
Nou!!: Integració і Funció fitada · Veure més »
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Nou!!: Integració і Funció gamma · Veure més »
Funció mesurable
En matemàtiques, les funcions mesurables són funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades.
Nou!!: Integració і Funció mesurable · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Integració і Funció trigonomètrica · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Integració і Geometria diferencial · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Integració і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
George Berkeley
, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.
Nou!!: Integració і George Berkeley · Veure més »
Germund Dahlquist
va ser un matemàtic suec.
Nou!!: Integració і Germund Dahlquist · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Integració і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Integració і Gravetat · Veure més »
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Nou!!: Integració і Gràfica d'una funció · Veure més »
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Nou!!: Integració і Henri Léon Lebesgue · Veure més »
Identitat de Parseval
En anàlisi matemàtica, la identitat de Parseval és un resultat fonamental sobre la suma de certes sèries obtingudes a partir de la sèrie de Fourier d'una funció.
Nou!!: Integració і Identitat de Parseval · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Integració і Infinit · Veure més »
Integració de fraccions racionals
La integració de les funcions racionals (per trobar la seva funció primitiva) es fa descomponent la fracció racional en la suma d'un polinomi més una sèrie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a màxim i després integrant cada fracció.
Nou!!: Integració і Integració de fraccions racionals · Veure més »
Integració de Montecarlo
Representació del mètode d'integració de Montecarlo. En aquest exemple, el domini ''d'' és el cercle interior, i el domini ''D'' és el quadrat. Com que l'àrea del quadrat es pot calcular fàcilment (4), hom pot estimar l'àrea del cercle (π*1²) a partir de la proporció (0,8) de punts a l'interior del cercle (40) respecte al nombre total de punts (50), obtenint així un valor aproximat per a l'àrea del cercle donat per 4*0,8.
Nou!!: Integració і Integració de Montecarlo · Veure més »
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Nou!!: Integració і Integració numèrica · Veure més »
Integració per canvi de variable
En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és una eina per a trobar primitives i integrals.
Nou!!: Integració і Integració per canvi de variable · Veure més »
Integració per capes
La integració per capes (el mètode de closques en càlcul integral) és un mètode per calcular el volum d'un sòlid de revolució, basat a integrar al llarg d'una perpendicular a l'eix a l'eix de revolució.
Nou!!: Integració і Integració per capes · Veure més »
Integració per discs
Integració per discs La integració per discs és un mitjà per calcular el volum d'un sòlid de revolució, en integrar al llarg de l'eix de revolució.
Nou!!: Integració і Integració per discs · Veure més »
Integració per parts
En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.
Nou!!: Integració і Integració per parts · Veure més »
Integració per reducció
La Integració per reducció es pot fer servir quan es vol integrar una funció elevada a la potència n. Si es té una integral d'aquest tipus es pot establir una fórmula de reducció que es pot fer servir per calcular la integral per qualsevol valor de n.
Nou!!: Integració і Integració per reducció · Veure més »
Integració per sèries
En càlcul de primitives la integració per sèries és un mètode emprat per trobar un desenvolupament en sèrie de la funció primitiva d'una funció donada.
Nou!!: Integració і Integració per sèries · Veure més »
Integració per substitució trigonomètrica
En matemàtiques, la substitució trigonomètrica és la substitució d'altres expressions per expressions trigonomètriques.
Nou!!: Integració і Integració per substitució trigonomètrica · Veure més »
Integració simbòlica
Integració simbòlica és el problema de trobar una fórmula per a la primitiva, o integral indefinida, d'una funció donada f(x), és a dir, trobar una funció derivable F(x) tal que Això també s'escriu La paraula simbòlica es fa servir per a distingir aquest problema de la integració numèrica, on el que es busca és el valor de F en un punt o un conjunt particular de punts.
Nou!!: Integració і Integració simbòlica · Veure més »
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí. En matemàtiques, una integral curvilínia és una integral on la funció a integrar s'avalua al llarg d'una corba.
Nou!!: Integració і Integral curvilínia · Veure més »
Integral de Daniell
Una de les principals dificultats que té la definició de la integral de Lebesgue és que, abans que es pugui obtenir cap resultat útil amb la integral, cal haver desenvolupat tota una teoria de la mesura.
Nou!!: Integració і Integral de Daniell · Veure més »
Integral de Darboux
En càlcul, la integral de Darboux és una de les possibles definicions d'integral d'una funció.
