Accés més ràpid que el navegador!
100 les relacions: Algorisme, Algorisme d'Euclides, Anàlisi complexa, Anàlisi real, Axioma, Caiguda lliure, Cardinalitat, Càlcul infinitesimal, Càlcul lambda, Codomini, Color, Conjunt, Conjunt numerable, Continuació analítica, Correspondència, Derivada, Domini (matemàtiques), Element (matemàtiques), Equació, Equació diferencial, Expressió algebraica, Factorial, Fórmula, Forma geomètrica, Funció algebraica, Funció bijectiva, Funció computable, Funció constant, Funció contínua, Funció convexa, Funció definida a trossos, Funció derivable, Funció entera, Funció exhaustiva, Funció holomorfa, Funció injectiva, Funció inversa, Funció meromorfa, Funció monòtona, Funció quadràtica, Funció racional, Funció real, Funció trigonomètrica, Funció vectorial, Funcions parelles i imparelles, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grau Celsius, Grau Fahrenheit, Gràfica d'una funció, Hexàgon, ..., Homotècia, Imatge (matemàtiques), Integració, Isaac Newton, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Límit, Lògica computacional, Llatí, Llista de funcions matemàtiques, Longitud, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Method of Fluxions, Nicolau Oresme, Nombre, Nombre complex, Nombre enter, Nombre natural, Nombre ordinal, Nombre real, Notació polonesa inversa, Parell ordenat, Polígon, Polinomi, Problema de la parada, Producte cartesià, Quadrat (polígon), Quantitat, Raonament inductiu, Recorregut (matemàtiques), Rectangle, Recursivitat, Relació, Rotació (matemàtiques), Sèrie (matemàtiques), Segment circular, Singletó, Subconjunt, Temperatura, Temps, Transformació afí, Translació (geometria), Triangle, Trigonometria, Vèrtex (geometria), Xàraf-ad-Din at-Tussí, 1646, 1716, 1805, 1859. Ampliar l'índex (50 més) »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Funció і Algorisme · Veure més »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Funció і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Funció і Anàlisi complexa · Veure més »
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Nou!!: Funció і Anàlisi real · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Funció і Axioma · Veure més »
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Nou!!: Funció і Caiguda lliure · Veure més »
Cardinalitat
En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".
Nou!!: Funció і Cardinalitat · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Funció і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul lambda
El càlcul lambda (o càlcul-λ) és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió.
Nou!!: Funció і Càlcul lambda · Veure més »
Codomini
recorregut de ''f''. ''Y'' és el '''codomini''' de ''f''. En matemàtiques, el codomini o conjunt d'arribada d'una funció f: X → Y és el conjunt Y. En aquest cas, el domini de f és el conjunt X. El recorregut de f és el conjunt f(X) definit com a. D'aquestes definicions se'n desprèn que el recorregut f(X) és sempre un subconjunt del codomini de f.
Nou!!: Funció і Codomini · Veure més »
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Nou!!: Funció і Color · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Funció і Conjunt · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Funció і Conjunt numerable · Veure més »
Continuació analítica
En matemàtiques, i més concretament en anàlisi complexa, una extensió analítica (o continuació analítica) és una tècnica per ampliar el domini d'una funció analítica donada.
Nou!!: Funció і Continuació analítica · Veure més »
Correspondència
Siguin A i B dos conjunts.
Nou!!: Funció і Correspondència · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Funció і Derivada · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Funció і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Nou!!: Funció і Element (matemàtiques) · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Funció і Equació · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Funció і Equació diferencial · Veure més »
Expressió algebraica
Una expressió algebraica és un conjunt de lletres i nombres relacionats per signes d'operacions aritmètiques.
Nou!!: Funció і Expressió algebraica · Veure més »
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Nou!!: Funció і Factorial · Veure més »
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Nou!!: Funció і Fórmula · Veure més »
Forma geomètrica
Forma geomètrica, el sentit més simple i probablement originari de la paraula forma fa referència a la figura espacial dels cossos materials sòlids.
Nou!!: Funció і Forma geomètrica · Veure més »
Funció algebraica
En matemàtiques, una funció algebraica informalment parlant és una funció que satisfà una equació polinòmica els coeficients de la qual són ells mateixos polinomis.
Nou!!: Funció і Funció algebraica · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Funció і Funció bijectiva · Veure més »
Funció computable
Les funcions computables són l'objecte bàsic d'estudi de la teoria de la computabilitat i consisteixen en les funcions que poden ser calculades per una màquina de Turing.