Nou!!: Integració і Integral de Darboux · Veure més »
Integral de Gauß
La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.
Nou!!: Integració і Integral de Gauß · Veure més »
Integral de Henstock-Kurzwe
En matemàtiques, la integral de Henstock-Kurzweil, coneguda també com la integral de Denjoy i la integral de Perron, és una possible definició de la integral d'una funció.
Nou!!: Integració і Integral de Henstock-Kurzwe · Veure més »
Integral de Lebesgue
La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x. La integral de Lebesgue és una construcció matemàtica que estén la integral a una classe de funcions més gran; també estén els dominis sobre els quals es poden definir aquestes funcions.
Nou!!: Integració і Integral de Lebesgue · Veure més »
Integral de Lebesgue-Stieltjes
En matemàtiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta última, però en un marc teòric de la mesura més general.
Nou!!: Integració і Integral de Lebesgue-Stieltjes · Veure més »
Integral de Riemann
La integral de Riemann és una operació sobre una funció contínua i limitada en un interval, on a i b són anomenats extrems de la integració.
Nou!!: Integració і Integral de Riemann · Veure més »
Integral de Riemann-Stieltjes
En matemàtiques, la integral de Riemann-Stieltjes és una generalització de la integral de Riemann, s'anomena així en honor de Bernhard Riemann i de Thomas Joannes Stieltjes.
Nou!!: Integració і Integral de Riemann-Stieltjes · Veure més »
Integral de superfície
En matemàtiques, una integral de superfície és una integral definida calculada sobre una superfície (la qual pot ser corbada); es pot pensar en la relació entre la integral de superfície i la integral doble com l'equivalent en dues dimensions de la relació entre la integral curvilínia i la integral normal.
Nou!!: Integració і Integral de superfície · Veure més »
Integral múltiple
Integral com a àrea entre dues corbes. La integral múltiple és un tipus d'integral definida estesa a funcions de més d'una variable real, per exemple, f(x,y) o f(x,y,z).
Nou!!: Integració і Integral múltiple · Veure més »
Integral multiplicativa
Una integral multiplicativa o integral producte és una versió multiplicativa de la integral habitual basada en la suma.
Nou!!: Integració і Integral multiplicativa · Veure més »
Integral no elemental
En matemàtiques, una integral no elemental és una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap fórmula en termes de funcions elementals (és a dir polinomis, funcions trigonomètriques, exponencials, logarítmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).
Nou!!: Integració і Integral no elemental · Veure més »
Interpolació
En anàlisi numèrica, la interpolació és l'obtenció de noves dades a partir d'un nombre discret de dades originals.
Nou!!: Integració і Interpolació · Veure més »
Interpolació polinòmica de Lagrange
En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange, anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange.
Nou!!: Integració і Interpolació polinòmica de Lagrange · Veure més »
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Nou!!: Integració і Interval (matemàtiques) · Veure més »
Inverses de les funcions trigonomètriques
En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.
Nou!!: Integració і Inverses de les funcions trigonomètriques · Veure més »
Isaac Barrow
Isaac Barrow va ser un matemàtic anglès, del, primer catedràtic lucasià i mestre d'Isaac Newton.
Nou!!: Integració і Isaac Barrow · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Integració і Isaac Newton · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Integració і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
Johann Radon
va ser un matemàtic austríac, d'origen bohemi.
Nou!!: Integració і Johann Radon · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Integració і Límit · Veure més »
Límits d'integració
En càlcul i en anàlisi matemàtica els límits d'integració de la integral d'una funció integrable Riemann f definida en un interval tancat i fitat són els nombres reals a (límit inferior) i b (límit superior).
Nou!!: Integració і Límits d'integració · Veure més »
Liu Hui
Liu Hui (en xinès tradicional: 劉徽; en xinès simplificat: 刘徽; en pinyin: Liú Huī) (EC) va ser un matemàtic de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa, dC.
Nou!!: Integració і Liu Hui · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Integració і Llatí · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Integració і Logaritme · Veure més »
Longitud d'arc
Un cop rectificada, la corba dona un segment de línia recta amb la mateixa longitud que la longitud d'arc de la corba. La longitud d'arc, també anomenada rectificació d'una corba o la llargada d'un segment d'arc irregular, és la mesura de la distància o camí recorregut al llarg d'una corba o dimensió lineal.
Nou!!: Integració і Longitud d'arc · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Integració і Matemàtiques · Veure més »
Mathematica
Mathematica és un programari de càlcul matemàtic utilitzat en molts camps científics, d'enginyeria, matemàtics i informàtics.
Nou!!: Integració і Mathematica · Veure més »
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Nou!!: Integració і Mètode d'exhaustió · Veure més »
Mètode de Romberg
En càlcul numèric, el mètode de Romberg genera una taula triangular que consisteix en estimacions numèriques de la integral definida A base d'utilitzar l'extrapolació de Richardson repetidament sobre el mètode trapezial.
Nou!!: Integració і Mètode de Romberg · Veure més »
Mètode rectangular
En càlcul integral, el mètode rectangular utilitza una aproximació a una integral definida, a base de calcular l'àrea d'una sèrie de rectangles.
Nou!!: Integració і Mètode rectangular · Veure més »
Mètode trapezial
La funció ''f''(''x'') (blau) s'aproxima emprant una funció lineal (vermell). Il·lustració del mètode trapezial compost (amb una partició no uniforme). En matemàtiques, el mètode trapezial és una forma d'aproximar la integral definida El mètode trapezial, es basa a aproximar la regió de sota el gràfic de la funció f(x) per un trapezi i llavors calcular l'àrea d'aquest trapezi.
Nou!!: Integració і Mètode trapezial · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Integració і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Mesura de Haar
En anàlisi matemàtc, la mesura de Haar és una manera d'assignar un «volum invariant» als subconjunts de grups topològics localment compactes i de definir posteriorment una integral per a les funcions sobre aquests grups.
Nou!!: Integració і Mesura de Haar · Veure més »
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Nou!!: Integració і Mesura de Lebesgue · Veure més »
Mitjana aritmètica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.
Nou!!: Integració і Mitjana aritmètica · Veure més »
Mitjana ponderada
La mitjana ponderada d'un conjunt de nombres és el resultat de multiplicar cadascun dels nombres per un valor particular per cadascun d'ells, anomenat el seu pes, obtenint a continuació la suma d'aquests productes, i dividint el resultat per la suma del pesos.
Nou!!: Integració і Mitjana ponderada · Veure més »
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Integració і Morris Kline · Veure més »
Nicolas Bourbaki
N.
Nou!!: Integració і Nicolas Bourbaki · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Integració і Nombre p-àdic · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Integració і Nombre real · Veure més »
Operador diferencial
En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.
Nou!!: Integració і Operador diferencial · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Integració і Ordinador · Veure més »
Oskar Perron
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Integració і Oskar Perron · Veure més »
Papir de Moscou
El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte.
Nou!!: Integració і Papir de Moscou · Veure més »
Paral·lelepípede
En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms. És a un paral·lelogram com un cub és a un quadrat: La geometria euclidiana admet els quatre conceptes però la geometria afí només admet paral·lelograms i paral·lelepípedes. Tres definicions equivalents de paral·lelepípede són.
Nou!!: Integració і Paral·lelepípede · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Integració і Pierre de Fermat · Veure més »
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Nou!!: Integració і Piràmide · Veure més »
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Nou!!: Integració і Potència (física) · Veure més »
Primitiva
El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').
Nou!!: Integració і Primitiva · Veure més »
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Nou!!: Integració і Producte escalar · Veure més »
Producte exterior
En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.
Nou!!: Integració і Producte exterior · Veure més »
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Nou!!: Integració і Punt (geometria) · Veure més »
Quadratura adaptativa
En càlcul, la quadratura adaptativa és un procés en el qual es troba una aproximació de la integral definida d'una funció f(x) emprant un mètode estàtic d'integració numèrica sobre uns subintervals d'integració que es divideixen de forma adaptativa.
Nou!!: Integració і Quadratura adaptativa · Veure més »
Quadratura de Gauss
En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.
Nou!!: Integració і Quadratura de Gauss · Veure més »
Recta real
En matemàtiques, la recta real és simplement el conjunt ℝ dels nombres reals.
Nou!!: Integració і Recta real · Veure més »
Residu (anàlisi complexa)
Un residu, en l'anàlisi complexa en matemàtiques, és un nombre complex que descriu el comportament de les integral curvilínies d'una funció meromorfa al voltant d'una singularitat.
Nou!!: Integració і Residu (anàlisi complexa) · Veure més »
S llarga
Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.
Nou!!: Integració і S llarga · Veure més »
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Nou!!: Integració і Sèrie de Taylor · Veure més »
Sèrie hipergeomètrica
En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.