Nou!!: Funció і Funció computable · Veure més »
Funció constant
Gràfiques de funcions constants. La funció constant o funció polinòmica de grau zero és la funció que no depèn de cap variable i la representem en la forma f(x).
Nou!!: Funció і Funció constant · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Funció і Funció contínua · Veure més »
Funció convexa
Funció convexa en un interval x, y. En matemàtica, una funció real f definida en un interval (o en qualsevol subconjunt convex d'algun espai vectorial) es diu funció convexa o còncava cap amunt, si per dos punts qualsevol x i y en un domini C i qualsevol t a, es compleix En altres paraules, una funció és convexa si i només si si el seu epígraf (el conjunt de punts situats en o sobre el graf) és un conjunt convex.
Nou!!: Funció і Funció convexa · Veure més »
Funció definida a trossos
funcions quadràtiques al voltant de ''x''0. Gràfica de la funció valor absolut En matemàtiques, una funció definida a trossos f(x) d'una variable real x és una funció amb una definició diferent en diferents subconjunts disjunts del seu domini.
Nou!!: Funció і Funció definida a trossos · Veure més »
Funció derivable
Funció derivable En càlcul infinitesimal es diu que una '''funció''' real és derivable en a quan el límit existeix i és finit.
Nou!!: Funció і Funció derivable · Veure més »
Funció entera
En anàlisi complexa, una funció és anomenada entera si és definida sobre tot el pla complex i és holomorfa a cada punt.
Nou!!: Funció і Funció entera · Veure més »
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Nou!!: Funció і Funció exhaustiva · Veure més »
Funció holomorfa
f (a sota). Les funcions holomorfes són l'objecte central d'estudi de l'anàlisi complexa; són funcions definides en un subconjunt obert del pla complex \mathbb amb valors a \mathbb que són complexament diferenciables en tots els punts.
Nou!!: Funció і Funció holomorfa · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Funció і Funció injectiva · Veure més »
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Nou!!: Funció і Funció inversa · Veure més »
Funció meromorfa
En anàlisi complexa, una funció meromorfa f sobre un subconjunt obert D del pla complex és una funció holomorfa sobre D excepte un conjunt de punts aïllats, anomenats 'pols' de la funció.
Nou!!: Funció і Funció meromorfa · Veure més »
Funció monòtona
En matemàtiques, una funció entre conjunts ordenats es diu monòtona (o isotònica) si conserva l'ordre donat.
Nou!!: Funció і Funció monòtona · Veure més »
Funció quadràtica
còncava amb el focus col·locat a l'eix OY Les funcions y.
Nou!!: Funció і Funció quadràtica · Veure més »
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Nou!!: Funció і Funció racional · Veure més »
Funció real
En matemàtiques, una funció real (anomenada també Funció de valors reals) és una funció tal que totes les seves imatges són nombres reals, per tant el seu recorregut és un subconjunt dels reals i el seu codomini és la recta real.
Nou!!: Funció і Funció real · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Funció і Funció trigonomètrica · Veure més »
Funció vectorial
''t''.
Nou!!: Funció і Funció vectorial · Veure més »
Funcions parelles i imparelles
En matemàtiques, les funcions parelles i les funcions imparelles (o senars) són funcions que satisfan unes relacions de simetria particulars respecte als canvis de signe.
Nou!!: Funció і Funcions parelles i imparelles · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Funció і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Funció і Grau Celsius · Veure més »
Grau Fahrenheit
El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit el 1724.
Nou!!: Funció і Grau Fahrenheit · Veure més »
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Nou!!: Funció і Gràfica d'una funció · Veure més »
Hexàgon
Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.
Nou!!: Funció і Hexàgon · Veure més »
Homotècia
Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.
Nou!!: Funció і Homotècia · Veure més »
Imatge (matemàtiques)
L'oval groc dins ''Y'' és la imatge de ''f'' Siguin X i Y dos conjunts, f una funció f: X → Y, i x un element de X. Diem que la imatge de x sota f, denotada f(x), és l'element únic y de Y que f associa amb x. La imatge d'un subconjunt A ⊆ X sota f denotada f(A) és el subconjunt de Y definit com Per extensió, la imatge de la funció f anomenat també el seu recorregut és la imatge del conjunt domini de la funció f. Per contra, sigui f: X → Y una funció i B un subconjunt de Y, es diu antiimatge de B per f el subconjunt de X definit com A vegades es nota aquest concepte f −1 per a fer distinció amb la notació de la funció inversa de f. De fet, tot i que les dues funcions coincideixen, evidentment només ho poden fer quan la funció inversa està definida, és a dir quan f és una funció invertible.