Nou!!: Integració і Sèrie hipergeomètrica · Veure més »
Sòlid de revolució
En matemàtiques, enginyeria, i processos de fabricació, un sòlid de revolució és una figura sòlida obtinguda per rotació d'una corba plana al voltant d'una recta (l'eix) que pertanyi al mateix pla.
Nou!!: Integració і Sòlid de revolució · Veure més »
Singularitat matemàtica
En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.
Nou!!: Integració і Singularitat matemàtica · Veure més »
Successió (matemàtiques)
Gràfica d'una successió convergent.En matemàtiques, una successió o seqüència és una llista ordenada d'objectes.
Nou!!: Integració і Successió (matemàtiques) · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Integració і Suma · Veure més »
Sumatori de Riemann
En matemàtiques, un sumatori de Riemann és un mètode per aproximar l'àrea entre el gràfic d'una corba i l'eix x; és a dir una aproximació de la integral.
Nou!!: Integració і Sumatori de Riemann · Veure més »
Suprem
Un conjunt ''A'' de nombres reals (representats per cercles blaus), un conjunt de cotes superiors de '' A '' (cercles vermells), i el mínim de les fites superiors, el suprem de '' A '' (diamant vermell). En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P, \sup (A \cup B).
Nou!!: Integració і Suprem · Veure més »
Taula d'integrals
El càlcul de primitives és una de les dues operacions bàsiques del càlcul.
Nou!!: Integració і Taula d'integrals · Veure més »
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Nou!!: Integració і Tensor · Veure més »
Teorema de Fubini
El teorema de Fubini, que deu el seu nom a Guido Fubini, estableix que si aleshores la integral respecte al producte de dos intervals en l'espai A\times B, es pot expressar com on les dues primeres integrals són integrals simples i on la tercera és una integral sobre el producte dels dos intervals.
Nou!!: Integració і Teorema de Fubini · Veure més »
Teorema de Green
En física i matemàtiques, el teorema de Green dona la relació entre una integral de línia al voltant d'una corba tancada simple C i una integral doble sobre la regió plana D limitada per C. El teorema de Green es diu així pel científic britànic George Green i és un cas especial del més general teorema de Stokes.
Nou!!: Integració і Teorema de Green · Veure més »
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Nou!!: Integració і Teorema de la divergència · Veure més »
Teorema de Stokes
El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.
Nou!!: Integració і Teorema de Stokes · Veure més »
Teorema fonamental del càlcul
El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació que la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses.
Nou!!: Integració і Teorema fonamental del càlcul · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Integració і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria diferencial de Galois
En matemàtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals.
Nou!!: Integració і Teoria diferencial de Galois · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Integració і Terra · Veure més »
Topologia diferencial
Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.
Nou!!: Integració і Topologia diferencial · Veure més »
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Nou!!: Integració і Treball (física) · Veure més »
Universitat Politècnica de Catalunya
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.
Nou!!: Integració і Universitat Politècnica de Catalunya · Veure més »
Universitat Politècnica de València
La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.
Nou!!: Integració і Universitat Politècnica de València · Veure més »
Valor principal de Cauchy
En matemàtiques, el valor principal Cauchy, anomenat així en honor d'Augustin Louis Cauchy, és un mètode per assignar valors a certes integrals impròpies que altrament serien indefinides.
Nou!!: Integració і Valor principal de Cauchy · Veure més »
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Nou!!: Integració і Variables dependents i independents · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Integració і Varietat diferenciable · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Integració і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Vector normal
Un pla i dos vectors normals En geometria, un vector normal a una entitat geomètrica (línia, corba, superfície, etc.) és un vector d'un espai de producte escalar que conté tant a l'entitat geomètrica com al vector normal, que té la propietat de ser ortogonal a tots els vectors tangents a l'entitat geomètrica.
Nou!!: Integració і Vector normal · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Integració і Volum · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Integració і Xina · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Integració і Zero · Veure més »
Zu Chongzhi
Zu Chongzhi (romanització Wade-Giles:Tsu Ch'ung-chih) (429–500 EC), nom estilitzat Wenyuan (文遠), va ser un prominent matemàtic i astrònom xinès durant les Dinasties Liu Song i Qi del Sud.
Nou!!: Integració і Zu Chongzhi · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Integració і 1675 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Càlcul integral, Funció integrable, Integració (matemàtiques), Integrador, Integral.