Nou!!: Funció і Imatge (matemàtiques) · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Funció і Integració · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Funció і Isaac Newton · Veure més »
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Funció і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Funció і Límit · Veure més »
Lògica computacional
Diagrama de les comportes lògiques La lògica computacional és la mateixa lògica matemàtica aplicada al context de les ciències de la computació.
Nou!!: Funció і Lògica computacional · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Funció і Llatí · Veure més »
Llista de funcions matemàtiques
Sense descripció.
Nou!!: Funció і Llista de funcions matemàtiques · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Funció і Longitud · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Funció і Matemàtiques · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Funció і Màxim comú divisor · Veure més »
Method of Fluxions
The Method of Fluxions and infinite Series (que es podria traduir com El Mètode de les Fluxions i les sèries infinides) és un llibre d'Isaac Newton.
Nou!!: Funció і Method of Fluxions · Veure més »
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Nou!!: Funció і Nicolau Oresme · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Funció і Nombre · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Funció і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Funció і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Funció і Nombre natural · Veure més »
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Nou!!: Funció і Nombre ordinal · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Funció і Nombre real · Veure més »
Notació polonesa inversa
La notació polonesa inversa (RPN en anglès, Reverse Polish Notation) o notació postfix és un mètode d'introducció de dades alternatiu a l'algebraic.
Nou!!: Funció і Notació polonesa inversa · Veure més »
Parell ordenat
Exemples de vuit punts localitzats en el pla cartesià mitjançant parells ordenats Un parell ordenat és un conjunt de dos elements amb un ordre fixat.
Nou!!: Funció і Parell ordenat · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Funció і Polígon · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Funció і Polinomi · Veure més »
Problema de la parada
En teoria de la computabilitat el problema de la parada és un problema de decisió que es pot formular de forma informal: Alan Turing va provar el 1936 que un algorisme general per resoldre el problema de la parada per totes les possibles parelles programa-entrades no pot existir.
Nou!!: Funció і Problema de la parada · Veure més »
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Nou!!: Funció і Producte cartesià · Veure més »
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Nou!!: Funció і Quadrat (polígon) · Veure més »
Quantitat
La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.
Nou!!: Funció і Quantitat · Veure més »
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Nou!!: Funció і Raonament inductiu · Veure més »
Recorregut (matemàtiques)
imatge de f. A vegades el "recorregut" es refereix al codomini i a vegades a la imatge. Si un punt (a,b) pertany a la gràfica d'una funció, això significa que la funció relaciona el valor a, de la variable independent, amb el valor b de la dependent.
Nou!!: Funció і Recorregut (matemàtiques) · Veure més »
Rectangle
Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.
Nou!!: Funció і Rectangle · Veure més »
Recursivitat
Publicitat amb la utilització d'una imatge ''recursiva'' La recursivitat és la forma en la qual s'especifica un procés basat en la seva pròpia definició.
Nou!!: Funció і Recursivitat · Veure més »
Relació
Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.
Nou!!: Funció і Relació · Veure més »
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Nou!!: Funció і Rotació (matemàtiques) · Veure més »
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Nou!!: Funció і Sèrie (matemàtiques) · Veure més »
Segment circular
Un segment circular o segment d'un cercle és en geometria la porció d'un cercle limitada per una corda i l'arc corresponent.
Nou!!: Funció і Segment circular · Veure més »
Singletó
En matemàtiques, un singletó, també conegut com un conjunt unitari, és un conjunt amb exactament un element.
Nou!!: Funció і Singletó · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Funció і Subconjunt · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Funció і Temperatura · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Funció і Temps · Veure més »
Transformació afí
translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.
Nou!!: Funció і Transformació afí · Veure més »
Translació (geometria)
En geometria, una translació és un moviment de l'espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, en una magnitud constant. .
Nou!!: Funció і Translació (geometria) · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Funció і Triangle · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Funció і Trigonometria · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Funció і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.
Nou!!: Funció і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Funció і 1646 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Funció і 1716 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Funció і 1805 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Funció і 1859 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aplicació (matemàtiques), Aplicació matemàtica, Funcional, Funcions, Funcions (matemàtiques), Funcions de valor real, Funció (matemàtica), Funció (matemàtiques), Funció matemàtica, Mapeig, Transformació (matemàtiques).
